Intervenció extraordinària: Compactació de cursos (Pares i Docents)

Quan parlem de les intervencions educatives que es poden proposar als alumnes d’altes capacitats n’hi ha de dos tipus: les ordinàries i una d’extraordinària. Avui parlarem d’aquesta última.

M'agrada més parlar de compactació de cursos que d'aceleració. Crec que d'aquesta manera queda clar que no saltem, que no correm, que no deixem forats, compactem (fem dos cursos en un any escolar) sense deixar espais buits en uns fonaments que han de ser forts per bastir un bon edifici.

No tots els infants i joves d’altes capacitats han de fer compactació de cursos. Nosaltres creiem que cal posar la lupa sobre cadascun dels infants i joves per saber què és el que necessiten en cada moment. 

Els recursos extraordinaris s’apliquen quan els ordinaris ja no fan l’afecte esperat, quan els ordinaris no són suficients per atendre les seves necessitats.

Hi ha famílies que s’espanten i no volen sentir a parlar de canviar de curs. Per contra les famílies que han fet servir aquesta mesura, en un tant per cent altíssim estan contentes del que ha suposat pel seu fill o per la seva filla. 

La nostra legislació permet fer una acceleració a Primària i una a Secundària. En alguns casos excepcionals es pot demanar una tercera acceleració.

Les compactacions poden venir sol·licitades per l’escola o per la família. Cal justificar aquesta acceleració a l’administració educativa corresponent, en el nostre cas al Departament d’Ensenyament. Els infants i joves d’altes capacitats ja estan registrats com a alumnes de necessitats educatives específiques a la Inspecció educativa informat en les dades de centre que l’escola presenta cada inici de curs. Generalment tenen un Pla Individualitzat, que és el recull de propostes que es duran a terme en el centre per atendre les seves característiques especials. L'EAP ja els coneix i seran qui hauran de confirmar aquesta intervenció educativa extraordinària.

Els millors cursos per fer una compactació de cursos en el nostre sistema educatiu són de Quart de Primària a Sisè i de Primer a Tercer d’ESO. Però aquesta és la teoria... quan posem la lupa veiem que hi ha infants que la necessiten abans, o que com que la identificació de característiques és tardana no arribem a temps, o per diferents causes ho hem de fer en un altre moment. Ami, però m'agrada no perdre la possibilitat de tancar i iniciar etapes.

Què necessitem per poder proposar una acceleració pel nostre fill o el nostre alumne?

1.- Identificació d’altes capacitats partint de proves objectives d’intel·ligència, creativitat i personalitat. No és tant un QI superior a 130 (valoració obsoleta si es pren com l’únic indicador important). Pot ser un QI superior a 125 amb característiques pròpies de les altes capacitats que poden tenir forma de superdotació, o de talent simple, o compost.

2.- Aspecte acadèmic. Si te un bon rendiment de treball i uns bons hàbits de feina té més possibilitats de poder-ho aprofitar bé. Però alguns alumnes no tenen bons resultats per la manca de motivació i de treball continuat però si treballessin els podrien tenir (aquest grup d’alumnes fan dubtar a alguns docents). Si pertany a aquests segon grup serà necessari acompanyar-los per aconseguir aquest bon ritme de treball.

3.- Aspecte social. Hi ha alumnes molt arrelats al seu grup-classe però altres tenint una bona relació amb la classe refereixen que és molt superficial. Hi estan bé però podrien estar bé també a altres grups. Potser en el grup superior ja hi coneix alumnes amb els que té bona relació.

4.- Aspecte maduratiu. Potser el canvi en la part acadèmica i en la social està clara però ha d’estar fort emocionalment perquè passarà una temporada que no serà d’enlloc. D’un grup hi ha sortit i en l’altre acaba d’arribar. Amb els mestres davant tothom manté les formes però en els canvis de classe, als passadissos, en les entrades i sortides pot sentir “què hi fa aquest petit a la nostra classe” o es pot quedar sol en un treball per parelles els primers dies... després quan descobreixin el seu potencial pot ser que el vulguin només per treballar o que esperin la seva errada per riure o fer comentaris inadequats. Han d’estar preparats per no fer apreci davant dels comentaris malintencionats o les mirades que els acompanyen.

