Dijous 27 de juny Proposta per preparar el curs vinent i Bon estiu!

 

Se’ns ha acabat el curs. Al setembre tot eren possibilitats i ara mirant enrere veiem el que hem pogut fer. Aquesta seria la primera feina amb aquests alumnes d’altes capacitats. Proposar-los de fer un resum del curs, ells sempre tenen més informació que nosaltres, que inclogui el que hem fet, el què ha funcionat, el que no ha funcionat i quines dificultats hem trobat adjuntant com les hem resolt i ara a pilota passada com les hauríem pogut resoldre. Repassar el curs sempre és interessant. Ho podem fer per mesos o per activitats especials. El que cal és que hi hagi aquests temps d’observació i de reflexió. El seu cervell ho entén tot, té molt bones idees però de vegades els seu cap està desendreçat perquè hi entren molts imputs i molt intensos, i no sempre troba les paraules adequades o és políticament correcte i no les vol trobar.

Podríem començar amb tres coses bones a mantenir, i tres a millorar i com fer-ho. Pot ser una xerrada, un esquema... Podríem integrar aquesta informació a la preparació del curs vinent, si és possible (segur que ho és).

Pensant en el curs vinent i coneixent l’infant o jove hauríem de poder preveure quines situacions ens trobarem (canvi de tutor, canvi de companys, noves matèries...). Per tant podem fer un esbós del que podria ser el curs vinent.

Hauríem de pensar que amb tots, però amb els alumnes d’altes capacitats d’una manera més especial, hem d’atendre les seves necessitats cognitives, les seves necessitats emocionals i les seves necessitats socials. Ara que el coneixem/ la coneixem, i ho tenim fresc, podríem dissenyar en llapis una activitat trimestral que respongui a aquestes necessitats. Així quan arribem al setembre només els hi haurem de posar data.

Recordeu que en cap cas hem de treballar només amb ell, us recomano treballar amb el pom de dalt de la classe o amb els alumnes interessats i aprofitar els temps morts (inici de curs, els temps abans i després de vacances o finals d’avaluació...) per fer propostes al temps que anem fent un repàs que no és imprescindible per a ells o que poden fer més de pressa.

Dons fins aquí aquest curs 2023-2024. Ens trobarem, si Déu vol, al mes de setembre per engegar el nou curs 2024-2025 sempre al costat dels alumnes amb altes capacitats, tinguin superdotació o talents, i les seves famílies i els seus docents. Fins aquell moment us desitjo que gaudiu d’un bon estiu ple de formació, descans i un temps que us ompli. Bon estiu!

Dijous 20 de juny Revetlles, Festes Majors i altes capacitats

 

En alguns casos Revetlles i activitats de Festa Major poden ser un punt de dificultat per alguns infants i joves d’altes capacitats. L’observació és essencial per poder veure quines són les seves necessitats específiques. Tot l’any hi ha activitats especials des de la Cavalcada de Reis al Carnaval passant per les Processons de Setmana Santa o les activitats de l’escola... però quan arriba l’estiu aquestes activitats es multipliquen. Comencem a finals de juny amb la Revetlla de Sant Joan i acabem a finals de setembre amb la Festa Major de Barcelona, Tarragona o Reus.

Ja sabeu que entre les persones amb altes capacitats hi ha una gran diversitat també en l’apartat de la sensibilitat sensorial i no a tots els molesten les mateixes coses. Els seus nivells de tolerància són particulars i específics per cadascun. Res és igual per a tots. Per tant el primer que necessitem serà l’observació. Posar la lupa i saber llegir els senyals. Alguns ho expliquen i altres no troben les paraules perquè no saben que hi ha la possibilitat de fer-ho diferent. Nosaltres sí i els podem proposar una gradació de participació en les activitats.

Per què poden ser moments estressants pels nostres infants i joves? Es creen situacions peculiars per la seva hipersensibilitat, per la seva rigidesa, per les seves pors... avui veurem algunes de les activitats que poden afectar la seva hipersensibilitat auditiva, hipersensibilitat gustativa/olfactiva i hipersensibilitat tàctil/social.

Alguns pensen que la millor solució és l’exposició intensa o immersió. En el cas dels infants i joves d’altes capacitats sol ser contraproduent. No és a base d’aguantar que gaudiran de la situació. Per a molts no és una situació que no els ve de gust, sol ser una situació que els fa mal, encara que no ho entenguem. Per alguns sembla que els seu llindar del dolor és diferent al general. A més sol haver-hi un element desencadenat, una experiència que recorden horrorosa i que no els permet participar i molt menys gaudir del moment. Sempre hem dit que són molt intensos i cabuts i si posen el fre de mà, els costa molt de treure’l i la seva rigidesa no ajuda gens.

Per això la primera reflexió ha de ser per què volem que participin i gaudeixin de les festes populars? Molta gent passa tota la vida sense participar-hi mai, no són imprescindibles per viure. Potser no és cert del tot, potser no són imprescindibles per sobreviure però per viure necessitem poder escollir de veritat i no tancar-nos portes i impossibilitar-nos activitats que ens poden ajudar a viure en comunitat. Si ho pot fer, després pot escollir no fer-ho però si no ho pot fer està condemnat i no pot escollir.

Moments en els que apareix aquesta hipersensibilitat auditiva.-

Un altaveu en gran volum, un correfocs amb petards i bengales, les sirenes de les atraccions de la fira, els sorolls de les atraccions de fira, comunicacions constants en altaveus, un soroll constant, un soroll estrident, un gos que borda molt fort,...

Què podem fer per mitigar-ho? Una de les maneres pot ser participar dels actes des de la “llunyania”. Podem participar del ball, si ho desitgem des del final, no cal estar al costat dels altaveus. Els podem veure de lluny. El millor lloc en un correfoc és al costat dels qui porten els petards, allà no peta res i van amb molta cura. No cal que estem a primera línia o al mig dels petards si no els senta bé. Una altra manera pot ser fer servir cascs dels que esmorteixen els sorolls. Una tercera podria ser preparar-los cognitivament pel que es trobaran i fer les proves objectives de que no són un perill i que no ens posarem a la gola del llop, que farem servir una zona on els decibels siguin els adients. Una quarta pot ser evitar els gossos grans però saber que n’hi ha de petits que poden ser molt més aguts i estridents i que no els podem evitar tots, al menys en una ciutat com Barcelona que sembla que hi hagi més gossos que persones.        

Moments en els que apareix aquesta hipersensibilitat olfactiva/gustativa

Olfactiva: olors intensos de fregits o planxes a la fira, de suor entre la gent, de pólvora en el correfocs, de menjars en els sopars del carrer, de colònies o perfums...

Gustativa:  Els menjars de casetes ambulants són diferents dels de casa als que estem habituats. Els sopars comunitaris en el que es comparteix el fet a casa o cuinat allà mateix sol ser també diferent.

Què podem fer per mitigar-ho? Alguns olors intensos els podem evitar quan podem arribar a l’hora de sopar enlloc d’estar presents en tot el procés de cocció de la sardinada, o de la costellada. Quan no els podem evitar i ens troben, podríem dur un mocador amb alguna essència que els sigui agradable i que neutralitzi els olors desagradables per poder “aguantar el cop” (en alguns casos es pot pensar que el mocador els visibilitza massa, però ho fa més que no puguin estar en un lloc per aquest motiu). Buscar alguna solució com mantenir el cap en un altre lloc per evitar que l’olor ens envaeixi i segresti. Des de comptar de deu a zero, per tant en sentit invers; o pensar en altres coses que ens siguin agradables intentant ancorar aquí el nostre cervell i que no doni tanta importància als elements externs que entren pels sentits. Per aquestes eines cal un entrenament que podem fer a casa en un ambient familiar o neutre i sense pressió.

Per acostumar-nos a altres gustos cal anar provant però això es torna molt complicat per alguns infants i joves que són molt selectius i amb un paladar molt fi que noten fins i tot el canvi d’aigua i per tant el canvi de marca de tomàquet fregit o els ingredients d’un plat. N’hi ha que tenen un llistat de menges molt reduïda, mentre que altres pateixen els canvis de textura, o directament no poden suportar les textures menys sòlides, triturades o esfilagarsades. Per altres no és un problema perquè gaudeixen tastant-ho tot, i són els que com a plat preferit solen tenir el sushi o els maquis... Iniciar nous sabors amb una culleradeta de cafè, sense pressió perquè és bo. El seu cervell ho entén però el seu cos no ho pot fer. Requereix trencar la por i passar a l’acció. L’entrenament pot ser una bona eina però necessita temps, paciència i acompanyament-suport.

Moments en els que apareix aquesta hipersensibilitat tàctil /social

Quan hi ha molta gent. Quant ens hem de donar la mà (sigui per saludar o per fer unes danses). Quan ens toquen (la gent gran te la mania de tocar el cap dels infants o les galtes mentre els diu que s’han fet molt grans i als nois més grans se’ls dona uns copets a l’esquena quan se’ls diu que ja són quasi un home...). Hi ha jovent que es saluda picant amb el palmell de la mà o ajuntant els punys. Quan hem d’estar asseguts molt junts (en el concert de la Festa Major o en el Concert d’un grup o cantant que ens agradi)...

Què podem fer per mitigar-ho? Aquest és potser el més complicat de tots perquè no hi ha terme mig. Podem treballar l’espai social i a casa anar practicant en reduir el nostre espai sense que es descodifiqui com un perill o un atac. Però no serveix per sempre perquè el nostre espai ens protegeix i ens ha de seguir protegint fora d’aquestes situacions. Viure-ho a distància és una possibilitat però no sempre és possible.

Els podem i els hem d’acompanyar perquè siguin el més complets possible, i puguin decidir com volen viure des de la possibilitat, no des del fugir de situacions limitants. Per això, el més important és l’observació i la comunicació oberta. Ajudar-los a posar paraules al que senten i al que volen. Parlar al seu cervell i donar eines perquè ells elaborin les seves els farà més resilients davant de les adversitats. I en aquest post n’hem tractat algunes que ells veuen, d’inici, com insalvables.

Dilluns 17 de juny Jocs de taula

 

Tots els infants aprenen a través del joc. Alguns infants amb altes capacitats tenen dificultats en trobar jocs que els agradin. Els que corresponen a la seva edat solen catalogar-los com “de petits”.

Hi ha infants que gaudeixen amb els jocs en els quals la imaginació és important (jocs amb ninos, amb fustes, amb peces...), sovint el seu joc és preparar-ho tot i quan nosaltres pensaríem que hauria de començar a jugar ell o ella creu que ja s’ha acabat. Aquest tipus de joc necessita un gran espai i crea un gran escampall. Us proposo delimitar l’espai i el temps. En una casa, els pares i l’infant van arribar a un acord: el joc es delimitava a la seva habitació i dimarts al matí havia de quedar tot buit perquè venia algú a ajudar en la neteja i havia de fregar. Per tant el joc es podia escampar de dimarts al dilluns. Dilluns a la nit havia de quedar tot recollit però els altres dies no era un motiu de queixa. Un bon acord per a ells, un win-win.

Això que he comentat no invalida el recollir les joguines. Quan juguem amb jocs, ninos, peces, cartes, llibres, fora dels grans jocs tot ha de quedar recollit abans d’anar a sopar o a la dutxa (cada casa és un món). I el temps de recollir pot venir marcat per un senyal sonor. La possibilitat de deixar-ho pel mig és només pels grans jocs que necessiten un decorat específic, potser puntuals o no. Cada infant és un món.

Avui parlarem dels jocs de taula. Jocs per jugar sols, en parella, en família. Jocs molt estructurats. Jocs que s’allarguen en el temps. Jocs que requereixen el seguiment de normes. En alguns casos es basen en l’atzar, altres en l’estratègia, altres en habilitats... Sempre treballem normes, activitat lineal (primer una cosa, després l’altra...) i sobretot aprenem a guanyar i a perdre.        

Els jocs de taula no només són un entreteniment, sinó que són un excel·lent recurs educatiu per treballar amb els infants i joves. És una eina estimulant i motivadora que predisposa als infants a un aprenentatge més actiu i augmenta la capacitat d’aprendre. Així comença una de les entrades al Blog de Nati Bergadà. Hi trobareu la imatge i una petita definició del joc. Podeu consultar el text a natibergada.cat .

Un altre aspecte molt important a destacar és que els jocs de taula estan pensats per compartir bons moments amb altres persones. En aquestes estones els infants milloren les seves habilitats socials, ja que aprenen a relacionar-se i a treballar en equip.

En aquest article ella ha fet un recull de jocs de taula que considera que poden ser útils per treballar amb els infants i joves.

Els jocs estan organitzats en els apartats següents:

Jocs cooperatius

Jocs per potenciar l’atenció, la memòria visual i la concentració.

Jocs d’estratègia

Jocs per treballar la llengua

Jocs per treballar les matemàtiques

Jocs d’habilitat

En l’article trobareu jocs clàssics i altres de més actuals. En cada joc hi ha una petita descripció de la temàtica i normes del joc. No us el podeu perdre perquè pot ser un bon regal d’inici d’estiu per a tota la família i podeu anar creant el vostre racó de jocs a casa i compartir-los amb amics i d’aquesta manera podem jugar a nous jocs. Si els voleu “tastar” al llarg de l’any hi ha diferents Fires de Joc.

Expressament no hi he afegit els jocs d’ordinador però els hi podríem posar perquè tot amb mesura pot ser interessant. Hi ha jocs per fer en família a la tele... el més important és que tots grans i petits, continuem jugant. No és una activitat que s’acaba amb la infantesa. També hi podem afegir els jocs a l’aire lliure. Jugar ha de ser sempre un plaer...

A la web de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona aquest mes de juny hi trobem un apartat de jocs de taula de temàtica esportiva.

"Si teniu curiositat per saber com un esport es pot traslladar al tauler de joc, us recomanem alguns títols. Per als amants de la velocitat teniu el Flamme Rouge, sobre ciclisme, el Heat i el Dawn Force, d’automobilisme, o el Camel Up, de curses de camells. Si sou més d’esports de pilota, convertiu-vos en experts del futbol amb Eleven, o gaudiu de la raqueta a Set & Match. Per últim, per portar la natura i l’aire lliure a dins de casa, podeu optar per jocs com K2 o Trek 12 sobre alpinisme, Cometas, per fer volar estels a tota velocitat, o Dive per endinsar-vos en les profunditats. 

També podeu estar al dia de les novetats als nombrosos festivals i fires que tenen lloc arreu de Catalunya. Allà s’hi poden provar les darreres novetats, veure demostracions, conèixer a les persones que els han creat o il·lustrat... Algunes de les cites anuals són el Dau de Barcelona, el Festival del Joc del Pirineu, el Ludivers de Girona, Tarragona Juga, Lleida Juga o Calders Juga, entre d’altres. "

Dijous 13 de juny Els “iguals” no són iguals

 

Tots els infants són iguals en dignitat però en la resta són tots diferents. Quan mirem la foto de qualsevol grup-classe del país ja veiem diferències entre ells (uns són més alts o més baixos, més prims o més grassonets, n’hi ha els que porten olleres, lentilles o que hi veuen bé, trobem el mateix color de pell o pells ben variades totes de color carn, veiem els cabells de mil formes i colors...). Són diferencies externes. Tots han nascut el mateix any però en això també tenim diferències perquè alguns van néixer al gener i altres al desembre; uns van néixer a terme, però altres van ser prematurs i van arribar amb moltes dificultats. La salut de tots ells, també els diferencia força perquè no serà la mateixa protecció lògica per part dels pares quan hi ha hagut grans dificultats amb ells o a la família... Tenim pares molt joves, joves, grans i molt grans. Tenim pares autoritaris, permissius, democràtics o negligents. Malgrat ara la majoria d’infants són fills únics seguim tenint germans grans, del mig, petits, o fills de famílies nombroses.   

Quiets ja veiem mil diferències, però quan comencen a parlar o a bellugar-se les diferències es multipliquen. Cadascú té la seva manera de ser i de fer. N’hi ha de ràpids i de lents, de metòdics i d’anàrquics, silenciosos i sorollosos, actius i passius... tots són diferents entre ells.

Tots els infants són diferents. Els infants i joves d’altes capacitats són molt diferents als infants de la seva edat, nascuts en el seu mateix any, per les seves característiques més habituals.

Generalment totes les seves característiques estan banyades d’“intensitat”. Escriuen la seva vida sempre en majúscules, desconeixen les minúscules. Tot és XXL, encara que ells o elles siguin encara XS. “Intens o intensa” és l’adjectiu que amb més freqüència fan servir els pares pels seus fills.   

Quan són petits la segona característica més evident sol ser la curiositat. Semblen preguntes amb potes... el que els diferència d’altres infants és que quan pregunten sempre escolten la resposta, demanen explicacions i sobretot realitat. Moltes explicacions generen noves preguntes. Però en aquest món no sempre està ben vist fer preguntes. A classe, sembla que desvia el tema que el mestre vol explicar; sembla que distreu i distorsiona. Alguns quan s’adonen que les seves pregunten molesten deixen de fer-les, primer en veu alta i al final deixen de fer-les. És horrorós quan perden la curiositat, perquè és una característica essencial. Recuperar-la és molt difícil (no impossible) però requerirà molt d’esforç.

Tenen un radar que llegeix el llenguatge no verbal. No miren, escanegen. Intueixen i connecten amb la gent o no. Després podem tenir el problema de la manca de filtre alhora de comunicar-se o no. Sembla una bogeria, però la diversitat és tal que no podem donar només unes característiques perquè cadascú té unes característiques i barreja especial, personal i intransferible.  

Una altra característica habitual és una gran imaginació i memòria. Molts gaudeixen inventant jocs i els seus iguals de I3, I4, I5 no els segueixen. Són jocs molt rics amb moltes explicacions i detalls, i els companys i companyes no tenen tanta paciència ni poden recordar els detalls i són esbroncats pel creador del joc quan no juguen bé. Això fa que alguns acabin jugant sols, no volen jugar als jocs simples dels companys i els companys no els segueixen en els seus jocs. Quan són més grans els companys reconeixen la seva gran imaginació però encara no els segueixen...  

De vegades són molt intensos i persistents, alguns fins i tot obsessius. Tot gira al voltant del seu tema siguin els dinosaures, l’espai, els egipcis, el Titannic o les campanes extractores. N’hi ha que són monotemàtics i altres van canviant de tema quan l’han espremut del tot. Els companys es cansen de sentir-los parlar d’aquest tema...

Molts són molt reflexius i no paren de pensar. Temes com la justícia, la mort, el valor de la vida, dels diners, el valor de l’amistat, la implicació amb la vida... des de molt petits tenen preocupacions diferents a la resta dels infants de la seva edat. Si les comuniquen són molt diferents. No sempre ho comuniquen però les tenen. Per tant la diferencia sol ser gran.

Rigidesa. Sí, uns són un pel rígids i altres molt rígids. Els sol costar tolerar la frustració i el seu perfeccionisme i autoexigència no els ajuda gens en aquest punt. La combinació d’aquestes característiques barrejades amb la intensitat, els fa molt diferents de la resta d’infants i joves.

I encara no hem parlat del seu domini del llenguatge verbal. Alguns comencen a parlar molt aviat, altres sembla que comencen tard però ho faran de manera molt completa. El seu llenguatge és molt ric i molt acurat. L’estructura de les frases és complexa. Semblen vells en el cos d’infants pel que diuen, per com ho diuen i pel fons que ho sustenta.

Tot això els fa molt diferents. Ells es senten diferents. Al començament pensen que tothom és com ells però amb el temps van constatant que no són tan iguals. Són iguals per fora però per dins són ben diferents. No sempre són transparents, a mida que van creixent alguns mimetitzen amb la paret, amb el grup i es van diluint sobretot pels ulls que no els saben/volen mirar. S’amaguen de tal manera que si no volen, no els trobarem. Però viure una doble vida és molt perillós i gens saludable.

Quan parlem de diversitat hem de comptar també amb la diversitat a l’alta, en aprenentatges, en vida viscuda amb una gran intensitat, sovint reactiva. Quan expliquem als infants la diversitat entre els infants, ells també hi són. Són diferents. Són.  

Dilluns 10 de juny Escollir: activitat impossible

Quan pensem en els infants i joves d’altes capacitats ens fa la impressió, potser perquè alguns són impulsius, d’altres rígids, tenen la necessitat de tenir-ho tot controlat, i molts tenen el do de la paraula precisa i l’argumentació per tot això pensem que tenen les coses molt clares, que saben el que volen però, com sempre, això no sempre és així en tots els casos. 

Tinc alumnes de menys de deu anys que volen ser atletes olímpics o que els donin el Nobel de Física i estan treballant en aquesta línia. D’altres tenen dificultats per veure el seu futur. Per alguns, les dificultats són molt altes perquè tot se’ls dona bé, tenen facilitat per moltes activitats i en res destaquen especialment. És difícil escollir... potser haurem de començar contestant algunes preguntes: un treball individual o de contacte amb la gent?, un treball a l’aire lliure o en un espai tancat?, un treball a l’aula amb infants o joves, i de quina edat?, un treball més metòdic o més creatiu?, un treball més tècnic o més artístic?, en la nostra llengua o en altres?, en el nostre país o en altres?, amb persones o amb màquines?, de reflexió, d’investigació o d’acció? Hi ha mil preguntes possibles i les seves respostes ens van dirigint cap a una àrea o a un camp concret. 

La dificultat més important apareix quan descobreixen que escollir no significa només escollir una cosa, idea, estudis... sinó que significa no escollir la resta. 

Per això presenten tantes dificultats quan la redacció que els proposen a l’escola té tema lliure. Alguns professors pensen que d’aquesta manera ho fan més fàcil però per aquests alumnes no hi ha manera de triar el tema. He vist alguns alumnes que han arribat a començar cinc redaccions diferents per no presentar-ne cap. Els que són políticament correctes intenten pensar què deu voler la mestra i acaben triant una opció possible amb mil dubtes. Per això, proposem als docents que comencin la primera frase del text, donin un tema tancat, o tres per escollir-ne un. Això sí que els dona una facilitat real.

També els podem ajudar a prioritzar i a entrenar les eleccions perquè moltes vegades no hi ha una elecció única sinó que podem repetir l’elecció i canviar la nostra elecció. Quan els pares ofereixen les postres del sopar, avui toca lactis i proposen: iogurt, natilles o flam. Si avui en triem un, la propera vegada en podem triar un altre i la tercera vegada, una tercera elecció. Si avui tries la samarreta blava, demà et pots posar la verda i té molt poc sentit que et passis tot el dia queixant-te de que no t’has posat la vermella. Aquest hàbit de triar i assumir l’elecció és molt important perquè si acceptem les petites eleccions ens anem entrenant per quan haguem de fer grans eleccions.

Sovint les grans eleccions ens indisposen a tots perquè poden condicionar el nostre futur. Fins aquest moment, cada curs ha portat al següent. Va tenir un primera decisió a Quart d’ESO en el qual s’havien de triar les optatives en funció de si  volíem fer el Batxillerat de ciències o de lletres o una FP. Per tant, a finals de Tercer d’ESO ja hem de tenir presa la decisió pels estudis postobligatoris. Després es pot canviar, si cal, no és una tria en pedra; encara que ho sembli. Una de les grans eleccions arriba al final del Batxillerat o de la Formació Professional, quan se’ls planteja què volen fer el curs vinent. El ventall és tan ampli que per alguns és molt i molt complicat perquè podem triar què fer i on fer-ho.

Les petites eleccions ens serveixen d’entrenament però quan arribem a les grans eleccions apareixen noves eines. La primera pot ser parlar-ne amb persones que ens hi puguin donar llum, aquelles persones de les quals valorem la seva opinió perquè ens ajudaran a obrir mires i considerar altres punts de vista. Potser l’eina més important és, després d’investigar i escoltar, fer la llista de pros i contres. Una altra eina és escriure què és el millor i el pitjor que ens podria passar si prenem una decisió o un altra. En qualsevol cas són feines que hem de fer en diferents temps. Cal deixar reposar un temps perquè ens permeti afegir, eliminar o redefinir. Hem de poder ser realistes i observar el nostre històric. Per això m’agrada poder identificar en la primera infància les altes capacitats perquè hi ha molta feina personal que s’ha de poder fer al llarg del temps d’Infantil i Primària. L’ESO ens ha de permetre tenir disciplina i autonomia de feina que es imprescindible per fer els estudis postobligatoris amb garanties. L’ESO ens ha de portar als bons resultats acadèmics perquè al Batxillerat seran imprescindibles per poder escollir de veritat, i no dependre de les eleccions dels altres. Quan passem les eleccions per la part del cor i la part del cap ens permet que les decisions siguin més ajustades a la realitat.  

Mai ho tindrem tot controlat. Al final algunes decisions són salts al buit però hem de comprovar que tenim xarxa i que hi ha aigua a la piscina. Hi ha molt poques coses que no es puguin canviar o revertir. Hem d’intentar triar en positiu i amb seny. Però també sabem que les eleccions volen després que treballem en consonància. És bo tenir planificada una bona bastida (aliats i col•laboradors) i la possibilitat d’un pla B, si és necessari. Tot això també forma part de l’elecció. És l’elecció entre bambalines. 

Dijous 6 de juny Les altes capacitats i el cos (2)

Avui parlarem de persones amb talents esportius i del valor del cos en qualsevol persona, siguin quins siguin els seus talents. 

Hi ha persones que són molt hàbils amb el seu cos. Ràpidament ens venen noms al cap com Leo Messi, Rafa Nadal, Aitana Bonmatí o Alexia Putellas... però n’hi ha molts d’altres com la Laia Sanz, la Gisela Pulido, el Toni Bou, el Marc Márquez, el Marc Gasol o el Ricky Rubio... aquestes persones presenten unes condicions físiques excepcionals però aquestes són només una part, molt important, però només una part. Després han reforçat aquestes capacitats amb la feina diària.

Els infants i joves amb talents esportius tenen molta sort. La “societat” té molt clar que si volem tenir esportistes d’elit que guanyin medalles a les competicions internacionals o olímpiques cal preparar-los. Per aconseguir-ho es construeixen i constitueixen espais on la practica esportiva es prioritària. Quan veiem això normalitzem que ha de ser així. A l’esport està molt clar però no tant en la competència cognitiva.

Què passaria si tinguéssim a Rafa Nadal jugant a tennis durant jornades de sis hores amb els seus iguals de neixament? Crec que en poc temps deixaria el tennis. No es viable que algú que ha estat el numero 1 del món jugui amb altres persones de la mateixa edat però no de la mateixa expertesa. En aquest cas veiem clar que els iguals no són iguals. El primer temps, i sobretot si es tracta d’un temps solidari i retransmès per televisió, adequarà el seu nivell al dels seus contrincants (tot suau i senzill) però amb alguns no servirà ni això, perquè no arriben a tornar cap pilota. Si s’allarga més enllà d’un dia potser començarà a necessitar ajut psicològic. Els seus iguals d’edat no són iguals de nivell de tennis. En aquest cas és claríssim i evident però en el cas dels alumnes d’altes capacitats també ho hauria de ser però no és així.

Avui, però, m’agradaria parlar de les persones d’altes capacitats que no tenen un talent esportiu. Si els seus talents estan en la franja cognitiva sovint la treballen molt i eviten les coses que tinguin a veure amb el cos. Viuen d’esquena al seu cos. Alguns aconsegueixen anular el seu cos, i ni el miren, no compten amb ell. Qualsevol cosa que passi pel cos: anar al parc, fer esport, potser fins i tot fer manualitats... passen a evitar-ho, a no fer-ho.  I quan es posen a fer-ho hi ha tanta diferencia amb els seus iguals que sí que han practicat una colla d’anys, que troben els motius per seguir evitant-ho. Però a Educació Física es torna obligatori durant dues hores al llarg de tot el temps escolar. Aquestes dues hores poden ser des d’una tortura a evitar, fins a un moment de deixar a la vista les seves limitacions, passant per una estona d’esforç sense grans èxits. Potser la seva pitjor nota.

Una cosa és el que volen i de vegades, una altra diferent el que necessiten. Quan parlem del cos nosaltres estem convençuts de que és part de la persona, tan important com la part cognitiva, relacional o emocional. És molt important per a totes les persones però amb la intensitat, rigidesa i sensibilitat de les persones d’altes capacitats encara més. El cos sempre formarà part de nosaltres i pot condicionar-nos la vida. Quan parlem del cos, parlem de cuidar-nos (cuidar l’alimentació, el són, fer exercici físic, fer feina cognitiva, les nostres relacions... ) de manera adequada i equilibrada. Seria bo aprendre a conviure amb el cos i integrar-l’ho a la seva vida.

Començar treballant l’autoimatge i l’autoconcepte. És imprescindible començar amb l’observació, el més objectiva possible. I acompanyar-los per que tinguin en compte el seu cos i els hàbits saludables perquè no sigui un bolet sinó un grup d’hàbits integrat a la seva vida. Quan observem que viuen d’esquena al seu cos val la pena parlar-ho amb ells i anar prioritzant el que es pot anar fent en cada edat i en cada moment. Quan ells són els protagonistes, i sabem que tenen opinió des del minut zero, els podem ajudar a posar paraules i a planificar com es pot arribar on volen anar o on han d’anar.

Que es mirin des de fora els pot ajudar a començar la feina. Mirar-se amb ulls nous, objectius...,  reflexionar, pensar, comentar i planificar per passar a l’acció. El nostre cos té memòria i sap quantes vegades no l’hem escoltat. Com més temps hi visquem d’esquena més temps necessitarem per revertir aquests mals hàbits. Tots sabem què cal fer però cal fer-ho. Si som capaços de fer-ho bé ho farem amb alegria i ens ajudarà a viure millor. 

Dilluns 3 de juny Dormir és una necessitat, però no ho saben o no ho volen saber...

Com en totes les àrees relacionades amb les altes capacitats trobem una gran diversitat. Hi ha cases en les quals quan parlem de la son i el dormir és un tema estrella mentre que en altres cases han aconseguit que els fills hagin entrat en la rutina i ho han convertit en una situació i no en un problema.

Alguns infants i joves d’altes capacitats creuen que dormir és perdre el temps. Una nena d’infantil estava agafada als barrots del balcó cridant “Sol, no te’n vagis! Queda’t!”. Sí, hi ha tantes coses interessants per fer, per conèixer... Tenen una curiositat infinita per mil coses. Tenen un cap que no para de pensar. Fer-se preguntes, buscar respostes...

Els pares saben que les persones adultes hem de dormir vuit hores diàries i els infants una mica més. Els pares saben que és important que tinguem rutines que ens facilitin el que hem de fer. Perquè a la vida hi ha un seguit de coses que formen part del “toca no negociable”. Aquelles coses que s’han de fer sí o sí. Que no depenen del que ens ve de gust, sinó del que ens convé, del que s’ha de fer. 

