Potser aquesta setmana amb aquesta calor de juliol el
tema hauria de ser: “Ens hidratem prou?”. Però tenia el tema de l’esport
preparat i com a reflexió em sembla molt interessant.
Un dels mites de les altes capacitats intel·lectuals és
que tenen la possibilitat de ser molt bons en temes cognitius però no en les
coses que es refereixen a l’ús del cos i l’educació física és la matèria en la
qual els és més difícil destacar.
És cert que els que són més intel·lectuals porten moltes
hores de diferència de pilota amb els seus companys: temps de lleure, temps de
pati, extraescolars... Però això es refereix únicament a la manca d’exercici o
a la preferència per altres activitats que fan que l’esforç físic algunes
vegades desaparegui de la seva agenda, si els pares no estan atents o quedi
relegat als temps d’educació física de l’escola.
Ens diuen que és molt bo el moviment, la pràctica
esportiva continuada i sistemàtica per l’equilibri de les persones de totes les
edats. Amb aquesta pràctica s’alliberen hormones que són beneficioses per
aconseguir el benestar físic i psíquic. Però aquesta pràctica és complexa en
infants i joves d’altes capacitats
intel·lectuals perquè molts d’ells han evitat el moviment durant molt de temps
i la diferència amb els seus “iguals” és enorme.
Moltes vegades intentar entrar en un esport d’equip en
edats avançades (quan la resta del grup ja fa anys que practica aquests esport)
és clarament contraproduent perquè li falten moltes hores “de vol o de pilota”
per posar-se a nivell. Serà el dolent, no li passaran la pilota, li recordaran
totes les seves errades i la manca de destresa de manera poc delicada...Però
també tenim altres nois que tenen sort com l’O que va començar en el futbol
molt tard ( a 1ESO) però que el seu entrenador va saber veure que malgrat li
faltaven moltes hores per ser un bon jugador tenia alguna cosa que els altres
no tenien: veia els espais i les jugades, els patrons en els exercicis, el per
què dels entrenaments. Per tot això li va dir que potser havia arribat tard com
a jugador però que seria un excel·lent entrenador i li va proposar estar de
segon d’un equip de petits. Li van proposar formació com a entrenador i està de
segon entrenador en un equip de benjamins. La possibilitat d'entrenar, arbitrar o ser jutge em¡ sempre
Però hi ha altres opcions malgrat algunes estiguin
tancades d’entrada. Els infants i joves amb alta sensibilitat solen evitar la
natació i altres esports d’aigua pel soroll, la humitat o la xafogor que sol
fer a les piscines cobertes.
Els esports individuals o de contacte amb la natura solen
ser bones opcions. De l’atletisme (especialment la marxa o el cross) fins la
bicicleta de muntanya passant per la vela poden ser bones opcions.
També la dansa ( que de vegades rebutgen pel seu
component repetititu en el moment d’assajar un espectacle o festival) tant en
la seva versió clàssica com el ballet, urbana com el hiphop o tradicional com l’esbart,
sardanes, bastoners o balls de gitanes...
L’esplai és una versió intermitja entre l’esport i les
relacions socials en les que el moviment té una presencia important, sense el
valor competitiu, a través dels jocs i excursions el cap de setmana.
També podríem valorar la possibilitats d’esports coneguts
com a minoritaris ( el tir amb arc, l’esgrima, la gimnàstica artística, el
tennis...) o els esports englobats en les arts marcials en els que la disciplina i la relació amb els
altres sempre hi són presents.
Per altres es millor començar poc a poc en activitats en
família com sortir a caminar, a córrer o amb la bici. Solem recomanar aquesta
opció quan tota la família ha de posar l’exercici a l’agenda. Val molt la pena,
per cohesió familiar i per salut.
En tenim d’altres que des de petits tenen l’esport
integrat i són aquells que porten una colla d’anys practicant esports amb força
traça i que ningú diria que tenen altes capacitats intel·lectuals seguint amb
el mite que dissocia el fet cognitiu i l’esportiu.
Enguany amb l'èxit del futbol femení del Barça comença la visibilitat de l'esport en les nenes que requereix un post a part.
Novament una gran diversitat perquè aquest no és un punt
en el que trobem l’alta capacitat però sí que en podem veure el seus efectes:
la persistència en la tasca, o no; l’esforç, o no; la relació amb l’entorn i
amb els altres, o no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada