Quan parlem d’infants i joves d’altes capacitats ens trobem ràpidament amb els extrems. La seva intensitat, la seva racionalitat i la seva hipersensibilitat formen un còctel que en canviar les proporcions podem anar des de la responsabilitat més extrema fins a encaixar que no podem fer-hi res perquè les variables són excessives i no ens podem escapar de la infecció.
I és que quan alguns s’enroquen són ben difícils. Si algú ens convenç que no pot fer res perquè hi ha gent que no ho fa bé i no els podem convèncer de que ho facin bé... troba mil exemples que reforcen la seva teoria. Té tota la raó però no podem deixar-nos vèncer. Com a mínim hem de fer tot el que nosaltres puguem encara que sigui una lluita desigual com la de David i Goliat, però ens servirà l’exemple. Però també ens poden dir que passarà el que hagi de passar i no podrem fer res per posar-hi remei...
Altres, la gran majoria, ho estan vivint amb una gran responsabilitat i els ha estat més fàcil estar confinats a casa que començar a relacionar-se amb altres que no saben amb qui han estat. Porten a ratlla totes les mesures de seguretat i no poden amb els companys que no se les prenen seriosament. N’hi ha que es passen el temps recordant a alguns companys que hem de mantenir una distància de seguretat i s’estan acostant massa, o que la mascareta ha de cobrir el nas i la boca. I alguns companys ja han vist què han de fer per treure’ls de polleguera i ells que no poden fer res per evitar-ho i entren al drap.
Moltes vegades aquesta responsabilitat (que alguns veuen com excessiva, però no és més que responsabilitat) ve impulsada per algun cas de risc a casa: avis, pares malalts... i aquí el còctel hipersensibilitat i racionalitat arriba al seu màxim exponent. No poden fer res més que tot el possible per no ser ells qui contagiï als seus. En aquest cas la responsabilitat està combinada amb la por a que emmalalteixin els seus essers estimats.
I en la seva relació amb les altres es comporten com si fossin els responsables de que tot es faci bé al seu voltant i són catàlegs de normes. Amb més o menys traça i de vegades amb molt poca paciència perquè no són capaços de entendre que amb un tema tan seriós com aquest no siguin capaços de fer l’esforç de fer tot el que està a la seva mà.
A molts d’ells, que ja estaven interessats en les ciències de la salut i en l’àmbit de la investigació, ara fan saber al seu entorn que a ells els agradaria treballar per superar aquesta situació i les que vinguin. Sabem que ells dedicaran tota la seva professionalitat però de moment cal acabar la Primària o la Secundària...
Però de moment l'O de set anys té una solució creativa pel pessebre d'aquest any: enlloc del dimoniet amagat hi osarem el virus i en lloc de l'àngel la vacuna i així tots protegits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada