Molts infants i
joves d’altes capacitats quan són petits no els agrada dibuixar perquè veuen
ben clar que allò que han traçat en el paper no és un gos. Els agradaria poder
fer-ne una fotografia però no és així i per la seva relació amb el
perfeccionisme i la rigidesa molts d’ells deixen el llapis i no el tornen a
agafar mai més per dibuixar. Fins i tot fan servir l’expressió: “No m’agrada
dibuixar” però això el que expressa és “No sé dibuixar, perquè si en sabés,
m’encantaria”.
I així molts,
quan són una mica més grans i ja tenen el traç més treballat entren poc a poc
en el món del dibuix gràcies a un pare dibuixant o a un tutorial de You Tube. I
quan un ull és un ull, un arbre és un arbre i un gos és un gos... és fantàstic
i els encanta dibuixar. Ara la seva ma i el seu ull estan coordinats i el seu
cervell, amb una imaginació XXL, acaba de posar el llaç a un conjunt que pot
arribar a ser excepcional.
Per entrar en
aquest món us recomano un vídeo que es diu “La papallona d’Austin”. No només
hem de treballar el dibuix sinó que també haurem de treballar la percepció de
l’error, la tolerància a la frustració, el perfeccionisme, la impulsivitat...
Realment tots aquests trets els podem treballar de moltes maneres i també a
través del dibuix des d’una manera més directa o indirecta.
Una mestra de
Plàstica de Terrassa em deia referint-se a una nena de Segon de Primària: “és
que el que ella veu, no ho veu la resta de la classe; el que ella fa, la resta
de la classe ni s’ho han plantejat”. Aquests infants que alhora de pintar el
cel no el fan de color blau sinó que fan una nit estrellada o agafen els colors
taronges i rosats perquè pinta un capvespre havien estat sancionats per aquells
mestres que no sortien del cel blau.
Quan veiem alguna
cosa que no lliga... el millor és preguntar perquè sovint hi ha una explicació;
poc freqüent i evident, però hi ha una explicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada