Dijous 12 de març Activitats d’ampliació i aprofundiment a l’escola

 

Els infants i joves d’altes capacitats per la seva pròpia naturalesa gaudeixen aprenent però això no sempre és evident a l’escola. La seva curiositat i les ganes de novetat o d’aprofundiment solen ser elements que apareixen quan son petits i desgraciadament, en molt casos, es van esvaint amb l’edat.

Una de les primeres propostes d’intervenció educativa amb aquests alumnes és fer propostes d’ampliació. Si parlem de roba d’hivern a infantil i introduïm: jersei, jaqueta, pantaló, guants, barret de llana i bufanda. Amb ells podem ampliar introduint més roba d’hivern: la jaqueta es pot ampliar amb l’abric, l’anorac, la gavardina, l’armilla, la trenca... aquí apareix més vocabulari de peces de roba, de teixits, de llocs on guardar-ho o comprar-ho, de qui ho produeix... Si estem parlant de muntanyes podem ampliar proposant les muntanyes més altes de cadascun dels continents. Si estem parlant d’alimentació i nutrients podem proposar que facin la valoració nutricional de cinc elements que tinguin a casa partint de les etiquetes.

Aquestes ampliacions poden estar relacionades o no amb els seus interessos. Aquestes propostes no haurien d’afegir-se a la proposta que es fa a tots els alumnes (exercicis o deures). El fet de ser d’altes capacitats no vol dir que hagin de fer més feina sinó que hem d’adequar la feina a les seves necessitats. Per alguns la feina dels companys és fàcil i repetitiva, alguns la fan per disciplina amb més o menys èxit (a alguns els costa molt posar-s’hi i al final ho fan en molt poc temps, les famílies així ho comenten), altres ho eviten fins el darrer moment... La proposta pot ser que facin la feina mentalment i no l’hagin d’escriure a la llibreta i a les fitxes, que els permeti estar al corrent a l’hora de corregir-ho a classe.

Les propostes d’ampliació i aprofundiment haurien de ser interessants per elles mateixes. Algunes propostes són d’entrenament. Hi ha infants que tenen molt bon vocabulari, un bon raonament però el seu pensament va tan de pressa que no ordenen les idees i de vegades no els entenem. En la llengua oral podem preguntar i ajustar però en la llengua escrita, no. Això és un gran handicap en un examen escrit. Hem d’endreçar pensament i discurs. Això ho farem a través d’exercicis de redacció i lectura. Començarem per coses molt simples, definint objectes, donant altres usos a objectes habituals... una frase, poques línies, per arribar a un relat endreçat. És molt important que facin aquest entrenament. Per alguns resulta difícil entendre el perquè. En aquest moment no crema res, els resultats són bons, però sabem que aquest és el seu taló d’Aquiles. Al llarg de tota la Primària potser no se’ls demana fer aquest tipus d’exercici però si no ho entrenen d’una manera sistemàtica quan ho hagin de fer a l’ESO o al Batxillerat poden bloquejar-se i plegar per alguna cosa que no és tan difícil però requereix entrenament, no ve de sèrie. De vegades la seva relació amb l’error, la seva rigidesa i la necessitat de perfeccionisme els juga una mala passada.

Les feines d’ampliació i aprofundiment no sempre han de ser públiques: explicar a tota la classe el que han fet, anar a altres grups a explicar el que han aprés... Poden ser presentacions de resum dels temes treballats que fa servir el mestre per repassar, Kahots del llibre de lectura amb preguntes fàcils, difícils i molt difícils, poden ser la base o parts de caixes d’aprenentatges... que no mostren la seva autoria i que només el mestre sap qui ho ha fet i queden com a material de l’escola o de la biblioteca.

Quan proposem fer un treball sobre una malaltia significativa per l‘alumne mentre estem veient el cos humà pot ser viscut com un detall, una complicitat, i mai hauria de ser una carrega feixuga encara que hi hagi un nivell d’exigència elevat. La comunicació amb l’alumne ha de ser fluida i de confiança.

Aquests exercicis han de comportar un punt d’exigència i els hem d’animar perquè facin l’esforç de fer-los amb ganes. És una proposta de futur. Per alguns és un esforç inútil per avui perquè els seus resultats no es poden veure millorats però hem d’aconseguir que ens comprin l’aposta de futur, és pel seu bé. 

 

Dijous 13 de febrer Feines repetitives i altes capacitats

Molts infants i joves fan servir la repetició com a recurs per a consolidar aprenentatges. Generalment els alumnes d’altes capacitats no comparteixen aquesta metodologia per aprendre. Un cop ja han assolit els coneixement les feines repetitives es tornen tedioses i baixen l’atenció i interès i cometen errors que si estéssin atents no cometrien. A això s’agafen alguns docents per negar les altes capacitats de l’alumne que “comet errors”. Tenen tota la raó, els errors hi són però caldria veure per què els comet. Sí, poden cometre molts errors i encara que repassin no els veuen per que no estan connectats. Si els demanem tota l’atenció per fer per fer, per exemple dues operacions, la posaran i potser no cometran errors però si el que té al davant és un tirallonga d’exercicis iguals... poden cometre molts errors inexplicables per algú que ho sap fer. (perquè poden no tenir la picardia del cumplimiento (cumplo y miento).

Un cop tenen un coneixement adquirit no haurien de fer feines repetitives, en el seu lloc han de fer feines d’aplicació, aprofundiment o ampliació. Hi ha vegades que tenen coneixements adquirits abans de que els adquireixin a l’escola però no perquè els pares els han ensenyat sinó perquè ells ho han inferit, associat, cercat, desenvolupat... És molt important fer una avaluació inicial del que saben abans de començar un tema. Recordeu que de vegades saben però el que no saben és posar paraules per explicar-ho, però quan els hi expliquem ràpidament els seus ulls diuen: “ah, sí!”

Si els podem explicar el per què dels exercicis els faran amb coneixement de causa. La metacognició és imprescindible en aquest cas. Perquè aquesta guspira posi en marxa la motivació. Pintar enforteix la mà i la relació mà-ull per poder escriure. Fer les operacions senzilles en dos minuts ens ajuda a agafar agilitat, velocitat i seguretat. Trobar els errors d’accents en un text ens ajuda a recordar i aplicar les normes i a escriure correctament. Aprendre un poema de memòria ajuda a tenir més vocabulari i a treballar la pronúncia i la dicció.

A priori sembla difícil posar exercicis diferents a l’aula però tots som conscients de que dins de l’aula hi tenim una gran diversitat. En últim terme hi ha tantes pistes com infants però els podem situar en tres grups: el pom de dalt de la classe, els alumnes que tenen més dificultats d’aprenentatge i els que estan al mig. Fer uns exercicis bàsics sense enunciats per als qui tenen més dificultats; exercicis de repetició-aplicació pel gruix de la classe i els exercicis d’ampliació i aprofundiment pels qui ho requereixen (altes capacitats i alt rendiment). Ells formen part de la diversitat a l'alta. 

Repetim o enriquim? (Docents)

En el nostre sistema educatiu a Primària apareixen els continguts de manera cíclica. Anem repetint els mateixos conceptes i s’amplien un passet més cada curs. Per això, hi ha vegades que quan comencen el curs els nostres infants i joves ja tenen la sensació de que comença el “Dia de la Marmota” en la que es repeteix tot com en la pel·lícula “Atrapat en el temps”. Quan tenen la impressió que no aprenen res nou, es queden buits, i ens diuen que s’avorreixen. No és avorriment, és no aprenentatge de coses noves o de processos nous. 

Des de sempre m’ha agradat aquell anunci en el qual es pregunten... “¿Cueces o enriqueces?”. Només bullit o amb alguna cosa més? Amb aquests alumnes és imprescindible enriquir. Veiem algunes maneres d’enriquir aquest procés.  

Exemple a Infantil: Quan els alumnes comencen a treballar la grafia els podem plantejar sortir de les paraules que fan servir els infants de classe i entrar en els seus interessos. Amb un nen que li agradava molt el metro com a transport i vam proposar-li escriure el nom d’estació de metro com paraules més elaborades.

