Divendres 4 de setembre Preparem la tornada a l’escola 2 (Docents)

 

Quan comencem a treballar amb alumnes d’altes capacitats hi ha tres paraules clau: en el post d’ahir vam parlar del VINCLE i avui és el torn de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

No podem conèixer si no observem. L’OBSERVACIÓ ens porta a prendre nota d’aquelles coses que ens criden l’atenció. Es tracta de fer un registre molt breu però exhaustiu. Potser escriurem només una paraula i senyals de en quin moment es produeix. Això ens permetrà veure la freqüència i la forma diferent del mateix fet o amb diferents persones. Aquestes notes ens donaran molta informació que podrem contrastar en les entrevistes individuals. Recordeu que nosaltres veiem una conducta i treiem les nostres conclusions partint d’infants normotípics però no sabrem el per què, el que la produeix, el que l’exagera, el que fa que es repeteixi... si no ho preguntem a l’interessat (que sovint elaborarà la resposta amb nosaltres o la tindrà esperant que algú li pregunti).

Trobem infants i joves que es poden mostrar de maneres molt diverses per això serà molt important que posem el focus en l’observació de les seves activitats diàries. Tenim des de l’alumne perfecte que aprèn de pressa, fa les feines proposades a la perfecció en el seu temps i forma, que intenta passar desapercebut a classe o ajuda; també tenim aquell que s’avorreix, té una bona comprensió però després de fer-ho una vegada comença a cometre errors perquè no hi posa atenció; podem tenir també aquell que sap moltes coses de fora de l’aula però no de dins de l’aula o aquell que no vol participar i mostrar el que sap o el que només vol treballar a la seva manera. Al que no es mou per por a l’error o al qui està paralitzat per la seva exigència. La diversitat és molt important i no són de color verd pel que ens poden passar desapercebuts. Per això si tenim una identificació cal llegir-la atentament i treure la informació que necessitem i corroborar-la amb la observació.

Acabem amb l’EQUILIBRI. Consisteix en conèixer i atendre les seves necessitats. Els alumnes d’altes capacitats, com tots, tenen necessitats cognitives, emocionals i socials. L’escola és un laboratori de vida, un centre d’entrenament, la possibilitat d’experiències de tota mena al llarg dels anys d’escolarització. Això no ens ha d’espantar. És un gran oportunitat, un seguit d’oportunitats.

Com infants i joves que són, hi ha vegades que no són conscients de totes les seves necessitats. Solen saber que necessiten saber més però no sol·liciten millorar la paciència i l’espera i també és una de les seves necessitats.

Per a mi, com a especialista en la intervenció educativa d’aquests infants i joves és imprescindible posar en marxa un dispositiu que permeti que l’alumne s’adapti a l’escola però també que l’escola s’adapti a les seves necessitats. Això es pot fer amb relativa facilitat i sense la necessitats de fer coses estranyes. Hem de pensar que forma part d’un col·lectiu d’alumnes dins d’un centre i dins d’una aula amb tot el que això comporta. Tots, família, alumne i docents hem de ser conscients de que no es pot fer tot però sí que s’ha d’atendre les seves necessitats dins de l’escola inclusiva.

Comencem pel “Toca no negociable”. Aquí estem en el punt que l’alumne s’ha d’adaptar a l’escola. A l’horari, les normes, la manera de treballar (agenda, llibretes...), bata, uniforme...

Continuem pel “Toca negociable”. Aquest és el punt en el qual l’escola s’adapta a l’alumne. Veiem un exemple. A l’escola cal llegir però a Quart de Primària es proposa “La formiga Piga se’n va d’excursió” i el nostre alumne és molt bon lector, de fet està llegint “El Hobbit” i està gaudint amb les descripcions. La mestra pot continuar fomentant la lectura acompanyant-lo amb el seu interès. Pot creure que és interessant que llegeixi el llibre proposat i faci les activitats que fa la classe o el control de lectura però no seria convenient que el “castigués“ a llegir tot el trimestre  un llibre que està molt per sota del seu nivell lector i els seus interessos. En els moments de classe de lectura en veu alta o comentari del vocabulari li podem proposar altres activitats com col·laborar amb el préstec de la biblioteca del centre, entrar els llibres de la biblioteca a l’ordinador, llegir amb infants de Primer de Primària que els agrada llegir...

Tot el que es fa a l’escola es reparteix entre negociable i no negociable. Això requereix conèixer la seva situació i haver fet una reflexió seriosa sobre el que fem a l’escola: continguts, procediments... Un alumne que té altes capacitats pot invertir algunes de les hores de classe en altres tasques perquè no perdrà el fil si tots ho tenim en compte.

El curs és llarg i dona per a moltes ocasions diferents d’aprenentatge. En el cas de tots els infants està ple d’oportunitats i pels alumnes d’altes capacitats encara més perquè fan reflexió sobre com aprenen amb facilitat.

No patiu, anem pas a pas. Si necessiteu més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres a atencioaltescapacitats@gmail.com  Fem formació, acompanyament a famílies i centres. Estem a disposició de qui vulgui saber més en l’àmbit de les altes capacitats.

Dijous 3 de setembre Preparem la tornada a l’escola (Docents)

 

Ja fa dos dies que hem tornat a l’escola o a l’institut. Ja tenim llistes de classe, tutories i potser hem descobert que tindrem a classe un o dos alumnes d’altes capacitats identificats. Són només una part de la diversitat i els haurem de tenir en compte. Però potser no sabem què fer amb ells.

La veritat és que a totes les classe n’hi ha algun... Tenint en compte que entre superdotats i talentosos s’estima que hi ha un 20 per cent de la població, no seria res estrany. Potser no estan identificats però es veuen o són dels que estan ben amagats perquè no s’ho creuen ni ells, o elles s’amaguen i mimetitzen amb la paret per prudència mal entesa. Bé, si aquest és el vostre cas esteu en un bon lloc. Al llarg del curs anirem parlant d’altes capacitats i com acompanyar-los i atendre’ls també des de l’escola. Aquest blog que està actiu des del 2013 hi podeu trobar en l’històric molta informació. Escrivim dilluns i dijous però no sempre és per mestres, també és per famílies però la informació pot ser molt valuosa per entendre i poder acompanyar aquests infants i joves.

El primer consell seria CALMA! No patiu abans d’hora perquè segurament serà un patiment inútil. Els infants i joves d’altes capacitats són molt diversos i no hi ha receptes màgiques que serveixin per a tots. Haureu de fer servir recursos que ja teniu com a docents, si no us quedeu enganxats en idees prefixades o en mites no corroborats científicament ja teniu molt de guanyat.

Hi ha tres paraules clau que començarem a treballar en els posts d’aquesta setmana: VINCLE, OBSERVACIÓ i EQUILIBRI.

Comencem pel VINCLE. Relació necessària per a tots els alumnes amb el docent-tutor i imprescindible pels alumnes d’altes capacitats. Si aconseguim un bon vincle ens entendrem amb la mirada i no podrem assegurar un bon curs però sí que les situacions que s’aniran succeint seran molt més “portables”. Quan diem que ens hem d’entendre amb la mirada volem dir que trobarem la manera de dir-li: para, ara no és el moment, espera un moment, en parlem després... sense paraules i sense que el seu nom soni i ressoni a la classe. Per aconseguir això podem començar amb una trucada o mini entrevista abans de l’inici de curs. Necessita saber que sabem la seva situació i que estarem allà per acompanyar-lo. No tenim vareta màgica, ni beuratge màgic, però estarem atents per fer un bon curs. Obrim una comunicació que haurà de tenir un tempo que portem nosaltres (alguns d’ells poden ser molt intensos i molt impulsius i podrien voler que només ens dediquéssim a ells). Caldrà diferenciar les urgències del que es pot esperar. Aquí l’edat i l’autocontrol és important però es pot anar treballant.

