Dijous 12 de març Activitats d’ampliació i aprofundiment a l’escola

 

Els infants i joves d’altes capacitats per la seva pròpia naturalesa gaudeixen aprenent però això no sempre és evident a l’escola. La seva curiositat i les ganes de novetat o d’aprofundiment solen ser elements que apareixen quan son petits i desgraciadament, en molt casos, es van esvaint amb l’edat.

Una de les primeres propostes d’intervenció educativa amb aquests alumnes és fer propostes d’ampliació. Si parlem de roba d’hivern a infantil i introduïm: jersei, jaqueta, pantaló, guants, barret de llana i bufanda. Amb ells podem ampliar introduint més roba d’hivern: la jaqueta es pot ampliar amb l’abric, l’anorac, la gavardina, l’armilla, la trenca... aquí apareix més vocabulari de peces de roba, de teixits, de llocs on guardar-ho o comprar-ho, de qui ho produeix... Si estem parlant de muntanyes podem ampliar proposant les muntanyes més altes de cadascun dels continents. Si estem parlant d’alimentació i nutrients podem proposar que facin la valoració nutricional de cinc elements que tinguin a casa partint de les etiquetes.

Aquestes ampliacions poden estar relacionades o no amb els seus interessos. Aquestes propostes no haurien d’afegir-se a la proposta que es fa a tots els alumnes (exercicis o deures). El fet de ser d’altes capacitats no vol dir que hagin de fer més feina sinó que hem d’adequar la feina a les seves necessitats. Per alguns la feina dels companys és fàcil i repetitiva, alguns la fan per disciplina amb més o menys èxit (a alguns els costa molt posar-s’hi i al final ho fan en molt poc temps, les famílies així ho comenten), altres ho eviten fins el darrer moment... La proposta pot ser que facin la feina mentalment i no l’hagin d’escriure a la llibreta i a les fitxes, que els permeti estar al corrent a l’hora de corregir-ho a classe.

Les propostes d’ampliació i aprofundiment haurien de ser interessants per elles mateixes. Algunes propostes són d’entrenament. Hi ha infants que tenen molt bon vocabulari, un bon raonament però el seu pensament va tan de pressa que no ordenen les idees i de vegades no els entenem. En la llengua oral podem preguntar i ajustar però en la llengua escrita, no. Això és un gran handicap en un examen escrit. Hem d’endreçar pensament i discurs. Això ho farem a través d’exercicis de redacció i lectura. Començarem per coses molt simples, definint objectes, donant altres usos a objectes habituals... una frase, poques línies, per arribar a un relat endreçat. És molt important que facin aquest entrenament. Per alguns resulta difícil entendre el perquè. En aquest moment no crema res, els resultats són bons, però sabem que aquest és el seu taló d’Aquiles. Al llarg de tota la Primària potser no se’ls demana fer aquest tipus d’exercici però si no ho entrenen d’una manera sistemàtica quan ho hagin de fer a l’ESO o al Batxillerat poden bloquejar-se i plegar per alguna cosa que no és tan difícil però requereix entrenament, no ve de sèrie. De vegades la seva relació amb l’error, la seva rigidesa i la necessitat de perfeccionisme els juga una mala passada.

Les feines d’ampliació i aprofundiment no sempre han de ser públiques: explicar a tota la classe el que han fet, anar a altres grups a explicar el que han aprés... Poden ser presentacions de resum dels temes treballats que fa servir el mestre per repassar, Kahots del llibre de lectura amb preguntes fàcils, difícils i molt difícils, poden ser la base o parts de caixes d’aprenentatges... que no mostren la seva autoria i que només el mestre sap qui ho ha fet i queden com a material de l’escola o de la biblioteca.

Quan proposem fer un treball sobre una malaltia significativa per l‘alumne mentre estem veient el cos humà pot ser viscut com un detall, una complicitat, i mai hauria de ser una carrega feixuga encara que hi hagi un nivell d’exigència elevat. La comunicació amb l’alumne ha de ser fluida i de confiança.

Aquests exercicis han de comportar un punt d’exigència i els hem d’animar perquè facin l’esforç de fer-los amb ganes. És una proposta de futur. Per alguns és un esforç inútil per avui perquè els seus resultats no es poden veure millorats però hem d’aconseguir que ens comprin l’aposta de futur, és pel seu bé.