Dilluns 23 de febrer La curiositat a classe

 

Un infant d’altes capacitats curiós a classe a qualsevol curs de Primària pot ser una com una bomba. Com fer-ho perquè no perdi la curiositat? Avui veurem dues situacions molt habituals en les que es requereix el treball conjunt de la família i l’escola:

Situació 1

A classe ens trobem amb un infant hiperpreguntador. Pregunta rera pregunta, una ma sempre aixecada (si hi ha una bona contenció) i en el pitjor dels casos preguntes llençades sense control; o unes preguntes que serveixen per concretar, ampliar o, fins i tot, despistar als altres, perquè ell relaciona des del que sap, no des del que saben els altres. Certament no és fàcil de gestionar i dependrà molt de la edat de l’infant.

Alguns detecten que les seves preguntes no són sempre benvingudes (comentaris dels companys, cara del mestre...) i comencen a reduir el nombre de preguntes fins que no en fan cap.

N’hi ha que no se n’adonen que les seves preguntes distorsionen el bon funcionament de la classe i continuen sens parar distorsionant més i donant una imatge que els costarà treure’s de sobre.

Perquè els primers i els segons mantinguin la seva curiositat només necessitem una llibreta on anotar les seves preguntes. (Han de saber escriure, això ho facilita molt). A mida que passa la classe moltes preguntes es van solucionant amb l’explicació o les activitats. Finalment queden potser dues o tres preguntes que no s’han resolt i poden ser aquelles que s’emporta a casa per cercar la resposta amb els pares o germans grans. Jo els dic les preguntes de la nevera perquè van a un full que es penja amb un imant a la nevera de casa. Al llarg de la setmana algunes es van tatxant perquè perden interès o es responen entre tots i en queden algunes pel cap de setmana. Pot ser el moment de resoldre-les en família.

Amb aquest senzill recurs aconseguim que aprengui un munt de coses:

1.- aprendre a esperar (a alguns infants els costa molt ajornar la gratificació de l’explicació o la resposta, i aquest és un bon entrenament).

2.- aprendre que hi ha coses que en un moment semblen imprescindibles i urgents però que el temps ens diu que no ho eren.

3.- aprendre la importància de construir bones preguntes. 

4.- aprendre amb els pares la manera de cercar informació (als llibres, amb l’ordinador, preguntant a altres persones...).

5.- aprendre la satisfacció de trobar respostes.

6.- aprendre que podem satisfer la nostra necessitat d’aprendre sense fer-ho saber a tothom tot preservant la nostra imatge. Aquesta reflexió la farem quan són més grans.

Situació 2

Quan el mestre fa una pregunta a l’aire, a la classe, sense receptor citat; alguns tenen la necessitat de respondre sense donar temps a pensar als altres. Alguns no entenen perquè no poden donar ràpidament la resposta perquè la saben... aquí necessitem un bon contacte amb el mestre perquè pugui fer saber que ho sap i el mestre faci recepció d’aquest missatge i baixi immediatament la tensió en l’alumne i no necessiti donar la resposta en veu alta. Pot anotar-ho a la llibreta, si ho desitja. Heu pactat que en aquesta situació, no li preguntaràs el primer però si la classe no reacciona correctament... el tercer o quart, si. Amb aquest recurs, aconseguim baixar la tensió de l’alumne però no tapar la seva curiositat i ganes d’aprendre.

Tots dos recursos requereixen haver-ho parlat abans. Explicat què farem i perquè ho farem. Ho podem entrenar en fred. Necessitem només una llibreta i un llapis que haurem de tenir sempre a la taula o al calaix i que compartirem per a totes les matèries. Caldrà parlar-ne amb la resta de mestres. Algun dia ens podem interessar en com va aquesta llibreta, què hi té anotat, com funciona el llistat de la nevera... A partir d’aquí anirem ajustant segons les necessitats de cada infant.

Atenció!! Amb la millor de les voluntats un professor li va dir amb un alumne de Quart que podia fer dues preguntes. El que semblava una bona solució en mans d’un infant d’altes capacitats va ser terrible. L’infant mai preguntava a primer hora del matí pensant que si hi havia alguna cosa interessant a la tarda ja no tindria la possibilitat de fer la pregunta. El mestre aviat va oblidar la proposta però per a ell era una càrrega cada dia. Observava què passava: quantes preguntes havia fet, quantes li quedaven. Estava més ocupat en això que en el que es deia classe o en el que aprenia. El seu focus estava en les preguntes i la seva rigidesa li jugava una mala passada. El que havia de ser una solució s’estava convertint en un altre problema del que el mestre no n’era conscient. Havien baixat les seves preguntes a classe però el mestre no sabia per què. L’acompanyament d’aquest infant ens va aflorar una situació que el mestre no hagués descobert mai.

En altres posts hem parlat de la importància de tenir unes sessions de tutoria individualitzada sistematitzada per poder comentar aquestes coses de funcionament. No ha de ser molta estona. Poden ser deu minuts setmanes amb alarma a l’inici, als vuit minuts, i al final per optimitzar el temps (ells, si estan a gust l’eternitzarien).

És molt important que preservem les seves ganes d’aprendre és un actiu important però no pot hipotecar les ganes d’aprendre de la resta de la classe. L’equilibri, no és fàcil, però és imprescindible.

Dijous 22 de gener Necessitat de sensibilització i formació

 

Quan identifiquem un infant o jove amb altes capacitats solem confirmar el que ja vèiem o imaginàvem. Objectivem una impressió. Ara, es presenta la necessitat d’atenció específica de manera oficial. Potser nosaltres ho sabíem des de fa temps, i demanàvem ajut a l’escola que potser responia amb un “no ho veig”. No sempre els infants i joves responen als estereotips que esperen els qui no tenen informació valida i contrastada.

Per això tenim clar que es necessita sensibilització i formació en altes capacitats.

En l’àmbit de les altes capacitats trobem moltes informacions no contrastades que naveguen per les xarxes, que s’exposen en mitjans de comunicació, que corren en el boca orella. Molts mestres i professors diuen..., pensen... sobre idees no contrastades. Expressió de mites i estereotips. Necessitem certa sensibilitat perquè puguin mirar amb una mirada neta i oberta sense prejudicis. Que siguin capaços de preguntar, d’escoltar, de crear un ambient de confiança que permeti que els infants i joves puguin ser ells mateixos.

Alhora, val la pena que els docents comencin a formar-se en altes capacitats. Us suggerim que beveu de fonts contrastades, amb professionals solvents ben preparats i que us proposin acompanyament. No es tracta de ser grans teòrics sinò de poder passar a la pràctica la teoria contrastada. El repte és la intervenció educativa a l'escola, a l'institut i a la universitat. També a casa però això serà motiu d'un altre escrit. El centre docent, la família i el mateix alumne, tots tres han de fer la seva part en aquest fabulós trànsit.

És important anar fent xarxa i poder tenir un interlocutor que permeti resoldre en temps real els dubtes i les inquietuds del dia a dia a les aules.

Als centres sempre hi ha moltes necessitats, i les altes capacitats no solen ser una prioritat perquè sempre hi ha altres temes que cremen més. Es freqüent que quan ho comentem amb personal directiu dels centres docents, fins i tot universitaris, sovint ens diuen que és un tema que és en cartera des de fa molts anys. Ho tenen present però sempre hi ha altres temes que passen al davant. És un tema que tradicionalment queda relegat, però aquests infants i joves pateixen encara que no sempre ho expressin, o es queden adormits sense potenciar les seves capacitats. El més perillós és que a mig termini es desencantin, deixin d’aprendre, els deixin de brillar els ulls i passin a engreixar les llistes dels qui deixen els estudis o els acaben sense pena ni glòria poden ser persones actives i plenes en tots els aspectes.

He vist infants desatesos a Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat... Alguns es van apagant, alguns arrosseguen els peus o mimetitzen amb la paret i de tant quedar-se amb gana perden la il·lusió pels nous aprenentatges. Alguns han tingut sort: hi ha hagut un punt d’inflexió i un canvi sostingut que els ha permès desenvolupar les seves capacitats i els ha portat fins a la NASA; estudis universitàris exitosos al país o a l’estranger; a investigar al CESID; a muntar i liderar empreses que van creixent; a ser autònoms en entorns científics o creatius; a ser treballadors essencials; a ser reconeguts en el seu entorn esportiu, musical o literari... El més important és que segueixen treballant per a ser la millor versió d’ells mateixos en l’àmbit que han escollit.      

Realment volem deixar-ho a l’atzar o a la sort; o comencem a treballar amb aquests infants i joves que ens necessiten? Ara és el moment! Si esteu pensant en la possibilitat de començar a parlar d’altes capacitats com a docents o com a directius d’un centre docent estem a la vostra disposició. Podeu contactar amb nosaltres a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159. Us contestarem des de Barcelona i el nostre equip, preparat i en formació permanent, posarà fil a l’agulla per fer-vos una proposta ajustada a atendre les vostre necessitats.

 

     

Dilluns 19 de gener Preparem el dia de la Pau

 

Les festes s’han de preparar, gaudir i guardar. I fer-ho amb els alumnes d’altes capacitats atenent els seus interessos pot ser molt interessant. No sempre podrem treballar amb els seus interessos, generalment treballem amb la disciplina del que han de fer.

El Dia 30 de gener es celebra el Dia de la Pau. Moltes escoles celebren el Dia de la Pau i de la No Violència.

Posar en comú el que volem fer i el que poden fer. Un cop tinguem la idea podem posar fil a l’agulla. Aquí teniu alguns suggeriments que us poden inspirar...

Si té talent lingüístic: Podem proposar cercar informació sobre Premis Nobels de la Pau i fer o coordinar les seves biografies. Podem proposar que escrigui un conte en el que hi hagi la resolució d’un conflicte. Quina proposta podrien fer sobre com distribuir els noms propis relacionats amb la Pau que hauria de conèixer tothom, al llarg de l’escolarització. Podem proposar que facin un llistat de petites accions que podem fer diàriament per ser elements de Pau (podríem fer un qüestionari mural a les persones de l’escola, quines accions creuen que ens acosten més a la Pau a l’. Podem proposar que cerqui paraules relacionades amb la Pau i potser que prepari algun joc amb elles.  Preparar un Concurs literari i/o artístic elaborant les normes, els discursos, els agraïments...   

Si té talent matemàtic: Podem proposar cercar informació sobre Premis Nobels de la Pau i treballar les seves dades (dates de neixament i mort, homes i dones, estats de procedència,...). Fer una línia del temps amb persones que han treballat per la Pau. Treballar amb dades estadístiques.  Fer el pressupost per activitats com el Concurs literari i artístic, el Torneig Multiesportiu, l’esmorzar popular... què necessitarem, quan val...

Si li agraden les ciències: Pot fer una recerca sobre invents que han treballat a favor de la Pau. Pot fer una reflexió de com el conflicte i la necessitat influeix en l’avanç de la ciència. Hi ha invents que han partit d’un error, n’hi ha una pila... com un error es pot convertir en un encert.

Si li agraden les ciències socials: Pot fer una recerca de l’evolució de les armes. Pot cercar informació de persones que van tenir contacte amb armes i desprès han estat grans pacifistes. Estudiar per què apareixen els Premis Nobel. Veure com l’entorn social i físic ha estat determinant per a persones que han obtingut el Premi Nobel de la Pau. Cercar informació sobre organitzacions que han rebut el Premi Nobel de la Pau.

Si té talent artístic: Fer caricatura o dibuix realista o versió Anime o Disney (sense IA) de Premis Nobel de la Pau, de les mestres de l’escola que treballen per la Pau a les aules, de les mares o àvies que treballen per la Pau a les cases... Preparar el Cartell del Concert o de la lectura de Poemes del Dia de la Pau. Col·laborar en la decoració del vestíbul, del passadissos o el menjador de l’escola amb motius de Pau. Fer la base perquè tots els alumnes de l’escola puguin col·laborar-hi... Fer les medalles del Torneig del Dia de la Pau o els guardons per les poesies o textos guanyadors del Concurs literari.

Si té un talent musical: Cercar, enregistrar peces musicals perquè aquell dia es pugui entrar i sortir de l’escola amb una música de la diada. Si toca algun instrument enregistrar o tocar alguna peça en directe (dependrà de si vol passar desapercebut o no). Preparar alguna peça amb altres alumnes que també toquen instruments. Composar una peça per aquesta diada (els lingüístics potser hi poden posar la lletra, o trobar algun poema o text per musicar). Partint de músiques del món molt diferents a la nostra tradició trobar músiques que parlin de Pau. Composar la Fanfarria pel moment de lliurar les medalles del Torneig del Dia de la Pau.

Si té un talent esportiu: Poden preparar en grup una Gimcana esportiva o un torneig multiesportiu amb el rerefons del joc net. Poden preparar activitats per reflexionar sobre la importància de la participació, de ser el millor, de guanyar o aixafar al contrari, i posar en valor la Pau sobre l’individualisme o el sentit de pertinença a un club.

Si gaudeix sent la cirereta del patís: Poden donar la benvinguda el Dia de la Pau, explicar les activitats o presentar-les. Poden coordinar el grup d’explicació que informarà a tots els grups de l’escola del que poden trobar al passadís i com s’ha fet. Poden tocar algun instrument, assajar alguna cançó amb algun grup o amb voluntaris a l’hora del pati per cantar-la al vestíbul a l’entrada o sortida de l’escola. Poden donar les medalles del Torneig Multiesportiu del Dia de la Pau.

Si prefereix mimetitzar amb la paret, passar desapercebuts: Poden fer activitats: kahoots per les classes sobre la diada o el que hagin treballat a classe, fer caricatures o dibuixos sense signar-los, fer textos per saber a quina persona podrien pertànyer... activitats en les que la seva persona quedi preservada però la feina feta pugui ser elogiada.

Aquesta intervenció educativa pot ser l'inici de moltes. És com un tastet en el que ens podrem acostar als seus interessos i les seves habilitats. La primera sempre ha de ser molt pautada i seguida. L'activitat dependrà de l'edat dels alumnes i la seva autonomia. Us proposo prendre notes del procès i del producte, així podrem ajustar de cara a properes edicions.

  

 

Dijous 15 de gener Intervenció educativa en altes capacitats (1)

 

La peculiaritat dels infants i joves d’altes capacitats és innegable. Necessitem una lupa per veure les seves necessitats. Aquestes necessitats requereixen una intervenció educativa específica a l’escola. En aquest punt les escoles s’esveren perquè ja tenen un circ de més de vint pistes a cada classe i s’obre la obligació, per llei (no sempre atesa), de fer una intervenció educativa adequada als infants i joves d’altes capacitats.

Avui proposarem intervencions que no requereixen cost econòmic. Parlem d’aprofitar activitats per l’aula, informació de les activitats de l’escola, activitats que ja fem a l’escola o la preparació de decoracions, activitats teatrals o festives... Fem un primer llistat amb cinc activitats en els dos primers grups. Parlarem de les altres més endavant.

Quan proposem activitats necessitem tenir en compte:

-   El temps per a proposar, acompanyar, fer i revisar l’activitat. La primera vegada haurà de ser molt pautat i després es pot relaxar però mai evitar.

-    Explicar concretament què proposem que facin i marcar dates d’avaluació contínua del projecte. Malgrat tenir coneixements pot no tenir el criteri per adequar-los al seu públic objectiu o a la situació específica. Podem deixar la pilota a la seva teulada però haurà de concretar i justificar el què, el com i el perquè.

-  El seu nivell d’expertesa en l’execució de l’activitat (saber fer una gràfica, un mural, saber fer un kahoot, una presentació, ...), podem donar l’explicació perquè siguin capaços de fer-ho.

-     Informar que, en els casos que sigui possible, l’autoria de l’activitat quedarà entre el professor i l’alumne. Parlem d’incrementar la feina i la satisfacció personal però no en la seva versió social. No es tracta de posar en evidència a cap alumne (no cal que passi per les classes explicant el què ha après, com ho ha fet o com ho han de fer els altres...)

-     Abans de mostrar-ho en públic cal fer una darrera prova.

-   Tenir en compte què deixarà de fer. No es tracta de que tingui més feina sinó una feina més elaborada o amb un nivell diferent (sense fer coses d’altres cursos, a l’inici). En alguns casos podem proposar que faci els exercicis al llibre, no a la llibreta, o amb una resposta breu o sense copiar enunciats...  

Activitats d’aula

1.- Fer un kahoot sobre un llibre de lectura.

2.- Fer una presentació-resum d’un tema d’estudi.

3.- Cercar poemes sobre un tema, època o autor, concret per aprendre o per ampliar.

4.- Fer una cançó amb els noms dels ossos que estudiem.

5.- Crear problemes de matemàtiques amb el que estem treballant a classe.

 

Informació de les activitats de l’escola

1.- Fer escrits sobre les activitats especials de l’escola per la web.

2.- Fer fotografies / dibuixos de les activitats especials de l’escola per la web.

3.- Fer les invitacions per a pares per activitats de l’escola (base on line).

4.- Fer les cartes d’agraïment per les persones que ens han atès en les sortides escolars.

5.- Fer el disseny o la composició de les felicitacions de Nadal o d’un record de final de curs amb dibuixos realitzats per tots els companys.

Primer hem de pensar si és possible. Després m’agradaria que aquestes activitats no siguin només per a ells (els identificats) sinó que podríem crear un grup (el pom de dalt de la classe) perquè puguin treballar de manera individuar i posar en comú. Després és important agendar-ho. Fer-ho possible.

Ja tenim un primer pack d’activitats per a fer amb els infants i joves d’altes capacitats. Ho hem de tenir tot a punt, i després plantejar-los a ells aquestes activitats per que siguin més adequades per a ells i elles. Ells tenen la darrera paraula però a nosaltres ens compet proposar aquelles coses que sabem que els faran bé. Som els adults i els professionals.   

A continuació serà el moment de parlar-ho amb ells. De fer la proposta del que és possible i de preguntar què els sembla i què restem de feines. Ells poden reflexionar i donar la seva opinió per compartir els seus suggeriments que poden ajudar a complementar aquestes activitats.

Comenceu en petit. Un primer pas. Una petita activitat. Primer ho prepareu, desprès els hi proposeu, més endavant caldrà explicar-ho a classe i explicar que si algú s’hi volgués afegir més endavant, ho podeu estudiar. 

Ànim i endavant!

Dijous 4 de setembre Preparem la tornada a l’escola 2 (Docents)

 

Quan comencem a treballar amb alumnes d’altes capacitats hi ha tres paraules clau: en el post de dilluns vam parlar del VINCLE i avui és el torn de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

No podem conèixer si no observem. L’OBSERVACIÓ ens porta a prendre nota d’aquelles coses que ens criden l’atenció. Es tracta de fer un registre molt breu però exhaustiu. Potser escriurem només una paraula i senyals de en quin moment es produeix. Això ens permetrà veure la freqüència i la forma diferent del mateix fet o amb diferents persones. Aquestes notes ens donaran molta informació que podrem contrastar en les entrevistes individuals. Recordeu que nosaltres veiem una conducta i treiem les nostres conclusions partint d’infants normotípics però no sabrem el per què, el que la produeix, el que l’exagera, el que fa que es repeteixi... si no ho preguntem a l’interessat (que sovint elaborarà la resposta amb nosaltres o la tindrà esperant que algú li pregunti).

Trobem infants i joves que es poden mostrar de maneres molt diverses per això serà molt important que posem el focus en l’observació de les seves activitats diàries. Tenim des de l’alumne perfecte que aprèn de pressa, fa les feines proposades a la perfecció en el seu temps i forma, que intenta passar desapercebut a classe o ajuda; també tenim aquell que s’avorreix, té una bona comprensió però després de fer-ho una vegada comença a cometre errors perquè no hi posa atenció; podem tenir també aquell que sap moltes coses de fora de l’aula però no de dins de l’aula o aquell que no vol participar i mostrar el que sap o el que només vol treballar a la seva manera. La diversitat és molt important i no són de color verd pel que ens poden passar desapercebuts. Per això si tenim una identificació cal llegir-la atentament i treure la informació que necessitem i corroborar-la amb la observació.

Acabem amb l’EQUILIBRI. Consisteix en conèixer i atendre les seves necessitats. Els alumnes d’altes capacitats, com tots, tenen necessitats cognitives, emocionals i socials. L’escola és un laboratori de vida, un centre d’entrenament, la possibilitat d’experiències de tota mena al llarg dels anys d’escolarització. Això no ens ha d’espantar. És un gran oportunitat, un seguit d’oportunitats.

Com infants i joves que són, hi ha vegades que no són conscients de totes les seves necessitats. Solen saber que necessiten saber més però no sol·liciten millorar la paciència i l’espera i també és una de les seves necessitats.

Per a mi, com a especialista en la intervenció educativa d’aquests infants i joves és imprescindible posar en marxa un dispositiu que permeti que l’alumne s’adapti a l’escola però també que l’escola s’adapti a les seves necessitats. Això es pot fer amb relativa facilitat i sense la necessitats de fer coses estranyes. Hem de pensar que forma part d’un col·lectiu d’alumnes dins d’un centre i dins d’una aula amb tot el que això comporta. Tots, família, alumne i docents hem de ser conscients de que no es pot fer tot però sí que s’ha d’atendre les seves necessitats dins de l’escola inclusiva.

Comencem pel “Toca no negociable”. Aquí estem en el punt que l’alumne s’ha d’adaptar a l’escola. A l’horari, les normes, la manera de treballar (agenda, llibretes...), bata, uniforme...

Continuem pel “Toca negociable”. Aquest és el punt en el qual l’escola s’adapta a l’alumne. Veiem un exemple. A l’escola cal llegir però a Quart de Primària es proposa “La formiga Piga se’n va d’excursió” i el nostre alumne és molt bon lector, de fet està llegint “El Hobbit” i està gaudint amb les descripcions. La mestra pot continuar fomentant la lectura acompanyant-lo amb el seu interès. Pot creure que és interessant que llegeixi el llibre proposat i faci les activitats que fa la classe o el control de lectura però no seria convenient que el “castigués“ a llegir tot el trimestre  un llibre que està molt per sota del seu nivell lector i els seus interessos. En els moments de classe de lectura en veu alta o comentari del vocabulari li podem proposar altres activitats com col·laborar amb el préstec de la biblioteca del centre, entrar els llibres de la biblioteca a l’ordinador, llegir amb infants de Primer de Primària que els agrada llegir...

Tot el que es fa a l’escola es reparteix entre negociable i no negociable. Això requereix conèixer la seva situació i haver fet una reflexió seriosa sobre el que fem a l’escola: continguts, procediments... Un alumne que té altes capacitats pot invertir algunes de les hores de classe en altres tasques perquè no perdrà el fil si tots ho tenim en compte.

El curs és llarg i dona per a moltes ocasions diferents d’aprenentatge. En el cas de tots els infants està ple d’oportunitats i pels alumnes d’altes capacitats encara més perquè fan reflexió sobre com aprenen amb facilitat.

No patiu, anem pas a pas. Si necessiteu més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres a info@altescapacitats.cat Fem assessorament, formació, acompanyament a famílies i centres. Estem a disposició de qui vulgui saber més en l’àmbit de les altes capacitats.

Dilluns 1 de setembre Preparem la tornada a l’escola (Docents)

 

Avui és un d’aquells dies que tenim marcat en el calendari personal tots els docents: inici de curs oficial. Sabem que no comença avui perquè ens ha portat temps de pensar-hi, de preparar activitats, pensar-les... Però avui tornem al centre i posem oficialment fil a l’agulla per cosir aquest nou curs 2025-26.

Com tots els nous cursos ve carregat d’espectatives i il·lusions que haurem d’anar confirmant dia a adia, hora a hora. Sabem que hi haurà de tot però hem d’aconseguir que el còmput global sigui excel·lent. Nosaltres com a docents, els infants i les famílies i la societat... tots mereixem que així sigui.

Potser aquest curs tenim un infant o jove identificat amb altes capacitats a la nostra classe. Tenint en compte que entre superdotats i talentosos s’estima que hi ha un 20 per cent de la població, no seria res estrany. Potser no estan identificats però es veuen o són dels que estan ben amagats perquè no s’ho creuen ni ells, o elles s’amaguen i mimetitzen amb la paret per prudència mal entesa. Bé, si aquest és el vostre cas esteu en un bon lloc. Al llarg del curs anirem parlant d’altes capacitats i com acompanyar-los i atendre’ls també des de l’escola. Aquest blog que està actiu des del 2013 hi podeu trobar en l’històric molta informació. Escrivim dilluns i dijous però no sempre és per mestres, també és per famílies però la informació pot ser molt valuosa per entendre i poder acompanyar aquests infants i joves.

El primer consell seria CALMA! No patiu abans d’hora perquè segurament serà un patiment inútil. Els infants i joves d’altes capacitats són molt diversos i no hi ha receptes màgiques que serveixin per a tots. Haureu de fer servir recursos que ja teniu com a docents, si no us quedeu enganxats en idees prefixades o en mites no corroborats científicament ja teniu molt de guanyat.

Hi ha tres paraules clau que començarem a treballar en els posts d’aquesta setmana: VINCLE, OBSERVACIÓ i EQUILIBRI.

Comencem pel VINCLE. Relació necessària per a tots els alumnes amb el docent-tutor i imprescindible pels alumnes d’altes capacitats. Si aconseguim un bon vincle ens entendrem amb la mirada i no podrem assegurar un bon curs però sí que les situacions que s’aniran succeint seran molt més “portables”. Quan diem que ens hem d’entendre amb la mirada volem dir que trobarem la manera de dir-li: para, ara és el moment, espera un moment, en parlem després... sense paraules i sense que el seu nom soni i ressoni a la classe. Per aconseguir això podem començar amb una trucada o mini entrevista abans de l’inici de curs. Necessita saber que sabem la seva situació i que estarem allà per acompanyar-lo. No tenim vareta màgica, ni pocimes màgiques, però estarem atents per fer un bon curs. Obrim una comunicació que haurà de tenir un tempo que portem nosaltres (alguns d’ells poden ser molt intensos i molt impulsius i podrien voler que només ens dediquéssim a ells). Caldrà diferenciar les urgències del que es pot esperar. Aquí l’edat i l’autocontrol és important però es pot anar treballant.

La sessió d’inici de curs és bàsica per a molts infants o joves que pateixen per l’inici de curs i aquest primer contacte els ajuda a rebaixar la tensió. Si a més podem donar un temps de reunió setmanal (els deu primers minuts del pati de dijous, si no hi ha contraordre) serà fantàstic quan els comencem a posar en marxa i som ben puntuals a l’inici i al final. Si queden coses pendents passen a la setmana vinent. És poc però suficient per començar. Ens servirà per concretar les coses més importants i revisar la setmana i preparar la següent. La constància és essencial per un bon funcionament. És important que est comprometis només al que puguis complir (si ha de ser quinzenal, “acepto pulpo como animal de compañía” però marqueu-ho a la vostra agenda i si hi ha contraordre, aviseu). És important crear i mantenir la confiança, sinó no tindrem vincle i serà com intentar que rodolin rodes quadrades, es pot fer però necessitem altres elements diferents (rodets).

Aquella mirada ens pot portar a frenar-lo en una pregunta a la classe quan aixeca la mà fins el sostre dient “jo, jo, jo”, o a animar-lo a contestar una pregunta difícil quan vol amagar-se... Com tots els infants són molt permeables a un somriure o a una mirada de complicitat... aprofiteu-ho. També en trobareu que semblen esquerps o tímids perquè no saben mantenir la mirada però en poden aprendre. Quan els canals de comunicació estan clars tot és més senzill. Una llibreta sobre la taula perquè pugui apuntar les preguntes, suggeriments, idees i relacions que fa pot ser molt interessant perquè no necessiti interrompre constantment la classe per aquells que ho necessitin. Hi ha moltes eines senzilles que podem fer servir amb ells... les anirem descobrint poc a poc. Res serveix per a tothom, però a tothom els serveix alguna cosa...  

Dijous parlarem de l’OBSERVACIÓ i l’EQUILIBRI.

Dijous 27 de març Les notes i les altes capacitats

 

Avui només parlarem de que el que es fa a classe hauria d’estar reflectit als butlletins de notes (en qualsevol de les seves versions). És important que deixem constància del que es fa a l’aula com a intervenció educativa específica per les altes capacitats de l’alumne i de quin és el seu aprofitament.

Tot prové del Pla Individualitzat. En ell es defineixen, sovint a grans trets, les activitats que es proposaran al llarg del trimestre. És important que estigui clar també en aquest document com es farà l’avaluació del resultats, si aquestes activitats tindran un reflex en la nota de la matèria o si es comptabilitzarà a part.  Qualsevol de les opcions és bona. El que sí és important és que quedi reflectit en el butlletí de notes. Potser només es pot fer a mà perquè el format informàtic és massa rígid i no contempla aquesta situacions que es dona a la vida real. Cal que quedi constància perquè si l’alumne o el mestre no ho viuen com quelcom necessari i important deixaran de fer-ho o es convertirà en un bolet només per moments puntuals.

En el Pla Individualitzat podem trobar alguns activitats com:

-  Atenció tutorial específica (entrevistes sistemàtiques,intel·ligència emocional i gestió d’emocions, propostes d’autoconeixement, ...).

-      La reducció de tasques mecàniques (deures) per canviar-les per altres propostes.

-      Activitats d’ampliació o aprofundiment.

-     Col·laboració en l’acompanyament d’alumnes amb dificultats (si ho desitja).

-     Participació en activitats d’altres cursos (conferències, tallers...).

-     Participació en activitats externes a l’escola/institut (concursos, col·laboracions).

-     Treballs en grups reduïts homogenis.

-  Preparació de materials o tasques pels seus companys (kahoots, activitats de laboratori, acompanyament de lectura, tasques a la biblioteca del centre, revista del centre –fotografies, dibuixos o textos-, preparació de materials decoratius per espais comuns o representacions teatrals...).

-     Explicació de l’Aprendre a Aprendre (Metacognició).

-  Concreció de tasques en els treballs cooperatius (treball individual i alhora participar plenament del treball en grup: proposar idees i no imposar-les, seguir les normes i acords del grup, participar activament en la cerca dels materials i la posada en comú en el grup i a la classe, quan així es requereixi).   

Els butlletins de notes haurien de registrar aquelles activitats específiques, diferents de les dels seus companys, que l’alumne d’altes capacitats ha fet durant el trimestre. També aquelles que se li han proposat i no ha dut a terme. L’avaluació de resultats i de materials ens servirà per prendre decisions pedagògiques pel següent trimestre i concretar la intervenció educativa específica.

Pensem que per una banda, els docents hem de fer constar el rendiment de l’activitat però també hem de tenir en compte l’avaluació dels materials. Cal saber si han estat adients, si els hem introduït en el moment adequat, amb les explicacions necessàries i l’acompanyament requerit. Els alumnes d’altes capacitats tenen facilitat per aprendre però no neixen amb els recursos apresos. Aquests infants i joves no venen amb el pack de continguts i procediments sota el braç. Si els acompanyem, i estimulem podem ajudar-los a que despleguin les seves capacitats.

Dilluns 17 de març Comunicació no violenta i altes capacitats

 

Les altes capacitats combinades amb l’alta sensibilitat fan que els infants i joves es sentin sovint diferents als seus iguals (nascuts el mateix any). Un nen de sis anys va ser molt clar en la seva definició d’ell mateix: “sóc una peça de puzle, però no del puzle de la meva classe. Hauré de seguir buscant...”. Alguns són especialistes en fer metàfores entenedores per a qui els vol escoltar. I sí, potser tenen el mateix número de peu o la mateixa talla de xandall o de bata però els seus interessos, jocs, velocitat d’aprenentatge, preocupació pel món, per les grans preguntes... és ben diferent. Es senten diferents i com els altres són més, sovint fan un lectura negativa de la seva diferència.

Necessiten bones estratègies per comunicar-se i la Comunicació No Violenta pot ser un molt bon recurs.

La Comunicació No Violenta apareix a inicis dels anys 60 als Estats Units de la mà del psicòleg Marshal Rossemberg. Actualment està tenint un nou ressò i molts professionals l’adopten perquè és un recurs provat que pot millorar la comunicació interpersonal (i també la intrapersonal). Es basa en quatre elements senzills que sovint oblidem. Primer observació, segon definir què sento, tercer definir quines són les nostres necessitats i quart expressar-les en una petició ben formulada: clara, concreta i d’una manera ferma però assertiva.

Aquesta corrent entén com a violència el que ens allunya dels altres, allò que ens fa sentir malament. S’associa aquesta manera agressiva d’actuar i comunicar-se amb el xacal.

Allò que ens apropa és no violència: entesa, afecte, consideració, acceptació , respecte, contacte. Però no es tracta de cedir a les pressions dels xacals. No es tracta de transigir, rebaixar-se, cedir... per evitar el conflicte. Es tracta de ser ferms i posar límits d’una manera assertiva, i aquest paper l’han associat amb la girafa.

Un infant que coneixia aquesta tècnica deia “mare, no m’ho digues amb xacal, digues-m’ho en girafa”.

Com en molts altres comportaments apressos i no innats necessitem temps d’entrenament i una certa constància però és molt interessant i respectuós. Podeu cercar informació als llibres i ara se’n fan cursos i xerrades. És molt interessant, val la pena pensar-hi, practicar i integrar aquesta nova forma de comunicació.

Dijous 27 de febrer Dijous Gras! Carnaval i altes capacitats

 

Quan jo estava a l’escola, el Carnaval era quasi la millor època de l’any. Un temps que s’omplia de color, complicitat i somriures... Començàvem escalfant motors i a partir de dilluns cada dia havíem de portar alguna cosa... barrets, corbates, pijames, pentinats divertits i acabàvem el Dimecres de Cendra amb un mitjó de cada color perquè tornàvem a la normalitat i es podien amagar fàcilment. Per a mi era una festa molt completa. Per a molts alumnes també era un motiu d’alegria però sempre hi havia algú que hagués volgut esborrar aquesta setmana del calendari i van estar molt contents quan van passar a la ESO i van evitar totes aquesta preparació. Sempre parlem de la gran diversitat entre infants i joves d’altes capacitats i aquest tema no n’és una excepció. Hi ha moltes coses que poden desagradar a aquests alumnes o no (però no el desagradament de caprici sinó que els fa mal, encara que no ho puguem entendre). Cal posar la lupa en cadascun d’ells i preguntar directament sinó no ho sabrem... Aquestes poden ser algunes de les coses que els poden costar:

- Hiperestimulació de colors,

- Vergonya, sentit del ridícul propi o del grup al transport, a l’aula... per disfressar-se o posar-se un detall,

- Dificultats de coordinació per la coreografia,

- Dificultats per escoltar la música en un volum molt elevat,

- Molta gent.

Mentre per a uns pot ser una gran dificultat per a altres pot ser una motivació extra i si poden participar en la decisió o elaboració per alguns l’alegria és més plena.

Un dels objectius de l’escola és aconseguir que tots els infants i joves arribin a desenvolupar les seves capacitats. Seria ideal que tots poguessin gaudir de les festes. Amb la repetició cada curs i la participació en activitats diferents (activitats artístiques, servei d’ordre, comunicació, fotografia, coreografia...) puguin trobar el seu lloc i gaudir de la festa. Generalment l’absència aquest dia no hauria de ser la resposta. Per això és tan important començar amb edats primerenques per anar testant diferents activitats.  

Quan són més grans els podem suggerir que treballin en la part artística: carrossa, disfressa, música, atrezzo, coreografia... Alguns gaudeixen participar en la preparació, el servei d’ordre o ajudant als grups dels més menuts a disfressar-se o maquillar-se.

Al llarg de l’escolarització seria bo que facin aquests tastet d’activitats. És important que siguin conscients en que estem fent un camí per trobar on es senten més còmodes, sovint és en zones que ells no havien pensat que existien. Tenir experiència de diferents tasques fan que al llarg dels anys pugui trobar el seu lloc, algunes feines que voldrien repetir i altres que ja ho han tastat però no hi volen tornar. Si parléssim amb ells des de petits i els plantegéssim aquestes activitats amb aquesta finalitat crec que entrarien molt millor i serien capaços de viure millor el Carnaval i la seva preparació. Alguns no entenen perquè perdem tant temps en aquesta festa i és perquè no saben què estem aprenent: preparar la festa, viure-la i guardar-la; aprendre a gaudir de la feina i la festa.

Si realment poguéssim fer això amb aquests infants perdríem l’absentisme, de vegades contagiós a altres alumnes. Com tantes vegades ens trobem metodologies que poden ser bones per altres alumnes i imprescindibles pels infants i joves d’altes capacitats.      

Aquesta festa de Carnaval és potser la més cridanera i estesa en el nostre món occidental i a la qual arribem a partir d’un fet religiós que de vegades els infants desconeixen i és necessari ampliar la cultura també en aquest aspecte perquè per a ells i elles el per què és molt important. Recordeu que quan el mar puja, pugen tots els vaixells, se’n beneficien tots!

Si per aquest any has arribat tard, pots començar a pensar-hi pel curs vinent. Podeu començar fent la valoració d'aquest Carnaval i veure què els agradaria canviar pel curs vinent... parlem-ne!

Dilluns 17 de febrer Pensaments intrusius i altes capacitats

 

Molts infants i joves d’altes capacitats tenen un cap que no para de pensar. Fan associacions constants, valoracions constants, preguntes constants... Les hores de classe no solen frenar aquest procés pel que és fàcil que semblin absents, absorts en el món dels seus pensaments.

Exemple. Només feia Primer de Primària i tots els companys ja estaven en fila amb la jaqueta posada i la motxilla a l’esquena per marxar. Ell continuava a la seva cadira totalment aliè a la situació que l’envoltava. La mestra ja portava sis sessions de feina de seguiment amb nosaltres. S’hi va acostar, es ja ajupir per posar-se a la seva alçada i li va preguntar amb veu baixa: “”Què penses?”. Ell va respondre: “Què faria si fos president del govern”. La mestra va continuar. “Ara hem de marxar cap a casa, és l’hora, però demà a l’hora del pati, si vols m’expliques què has pensat.” En un altre moment potser aquest infant se’n hagués endut un crit: “Mai estàs atent!”, “Ets l’últim!”, “Sempre vas al revés!”. Cap d’aquestes frases ajuda ni a la seva valoració com a persona ni a com el veuen els companys i potser valida que se’l pugui cridar o menysprear perquè és diferent.

Proposta. Què els podem proposar quan arriben aquests pensaments que els allunyen de la classe? Primer que en siguin conscients. Després que en prenguin nota en una llibreta especial i que els deixin marxar perquè hi pensaran més tard, quan hagin acabat les classes. Ara no toca. Clar que cal tenir molta força de voluntat o ser molt políticament correcte per deixar passar allò apassionant (ser president del govern) i tornar a les sumes que ja coneix (ho podeu canviar pel contingut que vulgueu). Potser a Primer de Primària és molt difícil però a Batxillerat si no tenim l’hàbit l’ha d’agafar ràpidament perquè si ens allunyem mentalment ens podem perdre coses importants de la classe. El professor passa molta informació entre línia. Identificar, anotar, deixar passar, tornar a l’aula és un exercici que es pot aprendre amb voluntat i entrenament. Reeduca la nostra atenció, fa que posem el focus en el que toca i no només en el que ens agrada. Saben per experiència que la seva atenció és molt poderosa perquè sovint se’ls enganxen els coneixements sense fer cap esforç, l’atenció va per lliure. Quan són més grans arriba el moment d’orientar l’atenció per seguir aprofitant els seus beneficis.

Conclusió. Parlar-ne, pensar-hi, entrenar, buscar estratègies pròpies pot ser un molt bona idea per mantenir a ratlla els pensaments intrusius. Evitar-los portarà un gran desgast, una solució incerta i poc eficaç. En parlarem un altre dia però... no cal lluitar totes les batalles.

Dijous 13 de febrer Feines repetitives i altes capacitats

Molts infants i joves fan servir la repetició com a recurs per a consolidar aprenentatges. Generalment els alumnes d’altes capacitats no comparteixen aquesta metodologia per aprendre. Un cop ja han assolit els coneixement les feines repetitives es tornen tedioses i baixen l’atenció i interès i cometen errors que si estéssin atents no cometrien. A això s’agafen alguns docents per negar les altes capacitats de l’alumne que “comet errors”. Tenen tota la raó, els errors hi són però caldria veure per què els comet. Sí, poden cometre molts errors i encara que repassin no els veuen per que no estan connectats. Si els demanem tota l’atenció per fer per fer, per exemple dues operacions, la posaran i potser no cometran errors però si el que té al davant és un tirallonga d’exercicis iguals... poden cometre molts errors inexplicables per algú que ho sap fer. (perquè poden no tenir la picardia del cumplimiento (cumplo y miento).

Un cop tenen un coneixement adquirit no haurien de fer feines repetitives, en el seu lloc han de fer feines d’aplicació, aprofundiment o ampliació. Hi ha vegades que tenen coneixements adquirits abans de que els adquireixin a l’escola però no perquè els pares els han ensenyat sinó perquè ells ho han inferit, associat, cercat, desenvolupat... És molt important fer una avaluació inicial del que saben abans de començar un tema. Recordeu que de vegades saben però el que no saben és posar paraules per explicar-ho, però quan els hi expliquem ràpidament els seus ulls diuen: “ah, sí!”

Si els podem explicar el per què dels exercicis els faran amb coneixement de causa. La metacognició és imprescindible en aquest cas. Perquè aquesta guspira posi en marxa la motivació. Pintar enforteix la mà i la relació mà-ull per poder escriure. Fer les operacions senzilles en dos minuts ens ajuda a agafar agilitat, velocitat i seguretat. Trobar els errors d’accents en un text ens ajuda a recordar i aplicar les normes i a escriure correctament. Aprendre un poema de memòria ajuda a tenir més vocabulari i a treballar la pronúncia i la dicció.

A priori sembla difícil posar exercicis diferents a l’aula però tots som conscients de que dins de l’aula hi tenim una gran diversitat. En últim terme hi ha tantes pistes com infants però els podem situar en tres grups: el pom de dalt de la classe, els alumnes que tenen més dificultats d’aprenentatge i els que estan al mig. Fer uns exercicis bàsics sense enunciats per als qui tenen més dificultats; exercicis de repetició-aplicació pel gruix de la classe i els exercicis d’ampliació i aprofundiment pels qui ho requereixen (altes capacitats i alt rendiment). Ells formen part de la diversitat a l'alta. 

Dilluns 10 de juny Escollir: activitat impossible

Quan pensem en els infants i joves d’altes capacitats ens fa la impressió, potser perquè alguns són impulsius, d’altres rígids, tenen la necessitat de tenir-ho tot controlat, i molts tenen el do de la paraula precisa i l’argumentació per tot això pensem que tenen les coses molt clares, que saben el que volen però, com sempre, això no sempre és així en tots els casos. 

Tinc alumnes de menys de deu anys que volen ser atletes olímpics o que els donin el Nobel de Física i estan treballant en aquesta línia. D’altres tenen dificultats per veure el seu futur. Per alguns, les dificultats són molt altes perquè tot se’ls dona bé, tenen facilitat per moltes activitats i en res destaquen especialment. És difícil escollir... potser haurem de començar contestant algunes preguntes: un treball individual o de contacte amb la gent?, un treball a l’aire lliure o en un espai tancat?, un treball a l’aula amb infants o joves, i de quina edat?, un treball més metòdic o més creatiu?, un treball més tècnic o més artístic?, en la nostra llengua o en altres?, en el nostre país o en altres?, amb persones o amb màquines?, de reflexió, d’investigació o d’acció? Hi ha mil preguntes possibles i les seves respostes ens van dirigint cap a una àrea o a un camp concret. 

La dificultat més important apareix quan descobreixen que escollir no significa només escollir una cosa, idea, estudis... sinó que significa no escollir la resta. 

Per això presenten tantes dificultats quan la redacció que els proposen a l’escola té tema lliure. Alguns professors pensen que d’aquesta manera ho fan més fàcil però per aquests alumnes no hi ha manera de triar el tema. He vist alguns alumnes que han arribat a començar cinc redaccions diferents per no presentar-ne cap. Els que són políticament correctes intenten pensar què deu voler la mestra i acaben triant una opció possible amb mil dubtes. Per això, proposem als docents que comencin la primera frase del text, donin un tema tancat, o tres per escollir-ne un. Això sí que els dona una facilitat real.

També els podem ajudar a prioritzar i a entrenar les eleccions perquè moltes vegades no hi ha una elecció única sinó que podem repetir l’elecció i canviar la nostra elecció. Quan els pares ofereixen les postres del sopar, avui toca lactis i proposen: iogurt, natilles o flam. Si avui en triem un, la propera vegada en podem triar un altre i la tercera vegada, una tercera elecció. Si avui tries la samarreta blava, demà et pots posar la verda i té molt poc sentit que et passis tot el dia queixant-te de que no t’has posat la vermella. Aquest hàbit de triar i assumir l’elecció és molt important perquè si acceptem les petites eleccions ens anem entrenant per quan haguem de fer grans eleccions.

Sovint les grans eleccions ens indisposen a tots perquè poden condicionar el nostre futur. Fins aquest moment, cada curs ha portat al següent. Va tenir un primera decisió a Quart d’ESO en el qual s’havien de triar les optatives en funció de si  volíem fer el Batxillerat de ciències o de lletres o una FP. Per tant, a finals de Tercer d’ESO ja hem de tenir presa la decisió pels estudis postobligatoris. Després es pot canviar, si cal, no és una tria en pedra; encara que ho sembli. Una de les grans eleccions arriba al final del Batxillerat o de la Formació Professional, quan se’ls planteja què volen fer el curs vinent. El ventall és tan ampli que per alguns és molt i molt complicat perquè podem triar què fer i on fer-ho.

Les petites eleccions ens serveixen d’entrenament però quan arribem a les grans eleccions apareixen noves eines. La primera pot ser parlar-ne amb persones que ens hi puguin donar llum, aquelles persones de les quals valorem la seva opinió perquè ens ajudaran a obrir mires i considerar altres punts de vista. Potser l’eina més important és, després d’investigar i escoltar, fer la llista de pros i contres. Una altra eina és escriure què és el millor i el pitjor que ens podria passar si prenem una decisió o un altra. En qualsevol cas són feines que hem de fer en diferents temps. Cal deixar reposar un temps perquè ens permeti afegir, eliminar o redefinir. Hem de poder ser realistes i observar el nostre històric. Per això m’agrada poder identificar en la primera infància les altes capacitats perquè hi ha molta feina personal que s’ha de poder fer al llarg del temps d’Infantil i Primària. L’ESO ens ha de permetre tenir disciplina i autonomia de feina que es imprescindible per fer els estudis postobligatoris amb garanties. L’ESO ens ha de portar als bons resultats acadèmics perquè al Batxillerat seran imprescindibles per poder escollir de veritat, i no dependre de les eleccions dels altres. Quan passem les eleccions per la part del cor i la part del cap ens permet que les decisions siguin més ajustades a la realitat.  

Mai ho tindrem tot controlat. Al final algunes decisions són salts al buit però hem de comprovar que tenim xarxa i que hi ha aigua a la piscina. Hi ha molt poques coses que no es puguin canviar o revertir. Hem d’intentar triar en positiu i amb seny. Però també sabem que les eleccions volen després que treballem en consonància. És bo tenir planificada una bona bastida (aliats i col•laboradors) i la possibilitat d’un pla B, si és necessari. Tot això també forma part de l’elecció. És l’elecció entre bambalines. 

Dilluns 20 de maig La literalitat i les altes capacitats

 

Una característica que comparteixen molts infants i joves d’altes capacitats és la literalitat. Quan parlem d’aquests tema sempre recordo una nena que en aquell moment feia Primer de Primària. Va anar trobar la seva mestra per explicar-li que les amigues li havien dit alguna cosa que li havia fet mal. Plorava desesperadament abraçada a la seva tutora. En aquell moment la mestra va fer una pregunta que a simple vista era innocent “com tens el cor?”. Ella es va separar, es va eixugar les llàgrimes i va dir amb la veu clara “bategant, com sempre. Dos ventricles i dues aurícules treballant sense parar.” La mestra no sabia com aguantar-se el riure. La part cognitiva havia agafat el timó desbancant a la part emocional. Sí, la literalitat no els permet veure el doble sentit en un moment determinat. Anul·la la resta de funcions.

Aquest tema ens dona mil anècdotes diferents de totes les edats.

Un nen de Segon de Primària comença a mostrar-se trist a casa, rebaixa la seva ingesta d’aliments (menja molt menys del que era habitual), a la pregunta de la mare la resposta sempre és “no em passa res” (resposta molt freqüent amb la intenció de no preocupar a la família). Però estava clar que passava alguna cosa... En una de les meves sessions em va explicar que un dia la mestra li va dir: “la propera que facis, tornaràs a Primer”. Ell tenia clar que podia endarrerir la propera vegada però estava clar que hi hauria una propera vegada i s’havia de preparar. (determinisme negatiu). Fins i tot tenia dins l’armari una motxilla amb els seus llibres de l’any passat per quan arribés el moment. Per a ell era simplement qüestió de temps. Vaig parlar ràpidament amb la mestra. I sí, ho havia dit però com tantes coses, era un infant molt intens i la mestra, tot i estar en el meu top 3, un dia no va poder més i li va dir aquella frase que ell no va saber descodificar com a “para, intenta portar-te bé, fer la feina, no empipar als companys...” i es va quedar amb la literalitat. Van parlar tots dos, i amb la mare, i li van explicar de nou que no tot el que diem els grans s’ha de prendre al peu de la lletra i li vam donar l’eina de que quan trobi alguna cosa que sigui molt exagerada ho expliqui a la mare que ella l’ajudarà a veure si és veritat o si és una expressió que té un altre significat. Sovint no són capaços de llegir segons el context. Poden entendre un doble sentit en un moment determinat, i alhora quedar atrapats per la literalitat.  

Un nen de Tercer de Primària no havia sentit mai a la seva mare dir-li que volia que mantingués les seves sabates netes, però ell sabia que la mare valorava molt això. Cada vegada que havia plogut, o que feia molt de temps que no ho feia (per fang o per pols), feia l’impossible per no sortir al pati. El pati d’aquesta escola era un bosc fantàstic. La mestra no sabia com llegir aquells mals de panxa només en el temps de pati, aquelles confessions a l’aula al llarg de l’hora del pati, aquells quedar-se al bany durant tota l’estona... La mestra no era capaç de trobar el denominador comú d’aquests comportaments. Parlant amb ell vàrem, per fi, treure l’entrellat. Tot es va solucionar oferint-li una tovalloleta per netejar les sabates, quan ho necessités. Buff, ho vam patir molt. Ara, sovint pregunto per la roba o per les sabates perquè és més freqüent del que sembla. Alguns tenen la necessitat d’agradar als seus adults de referència i ho fan amb tota la intensitat.

Estem a Sisè de Primària, i ella ha tingut una discussió forta amb la seva amiga que ha acabat dient-li que no la vol veure mai més i que no li dirigeixi la paraula. A la tarda, en arribar a casa la nena parla amb la mare per demanar un canvi de centre urgent. La mare no entén res, perquè la noia estava contenta a l’escola amb els mestres, amb els companys i amb les coses que hi aprenia. Va costar molt trobar el motiu d’aquell canvi, però la nena veia que si no s’havia de trobar amb la seva amiga ni dirigir-li la paraula; això només seria possible si ella marxava i anava a una altra escola.

Un noi de Tercer d’ESO es troba amb una pregunta d’examen en la que ha d’escriure el CD a les frases següents, i enlloc de descodificar Complement Directe, ell descodifica Compact Disc. Fa totes les frases amb el CD que ell pensava. La professora li torna l’examen amb un gran interrogant i l’expressió “Què has fet?”. Ell no entén res, perquè ha fet estrictament el que li demanaven (segons ell). Si no té més explicació ell no pot entendre què ha passat, per què se li ha escapat aquell punt de l’examen quan ell ha fet totes les frases, i algunes eren ben enrevessades perquè no tenien massa sentit. Tot i que portava ben preparat l’examen i coneixia perfectament la terminologia en aquell moment no ho va relacionar (de vegades van massa de pressa).

Com veieu aquesta situació els pot assaltar en qualsevol moment i sovint no cauen que és un problema de descodificació i literalitat. Per això necessitem una molt bona comunicació a casa per confirmar el que no ens lligui... i anar fent una detecció personal d’aquests casos perquè es solen repetir. Cada persona té un estil propi i una manera de lligar els esdeveniments. I qui ho té al néixer no ho deixa al créixer (a menys que s’hi posi de valent). Molts adults d’altes capacitats segueixen necessitant de la complicitat de les seves parelles o els seus amics per contrastar situacions que llegeixen de manera literal i condicionen les seves accions o preocupacions.

Dilluns 13 de maig És un/a artista (talents artístics)

 

Hi ha un grup d’infants i joves que són artistes. Tenen una sensibilitat especial i potser també una traça especial en algun àmbit artístic: gaudeixen pintant, modelant, fent manualitats, fent fotografies, la part artística de l’ordinador, la música o la dansa...  Són els que diuen que la plàstica, la tecnologia o la música són les seves matèries preferides.

Aquests infants i joves poden ser superdotats o tenir talents artístics. Tenen una especial facilitat en l’àmbit artístic. El talent musical és més específic i el veurem en un altre post però hi ha una part que també estaria aquí.

Solen ser els reis del “..i si...” sempre amb un pensament divergent, sense esforç troben una manera poc usual de fer el que els indiquem els mestres que es reflecteix sobre tot en l’aspecte artístic. Moltes vegades aquesta expressió no surt dels seus llavis però sí de les seves neurones.

Exemples...

Dos exemples. Parlem de dos alumnes d’Infantil. Un nen davant de la indicació de la mestra de pintar el cel agafa el color negre enlloc del blau cel. La seva idea és pintar el cel de nit amb focs artificials. Un altre, agafa els colors groc, taronja i rosa perquè vol pintar un capvespre. Si la mestra no surt del cel blau poden tenir problemes. Desgraciadament algun infant ha vist com la seva mestra trencava el seu dibuix per no fer servir el blau cel.

Un altre exemple. Solen mostrar gran sensibilitat. Es poden emocionar amb una música, una imatge, una figura o un paisatge fins arribar a les llàgrimes i això no està gaire ben vist pels companys...

I un quart exemple, ara de Cicle Inicial. És un infant que gaudeix inventant coses. Els seus invents solucionen problemes. Ell diu que s’hauria de millorar la comunicació a casa (tot i que parlen molt) perquè tothom està content quan rep una felicitació que no espera. Aquesta setmana ha posat quatre sobres fent de bústies a la cuina i els ha decorat amb els noms (el pare, la mare, la germana i ell). Han de servir per posar-se missatges, preguntar-se coses, agrair-se o felicitar... Aquí ja passem a la utilitat de les coses. Ja no es tracta només de que siguin coses boniques sinó que necessiten coses pràctiques i útils.

I el cinquè d’un alumne de Tercer d’ESO. El professor amb molt de seny va decidir que tots els alumnes farien un cotxe elèctric, al gruix de la classe els va donar les peces i les indicacions i podien decorar-lo al seu gust. Als dos alumnes d’AC ell va decidir que només els donaria la consigna del que havien de fer i ells s’havien d’espabilar per decidir quins materials farien servir i aconseguir que anessin endavant i en darrera. Tots dos eren ben diferents i cadascú ho va mostrar amb la seva feina. L’alumne A va fer un cotxe amb energia solar i amb sensors que permetien que no xoqués amb elements externs i que s’encengués un llum i sones un brunzit quan anés endarrere. Va intentar fer-lo d’alumini amb llaunes de beguda i va constatar que malgrat per un moment canviaven de forma, tornaven a la forma cilíndrica i va haver de canviar el seu material. L’alumne B va fer servir peces de lego i va fer un cotxe que anava endavant i endarrere (versió simple seguint la consigna del professor). Van haver de presentar una memòria de la construcció i va ser molt interessant veure quines preguntes i quines respostes havien fet cadascun d’ells. Per l’alumne A la forma i el fons eren molt importants, l’alumne B ho va tractar com un tràmit que havia de treure’s de sobre.

Sovint aquests alumnes, quan es tracta d’un talent, poden no mantenir els bons resultats o els interessos en les altres matèries. Fins i tot, pot ser que la seva velocitat o el seu aprenentatge sigui inferior a la mitja. En aquests casos val la pena fer servir el seu talent per motivar les ganes de treballar en altres àmbits o per exportar les estratègies que fa servir en l’àmbit artístic a altres àmbits o matèries. Cal treballar amb ells perquè tinguin un bon autoconcepte que no faci aigües quan no siguin els més hàbils fora de la seva expertesa o no tinguin síndrome de l’impostor en aquells camps en els que poden brillar. És important que tinguin un autoconcepte equilibrat i siguin capaços de veure en quins àmbits  tenen més facilitat però sàpiguen que amb una bona feina continuada sempre poden millorar els resultats.

En les activitats especials de l’escola els podem proposar activitats de col·laboració amb la comunitat educativa pensant o fent decoracions d’espais comuns; o de decorats o atrezzo per peces teatrals; o dissenyant i modelant els guardons pels premis literaris o artístics de l’escola/l’institut; o els detalls d’agraïments pels professors que comencen o es jubilen, o pels guies de les excursions i visites... (pels artistes plàstics). Pels artistes literaris els proposarem col·laborar explicant contes o escrivint-los pels més menuts, escriure informació tècnica, processos científics o biografies al nivell de les diferents edats... Pels artistes corporals preparar danses o mostrar les possibilitats expressives del cos, i treballar l’expressió no verbal. Pels músics poden participar en un petit concert per Santa Cecília, patrona dels músics o fent mostres musicals en els diferents actes de l’escola, o presentant el seu instrument a les aules dels més menuts o explicant la vessant física, matemàtica o històrica de la música... Compondre música pel Carnaval de l’escola, posar lletra a cançons ja conegudes o tradicionals... Molts alumnes centren la seva expertesa en l’element artístic que pot acompanyar les tecnologies: fer vídeos, presentacions, proposar una música original, el tractament de les imatges... I per a tots, la possibilitat de participar en mostres o concursos externs al centre docent de la seva especialitat o preparant podcasts o vídeos per la biblioteca del centre.    

Identificació. És difícil trobar aquests infants i joves en les proves objectives. Solen brillar en les proves de creativitat però, alguns, no tant en les proves d’intel·ligència que mesura sobretot component lingüístic, matemàtic, memòria i organització espaial. Per això és tan important l’observació perquè sovint passen sense identificar perquè els seu èxit és paral·lel a les activitats escolars.