Juny, un mes complicat (Pares i docents)

Les altes capacitats són una situació que neix amb l’infant i que l’acompanya al llarg de la tota la seva vida. Són una situació i no hauria de ser un problema, però per a molts infants i joves d’altes capacitats i les seves famílies són viscuts com un problema fins que són capaços de conviure amb aquesta situació.

Aquesta situació és present vint-i-quatre hores al dia i els set dies de la setmana. No podem prescindir-ne, ni apagar les característiques que solen ser majúscules en alguns aspectes. Com sempre que parlem d’altes capacitats no podem obviar les grans diferències individuals, parlem d’una gran diversitat.

Hi ha vegades que parlem d’elements externs que fan que les característiques pròpies s’accentuïn: la tensió, la calor, el cansament, la sensació de perdre el temps, els exàmens dels grans que obriran o tancaran portes... i quan arribem a aquest moment del curs els trobem tots alhora. D’aquí el títol del post d’avui: “Juny, un mes complicat”. A més, aquest any, l’onada de calor no ajuda gens.

Alguns necessiten anticipar i ja fa temps que ens pregunten què farem aquestes vacances. Altres ja estan molt pendents del curs vinent: quins seran els seus mestres, companys o tutors, sobretot si hi ha canvi d’etapa o de centre. Tot aquests neguit no ajuda gens.

Una possibilitat per a minimitzar els efectes d’aquests factors que no podem controlar és identificar les necessitats, objectivar-les i fer-ne trocets. El seu cap ho entén perfectament i d’aquesta manera podrem començar a donar bona llenya per cremar a aquests caps que no paren de pensar. Moltes vegades necessitaran temps per alinear el que volen fer (cap) i el que poden / volen fer (cos). Sovint són dues coses diferents i les diferencies són inversament proporcionals a l’edat de l’infant o a la seva intensitat i manca d’autocontrol. De vegades poden arribar a saber què volen però no ho saben fer. I aquest neguit només genera més neguit.

Sovint la part cognitiva és la més fàcil, i la que treballarem quan la part emocional se’ns descontrola. Solen gaudir amb el control i l’objectivització de les coses. Aquests és un gran recurs que fem servir per acompanyar-los. Quan agafen pràctica a poder observar la situació des de fora tenim molt de guanyat. Els hem de posar en situació de sortir del segrest emocional d’alta intensitat que poden patir en un moment determinat i que per la seva intensitat els interfereix en la seva vida quotidiana. Ho entenen amb facilitat i agraeixen quan posem la pilota en la seva teulada (encara que al començament sigui difícil). És molt interessant veure com posen el focus en el problema i com són capaços de fer bocins de la situació a resoldre i abordar-los per ordre. Prendre el timó de la seva vida els fa sentir poderosos i és molt interessant perquè sovint es senten aclaparats per les situacions i la seva lectura, sovint negativa, de la seves diferencies amb els “iguals”.

Hi ha dues variables que quan les augmentem sempre és positiu: el temps i la comunicació. En un món tan atrafegat com el nostre és important trobar un temps, fer un temps, que li puguem dedicar en exclusiva. Aquí, com en molts altres moments de la vida, la qualitat sempre estarà per sobre de la quantitat.  Necessitem partir del que és possible no del que seria esperable o ideal. L’ideal el farem servir com objectiu tendència, cap a on ens dirigim sabent que acostar-nos-hi serà positiu però què possiblement no hi arribarem mai (i això no ens fa patir).

Temps i comunicació són un bàlsam per a tots els infants, però pels d’altes capacitats són imprescindibles sobretot en temps d’alta tensió que poden derivar en alta conflictivitat. Aquesta conflictivitat molts ja l’han posat en marxa cap endins (problemes de pell, digestius, respiratoris, fins i tot caiguda de cabell, insomni...). Molts d’ells han hagut d’anar al metge en aquest darrer mes. El metge ha constatat els símptomes però, si no coneix el cas i la somatització de les preocupacions d’aquests infants, els pot farcir d’analítiques i proves sense trobar l’inici del problema perquè no és físic –només s’hi torna-.  

D’altres la posen també en marxa cap en fora en forma d’irascibilitat o de menys tolerància amb les intervencions dels altres. L’anticipació del que passarà avui i recordar els recursos que té per fer front als possibles punts calents del dia.

Els adults referents d’aquests infants som molt importants sempre però encara més en aquests moments en els que les crisis poden ser freqüents. Si sempre és important la nostra estabilitat i confiança en ells ara ho és encara més. Per això és molt important que puguem tenir un bon acompanyament perquè tot és tan intens... que poder parlar amb algú que ens entengui ens és quasi imprescindible.

Juny és un mes de finals i d’inicis. És un mes de cansament i d’alta tensió... Fem un bon acompanyament i rebaixem la tensió en la mida del possible per aconseguir que aquest mes també es puguin anar acostant a la millor versió d’ells mateixos.