La entrevista d’inici de curs és bàsica per a molts infants o joves que pateixen per l’inici de curs i aquest primer contacte els ajuda a rebaixar la tensió. Si no hi ha temps pot ser una trucada telefònica. És un moment que pot canviar tot el curs. Si a més podem donar un temps de reunió setmanal (els deu primers minuts del pati de dijous, si no hi ha contraordre) serà fantàstic quan els comencem a posar en marxa i som ben puntuals a l’inici i al final. Si queden coses pendents passen a la setmana vinent. És poc però suficient per començar. Ens servirà per concretar les coses més importants i revisar la setmana i preparar la següent. La constància és essencial per un bon funcionament. És important que et comprometis només al que puguis complir (si ha de ser quinzenal, “acepto pulpo como animal de compañía” però marqueu-ho a la vostra agenda i si hi ha contraordre, aviseu). És important crear i mantenir la confiança, sinó no tindrem vincle i serà com intentar que rodolin rodes quadrades, es pot fer però necessitem altres elements diferents (rodets).

Aquella mirada ens pot portar a frenar-lo en una pregunta a la classe quan aixeca la mà fins el sostre dient “jo, jo, jo”, o a animar-lo a contestar una pregunta difícil quan vol amagar-se... Com tots els infants són molt permeables a un somriure o a una mirada de complicitat... aprofiteu-ho. També en trobareu que semblen esquerps o tímids perquè no saben mantenir la mirada però en poden aprendre. Quan els canals de comunicació estan clars tot és més senzill. Una llibreta sobre la taula perquè pugui apuntar les preguntes, suggeriments, idees i relacions que fa pot ser molt interessant perquè no necessiti interrompre constantment la classe per aquells que ho necessitin. Hi ha moltes eines senzilles que podem fer servir amb ells... les anirem descobrint poc a poc. Res serveix per a tothom, però a tothom els serveix alguna cosa... 

Demà divendres continuem amb l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

Dilluns 31 d’agost Demà és Sant Tornem-hi!

 

Soc Sílvia Llucià Domènech, pedagoga especialitzada en intervenció educativa en altes capacitats. Tota la meva vida he treballat en l'àmbit educatiu. He estat docent, orientadora, directora de centre, i a partir del 2013 vaig fer una immersió total en les altes capacitats. Treballo a Atenció als altes capacitats. No he fet res més ni res menys. Resideixo a Barcelona. Vaig començar aquest bloc el 2013.

El 2 d’octubre de 2013 obria aquest blog amb aquest post:

“Ja està en marxa el bloc d'atenció a les Altes Capacitats. És la conseqüència natural de la pràctica educativa i la necessitat de fer arribar la meva experiència en aquest apassionant món de les Altes Capacitats. Alguns diuen que són un problema, altres un immens benefici... "todo es del color del cristal con que se mira"... per mi les altes capacitats són una situació que acompanyada i tractada ens pot portar a que infants i joves puguin arribar a ser PERSONES EN MAJÚSCULES.”

Tretze anys més tard segueixo aquí, escrivint per divulgar, per donar a conèixer aquesta realitat amagada i mal compresa (perquè els mites i les falses idees s’han incorporat com veritats absolutes tenyint de dolor i incomprensió la vida de moltes persones: petits i grans).

Demà és Sant Tornem-hi! Avui s’acaba l’agost amb les felicitacions a tots els Ramons i Ramones. Encara queden 122 dies per acabar l’any. Ja estem escalfant motors perquè ens espera un bon curs. Entre tots treballarem perquè sigui un bon curs!

Hi ha novetats:

-     -    Comencem amb setmana completa de posts. Un text diari per agafar forces. Hi ha molta informació d’inici.

-     -     Durant el curs tindrem dos posts setmanals sobre la mateixa temàtica (dilluns i dijous) el que ens permet aportar més informació del perquè i del com, tot acompanyant el que podem fer des de casa i des del centre docent.

- - Reapareix, per fi, el Programa Atlàntida, amb l’equip habitual i noves incorporacions. En el primer trimestre de curs amb accions puntuals i al gener amb un nou format (si tot acaba quadrant...).    

Recordeu que si teniu identificació d’altes capacitats dels vostres fills podeu demanar la Beca del Ministeri que aquest any es continua fent on line però gestiona el Departament d’Ensenyament. Només fins l’11 de setembre. Si us cal informació connecteu amb nosaltres al 646486159 o a atencioaltescapacitats@gmail.com

Ja esteu informats. Aquesta tarda posem fil a l’agulla i amb la maquinària preparada tornem a una rutina que ens encanta... estar en contacte amb vosaltres parlant d’altes capacitats.

Escric en català a atencioaltescapacitats.blogspot.com i en castellà a atencionaltascapacidades.blogspot.com Escric en català, i el castellà no és només traducció sinó molt sovint toca posar en context la realitat catalana.

Dilluns 18 de maig Fem-ho fàcil!

 

Aquest cap de setmana han acabat moltes lligues de futbol, basquet, voley, rugby, handbol.... I avui parlem d’un frase que surt de l’àmbit de l’esport. Molts entrenadors de totes les seccions i edats tenen una frase que fan servir en entrenaments i partits. Al llarg de tota la temporada té sentit aprofitar les possibilitats per aconseguir els millors resultats. Pujar de categoria, no baixar, mantenir un bon joc, aconseguir que no ens marquin, aconseguir marcar... És igual l’esport, la frase és : “Fem-ho fàcil!”

Quan anem a les escoles per parlar d’un alumne d’altes capacitats en el mes de maig la resposta a molts centres és... pel que queda de curs... millor que esperem al setembre. És cert que estem en la recta final del curs, però encara queden hores de classe i des del punt de vista de l’alumne: moltes, moltes hores de classe, (per alguns massa hores de classe). Per aquells que pensen que ja està tot fet els proposo escalfar motors perquè quan arribi setembre, l’inici de curs, ja tinguem a punt l’estratègia i potser, fins i tot, podem començar a provar alguna cosa en aquesta recta final abans de que acabi aquest curs.

Alumnes identificats, temps per conèixer les seves necessitats, parlar amb ells, escoltar quines són les seves necessitats, quines propostes poden aportar... Temps per escoltar-los per anar pensant el que podrem posar en marxa sabent les coses que ja fem a l’escola o a l’institut i que els podríem proposar.

La única condició seria que aquestes propostes no siguin només pels alumnes d’altes capacitats identificades d’alt rendiment que ja estan mostrant les seves capacitats. Hi afegiria altres alumnes d’alt rendiment, que té interessos en aquesta àrea aquells d’altes capacitats que encara no han desplegat tot el que poden fer. Aquest grup de la classe pot participar en activitats escolars d’altres grups: conferències, tallers, activitats de laboratori, lectures,... aquestes activitats no tenen un sobrecost per l’escola. Al començament potser es fa estrany, però hauríem de normalitzar que els alumnes que participen en activitats no són només els d’una classe o un curs, sinó que podem augmentar el nombre de participants integrant alumnes de diferents cursos.

Ara, ja comença a ser el moment de començar a dissenyar en llapis el curs vinent. És una de les feines del cap d’estudis o dels caps de departament, dels professors o mestres. Hauríem de fer l’esforç de pensar en la diversitat a l’alta. Permetre que els alumnes puguin accedir a coneixements més elaborats (no només fer acceleracions). Si podem fer adaptacions a l’alta a l’aula o al centre; podríem no aturar a aquells que poden avançar, caminar, córrer o volar i seguint amb el símil esportiu podríem fer el que diu l’àrbitre que en un moment determinat no para la jugada i diu: “segueixin, segueixin”; i ells i elles puguin córrer o volar.

Dijous 14 de maig Altes capacitats a l’escola.

 

Hi ha vegades que els professors no tenen una visió general del que els alumnes fan a l’escola al llarg de tota l’escolarització. Aquest any la Marta (nom inventat) que fa Quart de Primària dimarts passat em va dir: “com tornem a fer aquest any l’experiment de la mongeta dimiteixo, diré que no el vull fer! El portem fent des de I4i sempre passa el mateix!” I jo vaig torna a repetir en el meu cap expressions molt sentides en el món de les altes capacitats: “Quina paciència he de tenir! Ningú pensa? Ningú s’hi fixa? No hi ha ningú al volant?” Alguns mestres no són conscients del “Dia de la Marmota” que suposen algunes activitats a l’escola. Es podria pensar en alguna gradació: que comencés amb les mongetes però els portés a comparar mongetes, llenties i cigrons. Algun any treballessin la paciència i l’agricultura plantant bulbs en testos individuals i el poguessin regalar a persones que treballen a l’escola (secretaria, cuina, neteja...), fer l’estadística per colors, dels que surten i dels que no arriben a sortir fent experiència del cicle natural. I pels més grans canviar les condicions i veure els seus efectes en les plantes (més o menys aigua, més o menys llum, diferents tipus de terra...).  Això ens serveix pels alumnes d’altes capacitats però també per tots els altres alumnes.

Preparar activitats per alumnes d’altes capacitats és necessari. Cal fugir de la repetició i passar a un estadi més alt, en el que es requereixi aplicació, explicació o argumentació... Aquí en teniu un exemple que vaig viure al començament del meu contacte amb les altes capacitats. El professor de Tecnologia de Tercer d’ESO tenia una activitat que feia cada any amb els seus alumnes. La proposta per la classe era fer un cotxe amb els materials que ell els donava dins d’una bossa: motor, piles i elements electrònics i peces troquelades de fusta. Aquí el que es demanava era muntar el cotxe, substancialment tots iguals i la diferència radicava en com els pintaven. Als dos alumnes d’altes capacitats de la classe se’ls va demanar fer un cotxe que anés endavant i endarrere amb sensors per evitar el contacte i amb la font d’energia que desitgessin. Havien d’adjuntar una memòria en la que expliquessin quins materials havien fet servir, quin procés de construcció i per què.  Ara, després d’anys d’atenció a infants i joves d’altes capacitats, hagués demanat que aquesta proposta no fos només per a ells, hi hauria afegit els alumnes d’alt rendiment i els d’alt interès en el tema.

Nosaltres els hem de preparar una feina que els ajudi a créixer però de vegades no tots l’aprofiten tal com ens agradaria. Dels dos alumnes de 3ESO dels que us parlava, eren totalment diferents: un era molt exigent i políticament correcte (alt rendiment), l’altre no estava disposat a treballar, la seva implicació era mínima. El resultat del seu treball també va ser molt diferent. Un va oblidar el dia de lliurament i ho va presentar perquè vam insistir: dossier de dues planes escrit amb desgana a darrera hora a mà i una mena de cotxe que no vam poder posar en marxa. L’altre, va presentar un dossier fet amb ordinador amb una part de diari de l’experiència i argumentació de tot el procés els materials i els canvis que va haver de fer, el seu cotxe fet amb peces de lego i plaques solars es bellugava endavant, enrere, girava i no picava gràcies als sensors que hi havia instal·lat. El primer va ser un desastre i el segon una vertadera meravella.

Hi ha molta feina perquè hem d’aconseguir que aquests alumnes que tenen molt bons capacitats les posin en marxa i vulguin fer-ho per ells mateixos amb un nivell de disciplina personal que aconsegueixi que puguin desplegar les seves capacitats. Quan tot és massa senzill alguns s’acomoden i es desenganxen arribant, fins i tot, a deixar els estudis.   

 

Dijous 12 de març Activitats d’ampliació i aprofundiment a l’escola

 

Els infants i joves d’altes capacitats per la seva pròpia naturalesa gaudeixen aprenent però això no sempre és evident a l’escola. La seva curiositat i les ganes de novetat o d’aprofundiment solen ser elements que apareixen quan son petits i desgraciadament, en molt casos, es van esvaint amb l’edat.

Una de les primeres propostes d’intervenció educativa amb aquests alumnes és fer propostes d’ampliació. Si parlem de roba d’hivern a infantil i introduïm: jersei, jaqueta, pantaló, guants, barret de llana i bufanda. Amb ells podem ampliar introduint més roba d’hivern: la jaqueta es pot ampliar amb l’abric, l’anorac, la gavardina, l’armilla, la trenca... aquí apareix més vocabulari de peces de roba, de teixits, de llocs on guardar-ho o comprar-ho, de qui ho produeix... Si estem parlant de muntanyes podem ampliar proposant les muntanyes més altes de cadascun dels continents. Si estem parlant d’alimentació i nutrients podem proposar que facin la valoració nutricional de cinc elements que tinguin a casa partint de les etiquetes.

Aquestes ampliacions poden estar relacionades o no amb els seus interessos. Aquestes propostes no haurien d’afegir-se a la proposta que es fa a tots els alumnes (exercicis o deures). El fet de ser d’altes capacitats no vol dir que hagin de fer més feina sinó que hem d’adequar la feina a les seves necessitats. Per alguns la feina dels companys és fàcil i repetitiva, alguns la fan per disciplina amb més o menys èxit (a alguns els costa molt posar-s’hi i al final ho fan en molt poc temps, les famílies així ho comenten), altres ho eviten fins el darrer moment... La proposta pot ser que facin la feina mentalment i no l’hagin d’escriure a la llibreta i a les fitxes, que els permeti estar al corrent a l’hora de corregir-ho a classe.

Les propostes d’ampliació i aprofundiment haurien de ser interessants per elles mateixes. Algunes propostes són d’entrenament. Hi ha infants que tenen molt bon vocabulari, un bon raonament però el seu pensament va tan de pressa que no ordenen les idees i de vegades no els entenem. En la llengua oral podem preguntar i ajustar però en la llengua escrita, no. Això és un gran handicap en un examen escrit. Hem d’endreçar pensament i discurs. Això ho farem a través d’exercicis de redacció i lectura. Començarem per coses molt simples, definint objectes, donant altres usos a objectes habituals... una frase, poques línies, per arribar a un relat endreçat. És molt important que facin aquest entrenament. Per alguns resulta difícil entendre el perquè. En aquest moment no crema res, els resultats són bons, però sabem que aquest és el seu taló d’Aquiles. Al llarg de tota la Primària potser no se’ls demana fer aquest tipus d’exercici però si no ho entrenen d’una manera sistemàtica quan ho hagin de fer a l’ESO o al Batxillerat poden bloquejar-se i plegar per alguna cosa que no és tan difícil però requereix entrenament, no ve de sèrie. De vegades la seva relació amb l’error, la seva rigidesa i la necessitat de perfeccionisme els juga una mala passada.

Les feines d’ampliació i aprofundiment no sempre han de ser públiques: explicar a tota la classe el que han fet, anar a altres grups a explicar el que han aprés... Poden ser presentacions de resum dels temes treballats que fa servir el mestre per repassar, Kahots del llibre de lectura amb preguntes fàcils, difícils i molt difícils, poden ser la base o parts de caixes d’aprenentatges... que no mostren la seva autoria i que només el mestre sap qui ho ha fet i queden com a material de l’escola o de la biblioteca.

Quan proposem fer un treball sobre una malaltia significativa per l‘alumne mentre estem veient el cos humà pot ser viscut com un detall, una complicitat, i mai hauria de ser una carrega feixuga encara que hi hagi un nivell d’exigència elevat. La comunicació amb l’alumne ha de ser fluida i de confiança.

Aquests exercicis han de comportar un punt d’exigència i els hem d’animar perquè facin l’esforç de fer-los amb ganes. És una proposta de futur. Per alguns és un esforç inútil per avui perquè els seus resultats no es poden veure millorats però hem d’aconseguir que ens comprin l’aposta de futur, és pel seu bé. 

 

Dijous 5 de febrer S’acosta el Carnaval

 

Comença el mes de febrer i s’acosta el Carnaval. Aquest any el Dijous Gras és el dijous 12 de febrer i a les escoles d’Infantil i Primària a partir del dilluns 9 comença l’espectacle! Hi ha escoles que escalfen motors portant cada dia una cosa o un detall. Alguns infants d’altes capacitats ho gaudeixen molt però n’hi ha d’altres que ho pateixen. No ho poden suportar, els sembla ridícul i alguns prefereixen no anar a l’escola aquests dies.

N’hi ha que gaudeixen d’aquestes festes i d’altres que el primer que volen és que passin de seguida. El cap de setmana de Carnaval el poden viure de forma diferent: poden estar tot el dia pel carrer disfressats o amagats a casa sense sortir.

No els hauríem d’evitar les incomoditats però sí hauríem de pensar si aquest tema està en l’àmbit del negociable o del no negociable.

Si creiem que és negociable podem ajudar convertint el detall en un detall que només portaran en el moment d’entrar a l’escola i s’ho podran treure durant el dia. També poden ser els secretaris que prenen nota dels elements que han fet servir els companys de classe. A partir d’aquí podríem fer una estadística de quants elements de cada tenim a l’aula. Poden ser els responsables del cartell de la Setmana de Carnaval. Això els permet participar de la Festa d’una altra manera.

Si creiem que la disfressa de Carnaval de la classe forma part del no negociable ho haurem de parlar amb ell o ella. Poden arribar sense disfressar i disfressar-se un cop arribats a l’escola (evitem la disfressa al carrer o al transport públic). Si la disfressa és negociable però no la coreografia de Carnaval. Poden no disfressar-se i ballar sense disfressa amb roba d’un color adient. Els adults decidim què és negociable i què no ho és.

Sempre val la pena parlar amb ells abans de que arribi aquest temps i tinguem el problema a sobre. Les festes no haurien de ser un problema i hauríem d’ajudar-los a que gaudeixin de les festes. Aquesta que està plena de color, cançons, sorolls, i música pot ser un moment fantàstic o horrorós. Escoltar-los i treballar l’objectiu d’aquest curs pot ser un molt bon moment perquè Carnaval els acompanyarà com a mínim durant Infantil i Primària i no haurien de ser unes dates per evitar sinó unes dates per anar avançant cap al seu autocontrol.

I vosaltres què fareu per Carnaval amb els alumnes d’altes capacitats i alta sensibilitat a classe.     

Dijous 22 de gener Necessitat de sensibilització i formació

 

Quan identifiquem un infant o jove amb altes capacitats solem confirmar el que ja vèiem o imaginàvem. Objectivem una impressió. Ara, es presenta la necessitat d’atenció específica de manera oficial. Potser nosaltres ho sabíem des de fa temps, i demanàvem ajut a l’escola que potser responia amb un “no ho veig”. No sempre els infants i joves responen als estereotips que esperen els qui no tenen informació valida i contrastada.

Per això tenim clar que es necessita sensibilització i formació en altes capacitats.

En l’àmbit de les altes capacitats trobem moltes informacions no contrastades que naveguen per les xarxes, que s’exposen en mitjans de comunicació, que corren en el boca orella. Molts mestres i professors diuen..., pensen... sobre idees no contrastades. Expressió de mites i estereotips. Necessitem certa sensibilitat perquè puguin mirar amb una mirada neta i oberta sense prejudicis. Que siguin capaços de preguntar, d’escoltar, de crear un ambient de confiança que permeti que els infants i joves puguin ser ells mateixos.

Alhora, val la pena que els docents comencin a formar-se en altes capacitats. Us suggerim que beveu de fonts contrastades, amb professionals solvents ben preparats i que us proposin acompanyament. No es tracta de ser grans teòrics sinò de poder passar a la pràctica la teoria contrastada. El repte és la intervenció educativa a l'escola, a l'institut i a la universitat. També a casa però això serà motiu d'un altre escrit. El centre docent, la família i el mateix alumne, tots tres han de fer la seva part en aquest fabulós trànsit.

És important anar fent xarxa i poder tenir un interlocutor que permeti resoldre en temps real els dubtes i les inquietuds del dia a dia a les aules.

Als centres sempre hi ha moltes necessitats, i les altes capacitats no solen ser una prioritat perquè sempre hi ha altres temes que cremen més. Es freqüent que quan ho comentem amb personal directiu dels centres docents, fins i tot universitaris, sovint ens diuen que és un tema que és en cartera des de fa molts anys. Ho tenen present però sempre hi ha altres temes que passen al davant. És un tema que tradicionalment queda relegat, però aquests infants i joves pateixen encara que no sempre ho expressin, o es queden adormits sense potenciar les seves capacitats. El més perillós és que a mig termini es desencantin, deixin d’aprendre, els deixin de brillar els ulls i passin a engreixar les llistes dels qui deixen els estudis o els acaben sense pena ni glòria poden ser persones actives i plenes en tots els aspectes.

He vist infants desatesos a Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat... Alguns es van apagant, alguns arrosseguen els peus o mimetitzen amb la paret i de tant quedar-se amb gana perden la il·lusió pels nous aprenentatges. Alguns han tingut sort: hi ha hagut un punt d’inflexió i un canvi sostingut que els ha permès desenvolupar les seves capacitats i els ha portat fins a la NASA; estudis universitàris exitosos al país o a l’estranger; a investigar al CESID; a muntar i liderar empreses que van creixent; a ser autònoms en entorns científics o creatius; a ser treballadors essencials; a ser reconeguts en el seu entorn esportiu, musical o literari... El més important és que segueixen treballant per a ser la millor versió d’ells mateixos en l’àmbit que han escollit.      

Realment volem deixar-ho a l’atzar o a la sort; o comencem a treballar amb aquests infants i joves que ens necessiten? Ara és el moment! Si esteu pensant en la possibilitat de començar a parlar d’altes capacitats com a docents o com a directius d’un centre docent estem a la vostra disposició. Podeu contactar amb nosaltres a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159. Us contestarem des de Barcelona i el nostre equip, preparat i en formació permanent, posarà fil a l’agulla per fer-vos una proposta ajustada a atendre les vostre necessitats.

 

     

Dilluns 19 de gener Preparem el dia de la Pau

 

Les festes s’han de preparar, gaudir i guardar. I fer-ho amb els alumnes d’altes capacitats atenent els seus interessos pot ser molt interessant. No sempre podrem treballar amb els seus interessos, generalment treballem amb la disciplina del que han de fer.

El Dia 30 de gener es celebra el Dia de la Pau. Moltes escoles celebren el Dia de la Pau i de la No Violència.

Posar en comú el que volem fer i el que poden fer. Un cop tinguem la idea podem posar fil a l’agulla. Aquí teniu alguns suggeriments que us poden inspirar...

Si té talent lingüístic: Podem proposar cercar informació sobre Premis Nobels de la Pau i fer o coordinar les seves biografies. Podem proposar que escrigui un conte en el que hi hagi la resolució d’un conflicte. Quina proposta podrien fer sobre com distribuir els noms propis relacionats amb la Pau que hauria de conèixer tothom, al llarg de l’escolarització. Podem proposar que facin un llistat de petites accions que podem fer diàriament per ser elements de Pau (podríem fer un qüestionari mural a les persones de l’escola, quines accions creuen que ens acosten més a la Pau a l’. Podem proposar que cerqui paraules relacionades amb la Pau i potser que prepari algun joc amb elles.  Preparar un Concurs literari i/o artístic elaborant les normes, els discursos, els agraïments...   

Si té talent matemàtic: Podem proposar cercar informació sobre Premis Nobels de la Pau i treballar les seves dades (dates de neixament i mort, homes i dones, estats de procedència,...). Fer una línia del temps amb persones que han treballat per la Pau. Treballar amb dades estadístiques.  Fer el pressupost per activitats com el Concurs literari i artístic, el Torneig Multiesportiu, l’esmorzar popular... què necessitarem, quan val...

Si li agraden les ciències: Pot fer una recerca sobre invents que han treballat a favor de la Pau. Pot fer una reflexió de com el conflicte i la necessitat influeix en l’avanç de la ciència. Hi ha invents que han partit d’un error, n’hi ha una pila... com un error es pot convertir en un encert.

Si li agraden les ciències socials: Pot fer una recerca de l’evolució de les armes. Pot cercar informació de persones que van tenir contacte amb armes i desprès han estat grans pacifistes. Estudiar per què apareixen els Premis Nobel. Veure com l’entorn social i físic ha estat determinant per a persones que han obtingut el Premi Nobel de la Pau. Cercar informació sobre organitzacions que han rebut el Premi Nobel de la Pau.

Si té talent artístic: Fer caricatura o dibuix realista o versió Anime o Disney (sense IA) de Premis Nobel de la Pau, de les mestres de l’escola que treballen per la Pau a les aules, de les mares o àvies que treballen per la Pau a les cases... Preparar el Cartell del Concert o de la lectura de Poemes del Dia de la Pau. Col·laborar en la decoració del vestíbul, del passadissos o el menjador de l’escola amb motius de Pau. Fer la base perquè tots els alumnes de l’escola puguin col·laborar-hi... Fer les medalles del Torneig del Dia de la Pau o els guardons per les poesies o textos guanyadors del Concurs literari.

Si té un talent musical: Cercar, enregistrar peces musicals perquè aquell dia es pugui entrar i sortir de l’escola amb una música de la diada. Si toca algun instrument enregistrar o tocar alguna peça en directe (dependrà de si vol passar desapercebut o no). Preparar alguna peça amb altres alumnes que també toquen instruments. Composar una peça per aquesta diada (els lingüístics potser hi poden posar la lletra, o trobar algun poema o text per musicar). Partint de músiques del món molt diferents a la nostra tradició trobar músiques que parlin de Pau. Composar la Fanfarria pel moment de lliurar les medalles del Torneig del Dia de la Pau.

Si té un talent esportiu: Poden preparar en grup una Gimcana esportiva o un torneig multiesportiu amb el rerefons del joc net. Poden preparar activitats per reflexionar sobre la importància de la participació, de ser el millor, de guanyar o aixafar al contrari, i posar en valor la Pau sobre l’individualisme o el sentit de pertinença a un club.

Si gaudeix sent la cirereta del patís: Poden donar la benvinguda el Dia de la Pau, explicar les activitats o presentar-les. Poden coordinar el grup d’explicació que informarà a tots els grups de l’escola del que poden trobar al passadís i com s’ha fet. Poden tocar algun instrument, assajar alguna cançó amb algun grup o amb voluntaris a l’hora del pati per cantar-la al vestíbul a l’entrada o sortida de l’escola. Poden donar les medalles del Torneig Multiesportiu del Dia de la Pau.

Si prefereix mimetitzar amb la paret, passar desapercebuts: Poden fer activitats: kahoots per les classes sobre la diada o el que hagin treballat a classe, fer caricatures o dibuixos sense signar-los, fer textos per saber a quina persona podrien pertànyer... activitats en les que la seva persona quedi preservada però la feina feta pugui ser elogiada.

Aquesta intervenció educativa pot ser l'inici de moltes. És com un tastet en el que ens podrem acostar als seus interessos i les seves habilitats. La primera sempre ha de ser molt pautada i seguida. L'activitat dependrà de l'edat dels alumnes i la seva autonomia. Us proposo prendre notes del procès i del producte, així podrem ajustar de cara a properes edicions.

  

 

Dijous 4 de setembre Preparem la tornada a l’escola 2 (Docents)

 

Quan comencem a treballar amb alumnes d’altes capacitats hi ha tres paraules clau: en el post de dilluns vam parlar del VINCLE i avui és el torn de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

No podem conèixer si no observem. L’OBSERVACIÓ ens porta a prendre nota d’aquelles coses que ens criden l’atenció. Es tracta de fer un registre molt breu però exhaustiu. Potser escriurem només una paraula i senyals de en quin moment es produeix. Això ens permetrà veure la freqüència i la forma diferent del mateix fet o amb diferents persones. Aquestes notes ens donaran molta informació que podrem contrastar en les entrevistes individuals. Recordeu que nosaltres veiem una conducta i treiem les nostres conclusions partint d’infants normotípics però no sabrem el per què, el que la produeix, el que l’exagera, el que fa que es repeteixi... si no ho preguntem a l’interessat (que sovint elaborarà la resposta amb nosaltres o la tindrà esperant que algú li pregunti).

Trobem infants i joves que es poden mostrar de maneres molt diverses per això serà molt important que posem el focus en l’observació de les seves activitats diàries. Tenim des de l’alumne perfecte que aprèn de pressa, fa les feines proposades a la perfecció en el seu temps i forma, que intenta passar desapercebut a classe o ajuda; també tenim aquell que s’avorreix, té una bona comprensió però després de fer-ho una vegada comença a cometre errors perquè no hi posa atenció; podem tenir també aquell que sap moltes coses de fora de l’aula però no de dins de l’aula o aquell que no vol participar i mostrar el que sap o el que només vol treballar a la seva manera. La diversitat és molt important i no són de color verd pel que ens poden passar desapercebuts. Per això si tenim una identificació cal llegir-la atentament i treure la informació que necessitem i corroborar-la amb la observació.

Acabem amb l’EQUILIBRI. Consisteix en conèixer i atendre les seves necessitats. Els alumnes d’altes capacitats, com tots, tenen necessitats cognitives, emocionals i socials. L’escola és un laboratori de vida, un centre d’entrenament, la possibilitat d’experiències de tota mena al llarg dels anys d’escolarització. Això no ens ha d’espantar. És un gran oportunitat, un seguit d’oportunitats.

Com infants i joves que són, hi ha vegades que no són conscients de totes les seves necessitats. Solen saber que necessiten saber més però no sol·liciten millorar la paciència i l’espera i també és una de les seves necessitats.

Per a mi, com a especialista en la intervenció educativa d’aquests infants i joves és imprescindible posar en marxa un dispositiu que permeti que l’alumne s’adapti a l’escola però també que l’escola s’adapti a les seves necessitats. Això es pot fer amb relativa facilitat i sense la necessitats de fer coses estranyes. Hem de pensar que forma part d’un col·lectiu d’alumnes dins d’un centre i dins d’una aula amb tot el que això comporta. Tots, família, alumne i docents hem de ser conscients de que no es pot fer tot però sí que s’ha d’atendre les seves necessitats dins de l’escola inclusiva.

Comencem pel “Toca no negociable”. Aquí estem en el punt que l’alumne s’ha d’adaptar a l’escola. A l’horari, les normes, la manera de treballar (agenda, llibretes...), bata, uniforme...

Continuem pel “Toca negociable”. Aquest és el punt en el qual l’escola s’adapta a l’alumne. Veiem un exemple. A l’escola cal llegir però a Quart de Primària es proposa “La formiga Piga se’n va d’excursió” i el nostre alumne és molt bon lector, de fet està llegint “El Hobbit” i està gaudint amb les descripcions. La mestra pot continuar fomentant la lectura acompanyant-lo amb el seu interès. Pot creure que és interessant que llegeixi el llibre proposat i faci les activitats que fa la classe o el control de lectura però no seria convenient que el “castigués“ a llegir tot el trimestre  un llibre que està molt per sota del seu nivell lector i els seus interessos. En els moments de classe de lectura en veu alta o comentari del vocabulari li podem proposar altres activitats com col·laborar amb el préstec de la biblioteca del centre, entrar els llibres de la biblioteca a l’ordinador, llegir amb infants de Primer de Primària que els agrada llegir...

Tot el que es fa a l’escola es reparteix entre negociable i no negociable. Això requereix conèixer la seva situació i haver fet una reflexió seriosa sobre el que fem a l’escola: continguts, procediments... Un alumne que té altes capacitats pot invertir algunes de les hores de classe en altres tasques perquè no perdrà el fil si tots ho tenim en compte.

El curs és llarg i dona per a moltes ocasions diferents d’aprenentatge. En el cas de tots els infants està ple d’oportunitats i pels alumnes d’altes capacitats encara més perquè fan reflexió sobre com aprenen amb facilitat.

No patiu, anem pas a pas. Si necessiteu més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres a info@altescapacitats.cat Fem assessorament, formació, acompanyament a famílies i centres. Estem a disposició de qui vulgui saber més en l’àmbit de les altes capacitats.

Dilluns 1 de setembre Preparem la tornada a l’escola (Docents)

 

Avui és un d’aquells dies que tenim marcat en el calendari personal tots els docents: inici de curs oficial. Sabem que no comença avui perquè ens ha portat temps de pensar-hi, de preparar activitats, pensar-les... Però avui tornem al centre i posem oficialment fil a l’agulla per cosir aquest nou curs 2025-26.

Com tots els nous cursos ve carregat d’espectatives i il·lusions que haurem d’anar confirmant dia a adia, hora a hora. Sabem que hi haurà de tot però hem d’aconseguir que el còmput global sigui excel·lent. Nosaltres com a docents, els infants i les famílies i la societat... tots mereixem que així sigui.

Potser aquest curs tenim un infant o jove identificat amb altes capacitats a la nostra classe. Tenint en compte que entre superdotats i talentosos s’estima que hi ha un 20 per cent de la població, no seria res estrany. Potser no estan identificats però es veuen o són dels que estan ben amagats perquè no s’ho creuen ni ells, o elles s’amaguen i mimetitzen amb la paret per prudència mal entesa. Bé, si aquest és el vostre cas esteu en un bon lloc. Al llarg del curs anirem parlant d’altes capacitats i com acompanyar-los i atendre’ls també des de l’escola. Aquest blog que està actiu des del 2013 hi podeu trobar en l’històric molta informació. Escrivim dilluns i dijous però no sempre és per mestres, també és per famílies però la informació pot ser molt valuosa per entendre i poder acompanyar aquests infants i joves.

El primer consell seria CALMA! No patiu abans d’hora perquè segurament serà un patiment inútil. Els infants i joves d’altes capacitats són molt diversos i no hi ha receptes màgiques que serveixin per a tots. Haureu de fer servir recursos que ja teniu com a docents, si no us quedeu enganxats en idees prefixades o en mites no corroborats científicament ja teniu molt de guanyat.

Hi ha tres paraules clau que començarem a treballar en els posts d’aquesta setmana: VINCLE, OBSERVACIÓ i EQUILIBRI.

Comencem pel VINCLE. Relació necessària per a tots els alumnes amb el docent-tutor i imprescindible pels alumnes d’altes capacitats. Si aconseguim un bon vincle ens entendrem amb la mirada i no podrem assegurar un bon curs però sí que les situacions que s’aniran succeint seran molt més “portables”. Quan diem que ens hem d’entendre amb la mirada volem dir que trobarem la manera de dir-li: para, ara és el moment, espera un moment, en parlem després... sense paraules i sense que el seu nom soni i ressoni a la classe. Per aconseguir això podem començar amb una trucada o mini entrevista abans de l’inici de curs. Necessita saber que sabem la seva situació i que estarem allà per acompanyar-lo. No tenim vareta màgica, ni pocimes màgiques, però estarem atents per fer un bon curs. Obrim una comunicació que haurà de tenir un tempo que portem nosaltres (alguns d’ells poden ser molt intensos i molt impulsius i podrien voler que només ens dediquéssim a ells). Caldrà diferenciar les urgències del que es pot esperar. Aquí l’edat i l’autocontrol és important però es pot anar treballant.

La sessió d’inici de curs és bàsica per a molts infants o joves que pateixen per l’inici de curs i aquest primer contacte els ajuda a rebaixar la tensió. Si a més podem donar un temps de reunió setmanal (els deu primers minuts del pati de dijous, si no hi ha contraordre) serà fantàstic quan els comencem a posar en marxa i som ben puntuals a l’inici i al final. Si queden coses pendents passen a la setmana vinent. És poc però suficient per començar. Ens servirà per concretar les coses més importants i revisar la setmana i preparar la següent. La constància és essencial per un bon funcionament. És important que est comprometis només al que puguis complir (si ha de ser quinzenal, “acepto pulpo como animal de compañía” però marqueu-ho a la vostra agenda i si hi ha contraordre, aviseu). És important crear i mantenir la confiança, sinó no tindrem vincle i serà com intentar que rodolin rodes quadrades, es pot fer però necessitem altres elements diferents (rodets).

Aquella mirada ens pot portar a frenar-lo en una pregunta a la classe quan aixeca la mà fins el sostre dient “jo, jo, jo”, o a animar-lo a contestar una pregunta difícil quan vol amagar-se... Com tots els infants són molt permeables a un somriure o a una mirada de complicitat... aprofiteu-ho. També en trobareu que semblen esquerps o tímids perquè no saben mantenir la mirada però en poden aprendre. Quan els canals de comunicació estan clars tot és més senzill. Una llibreta sobre la taula perquè pugui apuntar les preguntes, suggeriments, idees i relacions que fa pot ser molt interessant perquè no necessiti interrompre constantment la classe per aquells que ho necessitin. Hi ha moltes eines senzilles que podem fer servir amb ells... les anirem descobrint poc a poc. Res serveix per a tothom, però a tothom els serveix alguna cosa...  

Dijous parlarem de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

Dijous 5 de juny Escollir tenint altes capacitats

És molt curiós que molts infants i joves amb altes capacitats tenen moltes dificultats per escollir. Comencem amb la tria de matèries a la Secundària. De fet, excepte aquells que ho tenen claríssim, els alumnes de 3ESO en la seva primera elecció de matèries escolars de 4ESO ja comencen a patir. N’hi ha que els van tan bé les ciències, les lletres i també una branca més artística (sovint pensada pels alumnes amb més dificultats que facin després formacions professionals) i això els dificulta l’elecció. Desprès arribarà el Batxillerat on caldrà afinar més l’elecció d’estudis. Generalment orientarem als superindecisos amb bons resultats cap al Batxillerat científic que obre més portes ( tant el de la salut com el que va cap a les ciències més experimentals) donat que les lletres les faran en les comunes.

Però no cal arribar a aquestes supereleccions, de vegades les dificultats es presenten en les eleccions en petites activitats escolars diàries. Una redacció o un dibuix de tema lliure pot ser un problema d’estat. Triar un animal per estudiar a medi o un personatge conegut per fer una descripció en català, castellà o anglès. Poden fer dues o tres activitats que acaben estripades a la paperera i quedar-se amb una mica de sort amb la quarta. A alguns els costa molt triar perquè tot és interessant i escollir no consisteix en triar una opció sinó en no agafar totes les altres. Aquests és el problema. Els temes no triats tenen característiques que els fan dignes de ser escollits. Alguns prefereixen quan els donem una base per continuar: unes línies del dibuix, una frase d’inici o indicacions com que l’animal ha de ser mamífer, africà, au; o el personatge ha de ser artista, científic o de l’antiguetat.

Treballant amb famílies els proposem que des de ben petits vagin fent pràctiques d’eleccions. A les postres del sopar se’ls presenta una triada d’elements per triar: lactis (natilles, flam, iogurt), fruita (meló, cireres, plàtan). Cada dia han de fer una elecció però dins de les propostes no de tot el que seria possible. Demà arribarà una altra elecció. L’elecció és important però no ens bloqueja perquè demà n’hi haurà una altra. Han d’aprendre a gaudir del resultat de les seves eleccions. Algunes no són tan transcendents, encara que per a ells totes ho semblin. Fer-ne experiència i després poder posar-hi la part cognitiva i parlar-ne sempre és interessant. Per a ells, que pensen sempre, és com donar-los bona llenya per cremar.

També podem treballar l’elecció a través de la roba (si hi ha uniforme ens queden els caps de setmana per practicar). Pensar en la roba adequada al lloc i l’activitat que anem a fer és molt interessant. Amb els més petits podem proposar dos looks a escollir. Els més gran faran la seva elecció que és bo que la consigna sigui consensuada i l’elecció pròpia. Amb alguns potser haurem de tenir la conversa informativa de roba de feina i roba de temps d’oci. De fet l’elecció comença amb la tria de la roba a la botiga. La compra de la roba és un moment molt interessant (colors, teixits, estils...). Veiem qui té un estil molt marcat, qui va buscant, qui ja l’ha trobat... Novament anirem treballant el que durant el dia pot ser viscut com un error en l’elecció de l’endemà. (Davant de l’elecció: el polo vermell o el blau; triar-ne un pot fer que tot el dia s’estiguin repetint que s’haurien d’haver posar l’altre. La seva rigidesa de vegades no els permet positivitzar o al menys neutralitzar un pensament i entren en un bucle que pot tenyir el dia.)

També podem treballar les eleccions en la decoració de la seva habitació o d’una part d’ella, quan són habitacions compartides. Quan són petits ho farem els adults però no seguint només els nostres criteris i gustos, sinó escoltant-los. A mida que vagin creixent cal donar-los el seus espai i que els vagin fent seu. Podem parlar del seu espai d’estudi, de l’interior d’un armari, de la porta o d’una paret.

Algunes decisions porten associades una llarga cua... de persones a la botiga dels gelats. Decidir cucurutxo o terrina ja és un què. Quan passem a decidir el gust del gelat ja és “per nota”. Una estratègia pot ser aprendre a automatitzar el fet d’acotar la l’elecció. Podem fer una primera reducció a una tríada i escollim sense remordiments perquè arribarà una altra elecció i podrem canviar. També hi ha la possibilitat dels dos sabers en un gelat. Hi haurà una propera elecció. Poden assajar a fer-ho sense l’adult. Aquestes petites eines els poden comportar una major tranquil·litat en el seu dia a dia.       

Divendres 2 de maig El temps de pati i les infants d’altes capacitats de Primària

El tema de l’ús del temps de pati sol preocupar a les mestres d’Infantil i Primària quan tenen alumnes d’altes capacitats. Els observen i no els agrada que estiguin sols o que facin coses “poc habituals” en el temps de pati. Novament hem de parlar d’una gran diversitat en infants i joves al encarar el temps de pati. La vivència del pati depèn de molts factors i avui us presento uns quants exemples:

Al Ramon li agrada molt el futbol i és molt bo marcant gols. Per a ell el temps del pati és un temps desitjat. Els dos dies sense pilota també sap jugar a altres jocs i els gaudeix. Sempre torna a classe suat però content.

Al Marc li agrada anar a la seva. Mai li ha agradat el futbol, però ara ja sap que si vols ser algú a classe has de jugar a futbol. Hi ha molta diferència amb els seus companys i ell no té cap pràctica amb la pilota.  Corre per la pista amb ells. Funciona en paral·lel, fa de públic, de marcador i d’àrbrit a l’ombra. Està allà, voldria, no interacciona amb els altres però està bé, no ho necessita. Torna content a classe quan s’acaba el pati.

A l’Arnau no li agrada el futbol, amb ell li agrada anar a les jardineres del pati a buscar insectes. Li encanten els bitxos bola. També gaudeix amb el Felip juguem a jocs en els que són exploradors o astronautes... tot amb molta imaginació, de vegades s’hi afegeixen altres companys però habitualment estan tots dos sols, no necessiten ningú més.

La Laura surt al pati amb un llibre. Busca un racó amagat per llegir. Si la veu la mestra li diu que ha de jugar amb els companys, que el pati és un temps per jugar però ella prefereix llegir.

La Mònica, tot i que fa Primer de Primària gaudeix compartint l’estona de pati amb les nenes de Sisè. La mestra vol que jugui amb les seves companyes i ella té un sentiment ambivalent està bé amb les grans i sent que traeix a les seves companyes de Primer, però amb elles s’avorreix molt.

L’Andreu quan surt al pati marxa el més lluny possible, necessita un temps sol. Després juga amb els companys una estona però necessita el seu temps sol... silenci, pau...    

