Les altes capacitats no són una moda. Són una situació que viuen moltes persones. No sabem del cert quants són perquè enlloc estan tots identificats. Els entesos creuen que parlem d’un 20% de persones amb altes capacitats; aproximadament un 2% amb superdotació, i aproximadament un 15-18% de persones amb talents. Ho estem inferint però quan fem predetecció a un grup classe es confirmen aquestes dades.
És molt important
que les persones amb altes capacitats siguin identificades per rebre l’ajut
necessari per atendre les seves necessitats específiques. Quan parlem d’altes
capacitats parlem de persones neurodivergents. Són peculiars, són especials...
molt intensos i diversos. No són un col·lectiu homogeni. No tenen tots les mateixes característiques i per
això són difícils d’identificar. Hi ha mil maneres de ser d’altes capacitats.
Hi ha una colla de característiques que comparteixen moltes de les persones amb
altes capacitats. Seran les protagonistes de propers escrits al blog. Les
persones que tenen altes capacitats necessiten ser identificats el més aviat
possible per poder començar a treballar amb temps, perquè puguin arribar al
final de la escolarització en les millors condicions possibles.
Necessitem, com a
societat, identificar aquestes persones tinguin l’edat que tinguin. Ells i
elles poden canviar les coses, poden descobrir nous remeis per les malalties,
poden trobar noves maneres de fer les coses... no podem permetre’ns com a societat
que les persones amb més possibilitats no desenvolupin els seus talents. Alguns
potser aconseguiran fer els millors menjars, els millors poemes o els millors
rams de flors; no tots han d’anar a la NASA sobretot si no hi volen anar... El
fet de que siguin la millor versió d’ells mateixos ens enriquirà a tots. Per
egoisme social, i per necessitat ètica i moral hem d’aconseguir que siguin ells
mateixos i tinguin ateses les seves necessitats.
Hi ha mil
dificultats per arribar al 100% d’identificats però val la pena fer l’esforç de
sensibilitzar la societat i fer la predetecció dels infants i joves d’altes
capacitats. A partir d’ells sovint s’identifiquen també els pares, tiets o
avis. Hi ha la certesa de que hi ha una part genètica i una part d’ambient-entorn-aprenentatge.
Quan els adults confirmen les seves altes capacitats troben resposta als
dubtes, a la impressió de ser diferents dels altres i estranys. Encaixen les
seves peces. Recol·loquen les seves experiències vitals.
La predetecció
ens diu si hem de identificar. No està basat en l’èxit acadèmic. Es tenen en
compte com aprenen, com viuen, com s’expressen, com senten... Partim de la
informació que tenen els pares i ells mateixos, a partir de Quart de Primària.
Tenen molta informació qualitativa. La predetecció es fa amb els qüestionaris
de la Dra. Luz Pérez de la Universidad Complutense de Madrid que estan traduïts
al català i els trobem al dossier de “Les altes capacitats: detecció i actuació
en l'àmbit educatiu” del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya l’any 2013. Nosaltres hi afegim una entrevista d’anamnesi amb la
família i els qüestionaris. Amb aquestes dades prenem la decisió d’informar a
la família de la necessitat de fer la identificació d’altes capacitats per
confirmar-les o no.
