Dilluns 23 de febrer La curiositat a classe

 

Un infant d’altes capacitats curiós a classe a qualsevol curs de Primària pot ser una com una bomba. Com fer-ho perquè no perdi la curiositat? Avui veurem dues situacions molt habituals en les que es requereix el treball conjunt de la família i l’escola:

Situació 1

A classe ens trobem amb un infant hiperpreguntador. Pregunta rera pregunta, una ma sempre aixecada (si hi ha una bona contenció) i en el pitjor dels casos preguntes llençades sense control; o unes preguntes que serveixen per concretar, ampliar o, fins i tot, despistar als altres, perquè ell relaciona des del que sap, no des del que saben els altres. Certament no és fàcil de gestionar i dependrà molt de la edat de l’infant.

Alguns detecten que les seves preguntes no són sempre benvingudes (comentaris dels companys, cara del mestre...) i comencen a reduir el nombre de preguntes fins que no en fan cap.

N’hi ha que no se n’adonen que les seves preguntes distorsionen el bon funcionament de la classe i continuen sens parar distorsionant més i donant una imatge que els costarà treure’s de sobre.

Perquè els primers i els segons mantinguin la seva curiositat només necessitem una llibreta on anotar les seves preguntes. (Han de saber escriure, això ho facilita molt). A mida que passa la classe moltes preguntes es van solucionant amb l’explicació o les activitats. Finalment queden potser dues o tres preguntes que no s’han resolt i poden ser aquelles que s’emporta a casa per cercar la resposta amb els pares o germans grans. Jo els dic les preguntes de la nevera perquè van a un full que es penja amb un imant a la nevera de casa. Al llarg de la setmana algunes es van tatxant perquè perden interès o es responen entre tots i en queden algunes pel cap de setmana. Pot ser el moment de resoldre-les en família.

Amb aquest senzill recurs aconseguim que aprengui un munt de coses:

1.- aprendre a esperar (a alguns infants els costa molt ajornar la gratificació de l’explicació o la resposta, i aquest és un bon entrenament).

2.- aprendre que hi ha coses que en un moment semblen imprescindibles i urgents però que el temps ens diu que no ho eren.

3.- aprendre la importància de construir bones preguntes. 

4.- aprendre amb els pares la manera de cercar informació (als llibres, amb l’ordinador, preguntant a altres persones...).

5.- aprendre la satisfacció de trobar respostes.

6.- aprendre que podem satisfer la nostra necessitat d’aprendre sense fer-ho saber a tothom tot preservant la nostra imatge. Aquesta reflexió la farem quan són més grans.

Situació 2

Quan el mestre fa una pregunta a l’aire, a la classe, sense receptor citat; alguns tenen la necessitat de respondre sense donar temps a pensar als altres. Alguns no entenen perquè no poden donar ràpidament la resposta perquè la saben... aquí necessitem un bon contacte amb el mestre perquè pugui fer saber que ho sap i el mestre faci recepció d’aquest missatge i baixi immediatament la tensió en l’alumne i no necessiti donar la resposta en veu alta. Pot anotar-ho a la llibreta, si ho desitja. Heu pactat que en aquesta situació, no li preguntaràs el primer però si la classe no reacciona correctament... el tercer o quart, si. Amb aquest recurs, aconseguim baixar la tensió de l’alumne però no tapar la seva curiositat i ganes d’aprendre.

Tots dos recursos requereixen haver-ho parlat abans. Explicat què farem i perquè ho farem. Ho podem entrenar en fred. Necessitem només una llibreta i un llapis que haurem de tenir sempre a la taula o al calaix i que compartirem per a totes les matèries. Caldrà parlar-ne amb la resta de mestres. Algun dia ens podem interessar en com va aquesta llibreta, què hi té anotat, com funciona el llistat de la nevera... A partir d’aquí anirem ajustant segons les necessitats de cada infant.

Atenció!! Amb la millor de les voluntats un professor li va dir amb un alumne de Quart que podia fer dues preguntes. El que semblava una bona solució en mans d’un infant d’altes capacitats va ser terrible. L’infant mai preguntava a primer hora del matí pensant que si hi havia alguna cosa interessant a la tarda ja no tindria la possibilitat de fer la pregunta. El mestre aviat va oblidar la proposta però per a ell era una càrrega cada dia. Observava què passava: quantes preguntes havia fet, quantes li quedaven. Estava més ocupat en això que en el que es deia classe o en el que aprenia. El seu focus estava en les preguntes i la seva rigidesa li jugava una mala passada. El que havia de ser una solució s’estava convertint en un altre problema del que el mestre no n’era conscient. Havien baixat les seves preguntes a classe però el mestre no sabia per què. L’acompanyament d’aquest infant ens va aflorar una situació que el mestre no hagués descobert mai.

En altres posts hem parlat de la importància de tenir unes sessions de tutoria individualitzada sistematitzada per poder comentar aquestes coses de funcionament. No ha de ser molta estona. Poden ser deu minuts setmanes amb alarma a l’inici, als vuit minuts, i al final per optimitzar el temps (ells, si estan a gust l’eternitzarien).

És molt important que preservem les seves ganes d’aprendre és un actiu important però no pot hipotecar les ganes d’aprendre de la resta de la classe. L’equilibri, no és fàcil, però és imprescindible.