El kit dels coneixements socials (Pares i Docents)

Com sempre, hem de començar per recordar la gran diversitat que trobem en l’àmbit de les altes capacitats. Hi ha moltes maneres de mostrar-les i per tant pot ser que alguna de les coses que explicarem encaixin com un guant  amb el vostre fill o alumne o s’assemblin tant com un ou a una castanya.

Sovint diem que tenen una gran capacitat per aprendre però no arriben amb el kit dels coneixements posats. Una vegada preguntaven a un nen de cinc anys: “tu que tens altes capacitats, quantes tecles té un piano?”. Com si pel sol fet de tenir altes capacitats hagués nascut amb Google insertat amb totes les respostes del món.

Però de la mateixa manera que no tenen el kit de coneixements tampoc tenen el kit de les convencions socials i això els pot representar una dificultat en alguns casos. 

Hi ha alguns infants i joves que tracten a tothom amb una gran familiaritat i els costa discernir el nivell de confiança. Característiques com la hipersensibilitat, la rigidesa, la necessitat de veritat i justícia, la intensitat, la velocitat... no ajuden gaire. Quan són petits fan molta gràcia però quan van creixent, moltes vegades, són mal interpretats perquè la seva manera de relacionar-se no és l’habitual.

Hi ha vegades que van tan de pressa que primer fan i després pensen. I moltes vegades que no els dona temps de pensar perquè en el seu imaginari no hi ha el que es veu des de l’exterior, només hi ha el que han fet o vist sempre. Posem un exemple. Quan estan a la llar d’infants és normal que els infants s’abracin. A mida que van creixent les abraçades van quedant només per moments especials: retrobades o acomiadaments de llarga durada, moments de certa emotivitat, moments de molta familiaritat... Molts infants veuen que la cosa canvia, que no està ben vist i frenen el nombre d’abraçades però n’hi ha que necessiten el contacte i l’efusivitat i no veuen que aquest comportament l’estan tenint només ells. Tampoc detecten que hi ha persones, altres infants que no es senten bé amb les seves abraçades. I així van creixent, aliens al que passa al seu voltant i a quina reacció tenen les seves abraçades. I sense adonar-nos arribem a l’ESO, i potser fem un canvi d’escola i anem a una escola on no ens coneixen i comportaments que abans es llegien en clau de “ja el coneixem, és la seva manera de relacionar-se” ara es llegeixen en clau de “quina manca d’autocontrol” en el millor dels casos.

I sí, és urgent posar fil a l’agulla i parlar clar amb ells. A l’inici ens miren amb ulls incrèduls quan els fem notar que els altres no ho fan. La seva resposta va ser, “ara que ho dius... és veritat... no s’abracen entre ells i mai ningú m’abraça, sempre sóc jo”. Com en tantes coses, passen tan de pressa que no se n’adonen. 

Vam fer una diana. Ell en el centre; en el segon cercle les persones més properes (la família nuclear); en el tercer les persones de més confiança i en el quart el conjunt de coneguts i saludats (que inclou els companys). Amb quines persones podem continuar fent servir les abraçades? Només amb les persones del segon cercle i a tot estirar les del tercer. Hauríem d’evitar-les amb les persones del quart cercle excepte en les situacions abans esmentades. 

La seva cara era un poema. “De veritat? Però per què? A mi m’agrada fer abraçades! De vegades és només per jugar, algunes son de cara i les veuen venir però d’altres arribo per l’esquena i de vegades s’espanten...” Desconec la raó però no descodifica les sensacions dels altres, i si no ho fa sol els hem d’ajudar. Ho hem de posar en el seu coneixement perquè no hi és.

El fet de que ho coneguin, de que en siguin conscients veurem la força que té. No és fàcil canviar el que has fet sempre sense pensar. Ara cal pensar abans de fer i evitar les abraçades. Comencem per aquí. Crec que pot anar bé per millorar el seu autocontrol. Implicarem a tota la família per fer el seguiment i compensar les abraçades que li faltin durant el dia recordant aquesta part més cognitiva.

Volen tenir una bona imatge, alguns, però no saben com. Posem-hi paraules, seguiment, reforç positiu per repetir les bones accions...

Anirem parlant de com va i anirem afegint altres comportaments fent-los visibles i col·laborant en que trobi l’autocontrol necessari per viure en societat. Estem al seu costat. L’acompanyament a l’infant o jove, a la seva família i als docents és imprescindible. És una cursa de fons, no de velocitat però anem avançant... ell o ella va avançant en el procés de ser la millor versió d’ell mateix o ella mateixa.