5.- Si totes les característiques anteriors són positives, i el centre i els pares tenen clar que pot ser la millor opció per aquest alumne concret, arriba el moment de fer una primera consulta al Departament d'Ensenyament perquè no hauriem de donar possibilitats a l'alumne que no podrem complir. És una consulta, més endavant ja farem el procés de la informació amb tota la justificació. 

6.- Si totes les característiques anteriors són positives, i el centre i els pares tenen clar que pot ser la millor opció per aquest alumne concret, arriba el moment de proposar-li. La majoria no saben d’aquesta possibilitat i el primer que et pregunten és si això és legal (i és que solen ser molt normatius). Si estem parlant amb un infant de Tercer-Quart de Primària ja és capaç de saber què vol dir avorrir-se a l’escola, esperar que tothom hagi acabat... és conscient del que vol dir un curs menys d’escola i comença a saber a què pot dedicar aquest curs que guanya... Però de seguida apareixen els dubtes del canvi, que sempre són socials i mai estrictament acadèmics, els amics que deixarà, els que farà, que tindrà un temps d’aclimatació... segur que necessitarà un temps per anar-ho pensant. No podrem fer res sense el seu consentiment per tant pensem primer en explicar-li bé, amb pros i contres, i deixar-lo que ho paeixi.

7.- A partir d'aquí és el moment de fer la informació a l'administració, que et poden tombar si no està ben justificada. Si està ben justificada ja podem començar a posar fil a l'agulla i començar el procés de compactació de cursos.

Quan proposo una compactació de cursos m’agrada proposar-la en el tercer trimestre del curs anterior per tal de que es pugui preparar la temporalització i el que ha de fer tothom i en quin moment. M’agrada que l‘alumne faci el primer trimestre en el curs que li correspon. Al final del primer trimestre amb una nova avaluació de les àrees es pot començar una acceleració parcial d’algunes àrees (sol ser les mates i l’anglès i potser altres d’una hora per igualar els horaris). En aquest segon trimestre està al mig i es belluga d’una classe a l’altre i té un horari propi. Ara amb la pandèmia no podem estar en dos grups bombolla alhora i generalment ens solem saltar aquest pas, però era molt interessant perquè permetia anar entrant poc a poc en el nou curs. En el tercer trimestre ja passa al curs superior que passarà a ser el seu grup. ( la part cognitiva requereix també un acompanyament i de vegades algunes explicacions que no ha rebut però això ho comentarem en un altre post).

Quan tot està a punt li demanem la seva resposta. Ell és el protagonista. Ha de tenir clar pros i contres. Ha de saber si vol començar aquesta nova aventura que el porta a escurçar un any de classes i el posarà en un grup un punt més avançat amb tot el que suposa a nivell cognitiu, emocional i social.

Alguns pensen que aquesta és la gran solució. De fet és la més barata, el nou curs ja funcionava. A l’inici cal estar al cas de la seva entrada en el nou curs i acompanyar-lo. Però un cop situat, no és el final... en un o dos trimestres tornarà a tenir el tema cognitiu apamat i caldrà de nou un pla individualitzat. Novament ampliació, aprofundiment, treballar la metacognició, la possibilitat de fer petits grups... sant tornem-hi! 

Si voleu més informació podeu llegir l’Informe Templeton que ens parla de la bondat d’aquesta intervenció educativa en les altes capacitats.

Com us deia al començament del text no és una opció per a tothom ni en qualsevol moment. Dels alumnes que jo porto anualment proposo entre tres i cinc compactacions. Les que són imprescindibles i sempre posant la lupa en ells i elles.