Divendres 2 de maig El temps de pati i les infants d’altes capacitats de Primària

El tema de l’ús del temps de pati sol preocupar a les mestres d’Infantil i Primària quan tenen alumnes d’altes capacitats. Els observen i no els agrada que estiguin sols o que facin coses “poc habituals” en el temps de pati. Novament hem de parlar d’una gran diversitat en infants i joves al encarar el temps de pati. La vivència del pati depèn de molts factors i avui us presento uns quants exemples:

Al Ramon li agrada molt el futbol i és molt bo marcant gols. Per a ell el temps del pati és un temps desitjat. Els dos dies sense pilota també sap jugar a altres jocs i els gaudeix. Sempre torna a classe suat però content.

Al Marc li agrada anar a la seva. Mai li ha agradat el futbol, però ara ja sap que si vols ser algú a classe has de jugar a futbol. Hi ha molta diferència amb els seus companys i ell no té cap pràctica amb la pilota.  Corre per la pista amb ells. Funciona en paral·lel, fa de públic, de marcador i d’àrbrit a l’ombra. Està allà, voldria, no interacciona amb els altres però està bé, no ho necessita. Torna content a classe quan s’acaba el pati.

A l’Arnau no li agrada el futbol, amb ell li agrada anar a les jardineres del pati a buscar insectes. Li encanten els bitxos bola. També gaudeix amb el Felip juguem a jocs en els que són exploradors o astronautes... tot amb molta imaginació, de vegades s’hi afegeixen altres companys però habitualment estan tots dos sols, no necessiten ningú més.

La Laura surt al pati amb un llibre. Busca un racó amagat per llegir. Si la veu la mestra li diu que ha de jugar amb els companys, que el pati és un temps per jugar però ella prefereix llegir.

La Mònica, tot i que fa Primer de Primària gaudeix compartint l’estona de pati amb les nenes de Sisè. La mestra vol que jugui amb les seves companyes i ella té un sentiment ambivalent està bé amb les grans i sent que traeix a les seves companyes de Primer, però amb elles s’avorreix molt.

L’Andreu quan surt al pati marxa el més lluny possible, necessita un temps sol. Després juga amb els companys una estona però necessita el seu temps sol... silenci, pau...    

A l’Alba no li agrada gens el pati, preferiria seguir aprenent coses. No necessita descansar, necessita aprendre. No vol parar... prefereix endreçar la classe, preparar les coses per la classe següent...

Set maneres diferents de viure el pati. Escoltar-los, veure el que necessiten és el primer pas;  acompanyar-los per què siguin més complets possible, és el segon. El pati és temps de relació, joc, descans....  Una cosa és com el viuen avui, i una altra, com el poden arribar a viure. Comencem escoltant i reflexionem junts sobre els usos del temps de pati.

Dijous 15 de febrer El temps de pati... pot ser un problema!

Crec que hauríem de deixar que les situacions siguin situacions i no convertir-les en problema. Quan el col·lectiu docent troba algun alumne que surt del esquema general sol patir i començar a parlar de problemes quan encara no ho són, però s’hi poden convertir. 

L’alumne d’altes capacitats pot pensar que el temps de pati és el seu temps i, que sense saltar-se les normes, pot fer el que vulgui. A molts els agrada estar sols. Necessiten estar sols una estona. Ja aguanten als seus companys a classe i necessiten esbargir-se. 

Però quan una mestra, sobretot a Infantil o Cicle Inicial, veu repetidament un alumne sol al pati li indica que pot anar a jugar amb els seus companys, o millor que hi ha d’anar i alhora busca un company o companya que l’introdueixi en el grup. Aquesta bona intenció pot topar amb les necessitats de l’infant que ara són estar sol i potser no sap explicar-ho o no vol contradir a la mestra. Evidentment no haurien d’estar sols tots els temps de pati però hauríem de parlar-ho amb ell i veure què necessita. Si ens diu que prefereix estar sol tot el temps li direm que pot ser una estona però no tot el temps perquè a més de per descansar el temps de pati també és el temps de relacionar-se i fer altres coses o jugar. Ha de poder trobar un temps per cada cosa. 

He vist de tot, des de qui busca bitxos bola a qui amb els cubells toca la Marxa Radeski, passant per qui juga a pujar i baixar del tren en diferents estacions... (tots d’infantil o cicle inicial). Quan son més grans la lectura és un recurs. Llegir sota un arbre o anar a la biblioteca. Tornem a tenir una activitat en solitari. 

Haurem de treballar perquè pugui alternar estar sol amb l’estada amb els companys encara que sigui una estona.  A l’inici es limitarà a observar-los des de fora. Un dels meus nens em va dir que jugava a futbol, el pare va arrufar el nas perquè no li quadrava, i li va preguntar “De què jugues?” el nen va respondre ràpidament: “de marcador, de públic i d’àrbitre a l’ombra”. Vam riure tots. Era la seva manera de jugar a futbol des de fora sense interactuar amb ningú (4PRI). La senyu estava contenta perquè estava amb els companys però: interacció zero. Una versió personal del “cumplimiento” “cumplo y miento”.

Parlant amb ells els podem demanar que proposin què els agradaria fer. Un nen de 5PRI va aconseguir que s’obrís la biblioteca com a sala de lectura i sala de jocs de taula durant l’hora del pati tres cops per setmana. Amb uns companys van crear un taller de còmic que va durar un parell de mesos un dia a la setmana i van arribar a crear una revista de còmic amb les aportacions dels companys i un temps desprès es va fondre. Un segon projecte va ser: amb dos companys volien escriure la història de la Humanitat en còmic. Van arribar fins els Grans Descobriments Geogràfics.  Uns altres van decidir jugar a escacs i uns altres van crear un torneig de parxís.

De vegades no és fàcil trobar-se bé amb aquells als qui tampoc els agrada el futbol i passen el pati xerrant de temes que ell no comparteix com interessants. Per això, quan hi ha la possibilitat d’estar amb alumnes d’altres grups més grans, per alguns, és una bona opció. Una nena d’1PRI vivia els temps de pati que passava amb les seves amigues de 6PRI amb les que connectava més, com una traïció a les amigues de  Primer. Però els jocs de les de Primer l’avorrien moltíssim. Aquesta nena era políticament correcta i necessitava sempre l’aprovació de l’entorn i va patir molt els temps de pati perquè el que volia fer no coincidia amb el que ella creia que havia de fer.

Hi ha vegades que l’observació dels infants o joves no ens dona informació de com es sent, només del que fa. Sempre és important tenir un bon nivell de comunicació en el que l’alumne constati la confiança, pugui ser ell mateix i explicar com es sent. Sovint no troben aquest recolzament a l'escola i no es senten amb la confiança de dir les coses perquè no confien en ser "ben llegits".

El temps de pati és un temps propi, d’autoconeixement, de socialització i d’aprenentatge. Acompanyem-los perquè no ens diguin que és la pitjor estona del dia i que si per ells fos l’eliminarien... és una opinió molt poc popular... però molt seva!  

Molts patis van canviant per ser espais més acollidors i on es puguin fer altres coses fora de torrar-se al sol i jugar a futbol o bàsquet segons les poblacions... Però aquest encara és l'aspecte de molts patis... hi ha molta feina per fer...

Ai ... el pati...

Avui ha sortit del cole amb els ulls tristos i amb uns tics que ja feia molt que no tenia. Al veure’l la mare va saber que li passava alguna cosa. Què et passa? li va preguntar. Ell va respondre molt seriós: “estic cansat de l'esbarjo! 30 minuts és molt i no vull esbarjo !!!”. 

En Carles sempre, o gairebé sempre, està sol al pati. Sempre ha estat així, no li interessa el mateix que als altres, prefereix seure a descansar o mirar, si és que no hi ha ningú que es riu d'ell i llavors marxa corrents, de manera literal. De vegades, el venen a buscar i juga amb els nens però d’una manera puntual i al cap d’una estona torna a estar sol... Està sol però no trist. Ha passat temporades de tot: des de tocar la Marxa Radeski amb les galledes i pales del sorral fins a comptar fins a dos-cents, passant per mirar els núvols, comptar les matrícules dels cotxes del carrer o acostar-se a petar la xerrada amb les mestres...

Ara, han obert la biblioteca de l'escola en el temps de pati però només hi deixen entrar a dotze nens. Si la biblio s’omple no hi pot entrar i això l'entristeix, perquè li agrada molt llegir. La setmana passada es va llegir el Quixot i volia seguir llegint, tot i que a casa llegeix molt.

I què fas a l’hora del pati? –va preguntar la mare. M’assec a la grada i espero que passi la mitja hora, però avui un professor m'ha dit que m'aixequi i jugui, que si no ho faig em castigarà. No ho veig just, no vull esbarjo m'avorreix, no m'agraden els jocs que juguen els altres nens i no m'agrada la brutalitat del pati dels grans. La idea d’aquell mestre era bona però la posada en pràctica, clarament no. Aconsegueix el seu objectiu? 

Finalment el Carles s’omple de valor i parla amb la seva tutora. Parla amb la senyu, que he de dir que és una meravella, i demà el farà passar a la biblioteca, perquè li toca a ella la vigilància de pati.

Com funcionen els patis de les nostres escoles? Quants Carles tenim que temen o pateixen el temps de pati? Potser els podríem oferir algunes alternatives com els jocs de taula, o la possibilitat d’estar sols... Tots els nens tenen necessitats diferents. En moltes escoles ja s’ha implantat el dia sense pilota. Aquest dia tots els infants han de cercar altres maneres de jugar...

Podem fer un pas més i permetre que cadascú gasti el seu temps com desitgi. Certament hem d’acostar-nos i saber si darrera hi ha un problema d’habilitats socials, de poca habilitats psicomotriu o simplement un tema d’interessos. De vegades la pressió pot ser molt forta. Preguntar-los i escoltar què pensen, com es senten i què els agradaria fer pot ser el primer pas per integrar el seu oci i que visquin el pati com una oportunitat no com un càstig.