Dijous 13 de febrer Feines repetitives i altes capacitats

Molts infants i joves fan servir la repetició com a recurs per a consolidar aprenentatges. Generalment els alumnes d’altes capacitats no comparteixen aquesta metodologia per aprendre. Un cop ja han assolit els coneixement les feines repetitives es tornen tedioses i baixen l’atenció i interès i cometen errors que si estéssin atents no cometrien. A això s’agafen alguns docents per negar les altes capacitats de l’alumne que “comet errors”. Tenen tota la raó, els errors hi són però caldria veure per què els comet. Sí, poden cometre molts errors i encara que repassin no els veuen per que no estan connectats. Si els demanem tota l’atenció per fer per fer, per exemple dues operacions, la posaran i potser no cometran errors però si el que té al davant és un tirallonga d’exercicis iguals... poden cometre molts errors inexplicables per algú que ho sap fer. (perquè poden no tenir la picardia del cumplimiento (cumplo y miento).

Un cop tenen un coneixement adquirit no haurien de fer feines repetitives, en el seu lloc han de fer feines d’aplicació, aprofundiment o ampliació. Hi ha vegades que tenen coneixements adquirits abans de que els adquireixin a l’escola però no perquè els pares els han ensenyat sinó perquè ells ho han inferit, associat, cercat, desenvolupat... És molt important fer una avaluació inicial del que saben abans de començar un tema. Recordeu que de vegades saben però el que no saben és posar paraules per explicar-ho, però quan els hi expliquem ràpidament els seus ulls diuen: “ah, sí!”

Si els podem explicar el per què dels exercicis els faran amb coneixement de causa. La metacognició és imprescindible en aquest cas. Perquè aquesta guspira posi en marxa la motivació. Pintar enforteix la mà i la relació mà-ull per poder escriure. Fer les operacions senzilles en dos minuts ens ajuda a agafar agilitat, velocitat i seguretat. Trobar els errors d’accents en un text ens ajuda a recordar i aplicar les normes i a escriure correctament. Aprendre un poema de memòria ajuda a tenir més vocabulari i a treballar la pronúncia i la dicció.

A priori sembla difícil posar exercicis diferents a l’aula però tots som conscients de que dins de l’aula hi tenim una gran diversitat. En últim terme hi ha tantes pistes com infants però els podem situar en tres grups: el pom de dalt de la classe, els alumnes que tenen més dificultats d’aprenentatge i els que estan al mig. Fer uns exercicis bàsics sense enunciats per als qui tenen més dificultats; exercicis de repetició-aplicació pel gruix de la classe i els exercicis d’ampliació i aprofundiment pels qui ho requereixen (altes capacitats i alt rendiment). Ells formen part de la diversitat a l'alta. 

Dilluns 3 de febrer L’ús de l’agenda i les altes capacitats

 

Sabem que la majoria d’infants i joves d’altes capacitats tenen una gran memòria i la necessitat de tenir controlat el que els interessa. Aquesta combinació no és gens positiva a l’inici de l’ús de l’agenda. Hi ha tan poca informació que poden recordar-la amb facilitat i no solen adquirir l’hàbit d’escriure-hi, ni de mirar-la; això es convertirà en un problema més endavant quan hi hagi més coses a recordar.

La informació va creixen però ells i la seva memòria també. Per això alguns passen tota la Primària i l’ESO sense fer-la servir, llevat dels políticament correctes que volen complaure al mestre o a la mestra. Els altres només la faran servir quan el professor insisteix fent allò del “cumplimiento” (cumplo y miento, només de cara a la galeria sense la consistència del convenciment). Per tant, no han adquirit l’hàbit. Arribat el Batxillerat comença a augmentar el nombre d’informacions importants i es combina amb moments de desconnexió personals que fan difícil el seguiment perquè la majoria de coses les pot recordar però cada vegada és més gran el risc d’error o oblit.

Aquí ve el moment de posar fil a l’agulla. Encara que no ho hagi fet fins ara. Ara és el moment! En poc temps caldrà adquirir l’hàbit que no tenen per tal de que puguin planificar  i fer a satisfacció les tasques acadèmiques. Cal parlar amb el seu cervell que ho entén tot i donar les instruccions senzilles perquè l’ús de l’agenda es converteixi en un hàbit.

Per exemple, començar la classe amb l’agenda sobre la taula de manera que quan el professor digui “pel proper dia” pugui automatitzar el gest d’obrir l’agenda. No es tracta de desconfiar de la seva memòria sinó de poder-la deixar lliure per altres coses.

Un altre recurs seria poder contrastar les seves anotacions amb algun company dels que fa servir regularment l’agenda. Constatar quines anotacions no estan fetes o són poc acurades el pot ajudar a fer-ho millor, l’autoavaluació l’ha de portar a millorar l’eficàcia.

Quan comenci a estudiar o fer deures a casa novament l’agenda és el primer element que ha de ser sobre la taula. És un element essencial que marcarà la planificació del dia. Sabem per experiència que no hi ha res que alleugereixi més que els tics de “feina feta” a l’agenda. Els cal tenir-ne experiència pròpia.

Quan estan a Primària i no la fan servir, perquè en aquest moment no ho necessiten, podem  informar-los de que arribarà un moment que pujarà el nivell de l’aigua i l’hauran de fer servir. Anticipar-nos i anticipar-ho al seu cervell sempre és una bona opció. No per mostrar desconfiança sinó perquè es vagi preparant pel canvi de situació. Fins aquest moment poden triar però a partir de que es presenta la necessitat fer servir un recurs provat és un senyal d’intel·ligència.