Dijous 5 de febrer S’acosta el Carnaval

 

Comença el mes de febrer i s’acosta el Carnaval. Aquest any el Dijous Gras és el dijous 12 de febrer i a les escoles d’Infantil i Primària a partir del dilluns 9 comença l’espectacle! Hi ha escoles que escalfen motors portant cada dia una cosa o un detall. Alguns infants d’altes capacitats ho gaudeixen molt però n’hi ha d’altres que ho pateixen. No ho poden suportar, els sembla ridícul i alguns prefereixen no anar a l’escola aquests dies.

N’hi ha que gaudeixen d’aquestes festes i d’altres que el primer que volen és que passin de seguida. El cap de setmana de Carnaval el poden viure de forma diferent: poden estar tot el dia pel carrer disfressats o amagats a casa sense sortir.

No els hauríem d’evitar les incomoditats però sí hauríem de pensar si aquest tema està en l’àmbit del negociable o del no negociable.

Si creiem que és negociable podem ajudar convertint el detall en un detall que només portaran en el moment d’entrar a l’escola i s’ho podran treure durant el dia. També poden ser els secretaris que prenen nota dels elements que han fet servir els companys de classe. A partir d’aquí podríem fer una estadística de quants elements de cada tenim a l’aula. Poden ser els responsables del cartell de la Setmana de Carnaval. Això els permet participar de la Festa d’una altra manera.

Si creiem que la disfressa de Carnaval de la classe forma part del no negociable ho haurem de parlar amb ell o ella. Poden arribar sense disfressar i disfressar-se un cop arribats a l’escola (evitem la disfressa al carrer o al transport públic). Si la disfressa és negociable però no la coreografia de Carnaval. Poden no disfressar-se i ballar sense disfressa amb roba d’un color adient. Els adults decidim què és negociable i què no ho és.

Sempre val la pena parlar amb ells abans de que arribi aquest temps i tinguem el problema a sobre. Les festes no haurien de ser un problema i hauríem d’ajudar-los a que gaudeixin de les festes. Aquesta que està plena de color, cançons, sorolls, i música pot ser un moment fantàstic o horrorós. Escoltar-los i treballar l’objectiu d’aquest curs pot ser un molt bon moment perquè Carnaval els acompanyarà com a mínim durant Infantil i Primària i no haurien de ser unes dates per evitar sinó unes dates per anar avançant cap al seu autocontrol.

I vosaltres què fareu per Carnaval amb els alumnes d’altes capacitats i alta sensibilitat a classe.     

Carnaval, la setmana vinent (Docents i Pares)

Dijous vinent és Dijous Gras, l'inici de les festes de Carnaval. Són les festes de la disbauxa de la transgressió plenes de llum i color. Novament veurem la gran diversitat dels alumnes d’altes capacitats a l’hora d’enfrontar-se a aquestes festes. Trobarem alumnes que gaudeixen amb les disfresses i d’altres que ho troben ridícul i que per la seva rigidesa i intensitat no poden participar-hi.

N’hi ha que els encanta... i cada Carnaval, si poden, es disfressen diverses vegades, gaudeixen participant de la festa, de les rues... quan arriben a l’ESO troben a faltar aquella setmana on s’havia d’anar a l’escola en pijama, amb pentinats especials, amb un mitjó de cada color, amb un barret o amb corbata o vestits d’un color concret.

Però n’hi ha que tenen el mes de febrer i el mes de novembre (Carnaval i Halloween) com els pitjors mesos de l’any per les seves tradicions. Els haurem de preguntar a ells què senten i què els agradaria fer.

Quan tot això no els encaixa, no forma part d’un caprici, ni de qüestionar les ordres de l’autoritat, ni de saltar-se els “toca no negociables”. Quan s’ajunta l’hipersensibilitat, la intensitat, el perfeccionisme i la rigidesa es produeix un còctel ben especial.

Veurem algunes possibilitats:

-          Poden sentir-se ridículs.

-          No volen que es riguin d’ell.

-          Poden veure ridículs als altres.

-          No els agrada transgredir o trencar normes.

-          Els poden molestar molt (hipersensibilitat): sorolls, molta gent, olors...

Els podem oferir altres possibilitats? Potser no tots els papers de la festa comporten disfressa, o comporten exhibició... (potser hi ha possibilitats d’ajudar a preparar la música, o l’orde –organització de la gent, ajudar a disfressar als qui porten disfresses més laborioses, als més menuts, potser dissenyar els maquillatges o elaborar atrezzo, portar els comptes de la parada de pastissos... hi ha mil coses possibles que poden ajudar a que la festa sigui ben rodona.)

Com adults podem escollir però, per què com nens no els deixem escollir?

Creieu que és imprescindible que s’esforcin a viure una experiència desagradable de manera repetida per aconseguir que es faci agradable? És una idea una mica estranya...

Què volem per a ells?

-          que puguin decidir com viure la festa.

-          que siguin capaços de viure la festa.

-          que siguin persones socials.

Segurament si ens obrim a escoltar-los descobrim que ells ja han pensat altres opcions... o no ( de vegades ells mateixos pensen que no hi ha més opcions). Però no ho sabrem si no parlem amb ells. Ells necessiten un ambient còmode on puguin ser ells mateixos no els ells que s’espera que siguin... Hi ha infants i joves políticament correctes que tenen mil capes com les cebes i és molt difícil arribar al que pensen i senten. Per això és tan important l’acompanyament...