Avui ens centrarem principalment en el “anar a dormir”. Necessitem crear una rutina familiar per anar a dormir que ha d’anar canviant amb l’edat. Quan tenim fills en diferents edats pot ser més complicat però cal tenir-ho clar i posar-ho en marxa.  

La rutina ens ajuda molt. Cada dia fer el mateix. Explicar el perquè sense la necessitat que ens entenguin però sí que ho puguin escoltar i entendre, no sempre compartir perquè volen fer la seva... però a casa, és bo que fem les coses d’una manera determinada.

Algunes rutines comencen amb endreçar les joguines, amb la dutxa, amb posar-se el pijama, preparar el sopar, sopar, recollir el sopar, rentar-se les dents, llegir una estona o escoltar música suau i anar a dormir. A partir d’aquí, una estona per xerrar amb el pare o la mare, explicar un conte... i a dormir. Aquests seria una possibilitat pels més menuts. 

Quan són més grans potser podem començar tancant tots les pantalles una estona abans de sopar per aconseguir anar desconnectant i estar preparant-nos per descansar. A partir d’aquest moment comencem a relaxar-nos i a preparar-nos per anar a dormir. Quan ho fem tots és més senzill, encara que l’hora d’anar a dormir sigui esglaonada per edats. Comença la desconnexió perquè puguem descansar. Comença la rutina també pels grans. Definim què hauríem de fer i com ens agradaria fer-ho.

Si aconseguim entrar tot en la nostra rutina tindrem molt de guanyat. Però n’hi ha que es resisteixen i com que són tan rígids busquen l’explicació del per què, del perquè no poden acabar la sèrie, o jugar una estona amb l’ordinador, o xatejar amb els amics... dons, perquè no! Perquè hem d’anar desconnectant i acostumant al nostre cos per preparar-nos per descansar... alguns es resisteixen i ara un got d’aigua, unes galetes, vaig al lavabo, pregunto quan podré anar a dormir més tard o per què la meva germana pot fer-ho i jo no... i la iaia per què està mirant la tele? I ens ho poden complicar tant, que acabem dient “fes el que vulguis” perquè els pares som humans i estem cansats i cada dia és la mateixa història... Però si anem movent la paret per la pressió que ells exerceixen no estem marcant un límit de veritat. Ja sabem que alguns són tremendos i potser haurem de pactar un escalat dins de la setmana (que de diumenge a dijous hi hagi un horari i divendres i dissabte puguem fer alguna cosa diferent). 

Molts es queixen de que no poden dormir perquè el seu cap no para de pensar. És molt freqüent que els infants o joves ens diguin que no poden parar. És cert, hi ha vegades que no poden parar però sí que haurien de poder suavitzar la velocitat i el volum per aconseguir descansar. Relaxar-nos a través de la consciencia en les diferents parts del cos, escoltar música, enviar la imaginació cap on volem... alguns els ajudem dirigint-los a pintar un quadre amb la imaginació, dibuixar unes muntanyes, pintar el cel, uns núvols, uns ocells, una casa, un camí, un riu, un pont o una carretera amb cotxes, o un planeta nou... Han de trobar la seva manera de relaxar-se, pot ser un procés llarg i complicat perquè segurament canviarà en el temps.

Ara estem centrats en el anar a dormir... però i el llevar-se? 

Novament tota la diversitat: de qui es lleva amb el sol i es posa en marxa tan bon punt posen els peus a terra fins a qui sempre necessita cinc minuts més o qui marxa de casa mig adormit sense tenir totes les neurones en marxa.

Avui no hem pogut parlar de com va la nit. Tenim des de les marmotes que dormen com un tronc tota la nit fins els que tenen un son irregular que es desperten per anar al lavabo o perquè no poden dormir bé per terrors nocturns o bé per son dèbil i uns tornen a dormir de seguida però altres els costa molt. Cadascú és un món. Hem d’observar, decidir, fer assaig i error i comentar-ho amb ells, des de que ens puguin entendre perquè ells són els protagonistes. 

És molt important el descans de tots a casa. Alguns poden dormir amb els pares fins que ho necessiten (de vegades no ho podem explicar perquè la gent pot considerar que són massa grans per dormir al nostre llit, però cadascú ha de viure segons el que vulgui i pugui...). És bo no fer un problema del que només és una situació. Arriba un moment que passen a la seva habitació. Arribarà el moment. Però de tot això en parlarem un altre dia.