Activitats extraescolars (Famílies)

Parlar d’activitats extraescolars en alguns entorns equival a aparcar els fills després del temps d’escola. La diferència entre el temps escolar i el temps laboral de les famílies. Però no és el cas de les famílies amb fills d’altes capacitats. Hi ha infants que trien ells les extraescolars, en altres cases n’hi ha de no negociables, en altres es demana la responsabilitat de que si inicia una activitat acabi com a mínim el trimestre abans de canviar-la... Com sempre, parlem d’un col·lectiu molt heterogeni on trobem situacions diverses:

- infants o joves que volen fer mil extraescolars. Tot els interessa. No tenen prou dies per fer-ho tot. Cal que prioritzin. La logística, l’horari, les prioritats s’han de marcar sempre des de la perspectiva de l’adult tot escoltant l’infant o el jove. La butxaca, la logística i les prioritats marquen el que es fa.

- infants o joves que no volen fer extraescolars. Afirmen que necessiten el seu temps, que durant tot el dia ja estan seguint indicacions. N’hi ha que són absolutament autodidactes i gaudeixen sent-ho o que utilitzen les possibilitats de la xarxa per aprendre japonès en cursos gratuïts, fer plats tradicionals o a dibuixar manga. Necessiten el seu temps i no s’avorreixen. Aquest grup són els que s’organitzen les extraescolars a casa i ells mateixos porten el seu tempo.

- famílies que tenen clar que cal complementar la feina feta a l’escola. Algunes famílies creuen que l’anglès és innegociable. En altres, innegociable és fer un esport (d’equip o no, per salut, per moure’s). Altres famílies compten a partir de les habilitats dels infants prioritzant la música, la plàstica o un esport determinat. En aquest grup tenim els que fan extraescolars partint d’una prioritat dels adults, que sol coincidir amb la dels infants, de veritat o per imperatiu legal ( * cas real: jo faria altres coses però a casa la piscina i l’anglès són innegociables. Per això jo m’organitzo i afegeixo el que m’agrada com extraescolar o per lliure...)

- si entrem en el tema dels esports, la casuística és molt extensa. Alguns fan esports d’equip (futbol, handbol, hockei...) i l’experiència ens diu que molts són porters. És una manera especial de fer esport d’equip. Els porters són un grup a part, tant en l’entrenament com en el joc. Altres fan esports més individuals: tennis, patinatge, atletisme, bicicleta de muntanya, gimnàstica artística, ciclisme... que poden tenir una vessant d’equip però que són fonamentalment individuals. N’hi ha d’altres que prefereixen funcionar per lliure, sobretot si són més grans i surten a córrer o amb bicicleta amb la família o amb els amics de manera regular, juguen a paddle, fan escalada... però d’una manera no regulada. Ja veieu que n’hi ha per tots els gustos.

- Per uns pocs és entrenar molt dur en esports de competició a nivell quasi professional, sigui en esports més coneguts o minoritaris. Això suposa moltes hores abans de l'escola, al migdia o a la tarda. Hi ha nadadors que comencen a les sis del matí a la piscina cada dia. Hi ha futbolistes que entrenen cada dia de dilluns a divendres a la tarda combinant la part més física i la més específica de l'esport. 

- Per alguns extraescolars és sinònim d’art o de comunicació: pintura, escultura, disseny, manualitats, cuina, teatre, escriptura, creació literària... novament dels més estructurats als més autodidactes.

- Per altres és sinònim de música i quan és de manera reglada a través del Conservatori es converteix en un estudi sovint més dur que la pròpia escola. Per altres és només aprendre a tocar cançons sense entrar en el món abstracte i repetitiu del solfeig i de la teoria...

- N’hi ha que es decanten per la robòtica o la informàtica de programació en centres especialitzats o on line. Alguns arriben fins el 3D o la programació de videojocs...

Moltes extraescolars representen pels infants la llibertat, l’entrada en el món dels seus interessos que no passa a l’escola. Representa la intensitat que l’escola no li aporta.

També podrem parlar d’activitats específiques d’altes capacitats. En trobem a diferents ciutats: a Barcelona el Programa Atlàntida d’Atenció a les Altes Capacitats, al Centre Keppler; a Sevilla el Centro Cadis, a la ciutat de Cádiz el Talentum... Alguns d’ells són de cap de setmana i treballen els coneixements al alta, activitats d’intel·ligència emocional pels infants i joves; i activitats d’Escola de Pares per a les famílies.

El tema de les extraescolars dona molt de joc....