Parar de tant en tant, en aquests món que gira tan de pressa, és imprescindible. Els adults sembla que anem sempre corrent: feina, família... i necessitem parar per observar què estem fent i si coincideix o no amb el que volem fer.
A casa, amb els fills... realment fem el que volíem fer o la vida ens viu i ens trobem fent o dient allò que pensàvem que mai faríem o diríem. Tenim la família que volem? Quins valors la sustenten? Quins valors vivim i transmetem? Estem on volem estar? Si la resposta és NO, hem de fer un cop de timó i començar a planificar com ho farem , amb el que tenim, per arribar on volem anar.
Desgraciadament no podem demanar un any sabàtic per posar ordre. Segurament ho haurem de fer mentre tot segueix girant. Per això, sempre que sigui possible hem de partir dels elements que tenim. Us proposo fer un anàlisi d’una setmana per identificar els punts de millora i posar-ho en comú amb la parella. Si tenim fills d’altes capacitats potser també ens indica que potser un dels progenitors o tots dos són d’altes capacitats amb el que implica d’intensitat que ho fa tot més distrets.
L’observació ens porta a l’anàlisi i la reflexió. Una observació amb mirada objectiva ens mostrarà en quin punt estem realment, no on voldríem ser sinó on som. És un bany de realitat. Quan comparem el que volíem i el que tenim apareix la feina de planificació que podem i volem fer per acostar-nos al nostre objectiu.
Treballem amb material viu (nosaltres i els nostres fills) i amb les seves relacions entre ells. Per tant necessitem afinar l’escolta activa i l’observació per no quedar-nos en el que volem veure sinó en veure la realitat. Necessitem que hi hagi una base i un clima que permeti la comunicació real i no només que ens diguin el que volem sentir. No és fàcil però és apassionant. És estil de vida.
Quan assignem un temps per a la formació personal: lectures, assistència a Escoles de Pares o conferències, treball amb un interlocutor vàlid... Aquestes activitats impliquen donar un temps i un espai a l’observació, reflexió, contacte, acció...
Les Escoles Pares ens afegeixen informació i en paral·lel el temps de silenci en el que poder dedicar a nosaltres i a la nostra família. També ens aporten el contacte amb altres famílies amb vivències o interessos semblants. La relació amb altres famílies amb fills d’altes capacitats ens mostren altres maneres de fer les coses, de resoldre temes, repensar-los i revisar-los.
La relació amb un interlocutor vàlid que coneix la situació i les possibilitats serveix per afavorir els suggeriments de com podem posar fil a l’agulla per anar d’A a B.
Quan tenim infants i joves d’altes capacitats a casa ens observen intensament, ens saben llegir entre línies i sovint xuclen les nostres preocupacions i sense voler els revolucionem si no estem en les millors condicions. Els contaminem amb molta facilitat. Per això és essencial que els seus adults de referència estiguem en les millors condicions possibles. Ara és el moment, és el nostre moment i l’hem d’aprofitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada