dijous, 5 de novembre del 2026

Dijous 6 de novembre L’autonomia i les altes capacitats

 

Quan parlem d’autonomia en altes capacitats novament podem trobar infants que omplen tot l’arc. Dels qui són completament dependents fins els que de les primeres paraules que diuen són “Solet” o “Soleta” i no volen ser ajudats en els processos. Per això l’autonomia no és una característica bàsica de les altes capacitats però quan l’assoleixen, la gaudeixen tots. Per això aquells que hi estan més llunyans per la seva naturalesa o per les seves pors, de no fer-ho prou bé o de que se’n riguin... els hem d’acompanyar perquè assoleixin el grau d’autonomia que necessiten per seguir creixent.

Quan els ajudem a definir necessitat i a pensar el camí per arribar als objectius els estem ajudant a posar paraules i a construir el seu camí. Quan els acompanyem sense fer-los la feina o fer-los tot molt fàcil els estem ajudant a créixer. Per això no hem de fer coses estranyes. Parteix del dia a dia.

Quan són menuts preparar la roba i deixar-la ben posada perquè els sigui fàcil vestir-se és un ajut que després copiaran i aprendran a fer-ho ells sols. Pels horaris i les presses poder podem començar el cap de setmana, o amb el pijama i de dilluns a divendres els podem vestir perquè anem més de pressa. Cadascú sap com pot viure la seva vida.

Preparar la motxilla el dia abans i repassar que hi porten tot el que necessiten és una feina que poden fer ells sols i només requereix la nostra supervisió. A partir de Primària hi podem afegir la preparació del necesser de gimnàstica amb la pinta, la colònia, la tovalloleta i potser una altra samarreta; els dies que correspon.  També la preparació de la bossa o el material per les activitats extraescolars. Pot ajudar que fem conjuntament una llista del que necessiten perquè la puguin comprovar i no es deixin res (el llibre de música, la llibreta, l’estoig i potser l’instrument; la bossa d’esport o els estris per anar a manualitats).

Quan tornen de l’escola les jaquetes i les bosses han de tenir un lloc. La bossa o la carmanyola de l’esmorzar ha d’anar a la cuina i els dies que la bata s’ha de rentar ha d’anar al cosi de la roba bruta així com la roba d’esport. Aquests petits hàbits els podeu anar implementant  i quan no els posi en marxa, sense sermons només cal definir el que falta: “la motxilla va a l’habitació”.

Cal que en parlem amb calma: definir les situacions a treballar i escoltant la seva proposta. Si parteix d’ell o ella sempre és més fàcil, però no vol dir que funcioni sol. La funció dels adults de la casa sempre és de supervisió. El reforç positiu sempre funciona quan s’han fet les coses bé, no quan és sabó que no serveix per a res. No els fem festes quan no han hagut de fer cap esforç, és contraproduent. El reforç positiu són paraules, un somriure, i si ho creieu convenient un berenar especial però cal dosificar les mostres materials perquè no es tracta de que facin perquè reben quelcom a canvi. La satisfacció del deure fet i el reconeixement verbal haurien de ser suficient motivació, mostra que es fan grans i responsables de les seves coses.

A l’ESO ja hauria d’estar assolida aquesta feina però si no ho està, encara estem a temps de que ho facin sols. Al començament serà difícil, perquè alguns han tingut molts anys de majordom i és molt còmode que ens facin les coses, i que puguem protestar i dir que algú s’ha equivocat i per això ens hem deixar A, B o C. Hi haurà resistència però és imprescindible posar-nos en marxa perquè siguin responsables del seu espai i de les seves coses.

A Primària també hem d’haver començat amb la seva col·laboració en les tasques de casa que compartim entre tots. A l’ESO ja hauria d’estar assolida una base i seguir creixent en funció de l’edat.

En els infants i joves d’altes capacitats l’autonomia no es redueix a les coses del dia a dia. Cal que trespassi també a l’àmbit del coneixement o l’acció. Els jocs o els temes d’aprenentatge externs a l’escola també formen part de l’àrea d’autonomia.

A una de les famílies amb les que he treballat hi havia una gran catifa al menjador amb tots els cotxes del nen que gaudia creant situacions a la seva ciutat. Aquella catifa decorada estava sempre allà però no hi havia cap cotxe pel mig tots eren a la catifa. En una altra casa, l’infant gaudia creant situacions i tenia un gran escampall d’elements: arbres, cases, cotxes, ninos... estesos de dilluns a diumenge. Diumenge a la nit tot havia de quedar recollit perquè dilluns venia una persona a ajudar amb la neteja i calia que tot estès lliure perquè pogués netejar bé. La resta de la setmana les joguines no eren un problema, era el pacte al que havien arribat la família, però només podien estar a la seva habitació. Per una tercera família es jugava i es desava tot en la mateixa sessió perquè la casa era petita, es compartia l’habitació i així ho havien decidit. No hi ha una opció millor que una altra. Hi ha la que decidim pel nostre cas i per les nostres necessitats (les del infant i les dels adults).

Tenir interès en un tema d’aprenentatge vol dir que quan ets menut la família és essencial per la cerca de recursos, però quan es va fent gran ha d’anar aprenent de com ho van fer els pares i al començament amb ells i després  sol ha d’aprendre a cercar recursos i concretar. Els infants i joves tenen molta informació però desendreçada. És molt important endreçar els conceptes, emplenar els buits i a partir de les relacions amb altres conceptes teixir la xarxa que ens permet sortir d’ella i crear, trobar el que és poc habitual o nou.

Aquesta autonomia els fa feliços. És un cervell i un cos que es sent bé, que està ben alimentat, descansa, fa exercici, es sent segur... funciona pel que ha estat creat. Ser la millor versió d’un mateix. Sencer per poder relacionar-se amb els altres. Aquesta autonomia és revisable i millorable sempre. És la que ens fa ser com som, és ser la millor versió d’un mateix avui que permet que demà també ho sigui. 


  

dimarts, 3 de novembre del 2026

CAP DE SETMANA del 7 i 8 de novembre

El dimarts és el dia de començar a recollir informació pel cap de setmana. És el dia en el que recollim la informació de tot arreu, sobretot de l’Agenda Cultural de Catalunya per fer-vos propostes que puguin ser interessants pel cap de setmana. Sabent que la comunitat de lectura és diversa sobretot en l’espai us proposem activitats arreu del territori català.

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.


Activitats destacades

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, organitza la 31a edició de la Setmana de la Ciència, que se celebrarà del 6 al 15 de novembre arreu de Catalunya. La Setmana de la Ciència compta amb la col·laboració de nombroses institucions i entitats en l’àmbit del coneixement, de la recerca i de la divulgació de la ciència i tecnologia. En el marc d'aquesta celebració, s'organitzen un munt d'activitats gratuïtes: jornades de portes obertes, activitats virtuals, exposicions, tallers científics..., una gran oferta científica en diferents formats a l'abast de tothom. Amb motiu de la commemoració de l'Any Gaudí, enguany la Setmana de la Ciència tindrà com a eix temàtic la figura i l'obra d'Antoni Gaudí, posant en valor el seu llegat arquitectònic, la seva creativitat i la manera com va integrar la natura, l'art i la innovació en les seves construccions. Consulteu tota la programació al web de la Setmana de la Ciència.


Activitats musicals destacades

La 15a edició del MIRA Digital Arts Festival, el festival d'arts digitals i música contemporània que se celebra anualment a Barcelona des de l'any 2011, tindrà lloc els dies 6 i 7 de novembre de 2026 a Fira Montjuïc amb l'addició del Market i una nova posada en escena.Centrat en la intersecció entre l'art i la cultura digital, el festival presenta una programació curosament comissariada que inclou espectacles audiovisuals en directe, concerts, instal·lacions immersives, performances, projeccions 360º, DJ sets i conferències. Enguany, la programació musical compta amb noms com Arca, Shygirl, Max Cooper, Nicola Cruz, Tortoise, Helena Hauff, Ryoichi Kurokawa o Space Afrika. A l'espai d'instal·lacions trobarem artistes nacionals i internacionals de referència en l'àmbit de l'art digital com Andreas Lutz, Pinar Yoldas, Manel Quintana + Flowers By Bornay o Takayuki Todo. Consulteu tots els detalls al web del Mira Festival.


Activitats naturals destacades

La Fira de Puigcerdà aplega diferents activitats: concurs de sobranes, concurs de terçones, concurs d'eugues amb pollí, concurs de quartons concurs de sementals i concurs a la millor ramaderia de la Cerdanya. Potser necessitareu abans un temps de diccionari, però pot ser molt interessant. Dissabte i diumenge de 9.45 a 15 h al Recinte firal de Puigcerdà.


Activitats gastronòmiques destacades

Mostra de Formatges Artesans de Ponent. Diumenge 8 de novembre al Pavelló poliesportiu del Palau d'Anglesola. Venda de formatges artesans, degustacions, activitats familiars, cuina en directe, concurs popular de pastissos de formatge, sortejos i música en viu són, entre d'altres, les activitats que l'organització ha programat per aquesta Mostra.


Activitats artístiques destacades

Diumenge acaba l’exposició del CCCB sobre "El culte a la bellesa". Què és la bellesa? Per què ens obsessiona tant? Aquesta exposició recorre l’evolució dels ideals de bellesa al llarg de la història, analitza com s’han construït els cànons estètics i reivindica els cossos i les belleses exclosos de la norma. Els ideals de bellesa han existit en totes les èpoques i cultures. La filosofia ha volgut definir el concepte de bellesa, l’art ha mirat de captar-la, la ciència innova constantment per assolir-la, mentre el mercat ens genera necessitats constants per mantenir-nos sempre joves i perfectes. Les nocions d’atractiu físic van canviant, però la nostra persecució de la bellesa mai s’atura. L’exposició ofereix una mirada crítica sobre la construcció dels cànons de bellesa des de l’antiguitat fins als nostres dies i analitza quin paper hi han tingut l’art, la societat, la política, la religió o la medicina. També s’endinsa en la indústria de la cosmètica, en el disseny i en la comercialització de productes, i posa el focus en la pell, els cabells o la carn com a camps de batalla en la lluita pel control dels cossos. Podeu consultar més informació de l'exposició "El culte a la bellesa" al web del CCCB.



dilluns, 2 de novembre del 2026

Dilluns 2 de novembre Aprendre a esperar

 

Tot va molt de pressa... estem en un moment en el que la immediatesa, com els gasos s’ha expandit i ocupa tota la realitat. Hi ha molta gent que viu amb la sensació de que s’està perdent alguna cosa. Tot belluga, tenim informació de tot arreu, sense filtrar, o en el pitjor dels casos filtrada per obscurs interessos, i com que tot va de pressa... si no hi ets l’has perdut perquè tot és efímer. Una altra notícia cobrirà el que ara sembla important i urgent.

Els nostres infants i joves d’altes capacitats no són aliens a aquesta realitat. De vegades, per la seva sensibilitat, s’hi troben immersos i els costa més trobar un tempo assumible a una realitat ràpida i canviant i necessiten un criteri de processament de tot el que els pot arribar de tot arreu. En moltes famílies ja fa temps que no es veuen telenotícies amb els infants perquè les informacions negatives constants els són perjudicials. Però tot això està barrejat amb la imperiosa necessitat de que totes les seves exigències siguin ateses en el moment que es demanen. El temps d’espera no existeix per a ells però la realitat és molt tossuda i els que ja portem anys per aquest món sabem que hem d’aprendre a conviure amb l’espera i amb la incertesa perquè són al nostre món i condicionen, sense que ho vulguem, la nostra vida.

Sóc molt pràctica i crec que els que ens ajuda ho hem d’implementar el més aviat possible. Aquí venen algunes intervencions educatives per infants i joves d’altes capacitats per treballar la paciència:

Qualsevol tema relacionat amb l’agricultura o la jardineria seria bo.

He recreat una activitat que fèiem a l’escola a Primer i Segon de Primària. A la tardor compràvem bulbs i els sembràvem en testos individuals. Eren Jacints. No sabíem de quin color sortirien, ni quan... només sabíem que els havíem de cuidar. En compràvem uns quants més perquè hi havia la possibilitat de que algun no sortís i perquè al llarg del curs segur que voldríem obsequiar a algú com a classe, no només de manera individual.

Com ho farem per tenir cura dels narcisos?

Substrat i abonament

• Sòl lleuger: Utilitza una barreja de terra universal amb un bon contingut de sorra o perlita per garantir un excel·lent drenatge.

• Nutrients: Pots aplicar un fertilitzant líquid per a plantes de flor cada dues setmanes, exclusivament durant el període de creixement i floració.     

Llum i ubicació

• A l'exterior: Col·loca'l en un lloc assolellat o a mitja ombra. Agraeix rebre llum solar directa per créixer amb força.

• A l'interior: Busca una habitació molt lluminosa, però allunyada de la calefacció directa i dels corrents d'aire.

• Temperatura: L'ideal és que estigui fresc (entre 15 i 17 °C). El jacint necessita passar una mica de fred a l'hivern per poder florir a la primavera.

 

 Reg

• Humitat sense entollar: El substrat ha d'estar constantment humit però mai embassat.

• Tècnica: Rega directament la terra al voltant del bulb. Evita mullar el bulb o el centre de les fulles, ja que podria podrir-se fàcilment.

• Freqüència: Un cop per setmana acostuma a ser suficient, adaptant-ho segons si la terra s'asseca abans.

Ja heu vist que no és gens complicat: un cop triada la ubicació de les plantes regar un cop per setmana i observar.

Si ho voleu fer a casa podeu fer una planta per persona, i uns testos més per si un cas. I el cap de setmana vinent podeu començar l’activitat amb la compra dels testos, la terra i els bulbs. També podeu reutilitzar testos, si en teniu.

Un cop plantats posarem el nom a cada test i ens queda una bona temporada de regar i observar. Sembla que no passa res però no és veritat. La planta s’està preparant, i la veritat és que quan comencem a veure moviment serà força ràpid veure com creix la tija, apunta la flor i descobrirem de quin color és el nostre jacint.

Aquesta activitat ens porta a conrear la paciència. No podem fer res per escurçar el procés però no fer el que toca sí que el pot aturar per sempre. És una ensenyança per la vida que no procedeix d’un sermó sinó d’una experiència personal. Podem reflexionar sobre el tema o simplement donar-li bona llenya per cremar al seu cervell que no para de pensar.

Un cop tenim els jacints podem pintar els testos, regalar-los a algú, quedar-nos-els... ells faran dues floracions. Podem fer-ne estadístiques... prendre nota de la temperatura mitja setmanal, de la diürna i nocturna, de quan s’obren les flors, de com van creixent cada setmana... pels amants de les mates pot ser un repte compartit en família; per altres pot ajudar fer fotografies ordenar-les i veure el procés gràfic. Podem acabar, quan tots hagin florit, amb una festa familiar o un  àpat especial on tots els aliments tinguin alguna de les lletres de les nostres flors.

Però la planta segueix el seu curs i finalment es marcirà la flor. Què hem de fer? No llencis la planta! Els jacints són bulbs que es poden reaprofitar:

1. Talla la tija de la flor un cop estigui completament seca.

2. Continua regant les fulles verdes fins que s'assequin i es tornin grogues per si soles. Durant aquest procés, el bulb absorbeix l'energia per a l'any vinent.

3. Guarda el bulb: Retira el bulb de la terra, neteja les restes de terra seca, embolica'l en paper de diari i guarda'l en un lloc fosc, fresc i sec. El podràs tornar a plantar a la tardor següent.

Perquè realment treballem la paciència després caldrà posar paraules al que han fet i al que ha passat i ajudar-los, depenent de l’edat, a ser conscients del que han fet i a pensar com ho podem transferir a altres situacions de la vida.



dilluns, 26 d’octubre del 2026

Dilluns 27 d’octubre Dia Mundial de les biblioteques

 

El 24 d'octubre es celebra el Dia de les Biblioteques en record de la destrucció de la Biblioteca Nacional de Sarajevo, incendiada en 1992 durant la guerra dels Balcans. La data va ser instaurada en 1997 per l'Associació Espanyola d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil amb el suport del Ministeri de Cultura.

Aquesta data té molts per quès...

-  - Una tragèdia històrica: Commemora l'atac a la biblioteca bosniana per a simbolitzar la defensa de la cultura enfront de la violència.

-     - Un homenatge professional: Reconeix la labor diària dels bibliotecaris en la gestió del coneixement.

-     - El foment de la lectura: Impulsa l'hàbit lector, amb un enfocament especial en el públic infantil i juvenil.

Quan parlem d’infants i joves d’alta capacitat i la seva relació amb la lectura tenim com sempre de tot, moltes persones als extrems, altres en la zona intermitja i altres que aniran canviant amb el temps però moltíssims gràcies a la seva intensitat i rigidesa tenen una posició que pot semblar inamovible fins que comencem a actuar correctament. Sempre caldrà posar la lupa en cada infant anem crear tres casos, barreja de molts:


En el Primer cas tindrem els infants que gaudeixen amb la lectura. Solen començar a llegir molt aviat i la lectura els aporta informació i els encanta. Llegeixen de tot dels rètols de la ciutat als prospectes de les medecines, i quan arriben als llibres els devoren. Alguns però són molt selectius i no volen llegir llibres de petits, poden gaudir amb les descripcions, amb les històries, amb els mil personatges o amb els aprenentatges tècnics que hi apareixen. N’hi ha que elaboren tot un món on s’hi trobem molt bé i per això llegeixen entre classe i classe, i aprofiten el temps de pati per llegir enlloc de relacionar-se amb els companys. Aquests infants i joves devoren llibres i no hi ha pressupost que ho suporti per tant acaben sent usuaris de les biblioteques. Molts llegeixen llibres que estan catalogats per sobre de la seva edat, per això es convenient acompanyar-los per si necessiten acotació de temes o explicar què han entès...


En el Segon cas tenim infants que diuen que no els agrada llegir, i de fet llegeixen el menys possible. Aquí hi ha moltes casuístiques. Veurem algunes possibilitats

-          - Els qui no van assolir la lectura mecànica o comprensiva perquè tenen alguna dificultat afegida, una manca d’interès, una inadequació del mètode, o els manca la constància o paciència per assolir el procés.

-          - Els qui havien assolit el procés però van posar el fre de mà per qualsevol motiu (una nena va frenar en séc quan va comprovar que no podia fer les veuetes i entonacions en la lectura a primera vista que feien la seva mestra i la seva mare, va pensar que no sabia llegir i que si no n’havia après fins aquell moment de Primer de Primària no n’aprendria mai).

-          - Els qui aprenen a través de documentals i de xarxes socials i s’han acostumat que el procés sigui més ràpid i alhora cedeixen el comandament als altres que els expliquen el que volen. No tenen la paciència d’aprendre a través de l’escrit que és més lent i costós.

-         - Els qui neguen l’autoritat i no volen llegir el que és obligatori. És el no per contra a l’obligació. Poden no haver-hi dificultats però és la negació del sistema que marca unes normes que no vol seguir. Alguns acaben fent una lluita personal contra la llengua escrita.

-          - Alguns fugint dels llibres es queden en el pas intermig els llibres il·lustrats, els còmics, els manga... La imatge explica i hi ha poca lletra. La comunicació s’expressa molt a través de la imatge.

-          - Molts d’ells no han trobat encara el llibre que els enganxarà a la lectura, sigui la de lectura de plaer o la lectura tècnica.  


En el cas intermig tenim els que pendulen segons la temporada entre el llegeixo i no llegeixo. Alguns per la seva intensitat poden passar del grup u al dos  amb plena intensitat, o ho llegeixen tot o no llegeixen res... Si són políticament correctes aquests infants o joves llegiran les propostes de l’escola o l’institut però sense cap passió amb aquella mesura tan simple del cumplimiento (cumplo y miento). Tenen la tècnica però no han trobat el què en l’àmbit de la lectura.


Els que estimem els llibres i gaudim amb ells ens agradaria que tothom ho fes perquè els llibres ens aporten molts bons moments de tècnica o de lleure. La imposició mai és una bona opció, l’aproximació sol ser molt més lenta però senta la base perquè quan tinguin resoltes les dificultats tinguin a la lectura com una bona eina que els pot acompanyar en la salut i en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa; tots els dies de la seva vida.



dijous, 22 d’octubre del 2026

Dijous 22 d’octubre S’acaba octubre i arriba... la Castaween!

 

S’acosta el Primer de Novembre. Dins la nostra tradició és temps de recordar els difunts. A Catalunya celebrem la Castanyada. Castanyes torrades, moniatos al forn, panellets fets a casa o de pastisseria, vi dolç... Ja fa una colla d’anys que partint dels professors d’anglès i desprès amb la força de la globalització amb el món de la imatge i el món comercial va arribar a casa nostra el Halloween:  disfresses de por, esquelets, fantasmes, zombies, decoracions, recollida de llaminadures... I per barreja ha aparegut ... la Castaween!

Molts infants d’altes capacitats pateixen aquesta festa a l’escola. Què els podem proposar?

Uns perquè no poden amb la massa de patata bullida o moniato al forn amb sucre i amb les mans de tots els companys de classe ben netes fent boletes i arrebossant-les en ametlles, xocolata o coco. La seva hipersensibilitat: olors, textures... fan que potser no ho puguin explicar, però no volen/poden participar-hi. No cal que arribi el moment... els podem preguntar abans i oferir un pla B a aquells infants hipersensibles. Podrien ser els periodistes del dia; el caps d’intendència i organització; els periodistes que registren el que s’està fent a l'escola; els que cerquen informació sobre la contextualització de la festa, o a través de dibuixos, textos o fotografies expliquin l’activitat de la Diada sense posar-hi les mans. També poden fer un estudi sobre els davantals o draps de cuina que han portat els alumnes (colors, formes, dibuixos...), fer una estadística, entrevistar mares-pares-avis-àvies sobre l'ús del davantal... Potser poden col·laborar en preparar alguna activitat paral·lela de decoració...

Altres, no poden amb les històries de por i les disfresses o maquillatges... Amb aquests, potser una mica més gran els podem proposar contextualitzar, investigar, mostrar diferents tradicions d’aquestes dates arreu del món. Podrien ser l’ànima del concurs de moniatos disfressats fent el cartell anunciador, les bases del concurs, connectant amb el jurat, preparant el lloc d’exposició i els premis... obrint la festa a entitats del barri (alguna llar d’avis propera), preparant amb el docent de música un recull de cançons de tardor... Depenent de l’edat hauran d’estar més o menys pautats perquè sembla que saben però sovint s’aturrullen amb els detalls més senzills o s’embarquen en feinades faraòniques del tot o res.

Després d’un primer any podem fer l’avaluació d’aquesta activitat i deixar-la amb els suggeriments de millora anotats a l’arxiu perquè el curs vinent puguem posar-hi fil a l’agulla partint del que hem fet aquest curs.

Pensem que no necessitem grans coses sinó obrir possibilitats. Per alguns alumnes d’altes capacitats poden ser imprescindibles i per altres alumnes, que també s’hi poden afegir poden ser beneficiosos. No es tracta de fugir de certes activitats sinó de veure si poden participar plenament d’una altra manera. Les propostes no són ni tancades ni excloents; i en alguns casos hi arribem després d’haver patit el fet de que tots ho han de fer tot.

Parlar amb ells, donar un espai d’escolta activa, veure quines possibilitats pot oferir la nostra escola, la nostra classe. Després d’escoltar, reflexionar i donar un parell de voltes podem intentar un primer pas, petit, però pas que podrem millorar de cara al curs vinent. Poc a poc però fent visible també la inclusió a l’alta. Estem a temps...


dimarts, 20 d’octubre del 2026

CAP DE SETMANA del 24 i 25 d’octubre

 

El dimarts és el dia de començar a recollir informació pel cap de setmana. És el dia en el que recollim la informació de tot arreu, sobretot de l’Agenda Cultural de Catalunya per fer-vos propostes que puguin ser interessants pel cap de setmana. Sabent que la comunitat de lectura és diversa sobretot en l’espai us proposem activitats arreu del territori català.

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Tot serà que la pluja faci que es suspenguin o, ajornin o canviin d'ubicació les activitats... confirmeu on vulgueu anar i sigueu sempre molt prudents.


Activitats destacades

El cap de setmana del 24 i 25 d’octubre se celebra la 17a edició del festival d’arquitectura 48H Open House BCN. L’esdeveniment obrirà les portes de gairebé 200 espais a Barcelona, Badalona, L'Hospitalet, Sant Joan Despí, Sitges i Vilassar de Dalt sense necessitat d'inscripció prèvia. Enguany, la temàtica se centra en l'arquitectura quotidiana i els espais urbans que habitem. Per què hi has d'anar? Un 30% dels edificis visitables són novetats. Entre les opcions destaquen la Torre de la Creu de Jujol a Sant Joan Despí, la Casa Cupra al Raval, la Casa de l'Arquitectura a l'Eixample o el Palau del Marquès d'Alfarràs, al Laberint d'Horta. Per evitar cues, el web i xarxes del festival oferiran un mapa en temps real amb l'afluència de cada espai.


Activitats tradicionals destacades

El cap de setmana del 24 i 25 d’octubre, Arbúcies celebra una nova edició de la Fira de la Tardor, la gran cita amb els productes, els sabors i la cultura del Montseny en plena explosió de colors. Durant dos dies, el centre del poble es transforma en un espai de descoberta i experiència: mercat d’artesania i productes de proximitat, mostra d’oficis tradicionals, tallers participatius i activitats familiars que conviden a viure la tardor amb tots els sentits. La castanya, els bolets i els productes de temporada tornen a ser protagonistes en una programació que combina gastronomia, tradició i dinamització cultural. Tastets, demostracions culinàries i propostes divulgatives posen en valor el patrimoni agroalimentari de la Vall d’Arbúcies. La música tradicional també té el seu espai destacat amb la 42a edició de la Festa del Flabiol. Flabiolaires i músics d’arreu es troben a Arbúcies per compartir repertori, experiències i coneixement al voltant d’un dels instruments més emblemàtics del país. Concerts, tallers, xerrades i activitats divulgatives converteixen la vila en punt de referència de la cultura musical tradicional durant tot el cap de setmana.

La Festa Major de Girona s’allarga fins l’1 de novembre. La Festa Major de Girona ofereix prop de 200 propostes de música, cultura popular i activitats per a tots els públics. La programació es distribueix per diferents espais de la ciutat, amb tres escenaris musicals principals: la Copa, el parc del Migdia i l’Envelat. Les Fires comencen el 23 d’octubre amb les cercaviles dels gegants, els capgrossos i les mulasses, els balls de la imatgeria festiva, el pregó i l’espectacle inaugural de 300 drons “Un somni a Fires”. Entre els actes de cultura popular destaquen les Matinades, la penjada de mosques de Sant Narcís, la Tronada de Festa Major, els correfocs dels Diables de l’Onyar i dels Trons de l’Onyar, la Diada Castellera, la Passejada de Capgrossos, la cercavila “La negra nit”, la Drakofarra, la Pujada del Pilar de 4 i la Trobada Gegantera. El castell de focs tanca les Fires l’1 de novembre. La programació musical inclou les actuacions d’Els Amics de les Arts, Queralt Lahoz, León Benavente, Non Servium, 31 FAM, Joan Miquel Oliver, El Petit de Cal Eril, Miki Núñez, Banda Neon, DJ Tramma, Serena, Emé, Romàntic Dimoni, BigBlack Rhino, The Salsa Punk Orkestra, Carmen 113, Ypnosi, Teràpia de Shock, El Diluvi, Bull Brigade, Crim, DJ Calvins, Malifeta i altres artistes. També hi participen l’Orquestra Maravella, La Principal de la Bisbal, La Selvatana, la Girona Banda Band i Terra Endins. La programació es completa amb sardanes, el Vermut Rock, activitats familiars, espectacles itinerants, teatre, titelles, jocs tradicionals i atraccions.


Activitats musicals destacades

Festa de Moros i Cristians que arriba a la vuitena edició a la Vila de Gràcia. La jornada inclou una entraeta amb les filaes Templaris Albaida i Pirates Berberiscos de la Vila Joiosa, acompanyades per la Societat Musical de la Pobla de Vallbona La Valenciana i La Colla Borumbaia. L'activitat comença a les 11 h amb ambient festiu. A les 12 h s'inicia l'entraeta al carrer Gran de Gràcia amb el carrer de Santa Àgata. El recorregut transcorre pel carrer Gran de Gràcia i finalitza a la plaça de la Vila. En acabar la desfilada, té lloc un dinar popular al carrer de Còrsega, 335. La jornada continua amb l'actuació de La Mentireta BCN. La festa disposa d'espai de cures i compta amb la presència de la Xarxa Feminista del País Valencià.


Activitats naturals destacades

La 31a Fira de la Castanya de Viladrau combina cultura, natura, gastronomia i activitat comercial. La fira reivindica la castanya de Viladrau i del Montseny, un producte vinculat a la història i al paisatge del municipi. La programació inclou tasts gastronòmics, itineraris guiats per les castanyedes, venda de castanyes de Viladrau crues i torrades, productes de la terra, exposicions, música, tallers, contes i activitats lúdiques i culturals. També s’hi organitzen el Testarral de Foc i el concurs de menjar castanyes.


Activitats artístiques destacades

Aquest cap de setmana acaba a Cornellà una nova edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà - Memorial Charlie Rivel. La ciutat es converteix en un gran escenari amb 70 representacions de 44 espectacles de clown i circ repartits per carrers, teatres, mercats i escoles. És una oportunitat única per veure grans referents del clown a la gran carpa de Plaça Catalunya. El festival també ofereix activitats familiars.

Fins diumenge a Sant Esteve de Palautordera tenim el 13è Festival Internacional de Pallasses que s’ha consolidat com un referent que reivindica i potencia la presència femenina en l’àmbit de la comicitat i les arts escèniques. La trobada promou la igualtat, la justícia i la convivència a través de l’humor, alhora que dona visibilitat a les pallasses i fomenta l’aparició de noves artistes. També constitueix un espai anual d’intercanvi, reflexió i reivindicació del paper de les dones en una professió on encara tenen una presència insuficient.



dilluns, 19 d’octubre del 2026

Dilluns 19 d’octubre Un tabú molt estès a la societat moderna: La mort.


Fa molts anys la mort passava a casa, es vetllava a casa i els rituals d’acomiadament començaven a la pròpia casa. A l’actualitat la majoria de morts passen als hospitals o en accidents i els comiats es fan en tanatoris, uns espais protectors que acompanyen un dol contingut del qual sovint s’allunya els infants.

