CAP DE SETMANA del 9 i 10 de maig

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Tenim moltes poblacions celebrant les seves Festes Majors: Lleida i Badalona en honor de Sant Anastasi, Ripoll en honor de Sant Eudald...

Activitats destacades

Girona, Temps de Flors és una mostra floral i artística que té lloc cada any entre la segona i la tercera setmana de maig a la ciutat de Girona. Més d’un centenar de projectes florals envaeixen carrers i espais tancats per fer lluir la ciutat de Girona amb la seva màxima esplendor. Hi ha un ample ventall d'espais visitables. L'esdeveniment és obert a tots els públics i compta amb una assistència mitjana per sobre de les 200.000 persones.

Activitats naturals destacades

El 26è Concurs Internacional de Roses Noves tindrà lloc del 8 al 10 de maig de 2026 al Roserar del parc de Cervantes de Barcelona. El certamen sempre coincideix amb la primera floració de les roses i premia, segons el criteri d’un jurat internacional de prestigi, els millors exemplars creats pels obtentors de varietats de roses noves d’arreu del món. Enguany, es presenten a concurs 33 obtentors provinents d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units d’Amèrica, França, Irlanda, Itàlia, Japó, Nova Zelanda, els Països Baixos, Polònia i Sud-àfrica. El divendres 8 de maig el Roserar del parc de Cervantes obrirà a la ciutadania a les 17 hores. Consulteu tots els detalls del concurs al web de l'Ajuntament de Barcelona.

“Darwin Botànic” és una exposició que podeu veure a l’Hivernacle del Museu de Ciències Naturals de Barcelona dedicat a la natura, la biodiversitat i la divulgació científica. Charles Darwin és conegut per la teoria de la selecció natural que sovint s’associa amb el món animal i és recordat, principalment, com un zoòleg. No obstant això, el científic anglès va recórrer sovint a l’estudi de les plantes com a eina fonamental per testar la seva teoria de l’evolució. Dels 15 llibres que va publicar, 6 estaven dedicats a les plantes.  I entre aquestes, va centrar-se en l’estudi de les orquídies, les plantes carnívores, les prímules, les enfiladisses, salicàries i plantes hortícoles. L’exposició ens convida a entrar en el laboratori de Darwin on les protagonistes són un centenar de plantes vives de les espècies amb les que experimentava, acompanyades  d’il·lustracions, maquetes i dispositius d’olor. Aquestes plantes i flors relaten per ordre cronològic els descobriments que testaven la teoria que trasbalsaria el món i canviaria per sempre la nostra concepció de la natura. La mostra també ens descobreix un Darwin més humà i més proper, que  experimentava a l’hort i a l’hivernacle de Down House, a prop de Londres amb l’ajuda de la seva família i col·laboradors aficionats a la jardineria. Podeu consultar més informació de l'exposició "Darwin Botànic" al web del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Activitats històriques destacades

El Triumvirat Mediterrani és una festa lúdica i cultural dedicada a la convivència de tres cultures: la indiqueta, la grega i la romana. Hi ha diferents activitats com exposicions, conferències, balls, recitals, tallers, contacontes, mercat d'artesania i productes naturals i altres. Del 8 al 10 de maig al nucli antic de l’Escala. Enguany se'n celebra el 30è aniversari i L'Escala acull també el I Simposi Internacional de la Ruta dels Foceus.

Activitats musicals destacades

A l’Auditori teniu una Marató de Jazz gratuïta. No sempre tenim oportunitat de tastar un estil de música de manera gratuita i de gran qualitat. El diumenge 10 comencen una colla de concerts independents d’uns quartanta-cinc minuts. El primer, a les 5 de la tarda  amb  Manel Fortià: Libérica; a les 6 amb David Viñolas i Sergi Sirvent; a les 7 amb Pol Omedes; a les 8 amb Magalí Datzira i a les 9 amb Pau Casares.

Dilluns 4 de maig Ser un mateix

 

No cal que siguis una altra persona,  de fet... potser és a partir d’aquí que tot es complica. Quan intentes encaixar, quan intentes agradar, quan intentes ser el que toca i mentrestant... t’allunyes de tu.

Mira un arbre. No es compara, no dubta, no intenta ser un altre, ell creix des de l’arrel. Té les seves fulles i els seus fruits diferents dels altres. No ho viu com un problema sinò com una realitat, com la diversitat en marxa. Potser això és el que ens falta. No és fer més... és que hem desconnectat de qui som en realitat. I des de aquí , un cop retrobada la coherència la saba torna a córrer per les nostres venes. Quan tornes a l’arrel no cal forçar res. Tot encaixa. Potser no et cal res més. Només cal tornar a l’arrel.

Aquest text que podem entendre racionalment aporta mil preguntes a un cap amb altes capacitats. La primera i més important és com puc tornar a les meves arrels si no sé quines són? Tot passa molt de pressa pel seu cap però sovint no s’han pogut parar per descobrir com son. Hi ha infants que només corren però sense saber ni qui són, ni d’on venen, ni on van. Aquest còctel els porta a un fracàs directe. I com que sabem que tot en ells és extrem la seva buidor, serà terrible.

Des de petits cal posar paraules a les coses que rebem pels sentits: olors, colors, sons, tactes... a les sensacions que desperten en nosaltres. I si no ho vam fer de petits, qualsevol moment és bo per començar. Identificar ens ajuda a ser, a situar-nos en el món. Conèixer és viure de manera conscient. Els humans necessitem posar noms, identificar i compartir. Hi ha dues mirades essencials, imprescindibles i clarament no negociables: una mirada enfora i una mirada endins.

Molts infants i joves d’altes capacitats tenen hipersensibilitat i reben els estímuls amb una gran intensitat que de vegades no poden processar, fan mal però no saben apagar els canals d’entrada ni dosificar l’entrada... i hi ha elements que per les dificultats que comporten intenten apagar, evitar, negar,  intenten expulsar de la seva vida (les etiquetes, les costures, la sorra, la gespa, els sorolls forts, els sorolls constants o repetitius, la calor, els globus, la suor, les aglomeracions...). 

És difícil separar el gra de la palla. Què és essencial i què és accessori. Hi ha coses que les fem tantes vegades que creiem que són essència i no és veritat només són repetició. Cal molta feina, feina molt acurada per anar trobant què és essència. Observació i reflexió mentre anem vivint. No ho podem parar tot. El món segueix girant.

Si tot aquest text ens serviria a tots els humans penseu que per aquells que viuen amb intensitat, rigidesa, velocitat, sentit rigorós de la justícia, a salts, amb necessitat de connexió i coneixements amb sentit, amb una gran memòria, i gran sensibilitat... per a ells és encara més important i difícil perquè corrents i sobre un monocicle només els més experts són capaços d’enfilar una agulla.

Dijous 30 d’abril Temps d’espera a l’aula

 

Si es pogués fer un estudi del verb que més escolten els alumnes d’altes capacitats de totes les edats m’hi jugo un pèsol (i estic segura de que no el perdria) que és el verb esperar en qualsevol de les seves formes.

És l’acció a la que dediquen més temps al llarg de la seva escolarització i en molts casos els docents no en són gens conscients: ni del fet, ni dels seus efectes.

Avui us explicaré dues anècdotes recents i una de fa uns anys, de com viuen tres nois aquesta realitat.

El primer és un noi de Quart de Primària que torna a sortir de l’escola cada dia amb la mà i el braç esquerra pintat amb bolígraf. Són lletres, dibuixos, de vegades amb ombres i tot que fa quan s’avorreix. Ell considera que la classe està parada o en velocitat molt lenta durant moltes estones. Abans s’aixecava i passejava per la classe, anava a buscar coses que no necessitava a la jaqueta, anava a demanar objectes innecessaris a companys o senzillament s’aixecava a llençar un paper o a fer punta al llapis. Ara ja ha après que això no està ben vist a l’aula i ha aprés a estar quiet però... no en sap. Ja no s’aixeca, però quan aquests temps són llargs no pot evitar agafar el boli i pintar-se la mà i el braç. A l’hivern no es veu tant i només ho saben la mare i ell, però amb l’arribada de la primavera i la màniga curta és ben evident. Tot i així, ara té un mestre substitut des de fa tres setmanes i no li ha fet cap comentari.

Continuo amb un altre noi, aquesta vegada de Primer d’ESO. A classe d’anglès, generalment molt fàcil i lenta per a ell, avui li ha caigut una incidència. Quan ha acabat l’exercici que havia proposat la professora els companys encara no havien acabat i ell ha considerat aprofitar el temps per fer els exercicis que havien posat de deures a la classe anterior. La seva explicació és que les normes no les posa algú que està eternament esperant... Ell entén que si hagués tingut un comportament disruptiu: cantar, cridar, fer soroll, aixecar-se... la professora li cridés l’atenció però estava fent feina en silenci i el que ella havia proposat estava fet i ben fet... ho accepta però no ho pot entendre!

El tercer cas és d’un nen de Tercer de Primària que cada vegada que la mestra diu que aquest exercici, generalment un problema de matemàtiques, “el farem entre tots” automàticament aixeca la mà i demana permís per anar al lavabo. I quan surt passeja per l’escola: va a la classe dels d’infantil, passeja pel pati, va al lavabo i finalment torna a l’aula. I segueixen allà mateix perquè ell sap que és el moment que la mestra dedica a preguntar als que no ho saben fer sols, als que més els costa. Està molt bé però mentrestant ell ha d’estar escoltant i esperant? Ha d’estar quiet i mirant?

“Espera,

-          que estic explicant (per tercera, sisena o enèsima vegada),

-          que ho entenguin tots,

-          que corregim l’exercici entre tots,

-          que fem més exercicis (idèntics o molt iguals),

-          que repetim pas a pas,

-          que repassem després de les vacances,

-          que fem feina per parelles,

-          que fem un treball cooperatiu...”

I tot això està molt bé, perquè és necessari perquè la classe avanci però és imprescindible que esperin o pot haver-hi un pla B. Alguns davant de tota aquesta espera desconnecten o es tornen disruptius, altres són políticament correctes i es mantenen a classe carregats de paciència perquè és la seva obligació, uns altres comencen políticament correctes però es van descafeïnant amb el temps. El temps d’espera se’ls menja i perden la il·lusió de tornar a una bona velocitat d’aprenentatge. Canvio l’adjectiu, una velocitat d’aprenentatge adequada a les seves capacitats.

Novament un detall que requereix una reflexió seriosa i una acció ferma a l’aula. De la mateixa manera que hi ha alumnes que requereixen varies explicacions per entendre un concepte n’hi ha que ja el saben abans de que el comencem a l’aula. Aquests alumnes mereixen poder concretar i aplicar mentre la resta va adquirint aquests nous coneixements o processos. Proposar feines d’ampliació o aprofundiment és un recurs molt interessant per aquests alumnes. Tenir un dossier que puguin treure quan notin aquesta sensació d’espera és molt interessant perquè són ells els qui han de tenir la possibilitat quan ho necessitin. Aquest petit dossier pot ser de temes transversals o del que estem veient a l’aula. Només han de demanar permís visual al docent per treure el dossier i continuar treballant i escoltant la classe com qui escolta la ràdio. És un procés que poden fer tots els alumnes d’alt rendiment, no únicament els d’altes capacitats. No són els únics que esperen però ho pateixen i de vegades acaben buscant sortides que no els afavoreixen que poden derivar entre la disrupció i l’abandonament passiu.

CAP DE SETMANA de l’1, 2 i 3 de maig

 

Comencem el mes de maig amb tres dies de festa que moltes escoles han convertit en quatre afegint al davant o al darrera una festa de lliure disposició. Per tant... i aquest cap de setmana més que mai diem que “qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol!” Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

A Saldes, a més de 1.200 metres d'altitud i als peus del majestuós Pedraforca, floreix el Parc de Tulipmania. En aquest entorn espectacular, s'hi cultiven 150.000 bulbs de tulipes (a la primavera) i dàlies (a l'estiu i tardor) d'una forma lliure de tòxics i respectuosa amb els insectes pol·linitzadors. A més de la visita guiada i del seu nou parc de papallones, us podreu elaborar i emportar el vostre propi ram collint les flors vosaltres mateixos. Saldes és el gran mirador del Pedraforca, la muntanya màgica i bifurcada que atrau excursionistes d'arreu. La zona convida a practicar senderisme, gaudir de l'aire pur de l'alta muntanya i descobrir antigues mines de carbó que expliquen el passat industrial d'aquesta vall pirinenca.

Activitats tradicionals destacades

Les Fires i Festes de la Santa Creu 2026 de Figueres apleguen un ample ventall d'activitats: exposicions, repartiment de banderes de Santa Creu, parc d'atraccions, ballades de sardanes, pregó de les Fires a càrrec de la Colla Castellera de Figueres (el dissabte 25 d'abril a les 19 h), visites guiades, xocolatada popular, Fires del Primer de Maig, rutes gratuïtes en trenet per visitar les Creus de Maig (el diumenge 3) ,46a Fira del Llibre Vell (el diumenge 3, de  19 a 20 h), Ruta Josep Pla a Figueres,  concerts al Parc de les Aigües, Missa solemne de la Santa Creu (el diumenge 3 a les  12 h), Trobada gegantera de Figueres i Piromusical de la Santa Creu (el diumenge 3 a les 22), entre moltes altres.

Activitats naturals destacades

Avui us presento les Jugateques ambientals que podeu trobar a moltes poblacions. Són activitats gratuïtes i sense inscripció prèvia que les famílies poden fer als parcs. Aquesta setmana us presento activitats a l’Hospitalet de Llobregat. També podeu trobar un espai de joc no dirigit per divertir-vos en família amb jocs gegants, jocs de taula, jocs motrius, un espai de dibuix... Podeu trobar les Jugatecambientals a les xarxes socials: @jugatecambientals , @parcsplatgesAMB , @aprenem_a_la_xarxa_amb

Al Parc de Can Buxeres hi trobareu dissabte a les 12 del matí durant una hora “La fauna secreta del parc i taller de petjades” podreu veure quins animals viuen al parc a través de les seves petjades.

Al Parc de les Planes hi trobareu dissabte a les 12 del matí durant una hora “El bon consumidor: sostenible i saludable” on podreu fer una recepta de cuina.

I al Parc de Bellvitge, diumenge a les 12 podreu descobrir la importància de les abelles i fer una espelma amb cera natural en l’activitat “Abelles, guardianes de la biodiversitat”.

Activitats històriques destacades

Tresors de la Terrassa medieval. La Seu d’Ègara i el Castell Cartoixa de Vallparadís, pedres amb ànima! Et proposem una ruta turística pel ric patrimoni medieval de la ciutat. En primer lloc, visitarem el Castell Cartoixa de Vallparadís, edifici original del s. XII que es converteix en cartoixa en els s. XIV-XV. Seguidament, travessarem el Parc de Vallparadís, un dels parcs més grans del nostre país, fins a arribar a la Seu d’Ègara i descobrir el que s’amaga darrere d’aquest conjunt monumental. Un tresor de valor incalculable que abasta un període ininterromput des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. Una visita a un espai que respira harmonia i pau, i explica els seus secrets a través de les seves pedres amb ànima! Podreu gaudir-ho dissabte a les 10 del matí. És una activitat de pagament i trobareu més informació a Turisme Terrassa Tel. 937397019

Activitats teatrals destacades

La Fira de Titelles de Lleida és una plataforma de mercat per als professionals dels titelles i al mateix temps de difusió artística, per dirigir la importància del valor festiu que comporta la presència del públic als espectacles. La fira congrega fins el 3 de maig, any rere any una mitjana de vint companyies i més de 300 professionals acreditats, fet que l'ha convertit en un referent en l'àmbit de les arts escèniques. Enguany, per a la 37a edició, s'han programat 24 espectacles per a públic infantil i familiar i 5 per a públic jove i adult. Podeu consultar el programa detallat al web de la Fira de Titelles.

Activitats artístiques destacades

Panelles celebra una nova edició del Gargar Festival de Murals i d'Art Rural. Els dies 1, 2 i 3 de maig tornarà a convertir el poble en un gran espai de creació a cel obert. Una de les primeres pintures d'enguany ja ha començat a agafar forma a càrrec de l'artista Oriol Arumí, amb un mural dedicat a l'Associació de Dones Il·lusió –coincidint amb el 25è aniversari de l'entitat. Amb l'edició d'aquest any, el Gargar reafirma la seva essència: fer de l'art una eina per explicar històries arrelades al territori. La vila de Penelles, a la Noguera, s'ha convertit en un dels grans referents de l'art urbà rural del país. Passejar pels seus carrers és descobrir façanes transformades en llenços i un petit poble que ha sabut reinventar-se a través de la cultura. Envoltada de camps i paisatges oberts a la plana de Lleida, la vila combina la calma del món rural amb una proposta artística que l'ha situat al mapa com una destinació singular i plena de personalitat. 

Activitats gastronòmiques destacades

El primer cap de setmana de maig, la capital del Priorat acull un dels esdeveniments vitivinícoles més destacats del país: la Fira del Vi de Falset. De l'1 al 3 de maig, a l'espai firal de l'Euterpe, podreu gaudir de la tradicional mostra en la qual participen una seixantena de cellers de la DOQ Priorat i la DO Montsant. És l'oportunitat ideal per tastar els seus vins i conèixer de primera mà la gran feina dels productors.

Durant tot el mes de maig, la comarca del Maresme es tenyeix de vermell amb les jornades gastronòmiques "Temps de Maduixes". Aquesta zona és una de les grans hortes de Catalunya i la maduixa n'és un dels fruits estrella. Productors i restauradors s'uneixen per oferir plats tant salats (com sushi) com postres espectaculars elaborades amb varietats locals com la Pájaro, l'Albion, la Gaviota o la de Monterrey. El Maresme combina la llarga façana litoral de platges daurades amb els boscos de la Serralada Litoral. A banda de l'oferta gastronòmica, podeu recórrer el patrimoni modernista de Mataró, Canet de Mar o Argentona, o fer senderisme entre ermites i castells amb vista al mar.

CAP DE SETMANA del 25 i 26 d’abril

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitat destacadas

Divendres 24 d’abril, post Sant Jordi, darrera ocasió per veure al Teatre Ars de Barcelona al carrer Junqueres, molt a prop de la Plaça Urquinaona: “La Llavor”, el  tercer treball de la Companyia Las Jónicas. A les 20.30 h podreu veure bon teatre en català, fet per joves actrius amb context històric i femení.

Activitat tradicional destacada

La 53a edició de la Feria de Abril de Catalunya, organitzada per la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), ocuparà de nou tot l'espai disponible en el Parc del Fòrum, a Barcelona i Sant Adrià del Besós. Enguany serà del 24 d'abril al 3 de maig. Entre les activitats més destacables de la programació s'hi troba la nit del salmorejo i el dia del gazpatxo, on es distribuiran gratuïtament 14.000 racions a les casetes de les diferents entitats associades. Consulteu tots els detalls de l'edició d'enguany al web de la FECAC -  Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya.

Activitat natural destacada

Diumenge 26 d’abril en sessió de matí i tarda la XXI Fira de les Herbes de Peratallada proposa tot un seguit d'activitats: mercat artesanal, sortida de descoberta de plantes medicinals, degustació de platets elaborats amb herbes, tallers i altres. Aquesta fira s'acostuma a fer el darrer diumenge d'abril.

Activitat històrica destacada

El festival Magna Celebratio de Badalona et convida a viure i a menjar com ho feien els romans. Durant aquest cap de setmana Badalona es torna a dir Baetulo. La ciutat torna a ser romana i et convida a viure com ho feien els romans fa 2.000 anys. Menja mituli (musclos amb salsa) i boletos (bolets), fes de ferrarius (ferrer), de vitrarium (vidrier), de figulus (terrissaire) o d'ornatrix (perruquera). Participa als tallers per aprendre a fer piscator (xarxes de pesca), cistarius (objectes de cistelleria) o a comptar amb àbac. Convertir-te en romà per un dia no és tan difícil com sembla!

Dijous 23 d’abril Sant Jordi i el somriure de complicitat

 

Avui és Sant Jordi, una data assenyalada d’una manera especial en la memòria emocional de tots els catalans. Em vaig passar cinquanta anys preparant la Fira del Llibre i la Rosa a l’escola. Primer ajudant a la mare i després jo sola (amb col·laboració sempre).Cap al 15 d’abril arribaven un munt de caixes de llibres que calia puntejar, separar per edats i posar preus. Altres s’encarregaven de la decoració i de la logística (taules, cadires, tiquets, caixes, música...). Preparàvem l’horari perquè les famílies poguessin gaudir amb els seus fills de la visita a la Fira i de triar i remenar per trobar aquell llibre adient. Hi havia activitats paral·leles, era un dia de classes especials: els Jocs Florals, fer el nostre llibre, el punt de llibre, el Diari de Sant Jordi, la Gimcana de les lletres... Els darrers 15 anys, el dissabte abans, vam representar “La Llegenda de Sant Jordi” amb els alumnes de Tercer de Primària dins del Festival de Primavera. Allà; a l’Escola del Carme, del carrer Tapioles, i a Menéndez, al carrer Sinaí; vaig descobrir el valor del somriure de complicitat de Sant Jordi. He de dir que a l’escola somrèiem molt però el somriure del dia de Sant Jordi era especial. Encara tinc per casa centenars de fotos de famílies: mares, pares, avis, tiets, germans grans que ens acompanyaven per Sant Jordi... Quants records! Però acabat l’horari escolar tocava la part més feixuga: preparar la devolució que em van acostumar a fer el mateix dia perquè si no s’eternitzava i no s’acabava mai.  Havíem arribat a les set del matí i sortíem a les deu de la nit si tot quadrava...

Fins l’any 2012, només vaig conèixer el Sant Jordi de l’escola i el que explicaven a la tele. El 2013 va ser un annus horribilis, s’acabava el curs de “les primeres vegades sense”. Vaig descobrir, a la força, que hi havia un món més enllà de l’escola. Hi havia escriptors que signaven llibres, gent al carrer, parades per tot arreu, llibres, roses, parades, senyeres... I vaig veure que aquell somriure que tan coneixia s’estenia per tot el territori. Quina meravella! I des de llavors trio amb cura els autors: Luis Rojas Marcos, Francesc Torralba, Ramon Gener, Carles Capdevila, Xavier Sala Martín, Cristian Olivé, Teresa Baró, David Bueno, 72 kilos, Lolita Bosch, Eva Bach, Miquel Pucurull, Màrius Serra, Andreu Buenafuente, Oriol Mitjà, Xavier Grasset, Tona Pous i Vilalta, Marian Rojas Estapé,... tinc llibres dedicats de cada any que he llegit amb delit abans d’arribar el mes de maig.

Hem tingut de tot. Majoria de dies esplèndids, però també un any de pluges horroroses, alguna diada ventada però la il·lusió de tots pot més que la meteorologia. Tothom al carrer... i sent dia laborable, té molt de mèrit. Sabem trobar el moment.

Aquest any hi afegeixo la visita a edificis amb portes obertes: Ajuntament, Generalitat amb concert de carilló inclòs, la Diputació, el Palau Güell...i alguna estona de ràdio en directe. No em perdré la Fira al Passeig de Gràcia. La signatura escollida aquest any és la de l’Oscar Andreu que ha escrit “Manual en defensa del català” amb un subtítol que val la pena però l’haureu de buscar...

Avui veurem senyors orgullosos portant roses. Una figura que desapareix dels nostres carrers la resta de dies de l’any. I novament, somriures de complicitat!

Si no heu estat mai un Sant Jordi a Barcelona o a qualsevol població catalana no us ho podeu perdre. Marqueu-ho al calendari i feu una escapada l’any vinent. Si sou lluny, sapigueu que els Casals Catalans d’arreu del món mantenen les tradicions, per això  avui a Buenos Aires, a Nova York o Amsterdam també serà Sant Jordi.

Dilluns 20 d’abril Parlem de lectura

 

S’apropa Sant Jordi i les ciutats comencen a fer olor a llibres. Els autors que tenen noves publicacions són a tot arreu escalfant motors per la gran diada. El dia del bany de masses dels llibres: Sant Jordi.

Quan parlem de la lectura amb els infants i joves d’altes capacitats novament trobem un ampli ventalls de respostes: des dels apassionats de la lectura fins els que l’eviten tan com poden, Tothom té clar que la lectura és un dels canals d’entrada  de coneixements més potents però alguns no exerceixen. Hi ha diferents tipus de lectura: la lectura per aprendre i també la lectura com oci. Hi ha una bona colla que tenen el mecanisme adquirit però no han arribat a aquesta segona i només llegeixen el que és obligatori a l’escola o institut si no han trobat la manera de saltar-ho.

La lectura, juntament amb l’escriptura són dos processos molt complexos i elaborats que requereixen de diferents habilitats i automatismes. Molts infants d’altes capacitats aprenen a llegir sols i sovint abans del que està estipulat al sistema escolar. En D. estava  a I4 (Infantil 4 anys) i ja llegia llibres de Gerónimo Stilton però no coneixia el nom de les lletres. Sí, feia lectura comprensiva de les paraules i frases però s’havia saltat alguns passos i la mestra se’n feia creus. Ella partia d’un aprenentatge lineal, pas a pas i ell havia aprés a salts amb moltes llacunes per emplenar. Escoltant a classe va anar aprenent les lletres, sons i grafies i va completar el que havia aprés. Aquest curs en D. ha entrat a la Universitat i continua sent un gran lector.

N’hi ha d’altres que comencen bé però alguna cosa fa que posin el freno de mà i s’aturen. Quan veuen que no poden fer veuetes com la mare, el pare o la mestra; frenen en sec i deixen de llegir. Altres s’encallen perquè llegeixen en una llengua diferent a la seva llengua materna, senten que no dominen aquesta llengua, que tenen menys vocabulari que en la seva llengua materna i això els atabala. Ho poden viure com un repte, i tenir un estímul; o com una dificultat, i fan un bloqueig.

Altres desenvolupen una mena d’al·lèrgia als textos llargs i es passen las còmics on troben més informació als dibuixos i molt poc text tan narratiu com en diàlegs.

Finalment hi ha un altre grup que quan descobreixen la lectura informativa o argumentativa es reconcilien amb la lectura. Fan molta lectura que els permet aprendre sobre un tema concret o sobre el món amb general. I torna el sentit i el gaudi.

La literatura infantil (contes i petites novel·les) no els sol convèncer. Hi troben trames molt senzilles, personatges poc elaborats, vocabulari molt senzill... i la literatura juvenil pot tocar temes que encara no els pertoquen. No és senzill acompanyar aquests infants i joves en el seu procés lector. Fer-los propostes és obrir-los el camp de visió. Jo acostumo a proposar un llibre de cada dos, d’àrees que ells no escollirien per desconeixement: clàssics adaptats, poesia, teatre, altres temes... Han de llegir un mínim de 30 pàgines, i si no els enganxa poden deixar-lo i triar-ne un ells, però no ho solen fer. 

La lectura per plaer és un gran acompanyant al llarg de tota la vida que ens permet viure altres vides, en altres temps, en altres espais... que es combina amb nosaltres i ens ajuda a créixer.