Dilluns 24 de març Reflexió sobre els estils parentals en les altes capacitats

 

Per a tothom la família és molt important, en positiu o negatiu... i els infants i joves d’altes capacitats no en són una excepció. La família ens marca sempre perquè té molta influència en tots, éssers socials per naturalesa, té molt de pes en la nostra vida.  

Els pares són els referents. Avui tenim mil tipus de família parlarem de l’estil educatiu de les famílies. De vegades, una cosa és el que volem i un altre és el que tenim. Per això us proposo que després de llegir aquest article feu un petit exercici d’observació.

Idealitzar els pares i que siguin models i referents en les edats primerenques és el més habitual. Després amb el temps aniran ajustant voluntàriament o no la relació. Finalment decidiran si aquests models és per seguir-los o per fer el contrari, o simplement introduir algunes variacions. Generalment quan són més grans, en cas de que hi hagi hagut un allunyament poden tornar i aconseguir una relació i comunicació sanadora si tots ho desitgen i posen els mitjans perquè així sigui.

Sempre diem que entre les persones d’altes capacitats hi ha molta diversitat i quan són fills en podem trobar de molt fàcils i semblants a les expectatives dels pares o uns altres que no volen o no poden respondre a aquestes expectatives i es converteixen en infants certament difícils.

També entre els pares trobem moltes variacions que responen a diferents factors. Els pares exerceixen un paper clau en l’educació, i el tipus d’ensenyaments que donen als fills es basa en: les seves experiències prèvies percebudes, en com es varen posicionar com a fills, en la imitació o el rebuig dels models educatius de l’entorn immediat, en la cultura a la qual pertanyen.

Això pot marcar l’estil educatiu que intentaran implementar, per això parlem de diferents estils parentals. Combinant aquestes quatre dimensions, podem diferenciar els diferents estils educatius (Cecilia Ruiz i Manuel Esteban, 1999):

Estil autoritari

Nivells de control i exigències de maduresa elevats. Nivells de comunicació i afecte explícit baixos

Conducta dels pares: Imposen moltes normes als fills i exigeixen obediència estricta

Conducta dels fills: Obedients, ordenats i poc agressius. Tímids, aprensius i vulnerables a les tensions

Repercussions negatives envers els fills: Falta d’autonomia personal, Poca creativitat, Escassa competència social, Baixa autoestima...

 

Estil permissiu

Nivells d’afecte explícit i de comunicació elevats. Nivells de control i exigències de maduresa baixos.

Conducta dels pares: Mostren afecte, però posen pocs límits. Manifesten acceptació per les conductes, desitjos i impulsos dels fills. Utilitzen poc el càstig.

Conducta dels fills: Són més alegres i vitals que els fills amb pares autoritaris.

Repercussions negatives envers el fill: Problemes per controlar els impulsos. Dificultats per assumir responsabilitats. Immadurs i baixa autoestima. Poden mostrar conductes agressives i capritxoses.

 

Estil indiferent

Nivells baixos en totes les dimensions: comunicació, afecte explícit, control i exigències de la maduresa

Conducta dels pares: Donen poc als fills, però també els exigeixen poc. No imposen normes per complir. No manifesten afecte envers els fills. Els vincles entre els membres de la família són de baixa intensitat. Presenten una certa indiferència per les conductes dels fills

Repercussions negatives envers els fills: Solen ser infeliços i desarrelats. Hi ha la possibilitat que desenvolupin conductes delictives.

 

Estil democràtic

Nivells alts en totes les dimensions: comunicació, afecte explícit, control i exigències de maduresa.

Conducta dels pares: Els pares tendeixen a ser directius amb les conductes dels fills. Estableixen regles clares i adequades. Poden utilitzar el càstig, però l’acompanyen del raonament. Tenen en compte els drets i deures dels fills. Manegen una comunicació oberta i freqüent.  Mostren afecte, però no són indulgents. Encara que controlin i dirigeixin els fills, tenen en compte els seus sentiments i punts de vista.

Conducta dels fills: Solen tenir un bon autocontrol. Autoestima elevada. Saben enfrontar situacions noves amb confiança. Són constants en les tasques que comencen.

Què us han semblat? La vida és tan rica que sovint fem barreja de diferents estils. En quin us moveu més estona? Quins efectes té en els vostres fills i filles? És el que voleu?

Si feu un exercici d’observació personal... amb quin model esteu més temps en aquest moment. Vigileu, perquè aquesta observació pot ser un temps en el que molts es perden a la Vall de les queixes... cal saber on som per prendre decisions i no quedar-nos-hi enganxats. Després de l’observació arriba la reflexió: on som?, on volem anar?, quin camí seguirem per anar-hi? Finalment és el moment de passar a l’acció. El moment de que, si ho voleu, comenceu a fer petits passos que us portin cap on voleu anar.

 

Les característiques dels nostres fills d’altes capacitats: el gran domini del llenguatge i l’argumentació, la rigidesa, la gran curiositat, el plantejament de les grans preguntes en un estadi molt primerenc, el fet de que “son” com “son” pot fer que com a pares necessitem una gran dosi de paciència i fermesa per tal de fer l’educació que volem fer a casa. Generalment haurem de fer servir camins poc habituals perquè no es tracta de lluitar totes les batalles però tampoc de desertar de la seva educació. Quan totes les mirades estan posades en nosaltres i tothom dona consells sense conèixer el que tenim a casa és horrorós. És un procés que no s’acaba mai... No és gens senzill, però és fantàstic! Ara és el moment!