Dilluns 9 de novembre Celebrem el Dia de la Música a casa!

 

Molts infants i joves d’altes capacitats estudien música i toquen instruments. Per a molts el llenguatge musical és un repte, per a altres la composició és una forma d’expressió i pels que no entren fins els fons i es queden en la forma pot ser viscut com un gran entrebanc no trobar sentit a les repeticions que fan bons als músics. Alguns són autodidactes i altres s’acaben convertint en estudiosos i virtuosos. Mentre per alguns la Música serà un complement altres convertiran la seva passió en la seva feina com a músics professionals, directors d’orquestra o de cor, cantants o professors de música.

Com en el món de l’esport  i molts altres àmbits, les hores de pràctica són imprescindibles i quan ho entenen i fan la pràctica que necessiten aquesta experiència és tan positiva que s’exporta a altres aspectes de la vida i es nota.

Em de ser conscients de que h ha alumnes que gaudeixen de les classes però els costa la pràctica diària, no la veuen necessària,  però quan reconeixen la seva necessitat canvia com un mitjó la seva relació amb la música. Aquí comença el valor real del virtuosisme, no només de fer-ho sinó de fer-ho el millor possible, per certament és molt diferent. Aquí passem de tocar unes notes a traspassar emocions a través de la música i això és una altra cosa... Aquí necessiten practicar per ser veritat,  perquè la música arribi al cor, no només a les oïdes del públic.

A final del mes de novembre, el 22, es celebra el Dia de la Música, Santa Cecília. Podem celebrar-ho de mil maneres a casa, a classe, a l’escola, a l’institut... La Música és un art que forma part de la nostra vida siguem productors o escoltadors... No és imprescindible tenir talent musical per jugar a casa. Tots podríem fer un recull de les músiques de la nostra vida. Aquelles músiques que recordem sense voler perquè ens van acompanyar en diferents moments de la nostra vida.

Aquest any Santa Cecília cau en diumenge i pot ser un motiu per jugar amb la música a casa. Us presento diferents propostes de jocs en família que ens mostren maneres de passar bons moment junts...

-   - Partint de paraules: Sol, Lluna, estiu...  Cada participant per ordre canta una cançó que contingui aquesta paraula. Ho podem fer multilingüe: català, castellà, anglès... Veureu que al començament costa però quan entreu en matèria apareixen cançons que pensàveu que no recordàveu..

-  - Preparem amb antelació tres o més cançons que ens agradin a cadascú per escoltar-ne un fragment i els altres les han d’endevinar (nom, cantant, any... segons edat i nivell musical) i continuar cantant.

-     - Música de pel·lícules de Disney,  o bandes sonores de tots els temps... el cinema també ha donat molt bona música. Endevinem? Fem mímica? Tot és possible...

-    - Escenifiquem cançons amb objectes, gestos... Comencem amb vergonya però ens anem desinhibint i rient cada vegada més.  

-     -  Juguem a reconèixer productes a partir de les cançons dels seus anuncis? Segur que en sabem un niu...

-     - Preparem un Concert de Santa Cecilia a casa? El podem fer nosaltres o aprofitar per veure a la tele el darrer concert de Queen, un dels Beatles o d’aquell cantant preferit d’algun membre de la família..    

La Música és present a les nostres vides i connecta amb diferents emocions. També podem fer un llistat entre tots de Música que ens alegra, que connecta amb nosaltres quan estem tristos, que aconsegueix tranquil·litzar-nos quan estem enfadats o que ens transporta a llocs o situacions. La Música, com la lectura, és una gran companya de vida per a tothom però per les persones d’altes capacitats, més.

Més activitats CAP DE SETMANA del 7 i 8 de novembre

El divendres repassem si hi ha més activitats de les dimarts no teníem informació i sempre hi ha mil coses més... Sabem que la comunitat de lectura és diversa sobretot en l’espai us proposem activitats arreu del territori català.

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

El barri del Raval de Barcelona es convertirà aquest cap de setmana en un gran escenari de cultura comunitària amb una nova edició del Festival Raval(s), l’esdeveniment impulsat per la Fundació Tot Raval. Del 6 al 8 de novembre, la iniciativa desplegarà més de 50 activitats gratuïtes impulsades amb la participació d’un centenar d’entitats, col·lectius, artistes i equipaments del territori.

Activitats esportives destacades

Us proposem anar a veure passar una cursa. Els infants i joves d'altes capacitats poden gaudir-ho de mil maneres: simplement observant, animant i sobre tot pensant sobre el tema (com van els corredors, quins moviments son els òptims, còrrer sol o en grup, la competició, el valor de la participació, l'organització...) mil coses per pensar, observar, preguntar, investigar. El món de les curses atlètiques és tot un món...  

Considerada una de les curses populars més emblemàtiques del calendari estatal, la Vueling Cursa Bombers Barcelona 2026 tornarà a reunir milers de corredors. Vueling i la Cursa Bombers Barcelona renoven el seu acord de col·laboració per als pròxims tres anys. L’aerolínia continuarà sent el Title Sponsor de la prova, que mantindrà la denominació de Vueling Cursa Bombers Barcelona, reforçant així una relació que uneix la companyia amb una de les cites esportives més reconegudes i multitudinàries de la ciutat. Un dels grans símbols de la prova continuarà sent la presència del Cos de Bombers de Barcelona, els valors del qual —esforç, compromís, companyonia i esperit de superació— formen part de la identitat de la cursa. «Sota el lema “El cor que mai no s’atura”, la cursa ret homenatge a l’esperit incansable dels Bombers de Barcelona i de totes les corredores i corredors que no deixen mai d’avançar.» L’edició del 2026 mantindrà també el seu caràcter solidari gràcies a la col·laboració amb la Fundació Impulsa, una entitat que treballa per oferir beques, mentoria i acompanyament a joves amb dificultats econòmiques perquè puguin continuar els seus estudis. D’aquesta manera, cada inscripció contribuirà també a impulsar nous projectes de vida. La imatge és de la Cursa de l'any passat.

Activitats històrica destacada

Viatge al passat medieval per descobrir la Corbera feudal, la terra dels senyors i els castells defensius. Una monja, un hostaler i el baró de Corbera ens situaran en el context històric. Activitat gratuïta amb Places limitades. El punt de trobada es facilitarà en el moment de fer la inscripció. 08/11/2026 i 22/11/2026. Demà us podreu apuntar per la del diumenge 22 de 12h a 13.30h es farà a Corbera alta, al Nucli històric de Corbera de Llobregat. Consulteu la web de l’ajuntament.

Dijous 6 de novembre L’autonomia i les altes capacitats

 

Quan parlem d’autonomia en altes capacitats novament podem trobar infants que omplen tot l’arc. Dels qui són completament dependents fins els que de les primeres paraules que diuen són “Solet” o “Soleta” i no volen ser ajudats en els processos. Per això l’autonomia no és una característica bàsica de les altes capacitats però quan l’assoleixen, la gaudeixen tots. Per això aquells que hi estan més llunyans per la seva naturalesa o per les seves pors, de no fer-ho prou bé o de que se’n riguin... els hem d’acompanyar perquè assoleixin el grau d’autonomia que necessiten per seguir creixent.

Quan els ajudem a definir necessitat i a pensar el camí per arribar als objectius els estem ajudant a posar paraules i a construir el seu camí. Quan els acompanyem sense fer-los la feina o fer-los tot molt fàcil els estem ajudant a créixer. Per això no hem de fer coses estranyes. Parteix del dia a dia.

Quan són menuts preparar la roba i deixar-la ben posada perquè els sigui fàcil vestir-se és un ajut que després copiaran i aprendran a fer-ho ells sols. Pels horaris i les presses poder podem començar el cap de setmana, o amb el pijama i de dilluns a divendres els podem vestir perquè anem més de pressa. Cadascú sap com pot viure la seva vida.

Preparar la motxilla el dia abans i repassar que hi porten tot el que necessiten és una feina que poden fer ells sols i només requereix la nostra supervisió. A partir de Primària hi podem afegir la preparació del necesser de gimnàstica amb la pinta, la colònia, la tovalloleta i potser una altra samarreta; els dies que correspon.  També la preparació de la bossa o el material per les activitats extraescolars. Pot ajudar que fem conjuntament una llista del que necessiten perquè la puguin comprovar i no es deixin res (el llibre de música, la llibreta, l’estoig i potser l’instrument; la bossa d’esport o els estris per anar a manualitats).

Quan tornen de l’escola les jaquetes i les bosses han de tenir un lloc. La bossa o la carmanyola de l’esmorzar ha d’anar a la cuina i els dies que la bata s’ha de rentar ha d’anar al cosi de la roba bruta així com la roba d’esport. Aquests petits hàbits els podeu anar implementant  i quan no els posi en marxa, sense sermons només cal definir el que falta: “la motxilla va a l’habitació”.

Cal que en parlem amb calma: definir les situacions a treballar i escoltant la seva proposta. Si parteix d’ell o ella sempre és més fàcil, però no vol dir que funcioni sol. La funció dels adults de la casa sempre és de supervisió. El reforç positiu sempre funciona quan s’han fet les coses bé, no quan és sabó que no serveix per a res. No els fem festes quan no han hagut de fer cap esforç, és contraproduent. El reforç positiu són paraules, un somriure, i si ho creieu convenient un berenar especial però cal dosificar les mostres materials perquè no es tracta de que facin perquè reben quelcom a canvi. La satisfacció del deure fet i el reconeixement verbal haurien de ser suficient motivació, mostra que es fan grans i responsables de les seves coses.

A l’ESO ja hauria d’estar assolida aquesta feina però si no ho està, encara estem a temps de que ho facin sols. Al començament serà difícil, perquè alguns han tingut molts anys de majordom i és molt còmode que ens facin les coses, i que puguem protestar i dir que algú s’ha equivocat i per això ens hem deixar A, B o C. Hi haurà resistència però és imprescindible posar-nos en marxa perquè siguin responsables del seu espai i de les seves coses.

A Primària també hem d’haver començat amb la seva col·laboració en les tasques de casa que compartim entre tots. A l’ESO ja hauria d’estar assolida una base i seguir creixent en funció de l’edat.

En els infants i joves d’altes capacitats l’autonomia no es redueix a les coses del dia a dia. Cal que trespassi també a l’àmbit del coneixement o l’acció. Els jocs o els temes d’aprenentatge externs a l’escola també formen part de l’àrea d’autonomia.

A una de les famílies amb les que he treballat hi havia una gran catifa al menjador amb tots els cotxes del nen que gaudia creant situacions a la seva ciutat. Aquella catifa decorada estava sempre allà però no hi havia cap cotxe pel mig tots eren a la catifa. En una altra casa, l’infant gaudia creant situacions i tenia un gran escampall d’elements: arbres, cases, cotxes, ninos... estesos de dilluns a diumenge. Diumenge a la nit tot havia de quedar recollit perquè dilluns venia una persona a ajudar amb la neteja i calia que tot estès lliure perquè pogués netejar bé. La resta de la setmana les joguines no eren un problema, era el pacte al que havien arribat la família, però només podien estar a la seva habitació. Per una tercera família es jugava i es desava tot en la mateixa sessió perquè la casa era petita, es compartia l’habitació i així ho havien decidit. No hi ha una opció millor que una altra. Hi ha la que decidim pel nostre cas i per les nostres necessitats (les del infant i les dels adults).

Tenir interès en un tema d’aprenentatge vol dir que quan ets menut la família és essencial per la cerca de recursos, però quan es va fent gran ha d’anar aprenent de com ho van fer els pares i al començament amb ells i després  sol ha d’aprendre a cercar recursos i concretar. Els infants i joves tenen molta informació però desendreçada. És molt important endreçar els conceptes, emplenar els buits i a partir de les relacions amb altres conceptes teixir la xarxa que ens permet sortir d’ella i crear, trobar el que és poc habitual o nou.

Aquesta autonomia els fa feliços. És un cervell i un cos que es sent bé, que està ben alimentat, descansa, fa exercici, es sent segur... funciona pel que ha estat creat. Ser la millor versió d’un mateix. Sencer per poder relacionar-se amb els altres. Aquesta autonomia és revisable i millorable sempre. És la que ens fa ser com som, és ser la millor versió d’un mateix avui que permet que demà també ho sigui. 

  

CAP DE SETMANA del 7 i 8 de novembre

El dimarts és el dia de començar a recollir informació pel cap de setmana. És el dia en el que recollim la informació de tot arreu, sobretot de l’Agenda Cultural de Catalunya per fer-vos propostes que puguin ser interessants pel cap de setmana. Sabent que la comunitat de lectura és diversa sobretot en l’espai us proposem activitats arreu del territori català.

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, organitza la 31a edició de la Setmana de la Ciència, que se celebrarà del 6 al 15 de novembre arreu de Catalunya. La Setmana de la Ciència compta amb la col·laboració de nombroses institucions i entitats en l’àmbit del coneixement, de la recerca i de la divulgació de la ciència i tecnologia. En el marc d'aquesta celebració, s'organitzen un munt d'activitats gratuïtes: jornades de portes obertes, activitats virtuals, exposicions, tallers científics..., una gran oferta científica en diferents formats a l'abast de tothom. Amb motiu de la commemoració de l'Any Gaudí, enguany la Setmana de la Ciència tindrà com a eix temàtic la figura i l'obra d'Antoni Gaudí, posant en valor el seu llegat arquitectònic, la seva creativitat i la manera com va integrar la natura, l'art i la innovació en les seves construccions. Consulteu tota la programació al web de la Setmana de la Ciència.

Activitats musicals destacades

La 15a edició del MIRA Digital Arts Festival, el festival d'arts digitals i música contemporània que se celebra anualment a Barcelona des de l'any 2011, tindrà lloc els dies 6 i 7 de novembre de 2026 a Fira Montjuïc amb l'addició del Market i una nova posada en escena.Centrat en la intersecció entre l'art i la cultura digital, el festival presenta una programació curosament comissariada que inclou espectacles audiovisuals en directe, concerts, instal·lacions immersives, performances, projeccions 360º, DJ sets i conferències. Enguany, la programació musical compta amb noms com Arca, Shygirl, Max Cooper, Nicola Cruz, Tortoise, Helena Hauff, Ryoichi Kurokawa o Space Afrika. A l'espai d'instal·lacions trobarem artistes nacionals i internacionals de referència en l'àmbit de l'art digital com Andreas Lutz, Pinar Yoldas, Manel Quintana + Flowers By Bornay o Takayuki Todo. Consulteu tots els detalls al web del Mira Festival.

Activitats naturals destacades

La Fira de Puigcerdà aplega diferents activitats: concurs de sobranes, concurs de terçones, concurs d'eugues amb pollí, concurs de quartons concurs de sementals i concurs a la millor ramaderia de la Cerdanya. Potser necessitareu abans un temps de diccionari, però pot ser molt interessant. Dissabte i diumenge de 9.45 a 15 h al Recinte firal de Puigcerdà.

Activitats gastronòmiques destacades

Mostra de Formatges Artesans de Ponent. Diumenge 8 de novembre al Pavelló poliesportiu del Palau d'Anglesola. Venda de formatges artesans, degustacions, activitats familiars, cuina en directe, concurs popular de pastissos de formatge, sortejos i música en viu són, entre d'altres, les activitats que l'organització ha programat per aquesta Mostra.

Activitats artístiques destacades

Diumenge acaba l’exposició del CCCB sobre "El culte a la bellesa". Què és la bellesa? Per què ens obsessiona tant? Aquesta exposició recorre l’evolució dels ideals de bellesa al llarg de la història, analitza com s’han construït els cànons estètics i reivindica els cossos i les belleses exclosos de la norma. Els ideals de bellesa han existit en totes les èpoques i cultures. La filosofia ha volgut definir el concepte de bellesa, l’art ha mirat de captar-la, la ciència innova constantment per assolir-la, mentre el mercat ens genera necessitats constants per mantenir-nos sempre joves i perfectes. Les nocions d’atractiu físic van canviant, però la nostra persecució de la bellesa mai s’atura. L’exposició ofereix una mirada crítica sobre la construcció dels cànons de bellesa des de l’antiguitat fins als nostres dies i analitza quin paper hi han tingut l’art, la societat, la política, la religió o la medicina. També s’endinsa en la indústria de la cosmètica, en el disseny i en la comercialització de productes, i posa el focus en la pell, els cabells o la carn com a camps de batalla en la lluita pel control dels cossos. Podeu consultar més informació de l'exposició "El culte a la bellesa" al web del CCCB.

Dilluns 2 de novembre Aprendre a esperar

 

Tot va molt de pressa... estem en un moment en el que la immediatesa, com els gasos s’ha expandit i ocupa tota la realitat. Hi ha molta gent que viu amb la sensació de que s’està perdent alguna cosa. Tot belluga, tenim informació de tot arreu, sense filtrar, o en el pitjor dels casos filtrada per obscurs interessos, i com que tot va de pressa... si no hi ets l’has perdut perquè tot és efímer. Una altra notícia cobrirà el que ara sembla important i urgent.

Els nostres infants i joves d’altes capacitats no són aliens a aquesta realitat. De vegades, per la seva sensibilitat, s’hi troben immersos i els costa més trobar un tempo assumible a una realitat ràpida i canviant i necessiten un criteri de processament de tot el que els pot arribar de tot arreu. En moltes famílies ja fa temps que no es veuen telenotícies amb els infants perquè les informacions negatives constants els són perjudicials. Però tot això està barrejat amb la imperiosa necessitat de que totes les seves exigències siguin ateses en el moment que es demanen. El temps d’espera no existeix per a ells però la realitat és molt tossuda i els que ja portem anys per aquest món sabem que hem d’aprendre a conviure amb l’espera i amb la incertesa perquè són al nostre món i condicionen, sense que ho vulguem, la nostra vida.

Sóc molt pràctica i crec que els que ens ajuda ho hem d’implementar el més aviat possible. Aquí venen algunes intervencions educatives per infants i joves d’altes capacitats per treballar la paciència:

Qualsevol tema relacionat amb l’agricultura o la jardineria seria bo.

He recreat una activitat que fèiem a l’escola a Primer i Segon de Primària. A la tardor compràvem bulbs i els sembràvem en testos individuals. Eren Jacints. No sabíem de quin color sortirien, ni quan... només sabíem que els havíem de cuidar. En compràvem uns quants més perquè hi havia la possibilitat de que algun no sortís i perquè al llarg del curs segur que voldríem obsequiar a algú com a classe, no només de manera individual.

Com ho farem per tenir cura dels narcisos?

Substrat i abonament

• Sòl lleuger: Utilitza una barreja de terra universal amb un bon contingut de sorra o perlita per garantir un excel·lent drenatge.

• Nutrients: Pots aplicar un fertilitzant líquid per a plantes de flor cada dues setmanes, exclusivament durant el període de creixement i floració.     

Llum i ubicació

• A l'exterior: Col·loca'l en un lloc assolellat o a mitja ombra. Agraeix rebre llum solar directa per créixer amb força.

• A l'interior: Busca una habitació molt lluminosa, però allunyada de la calefacció directa i dels corrents d'aire.

• Temperatura: L'ideal és que estigui fresc (entre 15 i 17 °C). El jacint necessita passar una mica de fred a l'hivern per poder florir a la primavera.

 

 Reg

• Humitat sense entollar: El substrat ha d'estar constantment humit però mai embassat.

• Tècnica: Rega directament la terra al voltant del bulb. Evita mullar el bulb o el centre de les fulles, ja que podria podrir-se fàcilment.

• Freqüència: Un cop per setmana acostuma a ser suficient, adaptant-ho segons si la terra s'asseca abans.

Ja heu vist que no és gens complicat: un cop triada la ubicació de les plantes regar un cop per setmana i observar.

Si ho voleu fer a casa podeu fer una planta per persona, i uns testos més per si un cas. I el cap de setmana vinent podeu començar l’activitat amb la compra dels testos, la terra i els bulbs. També podeu reutilitzar testos, si en teniu.

Un cop plantats posarem el nom a cada test i ens queda una bona temporada de regar i observar. Sembla que no passa res però no és veritat. La planta s’està preparant, i la veritat és que quan comencem a veure moviment serà força ràpid veure com creix la tija, apunta la flor i descobrirem de quin color és el nostre jacint.

Aquesta activitat ens porta a conrear la paciència. No podem fer res per escurçar el procés però no fer el que toca sí que el pot aturar per sempre. És una ensenyança per la vida que no procedeix d’un sermó sinó d’una experiència personal. Podem reflexionar sobre el tema o simplement donar-li bona llenya per cremar al seu cervell que no para de pensar.

Un cop tenim els jacints podem pintar els testos, regalar-los a algú, quedar-nos-els... ells faran dues floracions. Podem fer-ne estadístiques... prendre nota de la temperatura mitja setmanal, de la diürna i nocturna, de quan s’obren les flors, de com van creixent cada setmana... pels amants de les mates pot ser un repte compartit en família; per altres pot ajudar fer fotografies ordenar-les i veure el procés gràfic. Podem acabar, quan tots hagin florit, amb una festa familiar o un  àpat especial on tots els aliments tinguin alguna de les lletres de les nostres flors.

Però la planta segueix el seu curs i finalment es marcirà la flor. Què hem de fer? No llencis la planta! Els jacints són bulbs que es poden reaprofitar:

1. Talla la tija de la flor un cop estigui completament seca.

2. Continua regant les fulles verdes fins que s'assequin i es tornin grogues per si soles. Durant aquest procés, el bulb absorbeix l'energia per a l'any vinent.

3. Guarda el bulb: Retira el bulb de la terra, neteja les restes de terra seca, embolica'l en paper de diari i guarda'l en un lloc fosc, fresc i sec. El podràs tornar a plantar a la tardor següent.

Perquè realment treballem la paciència després caldrà posar paraules al que han fet i al que ha passat i ajudar-los, depenent de l’edat, a ser conscients del que han fet i a pensar com ho podem transferir a altres situacions de la vida.

Dilluns 27 d’octubre Dia Mundial de les biblioteques

 

El 24 d'octubre es celebra el Dia de les Biblioteques en record de la destrucció de la Biblioteca Nacional de Sarajevo, incendiada en 1992 durant la guerra dels Balcans. La data va ser instaurada en 1997 per l'Associació Espanyola d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil amb el suport del Ministeri de Cultura.

Aquesta data té molts per quès...

-  - Una tragèdia històrica: Commemora l'atac a la biblioteca bosniana per a simbolitzar la defensa de la cultura enfront de la violència.

-     - Un homenatge professional: Reconeix la labor diària dels bibliotecaris en la gestió del coneixement.

-     - El foment de la lectura: Impulsa l'hàbit lector, amb un enfocament especial en el públic infantil i juvenil.

Quan parlem d’infants i joves d’alta capacitat i la seva relació amb la lectura tenim com sempre de tot, moltes persones als extrems, altres en la zona intermitja i altres que aniran canviant amb el temps però moltíssims gràcies a la seva intensitat i rigidesa tenen una posició que pot semblar inamovible fins que comencem a actuar correctament. Sempre caldrà posar la lupa en cada infant anem crear tres casos, barreja de molts:

En el Primer cas tindrem els infants que gaudeixen amb la lectura. Solen començar a llegir molt aviat i la lectura els aporta informació i els encanta. Llegeixen de tot dels rètols de la ciutat als prospectes de les medecines, i quan arriben als llibres els devoren. Alguns però són molt selectius i no volen llegir llibres de petits, poden gaudir amb les descripcions, amb les històries, amb els mil personatges o amb els aprenentatges tècnics que hi apareixen. N’hi ha que elaboren tot un món on s’hi trobem molt bé i per això llegeixen entre classe i classe, i aprofiten el temps de pati per llegir enlloc de relacionar-se amb els companys. Aquests infants i joves devoren llibres i no hi ha pressupost que ho suporti per tant acaben sent usuaris de les biblioteques. Molts llegeixen llibres que estan catalogats per sobre de la seva edat, per això es convenient acompanyar-los per si necessiten acotació de temes o explicar què han entès...

En el Segon cas tenim infants que diuen que no els agrada llegir, i de fet llegeixen el menys possible. Aquí hi ha moltes casuístiques. Veurem algunes possibilitats

-          - Els qui no van assolir la lectura mecànica o comprensiva perquè tenen alguna dificultat afegida, una manca d’interès, una inadequació del mètode, o els manca la constància o paciència per assolir el procés.

-          - Els qui havien assolit el procés però van posar el fre de mà per qualsevol motiu (una nena va frenar en séc quan va comprovar que no podia fer les veuetes i entonacions en la lectura a primera vista que feien la seva mestra i la seva mare, va pensar que no sabia llegir i que si no n’havia après fins aquell moment de Primer de Primària no n’aprendria mai).

-          - Els qui aprenen a través de documentals i de xarxes socials i s’han acostumat que el procés sigui més ràpid i alhora cedeixen el comandament als altres que els expliquen el que volen. No tenen la paciència d’aprendre a través de l’escrit que és més lent i costós.

-         - Els qui neguen l’autoritat i no volen llegir el que és obligatori. És el no per contra a l’obligació. Poden no haver-hi dificultats però és la negació del sistema que marca unes normes que no vol seguir. Alguns acaben fent una lluita personal contra la llengua escrita.

-          - Alguns fugint dels llibres es queden en el pas intermig els llibres il·lustrats, els còmics, els manga... La imatge explica i hi ha poca lletra. La comunicació s’expressa molt a través de la imatge.

-          - Molts d’ells no han trobat encara el llibre que els enganxarà a la lectura, sigui la de lectura de plaer o la lectura tècnica.  

En el cas intermig tenim els que pendulen segons la temporada entre el llegeixo i no llegeixo. Alguns per la seva intensitat poden passar del grup u al dos  amb plena intensitat, o ho llegeixen tot o no llegeixen res... Si són políticament correctes aquests infants o joves llegiran les propostes de l’escola o l’institut però sense cap passió amb aquella mesura tan simple del cumplimiento (cumplo y miento). Tenen la tècnica però no han trobat el què en l’àmbit de la lectura.

Els que estimem els llibres i gaudim amb ells ens agradaria que tothom ho fes perquè els llibres ens aporten molts bons moments de tècnica o de lleure. La imposició mai és una bona opció, l’aproximació sol ser molt més lenta però senta la base perquè quan tinguin resoltes les dificultats tinguin a la lectura com una bona eina que els pot acompanyar en la salut i en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa; tots els dies de la seva vida.

Dijous 22 d’octubre S’acaba octubre i arriba... la Castaween!

 

S’acosta el Primer de Novembre. Dins la nostra tradició és temps de recordar els difunts. A Catalunya celebrem la Castanyada. Castanyes torrades, moniatos al forn, panellets fets a casa o de pastisseria, vi dolç... Ja fa una colla d’anys que partint dels professors d’anglès i desprès amb la força de la globalització amb el món de la imatge i el món comercial va arribar a casa nostra el Halloween:  disfresses de por, esquelets, fantasmes, zombies, decoracions, recollida de llaminadures... I per barreja ha aparegut ... la Castaween!

Molts infants d’altes capacitats pateixen aquesta festa a l’escola. Què els podem proposar?

Uns perquè no poden amb la massa de patata bullida o moniato al forn amb sucre i amb les mans de tots els companys de classe ben netes fent boletes i arrebossant-les en ametlles, xocolata o coco. La seva hipersensibilitat: olors, textures... fan que potser no ho puguin explicar, però no volen/poden participar-hi. No cal que arribi el moment... els podem preguntar abans i oferir un pla B a aquells infants hipersensibles. Podrien ser els periodistes del dia; el caps d’intendència i organització; els periodistes que registren el que s’està fent a l'escola; els que cerquen informació sobre la contextualització de la festa, o a través de dibuixos, textos o fotografies expliquin l’activitat de la Diada sense posar-hi les mans. També poden fer un estudi sobre els davantals o draps de cuina que han portat els alumnes (colors, formes, dibuixos...), fer una estadística, entrevistar mares-pares-avis-àvies sobre l'ús del davantal... Potser poden col·laborar en preparar alguna activitat paral·lela de decoració...

Altres, no poden amb les històries de por i les disfresses o maquillatges... Amb aquests, potser una mica més gran els podem proposar contextualitzar, investigar, mostrar diferents tradicions d’aquestes dates arreu del món. Podrien ser l’ànima del concurs de moniatos disfressats fent el cartell anunciador, les bases del concurs, connectant amb el jurat, preparant el lloc d’exposició i els premis... obrint la festa a entitats del barri (alguna llar d’avis propera), preparant amb el docent de música un recull de cançons de tardor... Depenent de l’edat hauran d’estar més o menys pautats perquè sembla que saben però sovint s’aturrullen amb els detalls més senzills o s’embarquen en feinades faraòniques del tot o res.

Després d’un primer any podem fer l’avaluació d’aquesta activitat i deixar-la amb els suggeriments de millora anotats a l’arxiu perquè el curs vinent puguem posar-hi fil a l’agulla partint del que hem fet aquest curs.

Pensem que no necessitem grans coses sinó obrir possibilitats. Per alguns alumnes d’altes capacitats poden ser imprescindibles i per altres alumnes, que també s’hi poden afegir poden ser beneficiosos. No es tracta de fugir de certes activitats sinó de veure si poden participar plenament d’una altra manera. Les propostes no són ni tancades ni excloents; i en alguns casos hi arribem després d’haver patit el fet de que tots ho han de fer tot.

Parlar amb ells, donar un espai d’escolta activa, veure quines possibilitats pot oferir la nostra escola, la nostra classe. Després d’escoltar, reflexionar i donar un parell de voltes podem intentar un primer pas, petit, però pas que podrem millorar de cara al curs vinent. Poc a poc però fent visible també la inclusió a l’alta. Estem a temps...