Sempre hem de comptar fins a cinquanta mil perquè hi ha moments en els que ens bull la sang i la resposta automàtica és terrible i no ens afavoreix gens ni a nosaltres ni a la causa.
Aquí teniu la
història. Transcorre a Catalunya la
darrera setmana de gener de 2026.
Professional que
porta fent el seguiment d’un infant des de fa dos anys. Ell estudia Primària en
un centre públic. S’ha vist ja sis
vegades amb la mestra de l’escola per fer el seguiment. Un cop per setmana te
sessions on line amb l’alumne per fer el seguiment, i una sessió al mes amb la
família. Ara, estava prevista una reunió amb la tutora per finals de gener i van
demanar ajornament a la primera setmana de febrer perquè assistiria també la
psicopedagoga de l’EAP. Fantàstic! Quan poden coordinar-se els professionals
(compartir punts de vista, fer propostes d’actuació...) sempre és una bona
notícia. En aquests dos anys no hi havia hagut cap contacte amb la referent de
l’EAP.
Arriba dijous, i
la mare rep una comunicació:
“(...) Aquestes
reunions estan pensades com una trobada entre els tutors i les famílies i en
aquests cas, també la psicopedagoga de l’EAP: Per tant, no està prevista
l’assistència de la psicopedagoga externa. // És important respectar aquesta
normativa. En cas que ho considerem necessari, sol·licitaríem una trobada
específica amb ella en un altre moment. // Moltes gràcies per la vostra
comprensió.”
Ràpidament la reenvia
a la professional i comença la cadena d’explosions i suposicions. “Què vol dir
això?. Una reunió només amb la mare? Sense professional especialista extern que
coneix l’infant, la família i l’escola? Provocar una altra entrevista posterior
quan en dos anys no s’han pogut trobar i sabem que estan saturats? No ens volen
veure! Volen a la mare sola per donar la seva versió sense contrastar...”
És cert que poden
haver tingut males experiències. Que poden haver tingut contacte amb
professionals molt poc professionals que no han tingut en compte que la seva
funció és millorar l’atenció d l’infant en el seu entorn escolar.
També és cert que
no és un modus operandi habitual. La professional ha fet reunions amb referents
de l’EAP a altres centres de diferents comarques catalanes.
La primera reacció
és de lluita, però cal comptar fins a cinquanta mil: preguntar i escoltar.
Dijous al vespre es dissenya la resposta. Primer es necessita informació. La
informació es va a buscar a inspecció. Cercar
informació des de la calma. Una primera trucada ens posa en contacte amb l’Inspector
que rep la informació, ens escolta i ens diu que parlarà amb l’escola per conèixer
la situació i poder donar una explicació. La segona trucada, al migdia, és de
la directora de l’escola que ens explica que en aquest centre les trobades amb
l’EAP es fan de manera habitual és trobar-se només amb la família i sense
professionals externs. Tot i que escolta atentament i entén les dificultats
horàries resta ferma en que sempre ho han fet així i no poden fer excepcions
(que no havíem demanat com a tals).
Finalment, la
realitat és que demà dimarts la mare anirà sola a l’entrevista. Escoltarà molt
atentament, recordarà el que pugui i ho farà arribar a la professional per fer
un camí més llarg. L’objectiu és una atenció adequada del seu fill.
Necessitem anar
tots a una per poder atendre correctament a aquests alumnes d’altes capacitats
que necessiten una atenció personalitzada. Insistim en la necessitat de que els
professionals es puguin trobar amb els referents de l’EAP potser en una
entrevista prèvia o on line. Trenquem una llança per la coordinació i per no
ampliar el nombre de passos necessaris perquè aquesta es doni.
És cert que
potser és més còmode però no és operatiu. Sol·licitarem a la direcció del
centre que es revisi aquest punt i de cara al curs vinent sigui possible la
participació de tots els elements que intervenen en el procés en les reunions
de coordinació.
Des de aquestes
ratlles volem agrair l’atenció, la bona feina i diligència dels Serveix
Territorials del Baix Llobregat i en especials dels inspectors d’Esplugues i de
la directora de l’escola. Tot i que creiem que cal revisar aquesta situació per
tal d’optimitzar els recursos de l’Administració. Deixem la pilota en la seva
teulada i esperem que ben aviat puguem gaudir d’una millor coordinació en l’atenció
dels alumnes d’altes capacitats.