Des del moment de la concepció, la mort és la única certesa que tenim els éssers vius. És un fet individual i alhora comunitari, perquè ens afecta personalment i com a grup, com a éssers socials que som. Independentment de les creences de cadascú és evident que cal integrar el procés de pèrdua en la vida. La mort és la única certesa, però tot i així molta gent no en vol parlar, no hi vol pensar. Fan com l’estruç, amaguen el cap i pensen que no els veurà i passarà de llarg d’ells i del seu entorn mes proper... Spoiler, no és cert!

Els infants d’altes capacitats gaudeixen aprenen, pensant, descobrint, inferint... partint de l’observació, les relacions... Molts infants arriben al tema de la mort sense que hi hagi un detonant directe (sense cap mort propera). Moltes mares pateixen el moment de la pregunta directa: “Mare, tu et moriràs?” I ja sabem que amb ells no serveixen les mentides ni les respostes a mitges i molt menys defugir les respostes...   La resposta és clara: “Sí, fill, em moriré però espero que no serà aviat, espero que d’aquí a molts anys...” I la terrible pregunta: “I jo, també amb moriré?”. Potser encara no té cinc anys però l’existència és un dels seus grans temes de pensament. Molts no tenen filtre i ho notarem quan arribin a casa l’àvia i deixin anar un... “aprofita àvia que et queda poc temps!”. Sort que tenim àvies eixerides que saben sortir del pas amb un “Ei, que jo ja porto molt viscut però no tinc ganes de marxar. No pateixis, aprofitarem fins el final!”.

Com és el moment de la mort, i que passa després de morir... alguns fan mil preguntes, altres reflexionen i busquen respostes de mil maneres al cinema, al teatre, en els contes, en els documentals de natura... Cal respondre sempre els que pregunten però no cal anar més enllà. Si necessiten més ens ho diran. Han de tenir clar que ens ho poden preguntar. No tenim totes les respostes però les buscarem plegats. La part física és més objectiva, però quan entrem en la part de les creences cal presentar les nostres i explicar que al món hi ha moltes explicacions possibles. Les creences són moltes i molt variades: des de les religions que tenen una visió lineal del temps com l’islam, el judaisme o el cristianisme; fins a les que tenen un una visió cíclica del temps en el que apareixen les reencarnacions com el budisme o l’hinduisme. També hem de tenir en compte els qui pensen que la mort és el final, un punt final, molt freqüents en el nostre món donant lloc a comiats laics. Com sempre amb els infants d’altes capacitats hem de posar la lupa en ells i conèixer les seves necessitats, atendre-les i acompanyar-los.

Aquest tema, de vegades, tal com arriba...se’n va. Però a diferència d’altres aquest queda latent perquè s’anirà completant i construint a partir de les pèrdues (no només morts) al llarg de la vida. La part cognitiva sempre és més senzilla. La pena de la pèrdua, tan sols del pensament, pot fer que s’enganxin encara més a les persones que estimen, o que facin alguna regressió tornant al llit dels pares quan ja hi havia marxat, o no volent separar-s’hi per fer activitats que fins ara els agradaven... cal observar les seves reaccions i decisions, els canvis que es produeixin sense fer-ne un problema. D’inici és una situació que hem d’acompanyar. Cal mantenir sempre oberts els canals i moments de comunicació sense convertir-ho en el tema del mes. Serà un tema que els acompanyarà sempre i l’han d’aprendre a viure amb naturalitat, sense drames ni pors que impossibilitin la vida plena. La seva hipersensibilitat, la seva rigidesa o la forta necessitat de control els poden jugar en contra, però per això estem els adults que els estimem i els tècnics (en cas de que siguem necessaris) per acompanyar-los.

Aquest dissabte 17 d’octubre vaig poder participar en la Quarta Jornada Infància, malaltia i mort en l’àmbit educatiu a l’Hospital de Sant Pau organitzada per la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia. Allà uns ponents de primera línia i professionals de la Medicina, Pedagogia, Psicologia, Magisteri, Docents, van expressar amb les seves experiències que és imprescindible que aquest tema es tracti amb els infants i joves perquè estiguin preparats per la vida. Parlar de consciència de mortalitat va ser molt interessant sobretot quan es va de manera preventiva, sense drames ni pors. Consciència de mortalitat que ha de ser present no només quan els fets ens han deixat estabornits. I és cert, parlar de la mort prepara per la vida, i per una vida plena i conscient.  No era específica per altes capacitats però en vaig treure moltes idees per treballar-les amb ells i elles i les seves famílies.