Dijous 13 de juny Els “iguals” no són iguals

 

Tots els infants són iguals en dignitat però en la resta són tots diferents. Quan mirem la foto de qualsevol grup-classe del país ja veiem diferències entre ells (uns són més alts o més baixos, més prims o més grassonets, n’hi ha els que porten olleres, lentilles o que hi veuen bé, trobem el mateix color de pell o pells ben variades totes de color carn, veiem els cabells de mil formes i colors...). Són diferencies externes. Tots han nascut el mateix any però en això també tenim diferències perquè alguns van néixer al gener i altres al desembre; uns van néixer a terme, però altres van ser prematurs i van arribar amb moltes dificultats. La salut de tots ells, també els diferencia força perquè no serà la mateixa protecció lògica per part dels pares quan hi ha hagut grans dificultats amb ells o a la família... Tenim pares molt joves, joves, grans i molt grans. Tenim pares autoritaris, permissius, democràtics o negligents. Malgrat ara la majoria d’infants són fills únics seguim tenint germans grans, del mig, petits, o fills de famílies nombroses.   

Quiets ja veiem mil diferències, però quan comencen a parlar o a bellugar-se les diferències es multipliquen. Cadascú té la seva manera de ser i de fer. N’hi ha de ràpids i de lents, de metòdics i d’anàrquics, silenciosos i sorollosos, actius i passius... tots són diferents entre ells.

Tots els infants són diferents. Els infants i joves d’altes capacitats són molt diferents als infants de la seva edat, nascuts en el seu mateix any, per les seves característiques més habituals.

Generalment totes les seves característiques estan banyades d’“intensitat”. Escriuen la seva vida sempre en majúscules, desconeixen les minúscules. Tot és XXL, encara que ells o elles siguin encara XS. “Intens o intensa” és l’adjectiu que amb més freqüència fan servir els pares pels seus fills.   

Quan són petits la segona característica més evident sol ser la curiositat. Semblen preguntes amb potes... el que els diferència d’altres infants és que quan pregunten sempre escolten la resposta, demanen explicacions i sobretot realitat. Moltes explicacions generen noves preguntes. Però en aquest món no sempre està ben vist fer preguntes. A classe, sembla que desvia el tema que el mestre vol explicar; sembla que distreu i distorsiona. Alguns quan s’adonen que les seves pregunten molesten deixen de fer-les, primer en veu alta i al final deixen de fer-les. És horrorós quan perden la curiositat, perquè és una característica essencial. Recuperar-la és molt difícil (no impossible) però requerirà molt d’esforç.

Tenen un radar que llegeix el llenguatge no verbal. No miren, escanegen. Intueixen i connecten amb la gent o no. Després podem tenir el problema de la manca de filtre alhora de comunicar-se o no. Sembla una bogeria, però la diversitat és tal que no podem donar només unes característiques perquè cadascú té unes característiques i barreja especial, personal i intransferible.  

Una altra característica habitual és una gran imaginació i memòria. Molts gaudeixen inventant jocs i els seus iguals de I3, I4, I5 no els segueixen. Són jocs molt rics amb moltes explicacions i detalls, i els companys i companyes no tenen tanta paciència ni poden recordar els detalls i són esbroncats pel creador del joc quan no juguen bé. Això fa que alguns acabin jugant sols, no volen jugar als jocs simples dels companys i els companys no els segueixen en els seus jocs. Quan són més grans els companys reconeixen la seva gran imaginació però encara no els segueixen...  

De vegades són molt intensos i persistents, alguns fins i tot obsessius. Tot gira al voltant del seu tema siguin els dinosaures, l’espai, els egipcis, el Titannic o les campanes extractores. N’hi ha que són monotemàtics i altres van canviant de tema quan l’han espremut del tot. Els companys es cansen de sentir-los parlar d’aquest tema...

Molts són molt reflexius i no paren de pensar. Temes com la justícia, la mort, el valor de la vida, dels diners, el valor de l’amistat, la implicació amb la vida... des de molt petits tenen preocupacions diferents a la resta dels infants de la seva edat. Si les comuniquen són molt diferents. No sempre ho comuniquen però les tenen. Per tant la diferencia sol ser gran.

Rigidesa. Sí, uns són un pel rígids i altres molt rígids. Els sol costar tolerar la frustració i el seu perfeccionisme i autoexigència no els ajuda gens en aquest punt. La combinació d’aquestes característiques barrejades amb la intensitat, els fa molt diferents de la resta d’infants i joves.

I encara no hem parlat del seu domini del llenguatge verbal. Alguns comencen a parlar molt aviat, altres sembla que comencen tard però ho faran de manera molt completa. El seu llenguatge és molt ric i molt acurat. L’estructura de les frases és complexa. Semblen vells en el cos d’infants pel que diuen, per com ho diuen i pel fons que ho sustenta.

Tot això els fa molt diferents. Ells es senten diferents. Al començament pensen que tothom és com ells però amb el temps van constatant que no són tan iguals. Són iguals per fora però per dins són ben diferents. No sempre són transparents, a mida que van creixent alguns mimetitzen amb la paret, amb el grup i es van diluint sobretot pels ulls que no els saben/volen mirar. S’amaguen de tal manera que si no volen, no els trobarem. Però viure una doble vida és molt perillós i gens saludable.

Quan parlem de diversitat hem de comptar també amb la diversitat a l’alta, en aprenentatges, en vida viscuda amb una gran intensitat, sovint reactiva. Quan expliquem als infants la diversitat entre els infants, ells també hi són. Són diferents. Són.