Dilluns 7 de setembre Preparem el nou curs amb comunicació oberta a casa.

Quan parlem dels infants i joves d’altes capacitats mai hem de donar per suposades les seves respostes. Preguntar, escoltar, fer escolta activa sense preparar  ni condicionar les respostes nomès preparant les preguntes. Sempre els hem d’escoltar amb la ment oberta. Ens poden sorprendre, ens sorprendran segur si ens contesten el que senten i pensen no el que volem sentir. Recordem que els podem posar molt adjectius però no normotípics.

En aquests primers dies de curs podem preparar aquest nou curs amb  la comunicació paternofilial i la reflexió personal. No es tracta de fer-los un tercer grau, ja sabeu que les preguntes funcionen millor quan les deixem sobre la taula i els donem temps o quan caminem en paral·lel sense mirar-nos a la cara. Això és vàlid per totes les edats. Els pares hem de trobar quin és el millor moment comunicatiu dels nostres fills. Hi ha qui prefereix que estem cuinant al seu costat sense mirar-nos, quan fem coses, per altres el millor moment pot ser al cotxe quan tots mirem endavant, per altres més menuts pot ser el moment desprès de la dutxa quan els assequem els cabells o en aquells minuts abans d’anar a dormir.

Us proposem tres preguntes que els poden possibilitar endreçar pensaments i proposar estratègies pel nou curs. No podem partir del full en blanc, necessitem preguntes que ens ajudin a recordar i endreçar pensaments. Per alguns el curs passat és molt lluny i el temps d’estiu ha servir per amagar-ne les coses negatives o que no volem recordar especialment. Cal centrar-nos en les bones per repetir-les i en les millorables per a fer d’aquest curs que comença una possibilitat real de millora. 

1.- “Què t'agradaria que continués igual que el curs passat?”

Pot semblar una pregunta senzilla, però ens permet descobrir quines coses van funcionar per a ells. Potser et parla d'un amic. D'un professor. Dels esbarjos. D'una activitat que li feia sentir-se bé. De com us organitzàveu a casa. I, de pas, ens ajuda a recordar que no tot ha de canviar perquè comenci un curs nou.

2.- “Què t'agradaria que fos diferent enguany?”

Aquí poden aparèixer coses que no esperaves. “M'agradaria atrevir-me més a aixecar la mà.” “No vull atabalar-me tant amb els exàmens.” “M'agradaria fer més amics.” “Vull organitzar-me millor.” “Tant de bo no em toqui una altra vegada amb…” I també pot respondre: “Res!” Perfecte. La intenció no és aconseguir una resposta profunda. És deixar una porta oberta per si hi ha alguna cosa que vulgui explicar-nos. Ara o en un altre moment. N’hi ha que necessiten més temps.

3.- “Hi ha una cosa en la qual t'agradaria que jo t'ajudés d'una altra manera aquest curs?”

Aquesta potser és la meva favorita, perquè normalment som els pares els qui decidim en què necessiten ajuda els petits, mitjans o grans. Els recordem les coses. Els donem consells. Els preguntem pels deures. Intentem organitzar-los. Intervenim quan veiem que alguna cosa es complica....Però poques vegades els preguntem com volen ser acompanyats. I pot ser que la seva resposta ens sorprengui. “Deixa'm intentar-ho abans de dir-m'ho.” “Pregunta'm menys pels exàmens.” “Ajuda'm a organitzar-me.” “Quan estigui enfadat, dona'm una estona.” O simplement: “No sé”. També val.

Una última cosa important: no li facis les tres preguntes seguides. No volem convertir aquests últims dies de vacances en una entrevista d'avaluació de setembre. Tria una. En el cotxe. Fent una passejada. Mentre sopeu. Quan estigueu fent qualsevol altra cosa. Fes-la i deixa espai. Perquè moltes vegades les converses que més ens ajuden a conèixer als nostres fills comencen així: amb una pregunta que no busca la resposta correcta, sinó descobrir què estan pensant ells.

I potser, abans de preparar motxilles, horaris i tot el que ve amb setembre, valgui la pena saber una miqueta més sobre com els agradaria viure el curs que està a punt de començar. És el moment de crear moments en els quals parlar, escoltar-nos i descobrir coses dels nostres fills que, en el dia a dia, potser mai se'ns ocorreria preguntar.

Recordeu que alguns teniu fills políticament correctes amb fills que sempre estan responent el que creuen que volem sentir no el que ells pensen creuen o senten perquè sovint ni s’ho plantegen. Els hem d’ajudar a mirar en dins i que sàpiguen que no esperem unes respostes concretes. Aquí no hi ha respostes correctes i incorrectes. Acollirem el que sigui veritat sense jutjar-ho. Estarem al seu costat. Els acompanyarem perquè arribin a ser la millor versió d‘ells mateixos. 

Aquestes preguntes són per a les famílies però també podrien fer-les els mestres. Si parlem d’alumnes políticament correctes aquí també els podem trobar. Alumnes que creuen que els mestres ja saben i que ells no els han de dir el que han de fer ni tan sols donar-los pistes. Altres poden no tenir filtres i parlar del que no és del tot correcte. Criticar companys o professors de cursos anteriors... Recordeu que hem d’escoltar sempre, validar les emocions però no donar tot per correcte. El temps ens ajudarà a crear un clima real de confiança. Quan parlem amb ell/a no mireu el mòbil, ni acabeu escrits i notes a la vostra llibreta de temes anteriors perquè la seva lectura serà que feu el que toca però sense atenció plena i els perdreu. Si comencen a dir obvietats o ens presenten situacions políticament correctes cal recordar-los que estem per escoltar-los i fer que aquest curs funcioni el millor possible, no per perdre el temps. El temps de tots és molt valuós. Potser es sobtaran però sabran a què jugueu i quines són les regles del joc. 

Divendres 4 de setembre Preparem la tornada a l’escola 2 (Docents)

 

Quan comencem a treballar amb alumnes d’altes capacitats hi ha tres paraules clau: en el post d’ahir vam parlar del VINCLE i avui és el torn de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

No podem conèixer si no observem. L’OBSERVACIÓ ens porta a prendre nota d’aquelles coses que ens criden l’atenció. Es tracta de fer un registre molt breu però exhaustiu. Potser escriurem només una paraula i senyals de en quin moment es produeix. Això ens permetrà veure la freqüència i la forma diferent del mateix fet o amb diferents persones. Aquestes notes ens donaran molta informació que podrem contrastar en les entrevistes individuals. Recordeu que nosaltres veiem una conducta i treiem les nostres conclusions partint d’infants normotípics però no sabrem el per què, el que la produeix, el que l’exagera, el que fa que es repeteixi... si no ho preguntem a l’interessat (que sovint elaborarà la resposta amb nosaltres o la tindrà esperant que algú li pregunti).

Trobem infants i joves que es poden mostrar de maneres molt diverses per això serà molt important que posem el focus en l’observació de les seves activitats diàries. Tenim des de l’alumne perfecte que aprèn de pressa, fa les feines proposades a la perfecció en el seu temps i forma, que intenta passar desapercebut a classe o ajuda; també tenim aquell que s’avorreix, té una bona comprensió però després de fer-ho una vegada comença a cometre errors perquè no hi posa atenció; podem tenir també aquell que sap moltes coses de fora de l’aula però no de dins de l’aula o aquell que no vol participar i mostrar el que sap o el que només vol treballar a la seva manera. Al que no es mou per por a l’error o al qui està paralitzat per la seva exigència. La diversitat és molt important i no són de color verd pel que ens poden passar desapercebuts. Per això si tenim una identificació cal llegir-la atentament i treure la informació que necessitem i corroborar-la amb la observació.

Acabem amb l’EQUILIBRI. Consisteix en conèixer i atendre les seves necessitats. Els alumnes d’altes capacitats, com tots, tenen necessitats cognitives, emocionals i socials. L’escola és un laboratori de vida, un centre d’entrenament, la possibilitat d’experiències de tota mena al llarg dels anys d’escolarització. Això no ens ha d’espantar. És un gran oportunitat, un seguit d’oportunitats.

Com infants i joves que són, hi ha vegades que no són conscients de totes les seves necessitats. Solen saber que necessiten saber més però no sol·liciten millorar la paciència i l’espera i també és una de les seves necessitats.

Per a mi, com a especialista en la intervenció educativa d’aquests infants i joves és imprescindible posar en marxa un dispositiu que permeti que l’alumne s’adapti a l’escola però també que l’escola s’adapti a les seves necessitats. Això es pot fer amb relativa facilitat i sense la necessitats de fer coses estranyes. Hem de pensar que forma part d’un col·lectiu d’alumnes dins d’un centre i dins d’una aula amb tot el que això comporta. Tots, família, alumne i docents hem de ser conscients de que no es pot fer tot però sí que s’ha d’atendre les seves necessitats dins de l’escola inclusiva.

Comencem pel “Toca no negociable”. Aquí estem en el punt que l’alumne s’ha d’adaptar a l’escola. A l’horari, les normes, la manera de treballar (agenda, llibretes...), bata, uniforme...

Continuem pel “Toca negociable”. Aquest és el punt en el qual l’escola s’adapta a l’alumne. Veiem un exemple. A l’escola cal llegir però a Quart de Primària es proposa “La formiga Piga se’n va d’excursió” i el nostre alumne és molt bon lector, de fet està llegint “El Hobbit” i està gaudint amb les descripcions. La mestra pot continuar fomentant la lectura acompanyant-lo amb el seu interès. Pot creure que és interessant que llegeixi el llibre proposat i faci les activitats que fa la classe o el control de lectura però no seria convenient que el “castigués“ a llegir tot el trimestre  un llibre que està molt per sota del seu nivell lector i els seus interessos. En els moments de classe de lectura en veu alta o comentari del vocabulari li podem proposar altres activitats com col·laborar amb el préstec de la biblioteca del centre, entrar els llibres de la biblioteca a l’ordinador, llegir amb infants de Primer de Primària que els agrada llegir...

Tot el que es fa a l’escola es reparteix entre negociable i no negociable. Això requereix conèixer la seva situació i haver fet una reflexió seriosa sobre el que fem a l’escola: continguts, procediments... Un alumne que té altes capacitats pot invertir algunes de les hores de classe en altres tasques perquè no perdrà el fil si tots ho tenim en compte.

El curs és llarg i dona per a moltes ocasions diferents d’aprenentatge. En el cas de tots els infants està ple d’oportunitats i pels alumnes d’altes capacitats encara més perquè fan reflexió sobre com aprenen amb facilitat.

No patiu, anem pas a pas. Si necessiteu més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres a atencioaltescapacitats@gmail.com  Fem formació, acompanyament a famílies i centres. Estem a disposició de qui vulgui saber més en l’àmbit de les altes capacitats.

Dijous 3 de setembre Preparem la tornada a l’escola (Docents)

 

Ja fa dos dies que hem tornat a l’escola o a l’institut. Ja tenim llistes de classe, tutories i potser hem descobert que tindrem a classe un o dos alumnes d’altes capacitats identificats. Són només una part de la diversitat i els haurem de tenir en compte. Però potser no sabem què fer amb ells.

La veritat és que a totes les classe n’hi ha algun... Tenint en compte que entre superdotats i talentosos s’estima que hi ha un 20 per cent de la població, no seria res estrany. Potser no estan identificats però es veuen o són dels que estan ben amagats perquè no s’ho creuen ni ells, o elles s’amaguen i mimetitzen amb la paret per prudència mal entesa. Bé, si aquest és el vostre cas esteu en un bon lloc. Al llarg del curs anirem parlant d’altes capacitats i com acompanyar-los i atendre’ls també des de l’escola. Aquest blog que està actiu des del 2013 hi podeu trobar en l’històric molta informació. Escrivim dilluns i dijous però no sempre és per mestres, també és per famílies però la informació pot ser molt valuosa per entendre i poder acompanyar aquests infants i joves.

El primer consell seria CALMA! No patiu abans d’hora perquè segurament serà un patiment inútil. Els infants i joves d’altes capacitats són molt diversos i no hi ha receptes màgiques que serveixin per a tots. Haureu de fer servir recursos que ja teniu com a docents, si no us quedeu enganxats en idees prefixades o en mites no corroborats científicament ja teniu molt de guanyat.

Hi ha tres paraules clau que començarem a treballar en els posts d’aquesta setmana: VINCLE, OBSERVACIÓ i EQUILIBRI.

Comencem pel VINCLE. Relació necessària per a tots els alumnes amb el docent-tutor i imprescindible pels alumnes d’altes capacitats. Si aconseguim un bon vincle ens entendrem amb la mirada i no podrem assegurar un bon curs però sí que les situacions que s’aniran succeint seran molt més “portables”. Quan diem que ens hem d’entendre amb la mirada volem dir que trobarem la manera de dir-li: para, ara no és el moment, espera un moment, en parlem després... sense paraules i sense que el seu nom soni i ressoni a la classe. Per aconseguir això podem començar amb una trucada o mini entrevista abans de l’inici de curs. Necessita saber que sabem la seva situació i que estarem allà per acompanyar-lo. No tenim vareta màgica, ni beuratge màgic, però estarem atents per fer un bon curs. Obrim una comunicació que haurà de tenir un tempo que portem nosaltres (alguns d’ells poden ser molt intensos i molt impulsius i podrien voler que només ens dediquéssim a ells). Caldrà diferenciar les urgències del que es pot esperar. Aquí l’edat i l’autocontrol és important però es pot anar treballant.

La entrevista d’inici de curs és bàsica per a molts infants o joves que pateixen per l’inici de curs i aquest primer contacte els ajuda a rebaixar la tensió. Si no hi ha temps pot ser una trucada telefònica. És un moment que pot canviar tot el curs. Si a més podem donar un temps de reunió setmanal (els deu primers minuts del pati de dijous, si no hi ha contraordre) serà fantàstic quan els comencem a posar en marxa i som ben puntuals a l’inici i al final. Si queden coses pendents passen a la setmana vinent. És poc però suficient per començar. Ens servirà per concretar les coses més importants i revisar la setmana i preparar la següent. La constància és essencial per un bon funcionament. És important que et comprometis només al que puguis complir (si ha de ser quinzenal, “acepto pulpo como animal de compañía” però marqueu-ho a la vostra agenda i si hi ha contraordre, aviseu). És important crear i mantenir la confiança, sinó no tindrem vincle i serà com intentar que rodolin rodes quadrades, es pot fer però necessitem altres elements diferents (rodets).

Aquella mirada ens pot portar a frenar-lo en una pregunta a la classe quan aixeca la mà fins el sostre dient “jo, jo, jo”, o a animar-lo a contestar una pregunta difícil quan vol amagar-se... Com tots els infants són molt permeables a un somriure o a una mirada de complicitat... aprofiteu-ho. També en trobareu que semblen esquerps o tímids perquè no saben mantenir la mirada però en poden aprendre. Quan els canals de comunicació estan clars tot és més senzill. Una llibreta sobre la taula perquè pugui apuntar les preguntes, suggeriments, idees i relacions que fa pot ser molt interessant perquè no necessiti interrompre constantment la classe per aquells que ho necessitin. Hi ha moltes eines senzilles que podem fer servir amb ells... les anirem descobrint poc a poc. Res serveix per a tothom, però a tothom els serveix alguna cosa... 

Demà divendres continuem amb l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

Dimecres 2 de setembre Preparem la tornada a l’escola (Famílies)

Tots els infants i joves són diferents, i entre els que presenten altes capacitats també trobem moltes diferències. No només per la part de la intel·ligència que ens pot portar a talents simples, compostos o superdotació sinó que aquesta part cognitiva es barreja amb: com és cadascú, el que ha viscut, i sobretot, com ho ha viscut. La diversitat està assegurada. Per això, molt sovint, parlarem d’una manera de viure i de la seva contrària; perquè tot pot ser cert dins del món de les persones amb altes capacitats.

Podem tenir un primer grup d'infants o joves que ja fa temps que compten els dies que falten per començar l’escola. Ho fan amb aquella il·lusió de qui vol tornar a veure el mestre, els companys, de qui necessita una rutina que viu amb passió. Potser són aquells que comencen escola nova o que tenen un canvi important, passen a ser els grans de l’escola, canvien de pati o d’activitats. El primer grup diríem que estan en un compte enrere il·lusionat, i a mida que s’acosti “el gran dia” poden fer fins i tot un pic d’ansietat per aproximació. Tenen grans expectatives i potser els primers dies de curs, quan algunes d’elles no es compleixin, els haurem de recollir amb una pala... Recordo una nena de I3 que em va trucar el tercer dia de classe i em va dir: “L’escola dels grans no és el que jo esperava! Les mestres canten, els nens ploren, no han explicat res interessant, no ens han posat deures... i encara ningú m’ha parlat dels números majúsculs!”. Pobreta, en el pitjor dels casos li quedaven tretze anys d’escola i ja estava desencantada el tercer dia....

Un segon grup podrien ser els “políticament correctes”. No els apassiona l’escola però saben que els adults s’han posat d’acord en que cal anar-hi. Potser preferirien quedar-se a casa però no faran un problema d’una lluita en la que tenen totes les de perdre. Agradar als seus adults, mantenir les normes són la seva manera de viure. I com deia aquell president... “amb il·lusió” o no, però si és que no ells no ens ho mostraran. Participaran en les compres i preparacions prèvies a l’inici de curs. Amaguen els problemes sota la catifa i són perillosos perquè com a adults responsables necessitem que entenguin que la seves incomoditats no són errors seus ni dels altres, sovint són coses que es poden treballar però necessitem saber-les. La comunicació és essencial però els costa molt. Aixafen la comunicació amb els seus raonaments. Una nena de Primer de Primària deia “La senyoreta ha estudiat i m’estima, com li he de dir que hi ha coses que m’agradaria que fossin diferents? Ella ho fa especialment per mi, ella sap...” Ens va costar anys que veiés que no es tractava de dir el que la seva mestra feia malament sinó el que podia millorar... perquè la seva mestra no tenia tota la informació, no tenia el punt de vista de la nena, i no el tindria mai si ella no el donava.

Un tercer grup poden ser els que voldrien evitar la tornada a l’escola perquè hi ha tota una colla de coses que els fan mal. En l’àmbit cognitiu: la lentitud d’arribada dels coneixements, l’espera constant, la manca d’escalat en la dificultat de les propostes d’exercicis, la repetició d’exercicis molt semblants, la rigidesa les indicacions... Per altres, les dificultats no són tan cognitives (perquè s’hi han adaptat o no els donen tanta importància) sinó socials: la mirada dels altres, la pressió social, l’aïllament voluntari o no desitjat, la diferència d’interessos, la necessitat de contacte físic sovint mal llegida, la necessitat de comunicar que fa que es facin pesats amb les seves dèries... Alguns d’aquests infants o joves podrien evitar parlar de la tornada a l’escola fins que sigui imprescindible, poden preparar-ho tot però tenir-ho amagat o esperar a preparar a l’últim moment amb la tensió familiar que pot suposar.

Amb l’adolescència sabem lo important que és ser un mateix o formar part del grup. Cadascú té les seves preferències però ser diferent ja saben que té conseqüències. Potser cal estar al seu costat i aconseguir que ens expliqui què vol fer, com vol fer-ho... ja sabeu que el millor moment per parlar és aquell en el qual baixa la guàrdia: en un passeig l’un a costat de l’altre, al cotxe, assecant-se els cabells, a la cuina, fent bricolatge o activitats manuals, abans d’anar a dormir.... Hem de trobar el moment i cuidar aquest moment perquè es pugui repetir. La comunicació és essencial i només es donarà si es senten segurs, còmodes i no jutjats... Els pares hem de treballar perquè aquests moments siguin possibles, els hem de provocar... No és només pels adolescents, la comunicació és important per a tots i totes.

Amb l’arribada del mes de setembre podem començar a posar mode “curs” i donar per acabades les vacances poc a poc... Cal reiniciar unes rutines que han estat modificades pel període estival i que són beneficioses en àrees ben diferents des de l’autonomia o l’autoregulació fins a la salut.

Podem començar anant cap a l’horari escolar, quadrant l’hora d’anar a dormir i de llevar-se, perquè aquest tema logístic no es converteixi en un problema afegit.  Anirem preparant les tasques que es poden automatitzar: esmorzars, roba d’esport, desplaçaments... com ho farem aquest nou curs. Preparar els materials és un altre punt important. No es tracta de comprar-ho tot nou sinó de tenir tot el que necessitem i que sigui operatiu. Segurament ja tenim les extraescolars pensades i algunes comencen aquesta setmana. Potser altres encara estan ajustant horaris i no les tenim encara encaixades. Més logística per anar treballant d’avançada.

En tots els casos seria molt bo que poguessin conèixer el tutor o la tutora abans de començar el curs. Una petita sessió per confirmar que ens entendrem i treballarem tot el curs plegats. Que sap que tenim necessitats educatives especials i que la primera és la necessitat d’un bon vincle i entendre’ns amb una mirada i que sigui receptiu si hem de sortir de classe, un moment, per autoregular-nos. Això farà que  l’infant o jove comenci amb més tranquil·litat i seguretat.

      

CAP DE SETMANA del 5 i 6 de setembre

 

El dimarts és el dia de començar a recollir informació pel cap de setmana. És el dia en el que revisem la informació de tot arreu, sobretot de l’Agenda Cultural de Catalunya, per fer-vos propostes que puguin ser interessants pel cap de setmana. Sabent que la comunitat de lectura és diversa sobretot en l’espai us proposem activitats arreu del territori català.

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

Hi ha moltes poblacions que celebren les seves Festes Majors amb activitats diverses: Agramunt  del 3 al 7 de setembre, Santa Coloma de Gramenet del 4 al 7; Les Borges Blanques i Olot, del 4 al 8; de Solsona, del 7 a l’11 setembre.

La Fira d'Indians de Begur celebra la intensa relació entre Cuba i Begur, que té el seu origen en l'emigració de molts begurencs a l'illa caribenya al llarg del segle XIX. En retornar a casa, aquells que havien prosperat en els seus negocis construïen cases senyorials que encara avui dia perduren a Begur. Eren els populars “americanos”, que pretenien recrear l'estil de vida de Cuba i que van deixar un vast llegat cultural. Cada any, durant el primer cap de setmana de setembre, Begur reviu aquell període històric que ha deixat una profunda petja en la vila i que forma part de la seva identitat. Enguany el lema triat és "Mar i vela: Begur i Cuba". Ho podreu viure del 5 al 7 de setembre.

Activitats tradicionals destacades

52a Festa de la Verema d'Alella. Setembre és sinònim de verema a Alella. Consulta el programa i participa de la festa! La primera setmana de setembre la viticultura i la gastronomia seran les protagonistes, amb tot un seguit d’activitats que van des de tastos i visites a cellers, fins a activitats infantils, música, propostes de verema i aperitius del Most Festival! T'ho perdràs? Del 3 al 10 de setembre.

Activitats musicals destacades

Aquest cap de setmana podeu veure al Teatre Coliseum de Barcelona “Cop de Rock”. Aquesta obra de Dagoll Dagom es reposa amb aire fresc, amb una jove companyia osonenca La Barca liderada per Jofre Bardolet amb qui reviureu l’esperit de l’eclosió del Rock català dels 90 i 2000 amb les seves músiques més recordades. No us ho podeu perdre i queden poques entrades.

La XXX Cantada d'havaneres de Tamariu tindrà com a protagonistes els grups Àmfora, Arjau, Els Cremats, Peix Fregit i Port Bo amb la presentació a càrrec de Lluís Poch. Trobareu activitats complementàries al mercat al Passeig del Mar durant tot el dia i cremat gentilesa de l'Associació de Veïns i Amics de Tamariu (AVAT). La cantada d'havaneres de Tamariu sempre té lloc el primer dissabte de setembre.

Activitats naturals destacades

Podreu viure el LXII Concurs Internacional de Gossos d'Atura de Ribes de Freser el diumenge 6 de setembre a les 10.30 h al Camp de Futbol Municipal de Ribes de Freser.

Activitats esportives  (aquest cop per mirar)

El Torneig d’Històrics Femení és un dels grans actius del futbol català. Des de la seva creació a l’any 1984, els Històrics femení ha reunit als clubs més tradicionals del futbol modest de la nostra terra, i s’han consolidat com el torneig d’estiu de referència per tots els amants del futbol. El CE Sabadell, el CF Pallejà, el FC Martinenc, el Sant Cugat FC, el Seagull Badalona i el Terrassa FC protagonitzaran l’edició d’enguany, amb un format de competició dividit en dos grups de tres equips. La fase de grups començarà el dijous 3 de setembre, a partir de les 19.00 hores, amb els enfrontaments entre el Terrassa FC, el CE Sabadell i el Seagull Badalona. L’endemà, divendres 4, a la mateixa hora, entraran en competició el CF Pallejà, el FC Martinenc i el Sant Cugat FC. Els equips que superin aquesta primera fase es trobaran el diumenge 6 de setembre, a les 19.00 hores, en la final que decidirà el campió de l’11a edició del torneig. Tots els partits es disputaran al Camp de futbol del Centre Esportiu Municipal Guinardó i l’entrada serà gratuïta. Una oportunitat per seguir de prop alguns dels equips del futbol femení català i gaudir de tres jornades de competició al Guinardó.

Dilluns 31 d’agost Demà és Sant Tornem-hi!

 

Soc Sílvia Llucià Domènech, pedagoga especialitzada en intervenció educativa en altes capacitats. Tota la meva vida he treballat en l'àmbit educatiu. He estat docent, orientadora, directora de centre, i a partir del 2013 vaig fer una immersió total en les altes capacitats. Treballo a Atenció als altes capacitats. No he fet res més ni res menys. Resideixo a Barcelona. Vaig començar aquest bloc el 2013.

El 2 d’octubre de 2013 obria aquest blog amb aquest post:

“Ja està en marxa el bloc d'atenció a les Altes Capacitats. És la conseqüència natural de la pràctica educativa i la necessitat de fer arribar la meva experiència en aquest apassionant món de les Altes Capacitats. Alguns diuen que són un problema, altres un immens benefici... "todo es del color del cristal con que se mira"... per mi les altes capacitats són una situació que acompanyada i tractada ens pot portar a que infants i joves puguin arribar a ser PERSONES EN MAJÚSCULES.”

Tretze anys més tard segueixo aquí, escrivint per divulgar, per donar a conèixer aquesta realitat amagada i mal compresa (perquè els mites i les falses idees s’han incorporat com veritats absolutes tenyint de dolor i incomprensió la vida de moltes persones: petits i grans).

Demà és Sant Tornem-hi! Avui s’acaba l’agost amb les felicitacions a tots els Ramons i Ramones. Encara queden 122 dies per acabar l’any. Ja estem escalfant motors perquè ens espera un bon curs. Entre tots treballarem perquè sigui un bon curs!

Hi ha novetats:

-     -    Comencem amb setmana completa de posts. Un text diari per agafar forces. Hi ha molta informació d’inici.

-     -     Durant el curs tindrem dos posts setmanals sobre la mateixa temàtica (dilluns i dijous) el que ens permet aportar més informació del perquè i del com, tot acompanyant el que podem fer des de casa i des del centre docent.

- - Reapareix, per fi, el Programa Atlàntida, amb l’equip habitual i noves incorporacions. En el primer trimestre de curs amb accions puntuals i al gener amb un nou format (si tot acaba quadrant...).    

Recordeu que si teniu identificació d’altes capacitats dels vostres fills podeu demanar la Beca del Ministeri que aquest any es continua fent on line però gestiona el Departament d’Ensenyament. Només fins l’11 de setembre. Si us cal informació connecteu amb nosaltres al 646486159 o a atencioaltescapacitats@gmail.com

Ja esteu informats. Aquesta tarda posem fil a l’agulla i amb la maquinària preparada tornem a una rutina que ens encanta... estar en contacte amb vosaltres parlant d’altes capacitats.

Escric en català a atencioaltescapacitats.blogspot.com i en castellà a atencionaltascapacidades.blogspot.com Escric en català, i el castellà no és només traducció sinó molt sovint toca posar en context la realitat catalana.

CAP DE SETMANA de l’11 i 12 de juliol

 

Pamplona està en festes. “!Viva San Fermín!”, i podem veure cada matí a les 8 del matí l’encierro per TV1.

Aquesta calor és terrible però ens convida a buscar espais, refugis climàtics, que podem tenir a prop o lluny de casa.

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

El Sant Pol dels pescadors. El dissabte 11 de juliol teniu una oportunitat única per endinsar-vos en la memòria de la costa catalana amb la ruta guiada 'El Sant Pol dels pescadors'. Aquest itinerari de 90 minuts ens transporta a les arrels i els costums de la gent del mar a través de visites a espais històrics com la Casa dels Pescadors, l'antic Tenyidor de Xarxes o la Caseta del Motor. La passejada comença a la plaça de la Vila amb un audiovisual d'època i ens submergeix del tot en la façana marítima del poble. Sant Pol de Mar és una preciosa vila del Maresme que destaca per haver sabut conservar la fesomia de l'antic poble de pescadors, amb les seves casetes blanques escalonades. A banda de realitzar la ruta històrica, podeu gaudir de les seves platges de sorra gruixuda on descansen les barques de fusta tot l'any o pujar fins a l'emblemàtica ermita de Sant Pau, que vigila el mar i ofereix unes panoràmiques excepcionals.

Activitats tradicionals destacades

Aquest estiu, els pobles fallaires tornen a omplir la nit de foc, tradició i emoció. Una festa d’orígens remots, viscuda entre el repic de campanes, els crits d’ànim i l’arribada dels fallaires fins a la plaça del poble. La baixada de falles forma part de les Festes del Foc del solstici d’estiu als Pirineus, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Aquest dissabte 11 juliol podreu viure la festa a Erill la Vall.

Activitats artístiques destacades

Festival FASTT als micropobles de l'Empordà. Les arts escèniques de petit i mitjà format es dispersen per l'Alt Empordà gràcies al Festival FASTT, que vol acostar el teatre, el circ, la música i la dansa a nuclis de menys de mil habitants. Durant tot el cap de setmana de l'11 i 12 de juliol, diversos micropobles de la comarca es transformen en escenaris vius gràcies a una programació que aposta per la descentralització cultural i que implica estretament els veïns en tasques d'organització i acollida. Una manera diferent i compromesa de viure l'art i la comunitat rural. L'Alt Empordà és una comarca mítica on la tramuntana ha modelat tant els paisatges abruptes com el caràcter creatiu de la seva gent. Aprofitant les funcions del festival, us convidem a perdre-us per petits municipis medievals de l'interior envoltats de vinyes de la DO Empordà, allunyats de les grans aglomeracions turístiques de la costa, on l'autenticitat es manté del tot intacta.

Activitats històriques destacades

30 anys tocant el cel: l'European Balloon Festival d'Igualada. Hi ha pocs espectacles tan hipnòtics com veure com el cel es transforma en un llenç gegant ple de colors en moviment. Això és el que viurà Igualada del 8 al 12 de juliol amb la celebració de la 30a edició de l’European Balloon Festival, la gran cita de l'aerostació del sud d'Europa, que enguany bufa les espelmes amb una edició memorable. Per celebrar aquestes tres dècades de màgia, el festival es vesteix de gala amb una cinquantena de globus de tot el món, incloent-hi sorprenents i divertides formes especials com un gat, una tortuga o un tornavís gegant. Des dels enlairaments de matinada fins a la nit, el Parc Central d'Igualada serà l'epicentre d'una festa visual absoluta que tindrà els seus moments més màgics amb el nou espectacle lumínic dels Iglús de Llum i el clàssic i emotiu Night Glow de dissabte. Però l'espectacle no es queda només als núvols. Igualada, una ciutat amb un ric passat industrial que ha sabut reinventar-se a través de la cultura i la creativitat, s'aboca completament a aquest aniversari a peu de terra. Més enllà de mirar al cel, l'escapada convida a perdre's pel nou espai gastronòmic Igualada Market o a fer el "City Tour EBF", una proposta fascinant que instal·la arquitectures efímeres fetes amb teles de globus reciclades dins d'espais històrics de la ciutat, com l'Església del Roser o el Museu de la Pell. Una oportunitat perfecta per descobrir l'ànima d'una capital que, des de fa 30 anys, ens convida a somiar desperts.

Activitats gastronòmiques destacades

Ruta de les Muscleres a la Ràpita. El cap de setmana de l'11 i 12 de juliol es converteix en el moment ideal de l'estiu per viure l'experiència culinària de la Ruta de les Muscleres a la Ràpita. Després de navegar en taxi marítim, caiac o barca fins al bell mig de la badia dels Alfacs, podreu pujar a estructures de fusta tan emblemàtiques com la de l'Avi Agustí o el Musclarium. Allà mateix, mentre contempleu la posta de sol, podreu fer un tast exquisit d'ostres i musclos de gust únic gràcies a la barreja de l'aigua dolça de l'Ebre i la salada del mar. La Ràpita, situada al sud del delta de l'Ebre, té un dels ports pesquers més importants del territori català i una gastronomia marinera de primer nivell. A banda de la sortida a la badia, és imprescindible passejar pel seu barri marítim, pujar al mirador de Guardiola per gaudir d'una vista de 360 graus del Delta o atansar-se a la llarga i verge platja del Trabucador.

Activitats esportives destacades

Festival de senderisme de la Vall Fosca. Els amants de la natura tenen una cita ineludible per descobrir a peu els paratges més espectaculars dels Pirineus. El cap de setmana del festival ofereix rutes guiades per a tots els nivells que s'endinsen per camins antics, paisatges d'alta muntanya i l'accés sud al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. És una experiència completa per aprendre sobre la flora, la fauna i la història local acompanyats de guies experts, combinada amb tastets de productes de proximitat. La Vall Fosca, al Pallars Jussà, destaca pel contrast entre fons de vall boscosos i cims de gairebé tres mil metres d'altitud. A banda de les excursions, és imprescindible pujar amb el telefèric fins a l'estany Gento, recórrer la via verda de l'antic carrilet o visitar el Museu Hidroelèctric de Capdella per entendre com la força de l'aigua va transformar la zona.