Dijous 14 de maig Altes capacitats a l’escola.

 

Hi ha vegades que els professors no tenen una visió general del que els alumnes fan a l’escola al llarg de tota l’escolarització. Aquest any la Marta (nom inventat) que fa Quart de Primària dimarts passat em va dir: “com tornem a fer aquest any l’experiment de la mongeta dimiteixo, diré que no el vull fer! El portem fent des de I4i sempre passa el mateix!” I jo vaig torna a repetir en el meu cap expressions molt sentides en el món de les altes capacitats: “Quina paciència he de tenir! Ningú pensa? Ningú s’hi fixa? No hi ha ningú al volant?” Alguns mestres no són conscients del “Dia de la Marmota” que suposen algunes activitats a l’escola. Es podria pensar en alguna gradació: que comencés amb les mongetes però els portés a comparar mongetes, llenties i cigrons. Algun any treballessin la paciència i l’agricultura plantant bulbs en testos individuals i el poguessin regalar a persones que treballen a l’escola (secretaria, cuina, neteja...), fer l’estadística per colors, dels que surten i dels que no arriben a sortir fent experiència del cicle natural. I pels més grans canviar les condicions i veure els seus efectes en les plantes (més o menys aigua, més o menys llum, diferents tipus de terra...).  Això ens serveix pels alumnes d’altes capacitats però també per tots els altres alumnes.

Preparar activitats per alumnes d’altes capacitats és necessari. Cal fugir de la repetició i passar a un estadi més alt, en el que es requereixi aplicació, explicació o argumentació... Aquí en teniu un exemple que vaig viure al començament del meu contacte amb les altes capacitats. El professor de Tecnologia de Tercer d’ESO tenia una activitat que feia cada any amb els seus alumnes. La proposta per la classe era fer un cotxe amb els materials que ell els donava dins d’una bossa: motor, piles i elements electrònics i peces troquelades de fusta. Aquí el que es demanava era muntar el cotxe, substancialment tots iguals i la diferència radicava en com els pintaven. Als dos alumnes d’altes capacitats de la classe se’ls va demanar fer un cotxe que anés endavant i endarrere amb sensors per evitar el contacte i amb la font d’energia que desitgessin. Havien d’adjuntar una memòria en la que expliquessin quins materials havien fet servir, quin procés de construcció i per què.  Ara, després d’anys d’atenció a infants i joves d’altes capacitats, hagués demanat que aquesta proposta no fos només per a ells, hi hauria afegit els alumnes d’alt rendiment i els d’alt interès en el tema.

Nosaltres els hem de preparar una feina que els ajudi a créixer però de vegades no tots l’aprofiten tal com ens agradaria. Dels dos alumnes de 3ESO dels que us parlava, eren totalment diferents: un era molt exigent i políticament correcte (alt rendiment), l’altre no estava disposat a treballar, la seva implicació era mínima. El resultat del seu treball també va ser molt diferent. Un va oblidar el dia de lliurament i ho va presentar perquè vam insistir: dossier de dues planes escrit amb desgana a darrera hora a mà i una mena de cotxe que no vam poder posar en marxa. L’altre, va presentar un dossier fet amb ordinador amb una part de diari de l’experiència i argumentació de tot el procés els materials i els canvis que va haver de fer, el seu cotxe fet amb peces de lego i plaques solars es bellugava endavant, enrere, girava i no picava gràcies als sensors que hi havia instal·lat. El primer va ser un desastre i el segon una vertadera meravella.

Hi ha molta feina perquè hem d’aconseguir que aquests alumnes que tenen molt bons capacitats les posin en marxa i vulguin fer-ho per ells mateixos amb un nivell de disciplina personal que aconsegueixi que puguin desplegar les seves capacitats. Quan tot és massa senzill alguns s’acomoden i es desenganxen arribant, fins i tot, a deixar els estudis.