La nostra tradició és cristiana i malgrat el que creguem personalment arriba el moment de fer la Carta als Reis. Els nostres infants i joves no es queden al marge... i si tenim clar que són diferents a la resta dels infants, amb les coses que demanen ens ho acaben d’aclarir.
A la carta hi solem posar el que ens agradaria, el que creiem que necessitem però tots sabem que els Reis ens coneixen prou per filtrar i portar-nos el que ens convé.
Aquest any és ben diferent... no podrem anar a donar la carta als patges. Tot i això no perdrem la màgia però sí alguns detalls que ajuden a donar cos a la història. Aquest any l’O demana als Reis un pare, i amb la mare han pactat un pla B, si no pot ser vol estar tota la vida amb la mama i la tata. Fa uns anys la G volia una germana i un gos però el patge va ser molt clar: “Nosaltres no portem essers vius, és un gènere que no toquem. Això ho has de parlar amb els pares.” i ella va quedar ben conformada.
D’altres demanen desitjos relacionats amb les seves grans preguntes i les seves preocupacions: que s’acabin les guerres, que tothom sigui feliç, que ningú dormi al carrer, que tothom tingui un plat calent, que ningú sigui molestat...
Per alguns és molt difícil triar elements físics... n’hi ha tants... que alguns no poden triar. Perquè hi ha possibilitats que no coneixen i poden ser superinteressants... com han de triar. Alguns ho deixen ben obert. “No necessito res, perquè tinc tot el que necessito, però si voleu porteu-me alguna cosa...”.
N’hi ha que demanen elements per gaudir encara més amb el seus temes d’interès: les ciències (els dinosaures, l’espai, els animals...), les manualitats (pintures a l'oli o aquarel·les o tèmperes, retoladors per fer lettering, papers...), els esports, la literatura (llibres i més llibres), la història (Egipte, Grècia o Roma, el Titànnic, l’aviació, les Guerres Mundials...) ...
Els regals que més il·lusió solen ser la possibilitat de viure experiències en família o amb amics. N’hi ha en tots els camps i a tots els nivells. Recordeu que amb ells no treballem mai amb la seva edat sinó amb les seves ganes d’aprendre.
Molts museus proposen tallers familiars.
Podem veure la possibilitat de veure instal·lacions poc habituals com el Sincrotró Alba, l’accelerador de partícules a prop de la Universitat Autònoma ; el Mare Nostrum i la supercomputació al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya; el Museu d’Aeronàutica a Sabadell i a Le Bourget a prop de Paris; estudis d’Art d’artistes; fàbriques de iogurts...
Els transports són una bona opció i no sempre hi pensem. Volar en globus; trens especials com el tren groc de la Cerdanya o el AVE a Madrid, o un pack de funiculars: Vallvidrera, Montjuic i Montserrat; els tramvies de Barcelona o el metro... o llogar un cotxe especial per anar algun lloc.
Possibilitats esportives que ens permetin fer passejades a peu o amb bicicleta, anar a patinar, jugar a futbol o a ping pong, fer tir amb arc, anar a un rocòdrom... aprendre altres esports o activitats com dansar, un bateig de mar per fer vela o submarinisme...
Conèixer la Natura del nostre entorn. Els Parcs Naturals; ciutats i pobles de costa, de muntanya o d’interior...
Les visites ara amb el Covid estan restringides però les podem donar sense data o esperar a l’any vinent. Ara que ja estan oberts els teatres i cinemes... per alguns són la millor de les opcions.
No hi ha res com la seva cara el Dia de Reis al matí. No és el volum dels regals sinó la seva adequació. De fet, durant tot l’any anem treballant amb ells: l’agraïment, el rebaixar l’exigència, el ajustar les demandes...
Malgrat el bombardeig publicitari a la televisió, a la ràdio, als cartells i als catàlegs, alguns semblen impermeables i altres es deixen portar, però no perquè els interessi de veritat. Quan diem que menys és més, és una realitat.
Parlem-ne i proposem opcions obertes abans d’escriure la carta només des del seu punt de vista. Un temps per pensar-hi, buscar altres possibilitats. Així haurem obert més el camp i fer que la carta s’adigui més a les seves necessitats.
I no oblideu que potser portaran una mica de carbó... perquè al llarg de l’any hi ha hagut moments de tot... oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada