Ja hi tornem a ser! (Pares i Docents)

La tornada després de Nadal és diferent. Són dates assenyalades de vivències en família i de tradicions en les famílies d’àmbit catòlic siguin o no practicants. Alguns van aprofitar dilluns per jugar, o per fer a corre-cuita les feines que els van proposar els mestres (no sé si va ser una bona idea...), o per treure totes les decoracions de Nadal perquè dimarts va tornar la normalitat. La temuda i alhora desitjada normalitat. La tornada a l’escola o l’institut, l’inici de les extraescolars...  Torna a ser important anar a dormir aviat perquè novament cal llevar-se aviat per anar a l’escola o a l’institut.

Els nostres alumnes d’altes capacitats viuen la tornada de manera particular i intransferible perquè és molta la diversitat entre ells. Alguns ja tenien ganes de tornar per veure els companys o perquè estan contents amb la feina que fan a l’escola. N’hi ha d’altres que pateixen l’escola... no hi van contents però donaran una altra oportunitat (en un cas a les deu del matí ja havia acabat l’oportunitat, quan va comprovar que continuàvem igual; un altre va arribar fins dimecres al migdia on va perdre els papers per la pressió del grup...).  

L’escola en qualsevol de les seves versions hauria de ser el lloc on els alumnes d’altes capacitats hi anessin contents per les coses què hi aprenen, les coses que hi fan i les relacions que hi mantenen. Desgraciadament, no sempre és així. Ara la feina és de tots els mestres i especialment del tutor per a través del vincle, poder conèixer quina és la seva situació i seguir les línies d’acció del seu PI i ratificar-lo o presentar-hi modificacions.

Per altra banda, hi ha alumnes que en aquest segon trimestre han començat a fer classes d’una o més assignatures en un curs superior. Fan una acceleració parcial. Al començament, aquesta intervenció tot i ser ben clara per a tothom, s’inicia amb un cert respecte per part de l’alumne que ha de sortir de la seva àrea de confort, la mirada acollidora o inquisidora dels companys de la nova classe i de la de sempre. Però si està ben pensat i ben fet aquestes “molèsties” remetran aviat. Formen part del canvi. L’acompanyament ajudarà a esvair els fantasmes i a posar solucions reals a les novetats.

Ja hi som! Ja hem començat! Després de les vacances cal seguir posant la lupa per observar les seves necessitats i acompanyant aquests infants i joves identificats. Bona feina en aquest llarg trimestre.