Dilluns 17 de març Comunicació no violenta i altes capacitats

 

Les altes capacitats combinades amb l’alta sensibilitat fan que els infants i joves es sentin sovint diferents als seus iguals (nascuts el mateix any). Un nen de sis anys va ser molt clar en la seva definició d’ell mateix: “sóc una peça de puzle, però no del puzle de la meva classe. Hauré de seguir buscant...”. Alguns són especialistes en fer metàfores entenedores per a qui els vol escoltar. I sí, potser tenen el mateix número de peu o la mateixa talla de xandall o de bata però els seus interessos, jocs, velocitat d’aprenentatge, preocupació pel món, per les grans preguntes... és ben diferent. Es senten diferents i com els altres són més, sovint fan un lectura negativa de la seva diferència.

Necessiten bones estratègies per comunicar-se i la Comunicació No Violenta pot ser un molt bon recurs.

La Comunicació No Violenta apareix a inicis dels anys 60 als Estats Units de la mà del psicòleg Marshal Rossemberg. Actualment està tenint un nou ressò i molts professionals l’adopten perquè és un recurs provat que pot millorar la comunicació interpersonal (i també la intrapersonal). Es basa en quatre elements senzills que sovint oblidem. Primer observació, segon definir què sento, tercer definir quines són les nostres necessitats i quart expressar-les en una petició ben formulada: clara, concreta i d’una manera ferma però assertiva.

Aquesta corrent entén com a violència el que ens allunya dels altres, allò que ens fa sentir malament. S’associa aquesta manera agressiva d’actuar i comunicar-se amb el xacal.

Allò que ens apropa és no violència: entesa, afecte, consideració, acceptació , respecte, contacte. Però no es tracta de cedir a les pressions dels xacals. No es tracta de transigir, rebaixar-se, cedir... per evitar el conflicte. Es tracta de ser ferms i posar límits d’una manera assertiva, i aquest paper l’han associat amb la girafa.

Un infant que coneixia aquesta tècnica deia “mare, no m’ho digues amb xacal, digues-m’ho en girafa”.

Com en molts altres comportaments apressos i no innats necessitem temps d’entrenament i una certa constància però és molt interessant i respectuós. Podeu cercar informació als llibres i ara se’n fan cursos i xerrades. És molt interessant, val la pena pensar-hi, practicar i integrar aquesta nova forma de comunicació.