Exemple d’enriquiment a Cicle Inicial de Primària: En algunes escoles es fan dictats de paraules a Primer però per alguns alumnes necessiten més. Els podem proposar aquestes paraules i que ells facin frases amb aquestes paraules. La mestra ha de revisar l’ortografia i la sintaxi i converteix aquests frases en el dictat de l’alumne. Un cop ha acabat de fer el dictat als altres infants ell va a la taula de la mestra i fa el seu dictat.

Exemple d’enriquiment a Cicle Mitjà: A Coneixement del Medi veiem les plantes des de Infantil. Ja ha  posat en diverses ocasions una mongeta en un got entre cotó humit per veure com germina. Potser li podem proposar fer una experiència de veure com germinen diferents llavors fent registre de com i quant creixen. Potser li podem proposar un experiment de simulació de pluja àcida (aigua amb llimona en diferents proporcions). Potser li podem proposar que partint d’una planta bonica deixem de regar-la i li fem una foto cada dia. En aquests cas ho podrem lligar amb tutoria o educació emocional perquè si no cuidem les coses i les persones... les relacions es moren. Està a la nostra mà.

Exemple d’enriquiment a Cicle Superior: Sovint a matemàtiques molts d’ells comprenen ràpidament els conceptes i els procediments. Per això els podem proposar un pla B per quan continuem explicant el mateix a la resta de la classe. Ells poden anar fent treballs d’ampliació o aprofundiment mentre la classe continua. Potser en el moment de començar la classe podeu escriure a la pissarra els exercicis que teniu previst posar de deures. D’aquesta manera, podrien sol·licitar autorització visual per començar a fer els deures mentre continueu explicant o practicant amb els que no saben. Així reduïm el temps d’espera a la classe i a casa tindran més temps per fer les activitats extraescolars o les activitats lúdiques que necessitin.

Exemple d’enriquiment a Secundària: Podem proposar fer treballs o lectures que siguin complementaris al que estem fent a classe. No hauríem de sumar aquests treballs o lectures a la feina quotidiana. Hauríem de revisar les feines repetitives, si corresponen a temes que ja ha adquirit cal eliminar-les. Necessitem saber en quin punt estan per poder aplicar-ho.

Tot comença amb el vincle. La relació que hi ha entre el professor i l’alumne és la que permetrà que l’enriquiment (ampliació o aprofundiment) sigui una possibilitat real. Pels alumnes d’altes capacitats, superdotats o talentosos, aquestes activitats són imprescindibles. També poden ser bones per altres alumnes per això les podríem posar en marxa pel pom de dalt de la classe, mai per ells sols (no cal fer-los més diferents del que ja són).  

Ampliacions i aprofundiments 1 (Docents)

Hi ha alumnes que quan acaba la classe es queden amb gana. Volen més. Però si de manera habitual no se’ls proposa res més es van acomodant. Uns, veient que és el que hi ha, s’acomoden. Altres, comencen per buscar pel seu compte i això dura més o menys temps... però en molts casos s’acaba apagant. Només aquells que tenen una gran persistència mantenen la curiositat. 

Aquest és el cas dels alumnes d’altes capacitats que solen tenir una gran curiositat d’inici però quan veuen que les seves preguntes no són ben valorades a l’aula, que molesten... deixen primer de fer-les en veu alta, però les segueixen pensant. Al cap d’un temps, poden deixar de pensar-les i aquí comença el desastre... Es converteixen en consumidors de petits tastets de coneixements que es van repetint.

Aquesta vegada parlem d’infants que poden escriure, que tenen bona autonomia de feina.  El primer que els podem proposar, donat que les preguntes poden no ser de l’interès dels companys o poden entorpir el coneixement lineal que vol transmetre el docent, és que anotin en una llibreta les seves preguntes. Algunes es respondran amb l’explicació però d’altres quedaran obertes al final de la classe. I aquests seran els seus primers deures: respondre a les preguntes, buscar aquestes respostes i les que sorgeixin d’aquestes respostes...

Però és important la valoració d’aquestes descobertes que en faci el docent. Seria bo tenir-ho en compte i que en moments en que la classe està fent exercicis més mecànics pugui acostar-se a l’alumne i preguntar-li quines coses interessants ha descobert. Si no pot ser personalment, que sempre és millor, potser podeu tenir una correspondència epistolar perquè us pugui comentar  aquestes descobertes i comentar-les per correu electrònic. No es tracta tant de que tingui una repercussió en la nota sinó en els comentaris valorant la seva curiositat i la voluntat de buscar les respostes pel plaer de trobar-les. 

Aquest feedback el pot rebre també des de casa però el  del mestre és molt bo perquè vegi que no ens hem de quedar només amb la base i que podem anar tan alt com vulguem.

La fórmula de l’ampliació o l’aprofundiment pot ser diferent segons el tipus d’infant.

 Alguns no volen fer coses diferents dels companys i per tant solen rebutjar les activitats diferents. Només hi entren si treballem amb el pom de dalt de la classe i ho demanem en obert a la classe o a un petit grup d’alumnes interessats en el tema. Podem sol·licitar una activitat de crear preguntes sobre el tema que estem estudiant per poder fer repàs el dia abans de la prova escrita en forma d’autoavaluació o de concurs per grups....També podem proposar una ampliació del tema. Hem vist l’energia eòlica i proposem recollir dades sobre els parcs eòlics a Catalunya. Hem vist el sistema respiratori i proposem fer un díptic amb bones pràctiques per tenir cura del nostre cos, o  incidir en dues malalties respiratòries. Podem també demanar curiositats de l’àmbit que treballem...

Podem treballar aquests temes en nom de la classe sense que es sàpiga l’autor. Alguns alumnes estan més tranquils amb aquesta fórmula que els allunya de ser el setciències i els permet fer una feina per la comunitat. Amb el propi reconeixement i el del mestre els és més que suficient. 

Altres necessiten que sigui explícita la seva feina i reconeguda per tothom. 

Realment és molt important posar la lupa en cada alumne i veure què necessiten. 

Podem proposar feines individuals o per parelles. Quan hi ha més d’un participant en l’elaboració cal aclarir ben bé què fem i com ho farem. Si la finalitat és que debateixin, comparin i facin un treball que sigui la síntesi de tots dos; o sigui

només el doble de dades i un repartiment dels temes que els porta a dos treballs individuals en un... Als infants i joves d’altes capacitats els agrada treballar en grup quan és de veritat. Quan hi ha debat i implicació. Quan s’ha d’estirar d’algú o treballar per altri no té cap sentit per a ells. Parlar-ne i triar una bona parella de feina pot ser molt estimulant. Aquests treballs es poden proposar a llarg termini però amb temporalitzacions clares i avaluacions de com va el treball. Poden anar en paral·lel amb el curs i tenir-hi relació o no, o estar més relacionats amb els seus interessos. 

Podem fer servir moltes possibilitats però no hauríem de permetre que els nostres alumnes es quedin amb gana. Podeu fer la pregunta directe però n’hi ha que porten tant de temps acomodats que no volen sortir de la seva zona de confort encara que els sigui imprescindible. Esteu atents als seus ulls, els brillen quan aprenen coses noves, la seva cara és diferent quan estan il·lusionats amb nous coneixements. 

Intervencions educatives ordinàries en AACC (Docents i Pares)

El Departament d’Ensenyament va elaborar l’any 2013 un dossier sobre les altes capacitats. Parlava principalment de predetecció i d’intervenció educativa. Aquest dossier verd està a totes les escoles i a més a la web de l’xtec.cat.  En ells es proposen intervencions educatives ordinàries i extraordinàries. Avui parlarem de les ordinàries. De les que no cal demanar permís a l’Administració per posar en marxa, ho podem fer dins de l’aula o fora d’ella.

- Aprofundiment i ampliació 

Parlem d’activitats que pertanyen al currículum del curs però que treballem amb més intensitat. Si estem treballant els oficis podem veure d’un d’ells més vocabulari que es refereixi al seu vestuari, a les eines que fa servir, al lloc on es desenvolupa la seva feina... si estem treballant els volcans podem buscar un volcà de cada continent amb les fotografies i col·locar les parts del volcà;  si estem treballant les malalties poden investigar tres malalties de les que no podem veure a classe per manca de temps; poden preparar un Kahoot sobre el llibre de lectura que s’ha de llegir a la classe... , poden fer una exposició oral sobre els inventors més importants de la història...; partint d’una feina que fa tota la classe de construcció d’un element tecnològic com pot ser un cotxe la classe la fa amb totes les instruccions i elements i ells poden fer la construcció sense topalls amb total llibertat on hauran de justificar el que fan i el per què.  En l’àmbit de les matemàtiques molts infants i joves aprenen amb facilitat, sense la necessitat de repetició. Els solem proposar feines complementàries de mates amb coneixements enciclopèdics, activitats de pensar amb canvis ràpids... que ells poden fer mentre els mestres han de repetir de mil maneres perquè tots han de saber i no tots aprenen a la mateixa velocitat.   

- Enriquiment curricular

Aquí es tracta de treballar temes que no estan en el currículum però que poden ser complementaris i motivadors pels alumnes. Podem treballar la historia de l’automòbil des de la perspectiva del disseny, de la seguretat o de la mecànica. Un treball sobre l’evolució on siguin presents Darwin, les girafes de Lamark, els mòbils i Mickey Mouse. Una alumna motivada en temes econòmics fa un treball sobre la borsa en anglès. Primer una part teòrica de coneixement de la borsa i després una part de valoració del comportament d’uns valors borsaris determinats de l’index Nikkei. Actualment que la filosofia no està en el currículum de Secundària, podríem proposar a aquells alumnes que gaudeixen de la lectura: llibres de literatura clàssica relacionats amb els grans valors com la Llibertat, l’Honor, l’Amor, la Fidelitat...

- Agrupaments (permanents o flexibles)

Apareixen aquests temps en els que podem treballar la part emocional en petit grup. També pot ser un moment per donar informació específica: sobre el funcionament del cervell, sobre el treball en grup, sobre el mètode científic... un temps per investigar, per treballar junts, per compartir experiències... Hi ha escoles que ho posen en marxa a l’ESO on plantegen experiments científics. Algunes escoles de Primària ho plantegen com hores de SEP. Aquest temps és un temps amb cost afegit de professor. Als centres hi ha moltes necessitats i les hores són limitades per això aquest recurs de vegades queda sense utilitzar. 

- Metacognició   

Els infants i joves d’altes capacitats necessiten saber el per què de les coses. I també el perquè de les coses que fan a l’escola. Sovint quan ho descobreixen, quan ho saben, ho poden encaixar i ho poden fer fins i tot amb il·lusió. 

Quan descobreixen que pintar ens acosta a escriure; l’ull, la mà i el cervell es posen d’acord per treballar junts. Després d’aquest descobriment volen pintar quan abans ho evitaven. 

Quan descobreixen on podem aplicar els coneixements, que no són compartiments estancs sinó que la vida és molt rica i relacionada. Què hi ha molt fet però molt per fer i per descobrir. Algú sap que el seu nom serà recordat. Ara és un desig, una il·lusió, però si hi ha bona feina i encert es convertirà en una realitat. Altres saben que un primer d’any quan encenguem la tele ell serà allà dirigint la Filharmònica de Viena en el seu Concert d’Any Nou. Quants desitjos que requeriran de molta feina i sort però sobre tot d’estabilitat, de la possibilitat d’arribar-hi.

Tot aquests recursos els podem fer servir a classe o fora d’ella amb els alumnes d’altes capacitats identificats o no. Els podem fer servir en una matèria o en més d’una, o fins i tot d’una manera globalitzada. Recordem que els alumnes d’alta capacitat no sempre són d’alt rendiment alguns  encara estan en camí. Ho poden arribar a ser si es donen les característiques adequades. Siguem conscients de que tots ells necessiten un acompanyament especial basat en el vincle.