A l’Alba no li agrada gens el pati, preferiria seguir aprenent coses. No necessita descansar, necessita aprendre. No vol parar... prefereix endreçar la classe, preparar les coses per la classe següent...

Set maneres diferents de viure el pati. Escoltar-los, veure el que necessiten és el primer pas;  acompanyar-los per què siguin més complets possible, és el segon. El pati és temps de relació, joc, descans....  Una cosa és com el viuen avui, i una altra, com el poden arribar a viure. Comencem escoltant i reflexionem junts sobre els usos del temps de pati.

Dijous 27 de febrer Dijous Gras! Carnaval i altes capacitats

 

Quan jo estava a l’escola, el Carnaval era quasi la millor època de l’any. Un temps que s’omplia de color, complicitat i somriures... Començàvem escalfant motors i a partir de dilluns cada dia havíem de portar alguna cosa... barrets, corbates, pijames, pentinats divertits i acabàvem el Dimecres de Cendra amb un mitjó de cada color perquè tornàvem a la normalitat i es podien amagar fàcilment. Per a mi era una festa molt completa. Per a molts alumnes també era un motiu d’alegria però sempre hi havia algú que hagués volgut esborrar aquesta setmana del calendari i van estar molt contents quan van passar a la ESO i van evitar totes aquesta preparació. Sempre parlem de la gran diversitat entre infants i joves d’altes capacitats i aquest tema no n’és una excepció. Hi ha moltes coses que poden desagradar a aquests alumnes o no (però no el desagradament de caprici sinó que els fa mal, encara que no ho puguem entendre). Cal posar la lupa en cadascun d’ells i preguntar directament sinó no ho sabrem... Aquestes poden ser algunes de les coses que els poden costar:

- Hiperestimulació de colors,

- Vergonya, sentit del ridícul propi o del grup al transport, a l’aula... per disfressar-se o posar-se un detall,

- Dificultats de coordinació per la coreografia,

- Dificultats per escoltar la música en un volum molt elevat,

- Molta gent.

Mentre per a uns pot ser una gran dificultat per a altres pot ser una motivació extra i si poden participar en la decisió o elaboració per alguns l’alegria és més plena.

Un dels objectius de l’escola és aconseguir que tots els infants i joves arribin a desenvolupar les seves capacitats. Seria ideal que tots poguessin gaudir de les festes. Amb la repetició cada curs i la participació en activitats diferents (activitats artístiques, servei d’ordre, comunicació, fotografia, coreografia...) puguin trobar el seu lloc i gaudir de la festa. Generalment l’absència aquest dia no hauria de ser la resposta. Per això és tan important començar amb edats primerenques per anar testant diferents activitats.  

Quan són més grans els podem suggerir que treballin en la part artística: carrossa, disfressa, música, atrezzo, coreografia... Alguns gaudeixen participar en la preparació, el servei d’ordre o ajudant als grups dels més menuts a disfressar-se o maquillar-se.

Al llarg de l’escolarització seria bo que facin aquests tastet d’activitats. És important que siguin conscients en que estem fent un camí per trobar on es senten més còmodes, sovint és en zones que ells no havien pensat que existien. Tenir experiència de diferents tasques fan que al llarg dels anys pugui trobar el seu lloc, algunes feines que voldrien repetir i altres que ja ho han tastat però no hi volen tornar. Si parléssim amb ells des de petits i els plantegéssim aquestes activitats amb aquesta finalitat crec que entrarien molt millor i serien capaços de viure millor el Carnaval i la seva preparació. Alguns no entenen perquè perdem tant temps en aquesta festa i és perquè no saben què estem aprenent: preparar la festa, viure-la i guardar-la; aprendre a gaudir de la feina i la festa.

Si realment poguéssim fer això amb aquests infants perdríem l’absentisme, de vegades contagiós a altres alumnes. Com tantes vegades ens trobem metodologies que poden ser bones per altres alumnes i imprescindibles pels infants i joves d’altes capacitats.      

Aquesta festa de Carnaval és potser la més cridanera i estesa en el nostre món occidental i a la qual arribem a partir d’un fet religiós que de vegades els infants desconeixen i és necessari ampliar la cultura també en aquest aspecte perquè per a ells i elles el per què és molt important. Recordeu que quan el mar puja, pugen tots els vaixells, se’n beneficien tots!

Si per aquest any has arribat tard, pots començar a pensar-hi pel curs vinent. Podeu començar fent la valoració d'aquest Carnaval i veure què els agradaria canviar pel curs vinent... parlem-ne!

Dijous 6 de febrer Portes obertes a escoles i instituts

 

Acabat el mes de gener comencen les Jornades de Portes Obertes a escoles i instituts de tot el país. Hi ha una colla d’alumnes que han de canviar de centre docent al setembre de 2025:

-          - Els infants que estan a Llars d’Infants públiques i privades que no estiguin en centres integrat per poder començar l’Educació Infantil de Segon Cicle (I3,I4 i I5).

-          - Els infants de Sisè de Primària que han de començar l’ESO en centres públics i no estan en Instituts-Escola, dels que els darrers anys han crescut exponencialment.

-          - Els joves de 4d’ESO que han de començar el Batxillerat o el Cicle Formatiu en un centre diferent.

-            - Hi hem d’afegir els canvis de domicili ja programats...

-          - I aquells que per qualsevol motiu no estan bé en el seu centre escolar i volen fer un canvi.

   - També tenim als que encara els falta un curs però necessiten començar a mirar per triar acuradament.

Cada família sap quina és la seva situació i té mil maneres de tenir informació dels centres propers o dels centres desitjats. Però cal recordar que cadascú explica la Fira segons li va. Hi ha persones que poden ser més objectives i equànims però altres magnificaran aspectes positius o negatius. Tots els centres tenen un tarannà propi que es convenient que coincideixi amb el de la família perquè són moltes les hores  que hi passaran i moltísssims els imputs que rebran dels centres educatius. És molt positiu anar a les Jornades de Portes obertes amb els ulls ben oberts i les orelles ben obertes. En aquesta activitat ens presenten el centre, les seves instal·lacions i la manera de treballar (sistema/metodologia). Per a les famílies amb fills d’altres capacitats és una primera informació. És molt convenient que sol·licitin entrevista per parlar específicament d'aquest tema que segurament no haurà sortit en la visita general. Saben què són les altes capacitats? Tenen formació? Tenen un protocol específic d’atenció a aquests alumnes? Quines propostes poden fer? És molt interessant saber com les tracten o diuen que les tracten. Si alguna vegada han fet alguna acceleració de curs (per si ho necessitem...).

A continuació farem una llista de pros i contres dels centres possibles per poder prendre decisions. Tindrem en compte tots els temes de la logística als preus, passant per la metodologia o la disposició de les matèries.

Si voleu apuntar els vostres fills a un centre sostingut totalment o parcialment amb fons públics haureu de lliurar el full de preinscripció al primer centre que sol·liciteu del 12 al 26 de març (Educació infantil 3-6 anys i Educació Primària: del 12 al 26 de març i Educació Secundària Obligatòria: del 14 al 26 de març). Aquest és el protocol de Catalunya, si viviu en una altra comunitat heu de confirmar el protocol. És bo escriure ordenats per ordre de preferència altres centres possibles, per si un cas... Recordeu que cal presentar un sol full perquè si no s’anul·len els dos. Us ho recordarem quan s’acostin les dates.