Ja fa dos dies que hem tornat a l’escola o a l’institut. Ja tenim llistes de classe, tutories i potser hem descobert que tindrem a classe un o dos alumnes d’altes capacitats identificats. Són només una part de la diversitat i els haurem de tenir en compte. Però potser no sabem què fer amb ells.
La veritat és que
a totes les classe n’hi ha algun... Tenint en compte que entre superdotats i
talentosos s’estima que hi ha un 20 per cent de la població, no seria res
estrany. Potser no estan identificats però es veuen o són dels que estan ben
amagats perquè no s’ho creuen ni ells, o elles s’amaguen i mimetitzen amb la
paret per prudència mal entesa. Bé, si aquest és el vostre cas esteu en un bon
lloc. Al llarg del curs anirem parlant d’altes capacitats i com acompanyar-los
i atendre’ls també des de l’escola. Aquest blog que està actiu des del 2013 hi
podeu trobar en l’històric molta informació. Escrivim dilluns i dijous però no
sempre és per mestres, també és per famílies però la informació pot ser molt
valuosa per entendre i poder acompanyar aquests infants i joves.
El primer consell
seria CALMA! No patiu abans d’hora perquè segurament serà un patiment inútil.
Els infants i joves d’altes capacitats són molt diversos i no hi ha receptes
màgiques que serveixin per a tots. Haureu de fer servir recursos que ja teniu
com a docents, si no us quedeu enganxats en idees prefixades o en mites no
corroborats científicament ja teniu molt de guanyat.
Hi ha tres
paraules clau que començarem a treballar en els posts d’aquesta setmana: VINCLE,
OBSERVACIÓ i EQUILIBRI.
Comencem pel
VINCLE. Relació necessària per a tots els alumnes amb el docent-tutor i
imprescindible pels alumnes d’altes capacitats. Si aconseguim un bon vincle ens
entendrem amb la mirada i no podrem assegurar un bon curs però sí que les
situacions que s’aniran succeint seran molt més “portables”. Quan diem que ens
hem d’entendre amb la mirada volem dir que trobarem la manera de dir-li: para,
ara no és el moment, espera un moment, en parlem després... sense paraules i
sense que el seu nom soni i ressoni a la classe. Per aconseguir això podem
començar amb una trucada o mini entrevista abans de l’inici de curs. Necessita
saber que sabem la seva situació i que estarem allà per acompanyar-lo. No tenim
vareta màgica, ni beuratge màgic, però estarem atents per fer un bon curs.
Obrim una comunicació que haurà de tenir un tempo que portem nosaltres (alguns
d’ells poden ser molt intensos i molt impulsius i podrien voler que només ens
dediquéssim a ells). Caldrà diferenciar les urgències del que es pot esperar.
Aquí l’edat i l’autocontrol és important però es pot anar treballant.
La entrevista d’inici
de curs és bàsica per a molts infants o joves que pateixen per l’inici de curs
i aquest primer contacte els ajuda a rebaixar la tensió. Si no hi ha temps pot
ser una trucada telefònica. És un moment que pot canviar tot el curs. Si a més podem donar
un temps de reunió setmanal (els deu primers minuts del pati de dijous, si no
hi ha contraordre) serà fantàstic quan els comencem a posar en marxa i som ben
puntuals a l’inici i al final. Si queden coses pendents passen a la setmana
vinent. És poc però suficient per començar. Ens servirà per concretar les coses
més importants i revisar la setmana i preparar la següent. La constància és
essencial per un bon funcionament. És important que et comprometis només al que
puguis complir (si ha de ser quinzenal, “acepto pulpo como animal de compañía”
però marqueu-ho a la vostra agenda i si hi ha contraordre, aviseu). És
important crear i mantenir la confiança, sinó no tindrem vincle i serà com
intentar que rodolin rodes quadrades, es pot fer però necessitem altres
elements diferents (rodets).
Aquella mirada
ens pot portar a frenar-lo en una pregunta a la classe quan aixeca la mà fins
el sostre dient “jo, jo, jo”, o a animar-lo a contestar una pregunta difícil
quan vol amagar-se... Com tots els infants són molt permeables a un somriure o
a una mirada de complicitat... aprofiteu-ho. També en trobareu que semblen
esquerps o tímids perquè no saben mantenir la mirada però en poden aprendre.
Quan els canals de comunicació estan clars tot és més senzill. Una llibreta
sobre la taula perquè pugui apuntar les preguntes, suggeriments, idees i
relacions que fa pot ser molt interessant perquè no necessiti interrompre
constantment la classe per aquells que ho necessitin. Hi ha moltes eines
senzilles que podem fer servir amb ells... les anirem descobrint poc a poc. Res
serveix per a tothom, però a tothom els serveix alguna cosa...
Demà divendres
continuem amb l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.





