Bons propòsits per l'any nou (Pares i Docents)

El mes de gener sol ser un mes per marcar nous objectius. El castellà té una dita que reafirma aquest voluntat de canvi, de millora: “Año nuevo, vida nueva”. Si els vàreu definir els primers dies del mes, us proposem fer-ne un replantejament per tal de que aquests desitjos no acabin abans de començar, no quedin en paper mullat. Us plantegem que tinguin cinc característiques que permetin que es vagin convertint en hàbits i s’incorporin en la nostra vida.

La teoria la sabem tots però la pràctica de vegades es fa més difícil. Necessitem que els bons desitjos es converteixin en bones realitats. Molts infants i joves d’altes capacitats volen canviar aspectes de la seva realitat. En alguns moments donada la seva intensitat, la seva necessitat de perfecció, la seva necessitat d’immediatesa fan que vulguin passar de la idea a la realitat a cop de vareta màgica però la vida vol temps... vol pas a pas... vol identificació i constància...

Com hauríem de definir aquest canvis?

Aquests canvis o millores haurien específics, ben concrets i definits. També seria bo que fossin mesurables perquè podrem veure si estem en línia o no. És imprescindible que es puguin aconseguir, que siguin possibles i alhora que siguin realistes. Per acabar necessitaríem que tinguin una data d’inici. Aquestes característiques poden fer que aquests canvis: desitjos en el aire es converteixin en concrecions reals.

Necessiteu un exemple? objectiu: vull tenir una vida menys sedentària.

a) Cada dia pujaré a peu a casa. No faré servir l’ascensor. Començo dilluns XX de gener. Només puc agafar l’ascensor si vaig carregat amb la compra. *** és una bona concreció de com ho farem.  

b) Tres cops per setmana (dilluns, dimecres i divendres) aniré a jugar a ping-pong amb l’Albert a les taules del Parc Central i hi anirem a peu. Jugarem de 18 a 18.45 i començarem aquest divendres. *** cal tenir un plan b perquè depenem de l’Albert.

Aquestes són condicions necessàries però no suficients, perquè si no som capaços de perseverar en el canvi no ho aconseguirem. Potser necessitem, a més de l’ànim intern, una aportació exterior que ens permeti continuar i passar a una disciplina interna que no s’esvaeixi amb les primeres dificultats. Aquí entra el suport de la família i dels professionals que acompanyen. No tant per criticar i sancionar els errors que apareguin, que apareixeran..., sinó per fer costat a qui té bones intencions i troba pedres en el camí. Podem assenyalar les pedres, donar recursos per voltar-les o saltar-les, però ell o ella és protagonista de la seva història i responsable que els seus objectius pensats i meditats formin part de la seva vida, els enriqueixin.

Desitgem que aquests bons desitjos es converteixin amb realitats i ens permetin créixer com a persones. Sortosament tenim molts moments al llarg de l’any per parar-nos i confirmar el camí que volem fer o canviar el que estem fent per millorar.