Hi ha infants i joves d’altes capacitats que tenen interessos molt definits. Alguns són força habituals: els dinosaures, Egipte, l’espai, els Romans... i d’altres que ens sorprenen: les campanes extractores, el Titannic, la pirotècnia, els animals extingits, la comparació entre llengües, els números...
Qualsevol detall
en el seu camp d’interès els activa. Les famílies ho tenen fàcil perquè una
anada a Dinòpolis, al Museu Egipci, a qualsevol Observatori astronòmic o a les
restes romanes de Tarragona els és interessant.
Però hi ha altres
infants o joves dels que diem que són de sabó. Tot els interessa però res els
interessa prou i no els podem enganxar. És com quan intentem agafar una pastilla
de sabó amb les mans mullades, ens rellisca, si fem força no la podem agafar,
no té arestes i se’ns escapa de les mans. Tot els interessa, el món els és
interessant però res els interessa prou per enganxar-los o activar-los.
Aquí en teniu
alguns exemples:
-
El
més menut feia Infantil 5 anys i volia ser Vulcanòleg. Deia que quan l’Etna tornés
a entrar en erupció ell volia estar allà amb els coneixements necessaris per
fer-ne el seguiment i la prevenció per la població propera. La mestra no ho
podia creure, en tota la seva carrera havia sentit moltes coses però vulcanòleg
i amb explicació, no, era la primera vegada (a la família no hi havia
precedents).
-
Vaig conèixer
un infant de Tercer de Primària que tenia claríssim que estudiaria Físiques. Ja
tenia pensat el camp en el que volia fer la seva tesi doctoral. Sabia que s’havia
d’esforçar molt perquè al llarg de la seva carrera descobriria alguna cosa que
milloraria la vida de la gent i per això li donarien el Premi Nobel. És molt
curiós perquè no parlem d’un infant amb una família acadèmica, a la seva
família no hi havia cap físic, però ell ho tenia molt clar.
- Aquest noi de Cinquè de Primària volia ser Paleontòleg i les seves mestres no havien lligat que això venia de lluny. En aquesta escola cada curs, entre Segon i Sisè de Primària feien una exposició oral d’un tema a la seva elecció. Cada infant escull però ell a segon ja va fer la proposta dels quatre anys i no ho va explicar a ningú. Cada any concretava la seva proposta però no va ser fina a Sisè que m’ho va explicar que vaig poder explicar-ho a les mestres i donar sentit a quatre cursos d’exposicions. Va començar amb la formació de la galàxia i el big bang (un tema poc habitual en un infant de Segon de Primària) i va acabar a Sisè amb l’evolució humana. Em va semblar espectacular tan com la seva habitació plena de dinosaures, o com la celebració del seu aniversari en la que el seu bessó va anar a Madrid amb la mare a fer una visita guiada i veure un partit al Santiago Bernabeu i ell va anar un dissabte amb el pare a visitar el Museu d’Història Natural de Londres.
Els de sabó són més complicats de moure, perquè tot els va bé però res els belluga de veritat. A l’hora de decidir estudis superiors tenen moltes dificultats perquè solen ser bons i sentir-se còmodes en moltes disciplines diferents. Alguns són molt bons en lletres i en ciències i els costa decidir. Recordo un alumne que va acabar fent el Batxillerat científic, i Física i Matemàtiques a la Universitat, que a l’inici de Batxillerat els professors de llengües van parlar amb ell molt seriosament perquè passés a Humanitats perquè mai havien tingut un alumne tan brillant. Mai ha deixat de llegir i de viure amb intensitat la filosofia però el seu camp de treball actualment és la intel·ligència artificial.
L’orientació acadèmica i professional d’aquests alumnes requereix un estudi seriós i evitar tan com es pugui el patiment del dubte. Serà un camí més llarg i hem de saber que no hi ha res definitiu i que es poden fer canvis però és millor que aconseguim una justificació seriosa que ens fonamenti la tria.






