Comença el mes de
setembre i s’acosta l’inici de curs amb tot el que comporta a casa...
Els infants tenen
en aquestes dates una pluja intensa de sentiments contradictoris... moltes ganes de començar
de veure els companys, de saber què els depararà el nou curs però alhora
també s’omplen de pors: al fracàs, a
l’avorriment, a no estar a l’alçada, a tornar a la rutina en la pitjor de les
seves expressions...
A casa, els pares, els hem d'acompanyar en la preparació de la
tornada a l’escola perquè molt sovint els nostres nens i joves d’altes
capacitats tenen un alt index d’angoixa que sovint arriba a la somatització amb
mals de panxa, mals de cap, febre, cansament, fins i tot amb erupcions cutànies
que no són més que mostra de l’estrés que pateixen.
Els adults hem
d’estar al seu costat. Els hem de fer costat.
Enlloc de negar els seus sentiments podem ajudar-los a expressar-los amb
paraules. Enlloc de criticar o donar consells podem reconèixer els seus
sentiments amb alguna paraula o interjecció. Enlloc d’explicacions i lògica
podem concedir-los els seus desitjos en la fantasia. Els qui heu llegit algun
llibre de l’Adèle Faber ja sabeu a què em refereixo. Tots els infants
necessiten sentir-se compresos i acompanyats
i els nens i nenes d’altes capacitats encara més.
- Podem començar a
preparar la transició deixant enrera horaris i ruties d’estiu i acostant-nos a
aquelles que regnaran durant el curs.
- També podem
planificar alguna trobada amb els companys
d’escola per compartir una estona de joc, un berenar o una anada al
cinema.
- És molt convenient
fer una visita a l’escola i sentir-se acollit pel tutor del curs que aviat
comença. Això farà baixar l’angoixa i es sentirà acompanyat.
En aquests dies
en que preparem llibres, llibretes, estris i roba preparem-nos també a iniciar
un bon curs. Parlem-ne! Creem un espai i un temps per parlar de les seves
preocupacions i desitjos. Fem escolta activa i preparem-nos perquè el nostre
fill /la nostra filla faci el millor dels cursos. Validar les seves
preocupacions és apropar-los perquè hi cerquin una solució.
Alguns infants
aquest any avançaran de curs o ho faran en algunes matèries. Aquest també és un
motiu d’angoixa malgrat sigui una situació necessària i fins i tot desitjada.
Aquí, novament, el paper del tutor en l’acollida és esencial perquè aquest pas
es pugui fer de la millor manera possible.
En els propers
deu mesos canviaran per dins i per fora però han de saber que en tot moment
estem al seu costat pel que són i no pel que fan. Nosaltres, els pares som els seus referents.
Parem i revisem per un moment el nostre paper... potser alguns han de començar
el curs baixant les seves exigències i canviar-les per mantenir unes altes
expectatives. Tots hem de mantenir unes altes expectatives respecte els nostres
fills i oferir-los sempre un recolzament incondicional.
Ells comencen el
curs; a casa, tots comencem el curs... que en aquest 2017-2018 siguem capaços de fer,
entre tots, un bon curs !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada