És molt curiós
que molts infants i joves amb altes capacitats tenen moltes dificultats per
escollir. Comencem amb la tria de matèries a la Secundària. De fet, excepte aquells que ho tenen claríssim, els alumnes de 3ESO
en la seva primera elecció de matèries escolars de 4ESO ja comencen a patir. N’hi
ha que els van tan bé les ciències, les lletres i també una branca més
artística (sovint pensada pels alumnes amb més dificultats que facin després formacions
professionals) i això els dificulta l’elecció. Desprès arribarà el Batxillerat
on caldrà afinar més l’elecció d’estudis. Generalment orientarem als
superindecisos amb bons resultats cap al Batxillerat científic que obre més
portes ( tant el de la salut com el que va cap a les ciències més
experimentals) donat que les lletres les faran en les comunes.
Però no cal
arribar a aquestes supereleccions, de vegades les dificultats es presenten en
les eleccions en petites activitats escolars diàries.
Una redacció o un dibuix de tema lliure pot ser un problema d’estat. Triar un
animal per estudiar a medi o un personatge conegut per fer una descripció en
català, castellà o anglès. Poden fer dues o tres activitats que acaben
estripades a la paperera i quedar-se amb una mica de sort amb la quarta. A
alguns els costa molt triar perquè tot és interessant i escollir no consisteix
en triar una opció sinó en no agafar totes les altres. Aquests és el problema.
Els temes no triats tenen característiques que els fan dignes de ser escollits.
Alguns prefereixen quan els donem una base per continuar: unes línies del
dibuix, una frase d’inici o indicacions com que l’animal ha de ser mamífer,
africà, au; o el personatge ha de ser artista, científic o de l’antiguetat.
Treballant amb
famílies els proposem que des de ben petits vagin fent pràctiques d’eleccions. A
les postres del sopar se’ls presenta una triada d’elements per triar: lactis
(natilles, flam, iogurt), fruita (meló, cireres, plàtan). Cada dia han de fer
una elecció però dins de les propostes no de tot el que seria possible. Demà
arribarà una altra elecció. L’elecció és important però no ens bloqueja perquè
demà n’hi haurà una altra. Han d’aprendre a gaudir del resultat de les seves
eleccions. Algunes no són tan transcendents, encara que per a ells totes ho
semblin. Fer-ne experiència i després poder posar-hi la part cognitiva i
parlar-ne sempre és interessant. Per a ells, que pensen sempre, és com
donar-los bona llenya per cremar.
També podem
treballar l’elecció a través de la roba (si hi ha uniforme ens queden els caps
de setmana per practicar). Pensar en la roba adequada al lloc i l’activitat que
anem a fer és molt interessant. Amb els més petits podem proposar dos looks a
escollir. Els més gran faran la seva elecció que és bo que la consigna sigui
consensuada i l’elecció pròpia. Amb alguns potser haurem de tenir la conversa
informativa de roba de feina i roba de temps d’oci. De fet l’elecció comença
amb la tria de la roba a la botiga. La compra de la roba és un moment molt interessant
(colors, teixits, estils...). Veiem qui té un estil molt marcat, qui va
buscant, qui ja l’ha trobat... Novament anirem treballant el que durant el dia
pot ser viscut com un error en l’elecció de l’endemà. (Davant de l’elecció: el
polo vermell o el blau; triar-ne un pot fer que tot el dia s’estiguin repetint
que s’haurien d’haver posar l’altre. La seva rigidesa de vegades no els permet
positivitzar o al menys neutralitzar un pensament i entren en un bucle que pot
tenyir el dia.)
També podem
treballar les eleccions en la decoració de la seva habitació o d’una part d’ella,
quan són habitacions compartides. Quan són petits ho farem els adults però no
seguint només els nostres criteris i gustos, sinó escoltant-los. A mida que
vagin creixent cal donar-los el seus espai i que els vagin fent seu. Podem
parlar del seu espai d’estudi, de l’interior d’un armari, de la porta o d’una
paret.
Algunes decisions porten associades una llarga cua...
de persones a la botiga dels gelats. Decidir cucurutxo o terrina ja és un què.
Quan passem a decidir el gust del gelat ja és “per nota”. Una estratègia pot
ser aprendre a automatitzar el fet d’acotar la l’elecció. Podem fer una primera
reducció a una tríada i escollim sense remordiments perquè arribarà una altra
elecció i podrem canviar. També hi ha la possibilitat dels dos sabers en un
gelat. Hi haurà una propera elecció. Poden assajar a fer-ho sense l’adult.
Aquestes petites eines els poden comportar una major tranquil·litat en el seu
dia a dia.
