Hem començat el mes de juny i la setmana vinent centres comencen la jornada intensiva. S’olora l’estiu darrera la porta. I ja hi ha aquella sensació de que hem de començar a tancar coses... el curs s’acaba. Algunes activitats s’han acabat amb el mes de maig, alguns ja han fet la darrera sessió de piscina...
Hi ha tutors i tutores que han fet molt bé la seva feina
i han aconseguit fer vincle amb els nostres fills. Quan un mestre estableix
vincle amb els alumnes d’altes capacitats és molt important perquè sabem que
no tindrem menys dificultats però que estarem junts per passar-les. La mirada,
clarament, és una altra. Pot ser que no tingui una gran formació en el tema
però si té sensibilitat i connecta amb ell, o ella, tenim molt de guanyat.
Això és el que esperem dels tutors i de la resta dels
mestres, però especialment dels tutors. És el primer que els demanarem al mes
de setembre i molts podem dir, ara que ja hem entrat en el mes de juny, que ho han
aconseguit (encara que sigui en el tercer trimestre).
És molt trist quan algú creu que ja falta poc per acabar
el curs i que el millor és que s’acabi aviat. Quan això es pensat i dit de
manera coral per la família i el tutor és terrible. No s’ha creat el vincle.
Alguna cosa no ha permès que aquest infant i el seu adult responsable a
l’escola connectessin. Tots dos han perdut una gran oportunitat i sense voler
s’han fet mal. La informació rebuda per tots dos no ha estat correcte i clara o
ha estat mal llegida... una pena, una desgràcia que pot acabar amb un infant
que no vol anar a l’escola quan hauria de ser el millor lloc del món pel que hi
aprèn, pel que se li proposa i per les relacions que hi té.
Hi ha escoles que mantenen els tutors en el cicle i altres
que no. Alguns encara no saben amb quins mestres podran comptar el curs vinent.
Sempre hi ha molts dubtes respecte als tutors i els grups. I les famílies i
professionals sabem que aquesta figura és clau. Tothom està a l’espera i potser
haurem d’esperar a mitjan de juliol o fins i tot setembre per saber el tutor o
la tutora del curs vinent.
I aviat començarà en els nostres infants la segona part
d’aquest vincle... He estat molt bé aquest curs... podria tenir a la Y o a l’X
el curs vinent? No el vull deixar, no la vull deixar... ens entenem bé, em
cuida, m’acompanya, m’exigeix, em proposa... M’agradaria que poguéssim
continuar junts...
En el fons tornem a estar en zona de confort i el que
vindrà es desconegut encara que ens coneixem del pati o de veure’l per l’escola
o fins i tot d’haver-lo tingut a classe. La relació amb el tutor sempre és
diferent. Ara, torna a tocar un salt al buit. Sabem per experiència que és molt
possible que quan arribi el proper juny la situació serà la mateixa però cal
viure el curs intensament i elaborar de nou un vincle que ens ajudi a fer una
altra part del camí.
Per això insistim en fer un bon tancament, un bon traspàs
i un bon inici. Al setembre serà el moment de veure’ns o de fer-nos una trucada
que iniciï aquest camí. Una relació personal que treballarem de manera
sistemàtica al llarg de tot del curs i ens permetrà que l’alumne creixi i es
vagi convertint en la millor versió d’ell mateix o d’ella mateixa.
En la sessió de tancament podem recordar aquells moments
viscuts i obrir la porta al que vindrà, que ara és incert però serà tan real
com el que tenim.
Reservem un temps en aquest boig mes de juny per tancar
la tutoria revisar els avenços fets i començar a preparar curs vinent... serà
bo per a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada