Dijous 19 de març Els Jocs de taula

 

Els jocs de taula donen molt de joc... aprendre a seguir normes (quan ens van bé i quan no); proposar normes noves; crear estratègies; aprendre a guanyar, a perdre, a col·laborar; fer servir la impulsivitat o haver-la de frenar; tenir iniciativa o imaginació i aconseguir que els altres t’entenguin... hi ha jocs per a tot. Són una font de bones estones.

Els jocs de taula ens permeten un temps de desconnexió digital fomentant una experiència tàctil, verbal o manipulativa. Molts estan allunyats de les màquines. Amb els daus i les fitxes o un llapis  i una llibreta ens proposen una bona estona de diversió. Avui alguns jocs de taula fan servir tecnologia, com el “Hitster” que ens permet sentir les cançons per després poder endevinar nom, intèrpret i any. 

Els jocs de taula ens permeten un temps de connexió social: en família, amb els amics... Estar present en aquest moment sense altres preocupacions que el joc, seure al costat o davant d’algú, mirar de connectar, establir aliances i estratègies o mantenir la teva posició. Hi ha jocs per a tots els gustos.

En un temps en el que paguem per us i fem subscripcions, els jocs representen una possessió preuada que podem compartir al llarg dels anys sense obsolescència programada. L’armari dels jocs és un espai especial que ens diu com es viu o com es vol viure en una casa.

Els jocs de taula són una font de benzina mental. N’hi ha per a totes les edats i nombre de jugadors. Ens poden proposar reptes intel·lectuals, fomentar la memòria, la velocitat, l’habilitat, competir o col·laborar, analitzar, inferir, crear estratègies i sinergies... Entrar en una botiga de jocs és viure una sobrestimulació total perquè n’hi ha de tota mena, per a tots els gustos i colors. La paraula que els pot definir és com a les persones: diversitat.

Els infants d’altes capacitats, com tots, necessiten jugar.

Necessiten temps de joc lliure i poder gaudir d’ell. Per alguns és més important preparar l’escenari que jugar pròpiament. El seu joc pot consistir en preparar l’escenari. És interessant respectar aquest “escampall” que veiem des de fora però que ell /ella entén perfectament. Hi havia una casa a la que venia una persona a ajudar amb la neteja els dimecres. La norma era que dimarts a la nit havia d’estar tot recollit perquè dimecres es pogués netejar. Quan es va arribar a aquesta norma es van acabar totes les discussions de dijous, divendres demanant un terra net, quan no era imprescindible. Hem d’aprendre a decidir les batalles que lliurem.

També necessiten temps de joc regulat, i aquí entren els jocs de taula. Uns són d’atzar i altres d’estratègia. Sovint, a la vida estan acostumats a guanyar sense esforç (sobretot a l’escola). En els jocs pot ser la primera vegada que troben contrarietats. Els hem d’ensenyar que no s’acaba el món. I no els hauríem de deixar guanyar perquè no s’enfadin ni humiliar-los perquè n’aprenguin. Novament apareix l’equilibri,  i en el centre hi ha la virtut – com deien els clàssics.

No és fàcil seguir normes quan vull fer la meva, quan veig clar el que em beneficia... però és un gran aprenentatge per a la vida.

Els jocs de taula haurien de ser un temps buscat, preparat, gaudit amb els amics i la família. S’acosten les vacances i tindrem més temps ... us hi apunteu?