Les vacances de Setmana Santa són com un tastet de vacances. A Catalunya només és una setmana i un dia: dos caps de setmana, cinc dies i el Dilluns de Pasqua. Cada família és un món i el primer serà definir quines són les possibilitats: dies de tots junts, dies de feina dels pares que els fills faran casals-avis-persona responsable, dies tancats (perquè anem al Mercat del Ram a Vic, a beneir la Palma, a veure la Passió, a menjar la Mona...)... i a partir d’aquí ja podem començar a pensar la proposta per aquesta Setmana Santa 2026. Seria bo tenir present de quin pressupost disposem: un dinar a fora, una activitat, transport...
Encara tenim temps,
per això aquesta setmana és bona per començar a parlar-ne. Què voldríeu fer? De
quan temps disposem i com el voldríem gastar? Volem conèixer alguna cosa,
llegir, jugar, escoltar música, mirar pel·lícules, fer un puzle, canviar
l’habitació, cuidar plantes, fer manualitats, treballar en invents, compartir
jocs de taula, cuinar o fer postres...
Quan fem una
llista del que volem fer i li trobem un temps per fer-ho ens ajuda a que es
faci realitat. Generalment pensem què voldríem fer però s’acaben les vacances i
no hem fet allò que volíem. Això passa a grans i petits.
Els infants i
joves d’altes capacitats gaudeixen organitzant el seu temps, suggerint
activitats que els agradaria fer. El temps d’escola ja és un temps molt tancat
i organitzat. Ara, podem gaudir d’un tastet de vacances amb una organització
diferent i si és ben pensada i argumentada és fantàstic.
Necessitem un
temps de negociació. La família no és una organització horitzontal. El pares
han de donar el marc i les regles del joc (temps i pressupost). Podeu presentar
certs temps tancats. Un cop tenim el marc definit, cadascú pot fer la seva
proposta del seu temps propi i del col·lectiu. En alguna família totes les
propostes van a la nevera (a la part de fora amb imans) i es marca un dia per
comentar-les.
Recordeu que la
vida és més rica que qualsevol organització i per tant des de l’inici hem de
recordar que tot i així hem de ser flexibles. De ben segur que entraran
elements que poden desmuntar-ho tot: un dia de pluja, un bon encostipat, una
proposta nova...
Intentar buscar
un temps per parlar de les vacances és important. Passar temps junts, escoltar
el que proposa cadascú, veure quins són els seus interessos i com ens podem
organitzar per donar a tots els elements familiars un temps propi, i un temps
en comú.
Quan arribem a un
acord podem fer un horari que pot anar de nou a la nevera. Anar preparant les
vacances és començar a viure-les. Anar decidint quins llibres, quins jocs,
quines manualitats, quines pel·lícules, quines postres... anar preparant els
materials perquè es pugui produir l’acció.
Quan arribi el moment viurem unes vacances conscients i reals que ens portaran a la reunió familiar de la setmana després per avaluar com ha anat. Què hem pogut fer i què no. Quines coses imprevistes han entrat en joc. Com ha anat l’organització? Què hem de mantenir i què hem de canviar per la propera programació de vacances. Entrenem la preparació, vivència i avaluació per poder tornar a començar amb el que hem aprés. Un gran aprenentatge per a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada