Dijous 5 de juny Escollir tenint altes capacitats

És molt curiós que molts infants i joves amb altes capacitats tenen moltes dificultats per escollir. Comencem amb la tria de matèries a la Secundària. De fet, excepte aquells que ho tenen claríssim, els alumnes de 3ESO en la seva primera elecció de matèries escolars de 4ESO ja comencen a patir. N’hi ha que els van tan bé les ciències, les lletres i també una branca més artística (sovint pensada pels alumnes amb més dificultats que facin després formacions professionals) i això els dificulta l’elecció. Desprès arribarà el Batxillerat on caldrà afinar més l’elecció d’estudis. Generalment orientarem als superindecisos amb bons resultats cap al Batxillerat científic que obre més portes ( tant el de la salut com el que va cap a les ciències més experimentals) donat que les lletres les faran en les comunes.

Però no cal arribar a aquestes supereleccions, de vegades les dificultats es presenten en les eleccions en petites activitats escolars diàries. Una redacció o un dibuix de tema lliure pot ser un problema d’estat. Triar un animal per estudiar a medi o un personatge conegut per fer una descripció en català, castellà o anglès. Poden fer dues o tres activitats que acaben estripades a la paperera i quedar-se amb una mica de sort amb la quarta. A alguns els costa molt triar perquè tot és interessant i escollir no consisteix en triar una opció sinó en no agafar totes les altres. Aquests és el problema. Els temes no triats tenen característiques que els fan dignes de ser escollits. Alguns prefereixen quan els donem una base per continuar: unes línies del dibuix, una frase d’inici o indicacions com que l’animal ha de ser mamífer, africà, au; o el personatge ha de ser artista, científic o de l’antiguetat.

Treballant amb famílies els proposem que des de ben petits vagin fent pràctiques d’eleccions. A les postres del sopar se’ls presenta una triada d’elements per triar: lactis (natilles, flam, iogurt), fruita (meló, cireres, plàtan). Cada dia han de fer una elecció però dins de les propostes no de tot el que seria possible. Demà arribarà una altra elecció. L’elecció és important però no ens bloqueja perquè demà n’hi haurà una altra. Han d’aprendre a gaudir del resultat de les seves eleccions. Algunes no són tan transcendents, encara que per a ells totes ho semblin. Fer-ne experiència i després poder posar-hi la part cognitiva i parlar-ne sempre és interessant. Per a ells, que pensen sempre, és com donar-los bona llenya per cremar.

També podem treballar l’elecció a través de la roba (si hi ha uniforme ens queden els caps de setmana per practicar). Pensar en la roba adequada al lloc i l’activitat que anem a fer és molt interessant. Amb els més petits podem proposar dos looks a escollir. Els més gran faran la seva elecció que és bo que la consigna sigui consensuada i l’elecció pròpia. Amb alguns potser haurem de tenir la conversa informativa de roba de feina i roba de temps d’oci. De fet l’elecció comença amb la tria de la roba a la botiga. La compra de la roba és un moment molt interessant (colors, teixits, estils...). Veiem qui té un estil molt marcat, qui va buscant, qui ja l’ha trobat... Novament anirem treballant el que durant el dia pot ser viscut com un error en l’elecció de l’endemà. (Davant de l’elecció: el polo vermell o el blau; triar-ne un pot fer que tot el dia s’estiguin repetint que s’haurien d’haver posar l’altre. La seva rigidesa de vegades no els permet positivitzar o al menys neutralitzar un pensament i entren en un bucle que pot tenyir el dia.)

També podem treballar les eleccions en la decoració de la seva habitació o d’una part d’ella, quan són habitacions compartides. Quan són petits ho farem els adults però no seguint només els nostres criteris i gustos, sinó escoltant-los. A mida que vagin creixent cal donar-los el seus espai i que els vagin fent seu. Podem parlar del seu espai d’estudi, de l’interior d’un armari, de la porta o d’una paret.

Algunes decisions porten associades una llarga cua... de persones a la botiga dels gelats. Decidir cucurutxo o terrina ja és un què. Quan passem a decidir el gust del gelat ja és “per nota”. Una estratègia pot ser aprendre a automatitzar el fet d’acotar la l’elecció. Podem fer una primera reducció a una tríada i escollim sense remordiments perquè arribarà una altra elecció i podrem canviar. També hi ha la possibilitat dels dos sabers en un gelat. Hi haurà una propera elecció. Poden assajar a fer-ho sense l’adult. Aquestes petites eines els poden comportar una major tranquil·litat en el seu dia a dia.