Dijous 12 de març Activitats d’ampliació i aprofundiment a l’escola

 

Els infants i joves d’altes capacitats per la seva pròpia naturalesa gaudeixen aprenent però això no sempre és evident a l’escola. La seva curiositat i les ganes de novetat o d’aprofundiment solen ser elements que apareixen quan son petits i desgraciadament, en molt casos, es van esvaint amb l’edat.

Una de les primeres propostes d’intervenció educativa amb aquests alumnes és fer propostes d’ampliació. Si parlem de roba d’hivern a infantil i introduïm: jersei, jaqueta, pantaló, guants, barret de llana i bufanda. Amb ells podem ampliar introduint més roba d’hivern: la jaqueta es pot ampliar amb l’abric, l’anorac, la gavardina, l’armilla, la trenca... aquí apareix més vocabulari de peces de roba, de teixits, de llocs on guardar-ho o comprar-ho, de qui ho produeix... Si estem parlant de muntanyes podem ampliar proposant les muntanyes més altes de cadascun dels continents. Si estem parlant d’alimentació i nutrients podem proposar que facin la valoració nutricional de cinc elements que tinguin a casa partint de les etiquetes.

Aquestes ampliacions poden estar relacionades o no amb els seus interessos. Aquestes propostes no haurien d’afegir-se a la proposta que es fa a tots els alumnes (exercicis o deures). El fet de ser d’altes capacitats no vol dir que hagin de fer més feina sinó que hem d’adequar la feina a les seves necessitats. Per alguns la feina dels companys és fàcil i repetitiva, alguns la fan per disciplina amb més o menys èxit (a alguns els costa molt posar-s’hi i al final ho fan en molt poc temps, les famílies així ho comenten), altres ho eviten fins el darrer moment... La proposta pot ser que facin la feina mentalment i no l’hagin d’escriure a la llibreta i a les fitxes, que els permeti estar al corrent a l’hora de corregir-ho a classe.

Les propostes d’ampliació i aprofundiment haurien de ser interessants per elles mateixes. Algunes propostes són d’entrenament. Hi ha infants que tenen molt bon vocabulari, un bon raonament però el seu pensament va tan de pressa que no ordenen les idees i de vegades no els entenem. En la llengua oral podem preguntar i ajustar però en la llengua escrita, no. Això és un gran handicap en un examen escrit. Hem d’endreçar pensament i discurs. Això ho farem a través d’exercicis de redacció i lectura. Començarem per coses molt simples, definint objectes, donant altres usos a objectes habituals... una frase, poques línies, per arribar a un relat endreçat. És molt important que facin aquest entrenament. Per alguns resulta difícil entendre el perquè. En aquest moment no crema res, els resultats són bons, però sabem que aquest és el seu taló d’Aquiles. Al llarg de tota la Primària potser no se’ls demana fer aquest tipus d’exercici però si no ho entrenen d’una manera sistemàtica quan ho hagin de fer a l’ESO o al Batxillerat poden bloquejar-se i plegar per alguna cosa que no és tan difícil però requereix entrenament, no ve de sèrie. De vegades la seva relació amb l’error, la seva rigidesa i la necessitat de perfeccionisme els juga una mala passada.

Les feines d’ampliació i aprofundiment no sempre han de ser públiques: explicar a tota la classe el que han fet, anar a altres grups a explicar el que han aprés... Poden ser presentacions de resum dels temes treballats que fa servir el mestre per repassar, Kahots del llibre de lectura amb preguntes fàcils, difícils i molt difícils, poden ser la base o parts de caixes d’aprenentatges... que no mostren la seva autoria i que només el mestre sap qui ho ha fet i queden com a material de l’escola o de la biblioteca.

Quan proposem fer un treball sobre una malaltia significativa per l‘alumne mentre estem veient el cos humà pot ser viscut com un detall, una complicitat, i mai hauria de ser una carrega feixuga encara que hi hagi un nivell d’exigència elevat. La comunicació amb l’alumne ha de ser fluida i de confiança.

Aquests exercicis han de comportar un punt d’exigència i els hem d’animar perquè facin l’esforç de fer-los amb ganes. És una proposta de futur. Per alguns és un esforç inútil per avui perquè els seus resultats no es poden veure millorats però hem d’aconseguir que ens comprin l’aposta de futur, és pel seu bé. 

 

Dilluns 9 de febrer Canvis el curs vinent: Portes obertes

 

Ja estem en temps de Jornades de Portes Obertes a escoles i instituts de tot el país. Hi ha una colla d’alumnes que han de canviar de centre docent al setembre de 2026:

-              Els infants que estan a Llars d’Infants públiques o privades que no estan en centres integrat per poder començar l’Educació Infantil de Segon Cicle (I3,I4 i I5).

-              Els infants de Sisè de Primària que han de començar l’ESO en centres públics i no estan en Instituts-Escola, dels que els darrers anys han crescut exponencialment.

-              Els joves de 4d’ESO que han de començar el Batxillerat o el Cicle Formatiu en un centre diferent.

-              Hi hem d’afegir els canvis de domicili ja programats...

-              I aquells que per qualsevol motiu no estan bé en el seu centre escolar i volen fer un canvi.

També tenim als que encara els falta un curs però necessiten començar a mirar per triar acuradament.

Cada família sap quina és la seva situació i té mil maneres de tenir informació dels centres propers o dels centres desitjats. Però cal recordar que cadascú explica la Fira segons li va. Hi ha persones que poden ser més objectives i equànims però altres magnificaran aspectes positius o negatius. Tots els centres tenen un tarannà propi que es convenient que coincideixi amb el de la família perquè són moltes les hores  que hi passaran i moltísssims els imputs que rebran dels centres educatius. És molt positiu anar a les Jornades de Portes obertes amb els ulls ben oberts i les orelles ben obertes. En aquesta activitat ens presenten el centre, les seves instal·lacions i la manera de treballar (sistema/metodologia). Per a les famílies amb fills d’altres capacitats és una primera informació. És molt convenient que sol·licitin entrevista per parlar específicament d'aquest tema que segurament no haurà sortit en la visita general. Saben què són les altes capacitats? Tenen formació? Tenen un protocol específic d’atenció a aquests alumnes? Quines propostes poden fer? És molt interessant saber com les tracten o diuen que les tracten. Si alguna vegada han fet alguna acceleració de curs (per si ho necessitem...).

A continuació haureu de fer a casa una llista de pros i contres dels centres possibles per poder prendre decisions. Tindrem en compte tots els temes de la logística als preus, passant per la metodologia o la disposició de les matèries.

Si voleu apuntar els vostres fills a un centre sostingut totalment o parcialment amb fons públics haureu de lliurar el full de preinscripció al primer centre que sol·liciteu del 4 al 18 de març (Educació infantil 3-6 anys i Educació Primària: del 4 al 18 de març i Educació Secundària Obligatòria: del 6 al 18 de març). Els de Batxillerat el període és del 9 al 16 d’abril.  Aquest és el protocol de Catalunya, si viviu en una altra comunitat heu de confirmar el protocol. És bo escriure ordenats per ordre de preferència altres centres possibles, per si un cas... Recordeu que cal presentar un sol full perquè si no s’anul·len els dos. Us ho recordarem quan s’acostin les dates.

Fem servir l'imatge de l'Ajuntament de Celrà.

Estem a punt. Creem vincle

Estem a punt de començar el curs. Els equips directius de l’escoles ja fa dies que escalfen motors. Demà dijous arriben tots els docents. A Catalunya comencem el dia 12 i encara queden uns quants dies per preparar l’inici de curs: formacions, concrecions, llistats, preparar les aules... perquè tot estigui a punt per rebre infants i joves.

Si aquest any teniu en el vostre grup algun alumne d’altes capacitats penseu que necessita una atenció especial. Sobretot que creeu un vincle que us ajudarà a tots dos a fer un bon curs. Seria ideal que en aquests dies previs a l’inici de curs programéssiu una reunió amb ell/ella (és igual si és un alumne d’Infantil o de Batxillerat). El motiu? Presentar-vos (si ja us coneix i ara sereu tutor la vostra relació serà diferent, més propera; si no us coneixeu amb més motiu), presentar el curs i tenir un primer contacte per escoltar-lo. Que sàpiga que coneixeu la seva situació i que treballareu plegats per fer un bon curs. No sempre serà quan ell/a vulgui per tant cal que sàpiga que encara que en un moment no sigui possible (molt sovint no podem parar la classe o hi ha altres tasques a fer) trobareu un moment per parlar i sempre estareu disposat a escoltar-lo.

El nou curs sol crear neguit en aquest alumnes, quan no aversió, perquè creuen que tornaran a “alló de sempre” (lentitud, repeticions, manca d’aprofitament, molts temps morts...). Altres tenen unes espectatives molt altes que s’esvairan els primers deu minuts. És molt important que sàpiguen que no estan sols i que entre tots dos fareu perquè tot funcioni. Això fa baixar la tensió. No hem de donar falses esperances però sí dir-los que no estan sols, que hi haurà moments fàcils i difícils però que trobareu solucions plegats. Quina creieu que serà la seva reacció? Feu-la prova. No us en penedireu.

Els que repetiu tutoria o esteu liadíssims podeu fer, si la visita no és possible, al menys una trucada. Alumne i família quedaran gratament sorpresos de l’actitud del tutor-a d’aquest curs que no només s’ocupa dels seus alumnes sinó que també ho mostra. La lectura que se’n fa és que ... potser sí que tindrem un bon curs...