Dilluns 16 de març Que cedeixin ells!

Hi ha alumnes d’altes capacitats que tenen una esquena tan ampla com els campions olímpics de natació. Sempre se’ls demana que siguin ells els que esperin, els que expliquin, els que tinguin paciència... però arriba un moment que en tenen el pap ple i sentim l’expressió: “Que cedeixin ells! Sempre he de ser jo?”.

I és ben cert: aquests alumnes políticament correctes són els que porten anys i panys somrient. Porten des de petits esperant, preguntant-se perquè han d’esperar i no contestar de seguida perquè els seus companys tinguin temps de pensar les respostes (perquè no pensen més de pressa?), per què sovint no els pregunten a ells encara que sàpiguen la resposta, per què de vegades no poden fer les preguntes que voldrien, perquè fan algunes coses diferents dels altres... tot són preguntes sovint sense interlocutor i sense resposta que els satisfagui.

Un dia del mes de juny, un alumne de Quart de Primària va donar un cop de puny sobre la taula i va cridar “Prou! No puc més! Per què no escolteu? La senyu fa setmanes que explica el mateix i no és tan difícil d’entendre, només heu de posar una mica d’atenció i escoltar-la!” Es va fer el silenci a la classe. La mestra no sabia on mirar. Aquell alumne tenia tota la raó i coincidia amb el que ella pensava, però no esperava aquella sortida tan abrupta d’un alumne que passava generalment desapercebut, mimetitzant amb la paret. El va convidar a sortir de classe amb ella perquè estava ben alterat, necessitava tranquil·litzar-se i rentar-se la cara, mentre els companys continuaven sorpresos dels crits.

Tenen la sensació de que sempre són ells els que han d’aguantar, i ja en tenen prou. I es que ja arriben a l’escola esperant aviam amb quina bestiesa ens sorprendran avui.

Hi ha gent que difon a les xarxes continguts sobre altes capacitats però n’hi ha pocs que siguin certament interesants. Us convido a seguir a Instagram a @diario de una cebra o a la web diariodeunacebra.com . La realitat pura i dura, sense pal·liatius. No té desperdici.

I la pregunta està allà: “Per què fem això si és ineficient?” No pot suportar veure com es perden recursos. Cada segon que passa seguint una norma irracional el crema. I els altres segueixen endavant sense preguntar-se res, i a ell/ella els bull la sang i acaben explotant a casa, a l’escola o implosionant si no es permeten fer-ho cap a l’exterior... Hi ha molta feina per aconseguir que puguin gestionar la seva intensitat, velocitat i força però fins i tot els avions paren per repostar, netejar-los i tornar a volar. 

CAP DE SETMANA del 14 i 15 de març

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

 

Activitat destacada

Natura: gaudiu de la floració dels arbres fruiters a Aitona. Aitona està envoltada de camps de presseguers i d'altres arbres fruiters. Aquest cap de setmana, Aitona us proposa triar entre una passejada nocturna pels camps il·luminats amb música en directe o, si us voleu regalar un caprici, una experiència prèmium per sopar sota les estrelles (i al costat dels arbres florits) amb productes de proximitat i un bon cava. És l'oportunitat de viure l'esclat del rosa amb una intimitat que el dia no sempre permet. Podeu aprofitar el dia per descobrir Aitona: el castell  d'origen sarraí i el barri medieval de la Moreria. També és indispensable pujar a l'ermita de Sant Joan de Carratalà, d'estil romànic, que ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars sobre tota la vall del Segre.

Activitats musicals destacades

Enguany se celebrarà el 71è Concurs Internacional de Piano Maria Canals al Palau de la Música Catalana. Entre el 15 i el 26 de març del 2026, Barcelona s’omplirà de música per a piano amb els millors candidats d’arreu món per obtenir els valuosos guardons que ofereix el certamen. Els guanyadors s’enduen més de 80.000€ en premis, entre els quals es troba el Premi especial Ricard Viñes per a un dels semifinalistes del concurs. Programa de concerts al Palau de la Música Catalana: A la primera prova eliminatòria els concursants acceptats hauran d’interpretar un programa de 20 minuts que inclogui un preludi i fuga de J.S. Bach, una sonata de L.V. Beethoven, i un estudi de F. Chopin, F. Liszt, C. Debussy, S. Rakhmàninov o A. Skriabin i es farà a la Sala Petit Palau el diumenge 15 de març a les 10 h i a les 17 h.

Activitats tradicionals

Comença el Temps de Passió. Hi ha poblacions que fan Pastorets i poblacions dedicades a La Passió. Olesa de Montserrat, Esparraguera, Cervera... viuen la Passió amb intensitat. Grans i petits ho preparen amb il·lusió i professionalitat. Aquest cap de setmana comencen i totes tenen l’encant de posar sobre l’escenari escenes de la Passió de Crist. Ja podeu comprar les estrades. Aquesta activitat s’allarga fins el maig.

Activitats històriques

Sabíeu que Mataró amaga la seva pròpia 'Capella Sixtina' i que aquest dissabte la podeu visitar? El conjunt monumental dels Dolors de la basílica de Santa Maria és un d'aquells secrets que et deixen amb la boca oberta només creuar el llindar. El 14 de març teniu una oportunitat d'or per recórrer aquest univers barroc d'una potència visual aclaparadora, amb les pintures d'Antoni Viladomat –el gran mestre del segle XVIII– com a protagonistes. Entre la cripta, la capella i l'impressionant Sala de Juntes, fareu un viatge en el temps sense moure-us del Maresme. A més, Mataró és una ciutat que viu de cara al mar però que amaga un ric passat romà i modernista. A banda de la basílica de Santa Maria, podeu passejar pel seu nucli antic per descobrir l'arquitectura de Josep Puig i Cadafalch, fill de la vila, com la Casa Coll i Regàs. El front marítim i el port ofereixen una gran oferta gastronòmica per arrodonir la visita després de submergir-vos en l'art sacre.

Activitats naturals

Al Casal dels Voltors a la Torre de Tamúrcia, al Pallars Jussà, us proposen una immersió total en la vida salvatge: rutes guiades per albirar voltors comuns, voltors negres i el mític trencalòs en tota la seva majestuositat. L'experiència estrella és, sens dubte, la visita a l'observatori per veure com s'alimenten en llibertat; un d'aquells espectacles naturals que ens recorden qui mana realment a la muntanya. El trencalòs és una de les grans aus carronyaires que habita el Pirineu. La Terreta és una zona tranquil·la i feréstega del Prepirineu, plena de petits pobles amb encant com Sapeira o Aulàs. És un territori ideal per desconnectar, fer senderisme per la roureda d'Aulàs (la més gran del Prepirineu) o gaudir de les vistes panoràmiques des de la cinglera de Sant Gervàs.

Activitats artístiques

Al Museu del Disseny de Barcelona, a la Plaça de les Glòries, podreu gaudir del FLIC Barcelona. Hi trobareu una gran diversitat de propostes: experiències literàries pròpies; zona de jocs; l’Obrador del FLIC amb Belén Perea, Tartera i Gomets; una gran Biblioteca; narració de contes amb Jordina Biosca; tallers amb autors i autores com Oriol Canosa, Aina Bestard, Alex Nogués, Dàlia Adillon i Josep Pedrals; zona de paradetes i servei de bar amb La Dolors. Les activitats que proposa el Festival estan dissenyades per a famílies, infants, nens i nenes d’entre 3 i 12 anys i ofereixen experiències adaptades a cada franja d’edat. Consulteu tots els detalls del programa al web del FLIC Barcelona.

Activitats esportives

Com a homenatge a les persones que entre 1339 i 1383 van construir la Séquia que encara avui aporta un gran cabal d’aigua a la ciutat de Manresa, des de l'any 1985 se celebra La Transéquia. Des de Balsareny, passant pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, els participants fan un recorregut a peu, corrent o en bicicleta per arriba al Parc de l’Agulla de Manresa. Cal inscripció prèvia que es tanca 48 hores abans.

Activitats gastronòmiques

A Caldes de Montbui trobareu aquest cap de setmana el Mercat de l'Olla i la Caldera.Podràs tastar llenties pardines i cigrons cuinats en l'olla més gran de Catalunya amb aigua termal i llenya al Mercat de l'Olla i la Caldera!

Diumenge pots anar a Festa del Xató a Vilafranca del Penedès on trobaràs la Festa del Xató. Aquí tindràs l’oportunitat de tastar 5 xatons de la Ruta del Xató molt ben acompanyats del vi de la DO Penedès.

Dijous 12 de març Activitats d’ampliació i aprofundiment a l’escola

 

Els infants i joves d’altes capacitats per la seva pròpia naturalesa gaudeixen aprenent però això no sempre és evident a l’escola. La seva curiositat i les ganes de novetat o d’aprofundiment solen ser elements que apareixen quan son petits i desgraciadament, en molt casos, es van esvaint amb l’edat.

Una de les primeres propostes d’intervenció educativa amb aquests alumnes és fer propostes d’ampliació. Si parlem de roba d’hivern a infantil i introduïm: jersei, jaqueta, pantaló, guants, barret de llana i bufanda. Amb ells podem ampliar introduint més roba d’hivern: la jaqueta es pot ampliar amb l’abric, l’anorac, la gavardina, l’armilla, la trenca... aquí apareix més vocabulari de peces de roba, de teixits, de llocs on guardar-ho o comprar-ho, de qui ho produeix... Si estem parlant de muntanyes podem ampliar proposant les muntanyes més altes de cadascun dels continents. Si estem parlant d’alimentació i nutrients podem proposar que facin la valoració nutricional de cinc elements que tinguin a casa partint de les etiquetes.

Aquestes ampliacions poden estar relacionades o no amb els seus interessos. Aquestes propostes no haurien d’afegir-se a la proposta que es fa a tots els alumnes (exercicis o deures). El fet de ser d’altes capacitats no vol dir que hagin de fer més feina sinó que hem d’adequar la feina a les seves necessitats. Per alguns la feina dels companys és fàcil i repetitiva, alguns la fan per disciplina amb més o menys èxit (a alguns els costa molt posar-s’hi i al final ho fan en molt poc temps, les famílies així ho comenten), altres ho eviten fins el darrer moment... La proposta pot ser que facin la feina mentalment i no l’hagin d’escriure a la llibreta i a les fitxes, que els permeti estar al corrent a l’hora de corregir-ho a classe.

Les propostes d’ampliació i aprofundiment haurien de ser interessants per elles mateixes. Algunes propostes són d’entrenament. Hi ha infants que tenen molt bon vocabulari, un bon raonament però el seu pensament va tan de pressa que no ordenen les idees i de vegades no els entenem. En la llengua oral podem preguntar i ajustar però en la llengua escrita, no. Això és un gran handicap en un examen escrit. Hem d’endreçar pensament i discurs. Això ho farem a través d’exercicis de redacció i lectura. Començarem per coses molt simples, definint objectes, donant altres usos a objectes habituals... una frase, poques línies, per arribar a un relat endreçat. És molt important que facin aquest entrenament. Per alguns resulta difícil entendre el perquè. En aquest moment no crema res, els resultats són bons, però sabem que aquest és el seu taló d’Aquiles. Al llarg de tota la Primària potser no se’ls demana fer aquest tipus d’exercici però si no ho entrenen d’una manera sistemàtica quan ho hagin de fer a l’ESO o al Batxillerat poden bloquejar-se i plegar per alguna cosa que no és tan difícil però requereix entrenament, no ve de sèrie. De vegades la seva relació amb l’error, la seva rigidesa i la necessitat de perfeccionisme els juga una mala passada.

Les feines d’ampliació i aprofundiment no sempre han de ser públiques: explicar a tota la classe el que han fet, anar a altres grups a explicar el que han aprés... Poden ser presentacions de resum dels temes treballats que fa servir el mestre per repassar, Kahots del llibre de lectura amb preguntes fàcils, difícils i molt difícils, poden ser la base o parts de caixes d’aprenentatges... que no mostren la seva autoria i que només el mestre sap qui ho ha fet i queden com a material de l’escola o de la biblioteca.

Quan proposem fer un treball sobre una malaltia significativa per l‘alumne mentre estem veient el cos humà pot ser viscut com un detall, una complicitat, i mai hauria de ser una carrega feixuga encara que hi hagi un nivell d’exigència elevat. La comunicació amb l’alumne ha de ser fluida i de confiança.

Aquests exercicis han de comportar un punt d’exigència i els hem d’animar perquè facin l’esforç de fer-los amb ganes. És una proposta de futur. Per alguns és un esforç inútil per avui perquè els seus resultats no es poden veure millorats però hem d’aconseguir que ens comprin l’aposta de futur, és pel seu bé. 

 

Dilluns 9 de març Preparem les vacances

 

Les vacances de Setmana Santa són com un tastet de vacances. A Catalunya només és una setmana i un dia: dos caps de setmana, cinc dies i el Dilluns de Pasqua. Cada família és un món i el primer serà definir quines són les possibilitats: dies de tots junts, dies de feina dels pares que els fills faran casals-avis-persona responsable, dies tancats (perquè anem al Mercat del Ram a Vic, a beneir la Palma, a veure la Passió, a menjar la Mona...)... i a partir d’aquí ja podem començar a pensar la proposta per aquesta Setmana Santa 2026. Seria bo tenir present de quin pressupost disposem: un dinar a fora, una activitat, transport...

Encara tenim temps, per això aquesta setmana és bona per començar a parlar-ne. Què voldríeu fer? De quan temps disposem i com el voldríem gastar? Volem conèixer alguna cosa, llegir, jugar, escoltar música, mirar pel·lícules, fer un puzle, canviar l’habitació, cuidar plantes, fer manualitats, treballar en invents, compartir jocs de taula, cuinar o fer postres...

Quan fem una llista del que volem fer i li trobem un temps per fer-ho ens ajuda a que es faci realitat. Generalment pensem què voldríem fer però s’acaben les vacances i no hem fet allò que volíem. Això passa a grans i petits.

Els infants i joves d’altes capacitats gaudeixen organitzant el seu temps, suggerint activitats que els agradaria fer. El temps d’escola ja és un temps molt tancat i organitzat. Ara, podem gaudir d’un tastet de vacances amb una organització diferent i si és ben pensada i argumentada és fantàstic.

Necessitem un temps de negociació. La família no és una organització horitzontal. El pares han de donar el marc i les regles del joc (temps i pressupost). Podeu presentar certs temps tancats. Un cop tenim el marc definit, cadascú pot fer la seva proposta del seu temps propi i del col·lectiu. En alguna família totes les propostes van a la nevera (a la part de fora amb imans) i es marca un dia per comentar-les.

Recordeu que la vida és més rica que qualsevol organització i per tant des de l’inici hem de recordar que tot i així hem de ser flexibles. De ben segur que entraran elements que poden desmuntar-ho tot: un dia de pluja, un bon encostipat, una proposta nova...

Intentar buscar un temps per parlar de les vacances és important. Passar temps junts, escoltar el que proposa cadascú, veure quins són els seus interessos i com ens podem organitzar per donar a tots els elements familiars un temps propi, i un temps en comú.

Quan arribem a un acord podem fer un horari que pot anar de nou a la nevera. Anar preparant les vacances és començar a viure-les. Anar decidint quins llibres, quins jocs, quines manualitats, quines pel·lícules, quines postres... anar preparant els materials perquè es pugui produir l’acció.

Quan arribi el moment viurem unes vacances conscients i reals que ens portaran a la reunió familiar de la setmana després per avaluar com ha anat. Què hem pogut fer i què no. Quines coses imprevistes han entrat en joc. Com ha anat l’organització? Què hem de mantenir i què hem de canviar per la propera programació de vacances. Entrenem la preparació, vivència i avaluació per poder tornar a començar amb el que hem aprés. Un gran aprenentatge per a la vida.

       

Dijous 5 de març Preocupació i impotència

 

En algunes cases d’infants i joves d’altes capacitats es repeteix la mateixa situació: el fill o la filla torna cada dia de l’escola enfadat perquè sent no el tenen en compte. Repeteixen el que ja sap, s’ha d’esperar eternament, van moooolt lents explicant les coses, i quan hi ha alguna cosa interessant hi passen com de puntetes sense aprofundir. Ell o ella està tot el dia més o menys contingut, és més o menys políticament correcte... però es va carregant. Arriba a casa i explota, o es tanca i implosiona.

Els pares que veuen aquesta situació cada dia es preocupen i pensen: “no ho veu ningú? No se’n adonen? Per què no van més enllà de la façana de bon nen, bona nena que ho aguanta tot?” I veuen que el seu fill / la seva filla es va apagant... no te ganes d’anar a l’escola, a casa plora i es queixa; o està ensopit... i arriba la preocupació i impotència.

En el millor dels casos una visita amb el tutor o la tutora confirma el que ja sabien. “Per què vol una entrevista de tutoria si tot funciona? Ja m’agradaria més alumnes com ell o ella que escolten, aprenen, fan la feina, no es queixen, fins i tot ajuden als companys, i tenen bons resultats acadèmics... on és el problema?” Pel docent que té al davant un circ de vint-i-cinc pistes, en el millor dels casos, el seu fill o filla no és viscut com un problema sinó com un oasi al mig d’un desert ple de contrarietats. És un moment de pau, i veient la seva situació quasi no li puc retreure però els pares veuen que el seu oasi no és un lloc on seguir treballant i treure’n les màximes possibilitats.

I d’aquí ve la situació d’impotència, incomprensió i soledat. Només voldríem que fos visible, que l’escoltessin, que fossin identificades i ateses les seves necessitats, que anés a l’escola content/a pel què hi aprèn, per les relacions que hi fa, i pel que se li proposa fer.  

El temps d’escola és un temps essencial a la vida, ens dona base i eines que farem servir al llarg de tota la vida. Ens construeix però... què passa quan no ens deixa construir-nos?

Alguns intentaran un canvi d’escola, per altres les circumstàncies de proximitat, germans, o amics forçaran el fet de quedar-se a l’escola. Però marxar o quedar-se no és la solució perquè segurament tornarem al mateix punt.

És imprescindible que als docents els caigui la vena dels ulls, i que juntament amb recursos que ja existeixen, com l’EAP o la Comissió de Diversitat de l’escola, vegin realment a l’infant o jove  i li donin primer un temps i un espai de confiança perquè es mostri com és, i després defineixin les necessitats que es poden anar cobrint des de l’escola amb els mitjans que tenen. Sí, no és una cursa de velocitat, és una cursa de fons. No ho acabarem amb un curs o dos, ni ho solucionarem amb una estratègia màgica. El dia a dia ha de fer que l’escola s’adapti a ell o ella; i l’alumne s’adapti, també, a l’escola sense perdre la seva essència.

No és un procés difícil. És molt més senzill de viure que d’explicar. He fet molts acompanyaments que han suposat posar llum a la foscor. Aconseguir que els docents es deixin guiar, apliquin recursos i, mica en mica, aprenguin a volar. Les tècniques que fem servir per a ells sovint serveixen per a tots els alumnes, però per a ells i elles són imprescindibles.

Sempre baixa la tensió quan són escoltats i atesos. Això no suposa una gran despesa de temps sinó una inversió que millora la classe i la feina del docent. És un repte que hem d’abordar... ara és el moment.

Si en voleu saber més, i sou pares o docents podeu contactar amb nosaltres al 646 48 61 59 o a atencioltescapacitats@gmail.com. Us escoltarem i us donarem una resposta personalitzada.

Dilluns 2 de març Atenció a les Altes capacitats

Com diu el Jaume Funes: “He vingut a animar!”. Ja és prou complexa la feina de pare o de docent. No vinc a donar lliçons sí a divulgar el que he aprés aquests darrers dotze anys en  l’àmbit de la intervenció educativa en altes capacitats. Vinc a compartir reflexions i propostes. De fet, crec fermament en el procés: observació, reflexió, pas a l’acció, avaluació, correcció per tornar a començar. El procés és cíclic.

Quan l’any 2013 vaig decidir començar en l’àmbit de les altes capacitats va ser perquè vaig veure que hi havia identificació-diagnòstic, tractament pels infants i joves que estaven molt malament per part de psicòlegs i psiquiatres però no vaig saber trobar intervenció educativa pels infants i joves que presentaven “només” altes capacitats. No hi havia interlocutors vàlids i tothom anava molt perdut (pares i docents) i alguns molt espantats (sobretot pares).

Hi havia molts mites, moltes opinions i poca ciència. Aquest va ser el meu entorn d’inici. Vaig començar partint del  meu bagatge pedagògic que em deia que necessitàvem treballar conjuntament l’infant, la família i l’escola. Cadascú havia de fer la seva part; però ni tot ho havia de carregar la família, ni tot l’escola, ni tot el propi infant o jove. Tothom ha de fer la seva part. 

Vaig començar fent aquest seguiment-acompanyament infant-família-escola a Badalona, El Vendrell, Molins de Rei, Igualada, Ribes de Freser, Tarragona, Terrassa, Sabadell, Arenys de Munt i de Mar, Olesa de Montserrat, Tàrrega, Manresa, Cardedeu, Reus, Cardona, Barcelona... i en tots els nivells educatius: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i Universitat.

He acompanyat alumnes i famílies en escoles públiques, concertades, rurals i privades. He treballat amb docents a totes elles i només en un cas vaig haver de deixar-ho perquè la mestra no volia col·laborar, ella creia que no havia de fer res, que l’infant era tan llest que s’espavilaria. En tots els altres casos, més de quatre cents, la feina d’equip ha estat molt positiva. Famílies i docents han aprés sobre les altes capacitats prenent com a punt de partida el seu fill/ la seva filla/ els seus alumnes...i han adquirit eines per extrapolar a altres casos i poder identificar i atendre necessitats d’aquests infants i joves dins i fora de l’aula.

Sempre parlem d’una gran diversitat entre els infants i joves d’altes capacitats. Hi ha algunes característiques que són presents en molts dels infants i joves d’altes capacitats però no parlem d’un col·lectiu homogeni.

Els dilluns i dijous trobareu informacions de l’àmbit de la intervenció educativa de les altes capacitats per pares, docents i persones interessades... Molts dels suggeriments poden servir per a tots els alumnes però pels infants i joves d’altes capacitats són imprescindibles. Hem de posar la lupa a cada persona per identificar quines són les seves necessitats i pensar com podem atendre aquestes necessitats amb el que tenim tant a casa com a l’escola o l’institut.

S’acosta el 13 de març: Dia de les Altes Capacitats. Pots celebrar-ho aquest any posant, per fi, aquest tema en la teva agenda. Truca’ns al 646 48 61 59 i ens posarem en marxa per escoltar-te, acompanyar-te i atendre les teves necessitats.

Dijous 26 de febrer Esponges o Pedres de riu?

 

Les altes capacitats són diversitat per definició. No es tracta de que no hi hagi dos casos iguals sinó de que podem trobar dos grans grups: els antics superdotats, susceptibles de ser excel·lents en totes les àrees i els talentosos que fan pics d’excel·lència en una o més àrees. Quan parlem d’altes capacitats sovint fem servir analogies perquè és molt difícil fer definicions que serveixin. Avui parlarem d’una d’elles: són esponges o pedres de riu?

A què diríeu que s’assemblen? Farem observació... Parlem de dos elements molt diferents en la seva forma, el seu tacte... però avui ens interessa la seva relació amb l’aigua.

Farem dos experiments:

1.- Agafem dues pedres de riu i les submergim en aigua durant una estona, quinze minuts.  

Traurem una pedra de l’aigua i la partirem per veure el seu interior. La superfície està mullada però l’interior està ben sec. L’aigua no ha entrat a l’interior de la pedra.

Traiem la segona pedra de l’aigua i la posem al sol. La superfície està mullada, veurem que l’aigua s’ha quedat a la superfície i després d’una estona d’estar al sol s’ha assecat sense deixar rastre.

 

2.- Agafem una esponja i la submergim en aigua. Gairebé doblarà el seu volum i en treure-la de l’aigua veurem que va expulsant l’aigua sobrera però segueix mullada en l’exterior i en l’interior.

De fet, sabem que amb les esponges no cal contacte; si una esponja està en un ambient humit també absorbeix aigua.

Dons aquí teniu la resposta. Els infants, joves i adults d’altes capacitats absorbeixen coneixements de tot arreu: llibres, explicacions, documentals, comentaris, mitjans de comunicació, you tube... Són com esponges. Xuclen tot el que els és interessant i no fan cap esforç per aprendre. Sembla que se’ls enganxin els coneixements. Generalment no tenen compartiments estancs pels coneixements sinó que els posen en xarxa fent connexions generalment poc habituals. Diem que aprenen en arbre per això qualsevol coneixement connecta amb molts altres que per la resta de la gent no tenen cap relació. Quan comencen a fer preguntes pot semblar que són elements distractors però per a ells te tot el sentit del món i ens ho poden explicar si els hi preguntem i ens ho volen respondre.

Però hi ha gent que té fills que són com pedres que per molt que vulguem mullar no funcionen com les esponges, funcionen com les pedres. Només en podem mullar la superfície. De fet, la gran majoria de la població són pedres. Voldrien tenir esponges però tenen pedres de riu. No són ni millors ni pitjors, són diferents. Però les pedres no poden ser esponges i les esponges no poden ser pedres.

 

Les altes capacitats no es poden fer, no es poden entrenar. Un cop ets esponja podem treballar com mantenir l’aigua, com viure la diferència, com camuflar-nos per no ser tan evidents i diferents en un moment donat... Però primer hem de ser esponges. Després podrem treballar les nostres característiques, ser-ne conscients...

Tots els que treballem amb infants i joves d’altes capacitats els hem sentit dir alguna vegada que voldrien ser pedres i no esponges. En algun moment, alguns no ho veuen com una sort i diuen “mare, no podria ser tonto?”. No sempre viuen la diferència amb els seus iguals com un element positiu. Els podem acompanyar per ajudar-los a ser ells mateixos i gaudir amb la diferència.

Tenir altes capacitats és un conjunt de característiques que es barreja amb el caràcter i la manera de ser de cadascú. Per això tenim aquesta grandíssima diversitat. Però d’una manera o altra... tots són esponges!