Quan pensem en els infants i joves d’altes capacitats ens fa la impressió, potser perquè alguns són impulsius, d’altres rígids, tenen la necessitat de tenir-ho tot controlat, i molts tenen el do de la paraula precisa i l’argumentació per tot això pensem que tenen les coses molt clares, que saben el que volen però, com sempre, això no sempre és així en tots els casos.
Tinc alumnes de menys de deu anys que volen ser atletes olímpics o que els donin el Nobel de Física i estan treballant en aquesta línia. D’altres tenen dificultats per veure el seu futur. Per alguns, les dificultats són molt altes perquè tot se’ls dona bé, tenen facilitat per moltes activitats i en res destaquen especialment. És difícil escollir... potser haurem de començar contestant algunes preguntes: un treball individual o de contacte amb la gent?, un treball a l’aire lliure o en un espai tancat?, un treball a l’aula amb infants o joves, i de quina edat?, un treball més metòdic o més creatiu?, un treball més tècnic o més artístic?, en la nostra llengua o en altres?, en el nostre país o en altres?, amb persones o amb màquines?, de reflexió, d’investigació o d’acció? Hi ha mil preguntes possibles i les seves respostes ens van dirigint cap a una àrea o a un camp concret.
La dificultat més important apareix quan descobreixen que escollir no significa només escollir una cosa, idea, estudis... sinó que significa no escollir la resta.
Per això presenten tantes dificultats quan la redacció que els proposen a l’escola té tema lliure. Alguns professors pensen que d’aquesta manera ho fan més fàcil però per aquests alumnes no hi ha manera de triar el tema. He vist alguns alumnes que han arribat a començar cinc redaccions diferents per no presentar-ne cap. Els que són políticament correctes intenten pensar què deu voler la mestra i acaben triant una opció possible amb mil dubtes. Per això, proposem als docents que comencin la primera frase del text, donin un tema tancat, o tres per escollir-ne un. Això sí que els dona una facilitat real.
També els podem ajudar a prioritzar i a entrenar les eleccions perquè moltes vegades no hi ha una elecció única sinó que podem repetir l’elecció i canviar la nostra elecció. Quan els pares ofereixen les postres del sopar, avui toca lactis i proposen: iogurt, natilles o flam. Si avui en triem un, la propera vegada en podem triar un altre i la tercera vegada, una tercera elecció. Si avui tries la samarreta blava, demà et pots posar la verda i té molt poc sentit que et passis tot el dia queixant-te de que no t’has posat la vermella. Aquest hàbit de triar i assumir l’elecció és molt important perquè si acceptem les petites eleccions ens anem entrenant per quan haguem de fer grans eleccions.
Sovint les grans eleccions ens indisposen a tots perquè poden condicionar el nostre futur. Fins aquest moment, cada curs ha portat al següent. Va tenir un primera decisió a Quart d’ESO en el qual s’havien de triar les optatives en funció de si volíem fer el Batxillerat de ciències o de lletres o una FP. Per tant, a finals de Tercer d’ESO ja hem de tenir presa la decisió pels estudis postobligatoris. Després es pot canviar, si cal, no és una tria en pedra; encara que ho sembli. Una de les grans eleccions arriba al final del Batxillerat o de la Formació Professional, quan se’ls planteja què volen fer el curs vinent. El ventall és tan ampli que per alguns és molt i molt complicat perquè podem triar què fer i on fer-ho.
Les petites eleccions ens serveixen d’entrenament però quan arribem a les grans eleccions apareixen noves eines. La primera pot ser parlar-ne amb persones que ens hi puguin donar llum, aquelles persones de les quals valorem la seva opinió perquè ens ajudaran a obrir mires i considerar altres punts de vista. Potser l’eina més important és, després d’investigar i escoltar, fer la llista de pros i contres. Una altra eina és escriure què és el millor i el pitjor que ens podria passar si prenem una decisió o un altra. En qualsevol cas són feines que hem de fer en diferents temps. Cal deixar reposar un temps perquè ens permeti afegir, eliminar o redefinir. Hem de poder ser realistes i observar el nostre històric. Per això m’agrada poder identificar en la primera infància les altes capacitats perquè hi ha molta feina personal que s’ha de poder fer al llarg del temps d’Infantil i Primària. L’ESO ens ha de permetre tenir disciplina i autonomia de feina que es imprescindible per fer els estudis postobligatoris amb garanties. L’ESO ens ha de portar als bons resultats acadèmics perquè al Batxillerat seran imprescindibles per poder escollir de veritat, i no dependre de les eleccions dels altres. Quan passem les eleccions per la part del cor i la part del cap ens permet que les decisions siguin més ajustades a la realitat.
Mai ho tindrem tot controlat. Al final algunes decisions són salts al buit però hem de comprovar que tenim xarxa i que hi ha aigua a la piscina. Hi ha molt poques coses que no es puguin canviar o revertir. Hem d’intentar triar en positiu i amb seny. Però també sabem que les eleccions volen després que treballem en consonància. És bo tenir planificada una bona bastida (aliats i col•laboradors) i la possibilitat d’un pla B, si és necessari. Tot això també forma part de l’elecció. És l’elecció entre bambalines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada