Quan comencem a treballar amb alumnes d’altes capacitats hi ha tres paraules clau: en el post de dilluns vam parlar del VINCLE i avui és el torn de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.
No podem conèixer
si no observem. L’OBSERVACIÓ ens porta a prendre nota d’aquelles coses que ens
criden l’atenció. Es tracta de fer un registre molt breu però exhaustiu. Potser
escriurem només una paraula i senyals de en quin moment es produeix. Això ens
permetrà veure la freqüència i la forma diferent del mateix fet o amb diferents
persones. Aquestes notes ens donaran molta informació que podrem contrastar en
les entrevistes individuals. Recordeu que nosaltres veiem una conducta i treiem
les nostres conclusions partint d’infants normotípics però no sabrem el per
què, el que la produeix, el que l’exagera, el que fa que es repeteixi... si no
ho preguntem a l’interessat (que sovint elaborarà la resposta amb nosaltres o
la tindrà esperant que algú li pregunti).
Trobem infants i
joves que es poden mostrar de maneres molt diverses per això serà molt important
que posem el focus en l’observació de les seves activitats diàries. Tenim des
de l’alumne perfecte que aprèn de pressa, fa les feines proposades a la
perfecció en el seu temps i forma, que intenta passar desapercebut a classe o
ajuda; també tenim aquell que s’avorreix, té una bona comprensió però després
de fer-ho una vegada comença a cometre errors perquè no hi posa atenció; podem
tenir també aquell que sap moltes coses de fora de l’aula però no de dins de
l’aula o aquell que no vol participar i mostrar el que sap o el que només vol
treballar a la seva manera. La diversitat és molt important i no són de color
verd pel que ens poden passar desapercebuts. Per això si tenim una
identificació cal llegir-la atentament i treure la informació que necessitem i
corroborar-la amb la observació.
Acabem amb
l’EQUILIBRI. Consisteix en conèixer i atendre les seves necessitats. Els
alumnes d’altes capacitats, com tots, tenen necessitats cognitives, emocionals
i socials. L’escola és un laboratori de vida, un centre d’entrenament, la
possibilitat d’experiències de tota mena al llarg dels anys d’escolarització.
Això no ens ha d’espantar. És un gran oportunitat, un seguit d’oportunitats.
Com infants i
joves que són, hi ha vegades que no són conscients de totes les seves necessitats.
Solen saber que necessiten saber més però no sol·liciten millorar la paciència
i l’espera i també és una de les seves necessitats.
Per a mi, com a
especialista en la intervenció educativa d’aquests infants i joves és
imprescindible posar en marxa un dispositiu que permeti que l’alumne s’adapti a
l’escola però també que l’escola s’adapti a les seves necessitats. Això es pot
fer amb relativa facilitat i sense la necessitats de fer coses estranyes. Hem
de pensar que forma part d’un col·lectiu d’alumnes dins d’un centre i dins
d’una aula amb tot el que això comporta. Tots, família, alumne i docents hem de
ser conscients de que no es pot fer tot però sí que s’ha d’atendre les seves
necessitats dins de l’escola inclusiva.
Comencem pel “Toca
no negociable”. Aquí estem en el punt que l’alumne s’ha d’adaptar a l’escola. A
l’horari, les normes, la manera de treballar (agenda, llibretes...), bata,
uniforme...
Continuem pel “Toca
negociable”. Aquest és el punt en el qual l’escola s’adapta a l’alumne. Veiem
un exemple. A l’escola cal llegir però a Quart de Primària es proposa “La
formiga Piga se’n va d’excursió” i el nostre alumne és molt bon lector, de fet
està llegint “El Hobbit” i està gaudint amb les descripcions. La mestra pot
continuar fomentant la lectura acompanyant-lo amb el seu interès. Pot creure
que és interessant que llegeixi el llibre proposat i faci les activitats que fa
la classe o el control de lectura però no seria convenient que el “castigués“ a
llegir tot el trimestre un llibre que
està molt per sota del seu nivell lector i els seus interessos. En els moments
de classe de lectura en veu alta o comentari del vocabulari li podem proposar
altres activitats com col·laborar amb el préstec de la biblioteca del centre,
entrar els llibres de la biblioteca a l’ordinador, llegir amb infants de Primer
de Primària que els agrada llegir...
Tot el que es fa
a l’escola es reparteix entre negociable i no negociable. Això requereix
conèixer la seva situació i haver fet una reflexió seriosa sobre el que fem a l’escola:
continguts, procediments... Un alumne que té altes capacitats pot invertir
algunes de les hores de classe en altres tasques perquè no perdrà el fil si
tots ho tenim en compte.
El curs és llarg
i dona per a moltes ocasions diferents d’aprenentatge. En el cas de tots els
infants està ple d’oportunitats i pels alumnes d’altes capacitats encara més
perquè fan reflexió sobre com aprenen amb facilitat.
No patiu, anem
pas a pas. Si necessiteu més informació us podeu posar en contacte amb
nosaltres a info@altescapacitats.cat Fem assessorament, formació, acompanyament a
famílies i centres. Estem a disposició de qui vulgui saber més en l’àmbit de
les altes capacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada