Dilluns 16 de febrer "L’estimuleu massa"

 

Hi ha expressions que tot i no tenir fonament, de vegades fan mal. Les persones que fan servir l’expressió: “es que l’estimuleu massa” referint-se a aquell infant ple de curiositat que xucla informació de tot arreu, que relaciona tot el que li cau a les mans, que recorda i aplica correctament expressions poc habituals... són aquelles que no coneixen les altes capacitats i no saben del que parlen. Tenen en ment el prototip d’infant mig (el que de fet no existeix) barrejat amb el prototip de l’infant d’una edat determinada i es troben davant d’un infant que no encaixa en aquest marc i tot el que se’ls acut és que la diferència ve donada perquè la família està hiperestimulant l’infant.

Res més lluny de la realitat. Tenim un infant que és molt curiós, pregunta i escolta la resposta, no li serveix qualsevol resposta ( ni un “perquè sí”, ni un “sempre s’ha fet així”) perquè és molt possible que a partir d’aquesta resposta aparegui una altra pregunta o un munt de preguntes. Mai pregunta per preguntar, ni per perdre el temps, pregunta per saber, per aprendre, perquè li interessa, perquè no ho veu clar, perquè li queden coses que no li encaixen... El motor no són els pares, els pares corren apagant focs i tenen un fill que els encén amb molta facilitat. Curiositat; passió; intensitat; necessitat de conèixer a fons, no de manera superficial... i tot en Majúscules perquè ells i elles no tenen minúscules, són XXL encara que siguin encara molt menuts.

Quan un infant de menys de quatre anys vol saber quin nombre és infinit (sense pares matemàtics), per què hi ha gent que diu que la terra és plana, on anem quan ens morim, o diu que vol ser vulcanòleg no és per estimulació externa. Té una manera de mirar el món peculiar i de relacionar-se amb ell i amb els que l’envolten. Són diferents dels que han nascut el seu mateix any. Tenen interessos diferents, es fan preguntes sense antecedents que altres es faran anys després i sempre amb antecedents (una explicació, la mort d’una mascota...).

Si estimulant-los aconseguíssim altes capacitats hi hauria famílies que no tenen fills d’altes capacitats però voldrien tenir-los que estarien molt contentes. Però no es pot. Podem donar coneixements però no podem fer que relacionin, apliquin, connectin a la velocitat i profunditat que ho fan els infants d’altes capacitats. No podem aconseguir la seva memòria d’elefant però podem millorar molt la nostra.  Podem millorar la seva memòria de treball però no aconseguir que l’apliquin perquè davant d’una pregunta se’ls obren milers de possibilitats i hauran d’entrenar molt el focus i treballar-lo per aconseguir un ordre i preparar una llista de prioritats i d’espera per després o per demà. Les altes capacitats no es poden entrenar però sí que tenim l’obligació d’acompanyar-los perquè siguin una situació i no un problema irresoluble que els allunya irremeiable del món i dels altres.

Si algú (docent, família, amic o conegut) fa servir aquesta expressió us recomano que feu un somriure discret i us retireu. Si no ho podeu fer, caldrà que us ompliu de paciència perquè aquesta bestiesa en sol precedir d’altres més grosses que ens indicaran que aquesta persona viu entre mites creguts com veritats absolutes sense contrastar i tindreu molta feina per explicar-li el que tenen al davant.

Dijous 12 de febrer Les nenes, les joves i la Ciència

 

Fa un segle teníem molt poques dones a l’ensenyament universitari. Unes pioneres van obrir el camí que moltes anys més tard vam seguir sense plantejar-nos el privilegi que teníem envers a tantes dones al llarg de la història. Tot i així, érem majoria en els mal anomenats estudis femenins sempre al voltant de l’educació i la cura de persones: magisteri, infermeria, puericultura... Mica en mica, els nois van començar a entrar en aquests estudis i avui ja no estrany veure nois estudiant per ser mestres d’Educació Infantil.

Mica en mica, també, les noies van començar a entrar en els estudis de ciències i novament tindrem pioneres a finals del segle XX que començaven a poblar les aules d’arquitectura, telecomunicacions, exactes, enginyeries... avui, mentre les noies són majoria a carreres com psicologia (aprox. 75% a Espanya) la seva presencia baixa dràsticament fins un 10-20% en determinades enginyeries i tecnologies. Molta gent treballa per fomentar l’interès femení en investigació STEM.

Si a tot això hi afegim que sovint les noies estan infraidentificades en les seves altes capacitats ens trobem en la situació actual. Són les reines del camuflatge. A Primària, moltes prefereixen passar desapercebudes a classe i s’acostumen a passar gana cognitiva i ho viuen com un mal menor. En molts casos prefereixen aquesta invisibilitat del “ja em va bé” quan no és gens cert, però valoren més la inserció social, el encaixar, encara que no sigui el seu lloc. Algunes creen una vida paral·lela. La majoria deixen la seva essència en un calaix mentre viuen el seu personatge. Un dia, al cap dels anys es pregunten perquè no estan plenes i des de fora ho veiem molt clar... perquè no són elles mateixes de tan fer un paper han perdut la seva identitat, els falta un tros. Per això treballem per acompanyar a les nenes i joves d’altes capacitats a nedar i guardar la roba. A exposar-se amb cura, a cuidar-se però no oblidar-se de qui son i de qui poden arribar a ser.

Avui les referents són persones com elles, no aquella Marie Curie abnegada, vestida de negre... dones del segle XXI que tenen el cabell curt, llarg, rinxolat, que porten ulleres o no, que parlen idiomes, que es connecten, que viatgen, que viuen, tenen projectes, cauen i s’aixequen, que tenen èxits i reconeixements però que la majoria del seu temps piquen pedra treballant tot perseguint, confirmant i descartant hipòtesis.

Avui les nenes no estan condemnades a centrar-se només en les cures, poden fer-ho si ho desitgen, però l’horitzó pot ser més ample. Hem de començar aviat, quan tot està per fer. Després podem trobar més resistències però la feina mai és en va.

En aquest dia de la Nena i la Dona en la Ciència, seguim treballant per ser conscients d’aquesta possibilitat i fer-la possible fins que no calgui celebrar aquest dia perquè haguem normalitzat la situació de que tots els humans poden fer Ciència i viure de la Ciència, si ho desitgen.  

CAP DE SETMANA del 14 i 15 de febrer

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants al llarg de tot el territori català... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar, i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitat destacada

Arriba la Festa de les Festes. A partir de Dijous Gras comença el Carnaval. Les escoles, centres cívics, mercats... el món es disfressa.. El color i l’alegria són els protagonistes. Podem viure la festa des de dins o com espectadors. Totes les viles tenen el seu Carnaval. Si t'agraden les disfresses, les revoltes divertides i els excessos de tot tipus, a les comarques de Barcelona trobaràs cinc carnavals tradicionals que no et pots perdre. Des de Dijous Gras fins Dimecres de Cendra, a Vilanova, Vilafranca, Sitges, Sallent i Torelló l'únic que importa és gaudir al màxim de la visita anual del Rei Carnestoltes. Preparat per celebrar la Festa de les Festes?

I la setmana vinent, el Dimecres de Cendra comença la Quaresma. Antigament, quan arribava la Vella Quaresma amb les seves set cames emergint de sota la faldilla, tothom sabia el que significava: era temps de dejuni i abstinència! Després dels excessos del Carnestoltes tocava fer magre i no prendre carn, ous ni llet com a preparació per a les passions de la Pasqua. Aquestes limitacions, però, no implicaven una gastronomia pobra o poc elaborada. Ni de bon tros! Els nostres avantpassats van saber aprofitar els ingredients que ningú els prohibia per seguir gaudint de la bona cuina... Plats tradicionals que avui pots assaborir a casa o a qualsevol de les trobades culinàries que s'organitzen durant les set setmanes que dura la Quaresma.

I si aquest pla de gent, música i colors no t’interessa és el moment d’anar en direcció contrària i buscar algun museu amb visita guiada o activitat interessant a prop de casa o que motivi una sortida de matí.

Aquest cap de setmana es paren totes les lligues d’esport infantil, juvenil i amateur perquè el Carnaval es celebra arreu, també és el moment de fer els partits ajornats de la primera volta. Això potser farà que alguns visitin altres poblacions de mar, de muntanya, de lluny o més pròximes... podeu aprofitar per conèixer altres indrets.

Podem també veure la festa de lluny i aprofitar per jugar a jocs de taula a casa amb amics o en família. Podem provocar bons moments de tranquil·litat...

No hi cap tot en un cap de setmana, però la planificació ens pot ajudar a que tinguem una estona per a tots.

Dilluns 9 de febrer Canvis el curs vinent: Portes obertes

 

Ja estem en temps de Jornades de Portes Obertes a escoles i instituts de tot el país. Hi ha una colla d’alumnes que han de canviar de centre docent al setembre de 2026:

-              Els infants que estan a Llars d’Infants públiques o privades que no estan en centres integrat per poder començar l’Educació Infantil de Segon Cicle (I3,I4 i I5).

-              Els infants de Sisè de Primària que han de començar l’ESO en centres públics i no estan en Instituts-Escola, dels que els darrers anys han crescut exponencialment.

-              Els joves de 4d’ESO que han de començar el Batxillerat o el Cicle Formatiu en un centre diferent.

-              Hi hem d’afegir els canvis de domicili ja programats...

-              I aquells que per qualsevol motiu no estan bé en el seu centre escolar i volen fer un canvi.

També tenim als que encara els falta un curs però necessiten començar a mirar per triar acuradament.

Cada família sap quina és la seva situació i té mil maneres de tenir informació dels centres propers o dels centres desitjats. Però cal recordar que cadascú explica la Fira segons li va. Hi ha persones que poden ser més objectives i equànims però altres magnificaran aspectes positius o negatius. Tots els centres tenen un tarannà propi que es convenient que coincideixi amb el de la família perquè són moltes les hores  que hi passaran i moltísssims els imputs que rebran dels centres educatius. És molt positiu anar a les Jornades de Portes obertes amb els ulls ben oberts i les orelles ben obertes. En aquesta activitat ens presenten el centre, les seves instal·lacions i la manera de treballar (sistema/metodologia). Per a les famílies amb fills d’altres capacitats és una primera informació. És molt convenient que sol·licitin entrevista per parlar específicament d'aquest tema que segurament no haurà sortit en la visita general. Saben què són les altes capacitats? Tenen formació? Tenen un protocol específic d’atenció a aquests alumnes? Quines propostes poden fer? És molt interessant saber com les tracten o diuen que les tracten. Si alguna vegada han fet alguna acceleració de curs (per si ho necessitem...).

A continuació haureu de fer a casa una llista de pros i contres dels centres possibles per poder prendre decisions. Tindrem en compte tots els temes de la logística als preus, passant per la metodologia o la disposició de les matèries.

Si voleu apuntar els vostres fills a un centre sostingut totalment o parcialment amb fons públics haureu de lliurar el full de preinscripció al primer centre que sol·liciteu del 4 al 18 de març (Educació infantil 3-6 anys i Educació Primària: del 4 al 18 de març i Educació Secundària Obligatòria: del 6 al 18 de març). Els de Batxillerat el període és del 9 al 16 d’abril.  Aquest és el protocol de Catalunya, si viviu en una altra comunitat heu de confirmar el protocol. És bo escriure ordenats per ordre de preferència altres centres possibles, per si un cas... Recordeu que cal presentar un sol full perquè si no s’anul·len els dos. Us ho recordarem quan s’acostin les dates.

Fem servir l'imatge de l'Ajuntament de Celrà.

Dijous 5 de febrer S’acosta el Carnaval

 

Comença el mes de febrer i s’acosta el Carnaval. Aquest any el Dijous Gras és el dijous 12 de febrer i a les escoles d’Infantil i Primària a partir del dilluns 9 comença l’espectacle! Hi ha escoles que escalfen motors portant cada dia una cosa o un detall. Alguns infants d’altes capacitats ho gaudeixen molt però n’hi ha d’altres que ho pateixen. No ho poden suportar, els sembla ridícul i alguns prefereixen no anar a l’escola aquests dies.

N’hi ha que gaudeixen d’aquestes festes i d’altres que el primer que volen és que passin de seguida. El cap de setmana de Carnaval el poden viure de forma diferent: poden estar tot el dia pel carrer disfressats o amagats a casa sense sortir.

No els hauríem d’evitar les incomoditats però sí hauríem de pensar si aquest tema està en l’àmbit del negociable o del no negociable.

Si creiem que és negociable podem ajudar convertint el detall en un detall que només portaran en el moment d’entrar a l’escola i s’ho podran treure durant el dia. També poden ser els secretaris que prenen nota dels elements que han fet servir els companys de classe. A partir d’aquí podríem fer una estadística de quants elements de cada tenim a l’aula. Poden ser els responsables del cartell de la Setmana de Carnaval. Això els permet participar de la Festa d’una altra manera.

Si creiem que la disfressa de Carnaval de la classe forma part del no negociable ho haurem de parlar amb ell o ella. Poden arribar sense disfressar i disfressar-se un cop arribats a l’escola (evitem la disfressa al carrer o al transport públic). Si la disfressa és negociable però no la coreografia de Carnaval. Poden no disfressar-se i ballar sense disfressa amb roba d’un color adient. Els adults decidim què és negociable i què no ho és.

Sempre val la pena parlar amb ells abans de que arribi aquest temps i tinguem el problema a sobre. Les festes no haurien de ser un problema i hauríem d’ajudar-los a que gaudeixin de les festes. Aquesta que està plena de color, cançons, sorolls, i música pot ser un moment fantàstic o horrorós. Escoltar-los i treballar l’objectiu d’aquest curs pot ser un molt bon moment perquè Carnaval els acompanyarà com a mínim durant Infantil i Primària i no haurien de ser unes dates per evitar sinó unes dates per anar avançant cap al seu autocontrol.

I vosaltres què fareu per Carnaval amb els alumnes d’altes capacitats i alta sensibilitat a classe.     

Dilluns 2 de febrer No m’ho puc creure!

 

Sempre hem de comptar fins a cinquanta mil perquè hi ha moments en els que ens bull la sang i la resposta automàtica és terrible i no ens afavoreix gens ni a nosaltres ni a la causa.

Aquí teniu la història.  Transcorre a Catalunya la darrera setmana de gener de 2026.

Professional que porta fent el seguiment d’un infant des de fa dos anys. Ell estudia Primària en un centre públic.  S’ha vist ja sis vegades amb la mestra de l’escola per fer el seguiment. Un cop per setmana te sessions on line amb l’alumne per fer el seguiment, i una sessió al mes amb la família. Ara, estava prevista una reunió amb la tutora per finals de gener i van demanar ajornament a la primera setmana de febrer perquè assistiria també la psicopedagoga de l’EAP. Fantàstic! Quan poden coordinar-se els professionals (compartir punts de vista, fer propostes d’actuació...) sempre és una bona notícia. En aquests dos anys no hi havia hagut cap contacte amb la referent de l’EAP.

Arriba dijous, i la mare rep una comunicació:

“(...) Aquestes reunions estan pensades com una trobada entre els tutors i les famílies i en aquests cas, també la psicopedagoga de l’EAP: Per tant, no està prevista l’assistència de la psicopedagoga externa. // És important respectar aquesta normativa. En cas que ho considerem necessari, sol·licitaríem una trobada específica amb ella en un altre moment. // Moltes gràcies per la vostra comprensió.”

Ràpidament la reenvia a la professional i comença la cadena d’explosions i suposicions. “Què vol dir això?. Una reunió només amb la mare? Sense professional especialista extern que coneix l’infant, la família i l’escola? Provocar una altra entrevista posterior quan en dos anys no s’han pogut trobar i sabem que estan saturats? No ens volen veure! Volen a la mare sola per donar la seva versió sense contrastar...”

És cert que poden haver tingut males experiències. Que poden haver tingut contacte amb professionals molt poc professionals que no han tingut en compte que la seva funció és millorar l’atenció d l’infant en el seu entorn escolar.

També és cert que no és un modus operandi habitual. La professional ha fet reunions amb referents de l’EAP a altres centres de diferents comarques catalanes.

La primera reacció és de lluita, però cal comptar fins a cinquanta mil: preguntar i escoltar. Dijous al vespre es dissenya la resposta. Primer es necessita informació. La informació es va a buscar a inspecció.  Cercar informació des de la calma. Una primera trucada ens posa en contacte amb l’Inspector que rep la informació, ens escolta i ens diu que parlarà amb l’escola per conèixer la situació i poder donar una explicació. La segona trucada, al migdia, és de la directora de l’escola que ens explica que en aquest centre les trobades amb l’EAP es fan de manera habitual és trobar-se només amb la família i sense professionals externs. Tot i que escolta atentament i entén les dificultats horàries resta ferma en que sempre ho han fet així i no poden fer excepcions (que no havíem demanat com a tals).

Finalment, la realitat és que demà dimarts la mare anirà sola a l’entrevista. Escoltarà molt atentament, recordarà el que pugui i ho farà arribar a la professional per fer un camí més llarg. L’objectiu és una atenció adequada del seu fill.

Necessitem anar tots a una per poder atendre correctament a aquests alumnes d’altes capacitats que necessiten una atenció personalitzada. Insistim en la necessitat de que els professionals es puguin trobar amb els referents de l’EAP potser en una entrevista prèvia o on line. Trenquem una llança per la coordinació i per no ampliar el nombre de passos necessaris perquè aquesta es doni.

És cert que potser és més còmode però no és operatiu. Sol·licitarem a la direcció del centre que es revisi aquest punt i de cara al curs vinent sigui possible la participació de tots els elements que intervenen en el procés en les reunions de coordinació.

Des de aquestes ratlles volem agrair l’atenció, la bona feina i diligència dels Serveix Territorials del Baix Llobregat i en especials dels inspectors d’Esplugues i de la directora de l’escola. Tot i que creiem que cal revisar aquesta situació per tal d’optimitzar els recursos de l’Administració. Deixem la pilota en la seva teulada i esperem que ben aviat puguem gaudir d’una millor coordinació en l’atenció dels alumnes d’altes capacitats.     

Dijous 29 de gener Anem d’excursió amb l’escola i les altes capacitats

 

Les excursions de l’escola a Primària creen una colla de sensacions i emocions als infants i joves d'altes capacitats que, de vegades, son difícils de portar...

Quan es proposa una excursió l’infant es crea unes expectatives. Aquell Museu, aquella activitat pot ser molt interessant. Anar a llocs nous, fer noves activitats, aprendre coses noves... Tenim un primer temps d’il·lusió.

En un segon temps aterren, i ho barregen amb experiències anteriors. L’elecció de company per fer les parelles per la fila i per l’autocar. Alguns preferirien anar sols, alguns saben que no seran escollits per qui volen i altres després de donar el primer pas reben un “no, jo vaig amb ell o ella”. Altres acaben amb els que no escull ningú. Hi ha mil situacions, tantes com persones.

I arriba el dia. Anem al Museu, a fer l’activitat... Les seves expectatives són altes i creu que s’ho passarà bé i aprendrà coses noves. I de cop, un bany de realitat. Activitat per a la seva edat, no per les seves ganes d’aprendre, alguns acaben pensant que fan coses de petits, que no fan res nou ni diferent. Acaba l’activitat o la sessió amb la sensació de no haver aprofitat el temps.

I esmorzem o dinem, juguem i tornem a l’escola.

Molts tornen contents i satisfets de l’excursió. Ell camufla amb el grup i quan arriba a casa és el moment d’explicar com ho ha viscut de veritat. A ell no li ha agradat l companyia en l’autocar, n’hi havia que cridaven o cantaven o posaven música que a ell no li agrada a un volum massa alt per a ell. Quan han arribat han hagut d’esperar molt de temps fora de la instal·lació i feia fred, o calor, o vent... Quan per fi han entrat la persona que portava el grup els parlava amb una teatralitat excessiva que a tots els ha semblat acollidora menys a ell. Finalment l’activitat l’ha considerat per petits. Hi ha hagut dues coses interessants però hi ha passat molt per sobre. Tenia preguntes però no era el moment. Tothom tenia ganes d’acabar i de jugar una estona. Ell s’ha quedat amb les preguntes. Sembla una llista de greuges... Aquella sortida que podia ser un motiu de nous aprenentatges es converteix en una decepció.

Què podríem fer en aquesta situació? Que podríem proposar des de l’escola?

Comencem amb una tasca de tutoria que hauríem de tenir ja en marxa. Un temps per parlar i escoltar el que ens diu. Li proposem un temps i un espai per parlar sobre les excursions a l’escola, saber què en pensa i si ha pensat en alguna proposta per aplicar.

No es tracta de fer-los un vestit a mida. Ni de treure totes les coses que pot viure com incomoditat. És important que sigui capaç d’adaptar-se a les situacions però anirem treballant les diferents situacions per ordre de prioritats.        

Una altra sortida que sol grinyolar pels infants d’altes capacitats són les anades al teatre per veure obres de teatre en anglès. Sovint, per què tenen facilitat o perquè han participat en activitats extraescolars d’anglès, el seu nivell és més alt que el de la classe. Per això, anar al teatre, per a ells, no és una opció gens apassionant perquè ja s’ha treballat l’argument i preparat el vocabulari a l’aula a més d’estar per sota del seu nivell. Per a ells la proposta podria ser no només veure la representació sinó treballar la dramatúrgia, l’escenografia, l’adequació al seu nivell (vocabulari i expressions) o directament anar al teatre amb grups superiors però del seu nivell d'anglès. Tot té pros i contres, però cal pensar en atendre les seves necessitats.    

Aneu-hi pensant... en un altre post més endavant us donarem algunes propostes.