Dilluns 23 de febrer La curiositat a classe

 

Un infant d’altes capacitats curiós a classe a qualsevol curs de Primària pot ser una com una bomba. Com fer-ho perquè no perdi la curiositat? Avui veurem dues situacions molt habituals en les que es requereix el treball conjunt de la família i l’escola:

Situació 1

A classe ens trobem amb un infant hiperpreguntador. Pregunta rera pregunta, una ma sempre aixecada (si hi ha una bona contenció) i en el pitjor dels casos preguntes llençades sense control; o unes preguntes que serveixen per concretar, ampliar o, fins i tot, despistar als altres, perquè ell relaciona des del que sap, no des del que saben els altres. Certament no és fàcil de gestionar i dependrà molt de la edat de l’infant.

Alguns detecten que les seves preguntes no són sempre benvingudes (comentaris dels companys, cara del mestre...) i comencen a reduir el nombre de preguntes fins que no en fan cap.

N’hi ha que no se n’adonen que les seves preguntes distorsionen el bon funcionament de la classe i continuen sens parar distorsionant més i donant una imatge que els costarà treure’s de sobre.

Perquè els primers i els segons mantinguin la seva curiositat només necessitem una llibreta on anotar les seves preguntes. (Han de saber escriure, això ho facilita molt). A mida que passa la classe moltes preguntes es van solucionant amb l’explicació o les activitats. Finalment queden potser dues o tres preguntes que no s’han resolt i poden ser aquelles que s’emporta a casa per cercar la resposta amb els pares o germans grans. Jo els dic les preguntes de la nevera perquè van a un full que es penja amb un imant a la nevera de casa. Al llarg de la setmana algunes es van tatxant perquè perden interès o es responen entre tots i en queden algunes pel cap de setmana. Pot ser el moment de resoldre-les en família.

Amb aquest senzill recurs aconseguim que aprengui un munt de coses:

1.- aprendre a esperar (a alguns infants els costa molt ajornar la gratificació de l’explicació o la resposta, i aquest és un bon entrenament).

2.- aprendre que hi ha coses que en un moment semblen imprescindibles i urgents però que el temps ens diu que no ho eren.

3.- aprendre la importància de construir bones preguntes. 

4.- aprendre amb els pares la manera de cercar informació (als llibres, amb l’ordinador, preguntant a altres persones...).

5.- aprendre la satisfacció de trobar respostes.

6.- aprendre que podem satisfer la nostra necessitat d’aprendre sense fer-ho saber a tothom tot preservant la nostra imatge. Aquesta reflexió la farem quan són més grans.

Situació 2

Quan el mestre fa una pregunta a l’aire, a la classe, sense receptor citat; alguns tenen la necessitat de respondre sense donar temps a pensar als altres. Alguns no entenen perquè no poden donar ràpidament la resposta perquè la saben... aquí necessitem un bon contacte amb el mestre perquè pugui fer saber que ho sap i el mestre faci recepció d’aquest missatge i baixi immediatament la tensió en l’alumne i no necessiti donar la resposta en veu alta. Pot anotar-ho a la llibreta, si ho desitja. Heu pactat que en aquesta situació, no li preguntaràs el primer però si la classe no reacciona correctament... el tercer o quart, si. Amb aquest recurs, aconseguim baixar la tensió de l’alumne però no tapar la seva curiositat i ganes d’aprendre.

Tots dos recursos requereixen haver-ho parlat abans. Explicat què farem i perquè ho farem. Ho podem entrenar en fred. Necessitem només una llibreta i un llapis que haurem de tenir sempre a la taula o al calaix i que compartirem per a totes les matèries. Caldrà parlar-ne amb la resta de mestres. Algun dia ens podem interessar en com va aquesta llibreta, què hi té anotat, com funciona el llistat de la nevera... A partir d’aquí anirem ajustant segons les necessitats de cada infant.

Atenció!! Amb la millor de les voluntats un professor li va dir amb un alumne de Quart que podia fer dues preguntes. El que semblava una bona solució en mans d’un infant d’altes capacitats va ser terrible. L’infant mai preguntava a primer hora del matí pensant que si hi havia alguna cosa interessant a la tarda ja no tindria la possibilitat de fer la pregunta. El mestre aviat va oblidar la proposta però per a ell era una càrrega cada dia. Observava què passava: quantes preguntes havia fet, quantes li quedaven. Estava més ocupat en això que en el que es deia classe o en el que aprenia. El seu focus estava en les preguntes i la seva rigidesa li jugava una mala passada. El que havia de ser una solució s’estava convertint en un altre problema del que el mestre no n’era conscient. Havien baixat les seves preguntes a classe però el mestre no sabia per què. L’acompanyament d’aquest infant ens va aflorar una situació que el mestre no hagués descobert mai.

En altres posts hem parlat de la importància de tenir unes sessions de tutoria individualitzada sistematitzada per poder comentar aquestes coses de funcionament. No ha de ser molta estona. Poden ser deu minuts setmanes amb alarma a l’inici, als vuit minuts, i al final per optimitzar el temps (ells, si estan a gust l’eternitzarien).

És molt important que preservem les seves ganes d’aprendre és un actiu important però no pot hipotecar les ganes d’aprendre de la resta de la classe. L’equilibri, no és fàcil, però és imprescindible.

Dilluns 20 de maig La literalitat i les altes capacitats

 

Una característica que comparteixen molts infants i joves d’altes capacitats és la literalitat. Quan parlem d’aquests tema sempre recordo una nena que en aquell moment feia Primer de Primària. Va anar trobar la seva mestra per explicar-li que les amigues li havien dit alguna cosa que li havia fet mal. Plorava desesperadament abraçada a la seva tutora. En aquell moment la mestra va fer una pregunta que a simple vista era innocent “com tens el cor?”. Ella es va separar, es va eixugar les llàgrimes i va dir amb la veu clara “bategant, com sempre. Dos ventricles i dues aurícules treballant sense parar.” La mestra no sabia com aguantar-se el riure. La part cognitiva havia agafat el timó desbancant a la part emocional. Sí, la literalitat no els permet veure el doble sentit en un moment determinat. Anul·la la resta de funcions.

Aquest tema ens dona mil anècdotes diferents de totes les edats.

Un nen de Segon de Primària comença a mostrar-se trist a casa, rebaixa la seva ingesta d’aliments (menja molt menys del que era habitual), a la pregunta de la mare la resposta sempre és “no em passa res” (resposta molt freqüent amb la intenció de no preocupar a la família). Però estava clar que passava alguna cosa... En una de les meves sessions em va explicar que un dia la mestra li va dir: “la propera que facis, tornaràs a Primer”. Ell tenia clar que podia endarrerir la propera vegada però estava clar que hi hauria una propera vegada i s’havia de preparar. (determinisme negatiu). Fins i tot tenia dins l’armari una motxilla amb els seus llibres de l’any passat per quan arribés el moment. Per a ell era simplement qüestió de temps. Vaig parlar ràpidament amb la mestra. I sí, ho havia dit però com tantes coses, era un infant molt intens i la mestra, tot i estar en el meu top 3, un dia no va poder més i li va dir aquella frase que ell no va saber descodificar com a “para, intenta portar-te bé, fer la feina, no empipar als companys...” i es va quedar amb la literalitat. Van parlar tots dos, i amb la mare, i li van explicar de nou que no tot el que diem els grans s’ha de prendre al peu de la lletra i li vam donar l’eina de que quan trobi alguna cosa que sigui molt exagerada ho expliqui a la mare que ella l’ajudarà a veure si és veritat o si és una expressió que té un altre significat. Sovint no són capaços de llegir segons el context. Poden entendre un doble sentit en un moment determinat, i alhora quedar atrapats per la literalitat.  

Un nen de Tercer de Primària no havia sentit mai a la seva mare dir-li que volia que mantingués les seves sabates netes, però ell sabia que la mare valorava molt això. Cada vegada que havia plogut, o que feia molt de temps que no ho feia (per fang o per pols), feia l’impossible per no sortir al pati. El pati d’aquesta escola era un bosc fantàstic. La mestra no sabia com llegir aquells mals de panxa només en el temps de pati, aquelles confessions a l’aula al llarg de l’hora del pati, aquells quedar-se al bany durant tota l’estona... La mestra no era capaç de trobar el denominador comú d’aquests comportaments. Parlant amb ell vàrem, per fi, treure l’entrellat. Tot es va solucionar oferint-li una tovalloleta per netejar les sabates, quan ho necessités. Buff, ho vam patir molt. Ara, sovint pregunto per la roba o per les sabates perquè és més freqüent del que sembla. Alguns tenen la necessitat d’agradar als seus adults de referència i ho fan amb tota la intensitat.

Estem a Sisè de Primària, i ella ha tingut una discussió forta amb la seva amiga que ha acabat dient-li que no la vol veure mai més i que no li dirigeixi la paraula. A la tarda, en arribar a casa la nena parla amb la mare per demanar un canvi de centre urgent. La mare no entén res, perquè la noia estava contenta a l’escola amb els mestres, amb els companys i amb les coses que hi aprenia. Va costar molt trobar el motiu d’aquell canvi, però la nena veia que si no s’havia de trobar amb la seva amiga ni dirigir-li la paraula; això només seria possible si ella marxava i anava a una altra escola.

Un noi de Tercer d’ESO es troba amb una pregunta d’examen en la que ha d’escriure el CD a les frases següents, i enlloc de descodificar Complement Directe, ell descodifica Compact Disc. Fa totes les frases amb el CD que ell pensava. La professora li torna l’examen amb un gran interrogant i l’expressió “Què has fet?”. Ell no entén res, perquè ha fet estrictament el que li demanaven (segons ell). Si no té més explicació ell no pot entendre què ha passat, per què se li ha escapat aquell punt de l’examen quan ell ha fet totes les frases, i algunes eren ben enrevessades perquè no tenien massa sentit. Tot i que portava ben preparat l’examen i coneixia perfectament la terminologia en aquell moment no ho va relacionar (de vegades van massa de pressa).

Com veieu aquesta situació els pot assaltar en qualsevol moment i sovint no cauen que és un problema de descodificació i literalitat. Per això necessitem una molt bona comunicació a casa per confirmar el que no ens lligui... i anar fent una detecció personal d’aquests casos perquè es solen repetir. Cada persona té un estil propi i una manera de lligar els esdeveniments. I qui ho té al néixer no ho deixa al créixer (a menys que s’hi posi de valent). Molts adults d’altes capacitats segueixen necessitant de la complicitat de les seves parelles o els seus amics per contrastar situacions que llegeixen de manera literal i condicionen les seves accions o preocupacions.

Dilluns 13 de maig És un/a artista (talents artístics)

 

Hi ha un grup d’infants i joves que són artistes. Tenen una sensibilitat especial i potser també una traça especial en algun àmbit artístic: gaudeixen pintant, modelant, fent manualitats, fent fotografies, la part artística de l’ordinador, la música o la dansa...  Són els que diuen que la plàstica, la tecnologia o la música són les seves matèries preferides.

Aquests infants i joves poden ser superdotats o tenir talents artístics. Tenen una especial facilitat en l’àmbit artístic. El talent musical és més específic i el veurem en un altre post però hi ha una part que també estaria aquí.

Solen ser els reis del “..i si...” sempre amb un pensament divergent, sense esforç troben una manera poc usual de fer el que els indiquem els mestres que es reflecteix sobre tot en l’aspecte artístic. Moltes vegades aquesta expressió no surt dels seus llavis però sí de les seves neurones.

Exemples...

Dos exemples. Parlem de dos alumnes d’Infantil. Un nen davant de la indicació de la mestra de pintar el cel agafa el color negre enlloc del blau cel. La seva idea és pintar el cel de nit amb focs artificials. Un altre, agafa els colors groc, taronja i rosa perquè vol pintar un capvespre. Si la mestra no surt del cel blau poden tenir problemes. Desgraciadament algun infant ha vist com la seva mestra trencava el seu dibuix per no fer servir el blau cel.

Un altre exemple. Solen mostrar gran sensibilitat. Es poden emocionar amb una música, una imatge, una figura o un paisatge fins arribar a les llàgrimes i això no està gaire ben vist pels companys...

I un quart exemple, ara de Cicle Inicial. És un infant que gaudeix inventant coses. Els seus invents solucionen problemes. Ell diu que s’hauria de millorar la comunicació a casa (tot i que parlen molt) perquè tothom està content quan rep una felicitació que no espera. Aquesta setmana ha posat quatre sobres fent de bústies a la cuina i els ha decorat amb els noms (el pare, la mare, la germana i ell). Han de servir per posar-se missatges, preguntar-se coses, agrair-se o felicitar... Aquí ja passem a la utilitat de les coses. Ja no es tracta només de que siguin coses boniques sinó que necessiten coses pràctiques i útils.

I el cinquè d’un alumne de Tercer d’ESO. El professor amb molt de seny va decidir que tots els alumnes farien un cotxe elèctric, al gruix de la classe els va donar les peces i les indicacions i podien decorar-lo al seu gust. Als dos alumnes d’AC ell va decidir que només els donaria la consigna del que havien de fer i ells s’havien d’espabilar per decidir quins materials farien servir i aconseguir que anessin endavant i en darrera. Tots dos eren ben diferents i cadascú ho va mostrar amb la seva feina. L’alumne A va fer un cotxe amb energia solar i amb sensors que permetien que no xoqués amb elements externs i que s’encengués un llum i sones un brunzit quan anés endarrere. Va intentar fer-lo d’alumini amb llaunes de beguda i va constatar que malgrat per un moment canviaven de forma, tornaven a la forma cilíndrica i va haver de canviar el seu material. L’alumne B va fer servir peces de lego i va fer un cotxe que anava endavant i endarrere (versió simple seguint la consigna del professor). Van haver de presentar una memòria de la construcció i va ser molt interessant veure quines preguntes i quines respostes havien fet cadascun d’ells. Per l’alumne A la forma i el fons eren molt importants, l’alumne B ho va tractar com un tràmit que havia de treure’s de sobre.

Sovint aquests alumnes, quan es tracta d’un talent, poden no mantenir els bons resultats o els interessos en les altres matèries. Fins i tot, pot ser que la seva velocitat o el seu aprenentatge sigui inferior a la mitja. En aquests casos val la pena fer servir el seu talent per motivar les ganes de treballar en altres àmbits o per exportar les estratègies que fa servir en l’àmbit artístic a altres àmbits o matèries. Cal treballar amb ells perquè tinguin un bon autoconcepte que no faci aigües quan no siguin els més hàbils fora de la seva expertesa o no tinguin síndrome de l’impostor en aquells camps en els que poden brillar. És important que tinguin un autoconcepte equilibrat i siguin capaços de veure en quins àmbits  tenen més facilitat però sàpiguen que amb una bona feina continuada sempre poden millorar els resultats.

En les activitats especials de l’escola els podem proposar activitats de col·laboració amb la comunitat educativa pensant o fent decoracions d’espais comuns; o de decorats o atrezzo per peces teatrals; o dissenyant i modelant els guardons pels premis literaris o artístics de l’escola/l’institut; o els detalls d’agraïments pels professors que comencen o es jubilen, o pels guies de les excursions i visites... (pels artistes plàstics). Pels artistes literaris els proposarem col·laborar explicant contes o escrivint-los pels més menuts, escriure informació tècnica, processos científics o biografies al nivell de les diferents edats... Pels artistes corporals preparar danses o mostrar les possibilitats expressives del cos, i treballar l’expressió no verbal. Pels músics poden participar en un petit concert per Santa Cecília, patrona dels músics o fent mostres musicals en els diferents actes de l’escola, o presentant el seu instrument a les aules dels més menuts o explicant la vessant física, matemàtica o històrica de la música... Compondre música pel Carnaval de l’escola, posar lletra a cançons ja conegudes o tradicionals... Molts alumnes centren la seva expertesa en l’element artístic que pot acompanyar les tecnologies: fer vídeos, presentacions, proposar una música original, el tractament de les imatges... I per a tots, la possibilitat de participar en mostres o concursos externs al centre docent de la seva especialitat o preparant podcasts o vídeos per la biblioteca del centre.    

Identificació. És difícil trobar aquests infants i joves en les proves objectives. Solen brillar en les proves de creativitat però, alguns, no tant en les proves d’intel·ligència que mesura sobretot component lingüístic, matemàtic, memòria i organització espaial. Per això és tan important l’observació perquè sovint passen sense identificar perquè els seu èxit és paral·lel a les activitats escolars.