Avui és un d’aquells dies que tenim marcat en el calendari personal tots els docents: inici de curs oficial. Sabem que no comença avui perquè ens ha portat temps de pensar-hi, de preparar activitats, pensar-les... Però avui tornem al centre i posem oficialment fil a l’agulla per cosir aquest nou curs 2025-26.
Com tots els nous
cursos ve carregat d’espectatives i il·lusions que haurem d’anar confirmant dia
a adia, hora a hora. Sabem que hi haurà de tot però hem d’aconseguir que el
còmput global sigui excel·lent. Nosaltres com a docents, els infants i les
famílies i la societat... tots mereixem que així sigui.
Potser aquest
curs tenim un infant o jove identificat amb altes capacitats a la nostra
classe. Tenint en compte que entre superdotats i talentosos s’estima que hi ha
un 20 per cent de la població, no seria res estrany. Potser no estan
identificats però es veuen o són dels que estan ben amagats perquè no s’ho
creuen ni ells, o elles s’amaguen i mimetitzen amb la paret per prudència mal
entesa. Bé, si aquest és el vostre cas esteu en un bon lloc. Al llarg del curs
anirem parlant d’altes capacitats i com acompanyar-los i atendre’ls també des
de l’escola. Aquest blog que està actiu des del 2013 hi podeu trobar en l’històric
molta informació. Escrivim dilluns i dijous però no sempre és per mestres,
també és per famílies però la informació pot ser molt valuosa per entendre i
poder acompanyar aquests infants i joves.
El primer consell
seria CALMA! No patiu abans d’hora perquè segurament serà un patiment inútil.
Els infants i joves d’altes capacitats són molt diversos i no hi ha receptes
màgiques que serveixin per a tots. Haureu de fer servir recursos que ja teniu
com a docents, si no us quedeu enganxats en idees prefixades o en mites no corroborats
científicament ja teniu molt de guanyat.
Hi ha tres
paraules clau que començarem a treballar en els posts d’aquesta setmana:
VINCLE, OBSERVACIÓ i EQUILIBRI.
Comencem pel VINCLE.
Relació necessària per a tots els alumnes amb el docent-tutor i imprescindible
pels alumnes d’altes capacitats. Si aconseguim un bon vincle ens entendrem amb
la mirada i no podrem assegurar un bon curs però sí que les situacions que s’aniran
succeint seran molt més “portables”. Quan diem que ens hem d’entendre amb la
mirada volem dir que trobarem la manera de dir-li: para, ara és el moment,
espera un moment, en parlem després... sense paraules i sense que el seu nom
soni i ressoni a la classe. Per aconseguir això podem començar amb una trucada
o mini entrevista abans de l’inici de curs. Necessita saber que sabem la seva
situació i que estarem allà per acompanyar-lo. No tenim vareta màgica, ni pocimes
màgiques, però estarem atents per fer un bon curs. Obrim una comunicació que
haurà de tenir un tempo que portem nosaltres (alguns d’ells poden ser molt
intensos i molt impulsius i podrien voler que només ens dediquéssim a ells).
Caldrà diferenciar les urgències del que es pot esperar. Aquí l’edat i l’autocontrol
és important però es pot anar treballant.
La sessió d’inici
de curs és bàsica per a molts infants o joves que pateixen per l’inici de curs
i aquest primer contacte els ajuda a rebaixar la tensió. Si a més podem donar
un temps de reunió setmanal (els deu primers minuts del pati de dijous, si no
hi ha contraordre) serà fantàstic quan els comencem a posar en marxa i som ben
puntuals a l’inici i al final. Si queden coses pendents passen a la setmana
vinent. És poc però suficient per començar. Ens servirà per concretar les coses
més importants i revisar la setmana i preparar la següent. La constància és
essencial per un bon funcionament. És important que est comprometis només al
que puguis complir (si ha de ser quinzenal, “acepto pulpo como animal de
compañía” però marqueu-ho a la vostra agenda i
si hi ha contraordre, aviseu). És important crear i mantenir la confiança, sinó no
tindrem vincle i serà com intentar que rodolin rodes quadrades, es pot fer però
necessitem altres elements diferents (rodets).
Aquella mirada
ens pot portar a frenar-lo en una pregunta a la classe quan aixeca la mà fins
el sostre dient “jo, jo, jo”, o a animar-lo a contestar una pregunta difícil
quan vol amagar-se... Com tots els infants són molt permeables a un somriure o
a una mirada de complicitat... aprofiteu-ho. També en trobareu que semblen
esquerps o tímids perquè no saben mantenir la mirada però en poden aprendre.
Quan els canals de comunicació estan clars tot és més senzill. Una llibreta
sobre la taula perquè pugui apuntar les preguntes, suggeriments, idees i relacions
que fa pot ser molt interessant perquè no necessiti interrompre constantment la
classe per aquells que ho necessitin. Hi ha moltes eines senzilles que podem
fer servir amb ells... les anirem descobrint poc a poc. Res serveix per a
tothom, però a tothom els serveix alguna cosa...
Dijous parlarem de
l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada