Dilluns 23 de març Que s’acabi, ja!

 

Veiem el final del trimestre a tocar, però no arriba. A més ara ja hem començat a tancar coses, no apareixen elements nous, és el moment d’endreçar els fulls i preparar la carpeta o el super dossier del trimestre a Infantil o a Primària.

Alguns tenen la impressió que des de aquest moment comencem a intentar estirar el temps com si fos un xiclet. Només queden dues hores o una hora d’una matèria concreta i tots son tancaments però no acabem de tancar. Com diu la cançó “Dices que te vas, dices que te vas però no te has ido”.

En una societat que valora tant la immediatesa aquests temps d’espera sembla anacrònic.

Sovint els docents sembla que només tenen el focus en la seva classe i perden la visió general. Quan a l’ESO cada hora entra un professor nou, hi ha vegades que no hi ha una bona coordinació. Cadascú té el seu punt de vista, que es tradueix en una manera diferent de treballar. Des de qui posa l’examen el darrer dia, fins a qui treu el peu del gas la darrera setmana perquè tothom està cansat i s’oloren les vacances. Aquests darrers dies perden la intensitat. Una hora estiren, una altra afluixen, hi ha qui ja no posa feines, hi ha qui en posa només per fer a classe, i qui aprofita per posar una pel·lícula... i el temps descafeïnat va creixent.

Alguns alumnes fan la reflexió: si es treballa fins divendres... perquè no treballem de veritat fins divendres? O fins dijous, i el divendres fem activitats de darrer dia abans de vacances. Necessiten anticipació. Tenir clar què passarà, i que passi. Les mitges tintes no els agraden gens.

Estem entrant en la darrera setmana i alguns ja pateixen perquè ara no s’acaba, i quan tornem, tocarà parlar de les vacances i repassar el que ja sabem a Infantil i Primària. I ja bufen per avançat. Realment, no es senten escoltats, i moltes vegades no volen parlar perquè creuen que no servirà per res. Cal treballar el vincle amb aquests alumnes perque es sentin escoltats i que el que diuen es tingut en compte. No cal que tot es posi en marxa, però si que sigui escoltat i valorat. Potser és el moment de preparar el terreny per a la tornada. Si cal posar un punt i seguit, i modificar les condicions per millorar la situació. El vincle del tutor o tutora amb l’alumne d’altes capacitats ens ha de permetre identificar les necessitats d’aquests alumnes i perfilar la millor intervenció educativa. Crear expectatives i fer una sola cosa és molt millor que restar estancats en el no res.

Comencem! Podem començar amb posar a l’agenda les entrevistes sistemàtiques deu minuts setmanals, de rellotge. Posarem una alarma als vuit minuts per poder tancar als deu. És millor poc i sistemàtic que una sessió com un bolet. I quin és l’objectiu d’aquestes sessions? Crear la confiança, l’escolta activa que ell o ella necessita. I de què parlarem en aquestes sessions? Començarem per conèixer l’alumne, com aprèn, com es sent a classe, si necessita alguna cosa, com ho farem per comunicar-nos quan estiguem a classe: mirada, somriure, mà a l’espatlla... Potser fins ara no ho hem fet però podem començar després de vacances. Prendre nota del que parlem ens permet portar un registre i repreguntar la setmana vinent per fer el seguiment.