Dilluns 16 de juny Hipersensibilitat tàctil i altes capacitats

 

Hi ha persones d’altes capacitats que tenen una hipersensibilitat sensorial. Sovint parlem de l’auditiva (sorolls), la visual (les llums), l’olfactiva (olors i pudors), la gustativa (el sabor i la textura dels aliments) i avui parlarem de la hipersensibilitat tàctil. Veurem tres punts estrelles: la suor, les babes i la sorra.

Exemple 1.- Mestre d’educació física que diu: “Poseu-vos en rotllana i doneu-vos les mans”. Se sent una veueta que diu: “Jo, no!”. Què passa? A l’Albert li toca donar la mà a un company que té les mans suades i ell ho sap. Potser el mestre no ho sap, i viurà la resposta com una desobediència directa i no és així, no té res a veure amb el mestre, és molt més prosaic. Si no corre la informació pot haver-hi malentesos.

Exemple 2.- Un crit a classe “Ecs, Quin fàstic! En Pau m’ha llepat el llapis!” La resposta de la mestra pot ser “neteja’l i no facis un problema”. Però per la Laura, és impossible. L’hauria de rentar amb sabó o amb lleixiu... o millor agafar un llapis nou.

Exemple 3.- El problema podria ser la sorra de parc o de platja. Hi ha infants que no poden sofrir tocar la sorra i que se’ls enganxi a les mans i als peus. Hi ha infants que no sol·liciten mai aquests dos espais. Alguns tenen la mateixa sensació amb el fang o la pasta de modelar.

Aquí tenim tres exemples de situacions impossibilitants. Aquests infants poden modificar aquests comportaments molt poc a poc amb entrenament conscient. Podem anar pautat activitats que permetin anar-se acostant a reaccionar de manera no reactiva a aquests estímuls per els resulten molt desagradables fins que quedin neutralitzats i no interfereixin en la seva vida quotidiana.

El vincle i l’escolta activa ens porta a conèixer de primera mà quines són aquestes coses que els fan saltar i no els permeten controlar les seves accions i es mouen de manera exagerada i sense donar explicacions, simplement sent reactius. Els ulls dels altres si no coneixen, no entenen res... la comunicació és essencial per aconseguir una bona convivència.