Aprendre a aprendre... ( Primera part )

Aprendre a aprendre... És un dels objectius bàsics de l’educació. No es tracta tant d’ensenyar conceptes, procediments... sinó de que l’infant o el joves estigui en condicions d’aprendre per ell mateix, de cercar els recursos que l’ajudin a continuar avançant, que no depengui sempre de nosaltres per créixer.

Avui us presentem algunes reflexions que, com sempre serveixen per a tots els infants i joves però que amb les persones que tenen altes capacitats adquireixen un ressò especial.

• Fomenteu la reflexió sobre el propi aprenentatge. Feu que es preguntin què volen aprendre, perquè ho volen aprendre i com ho faran. És curiós com el prendre consciència de les coses fa que posem les nostres possibilitats en marxa. Despertar el seu interès i la seva motivació, fer-los veure la utilitat del que aprenen i tractar d'aportar mitjans i materials perquè es produeixin situacions de creació d'aprenentatges no sol ser un camí fàcil però un cop encetat és apassionant.

• Treballeu per reptes. Si és molt fàcil s’avorreixen i si és massa difícil ho abandonen... Treballar l'autoeficàcia i l'autoestima oferint tasques que suposen un repte, però que siguin assolibles, aquest és el secret. Han de tenir alguna dificultat però al mateix temps ho han de poder solucionar. Amb els infants d’altes capacitats és difícil trobar el punt, perquè no acabem de saber mai què saben realment. Per això, els hem de passar la pilota a la seva teulada i treballar l’aprenentatge autoregulat. Amb una bona autonomia de feina ells mateixos autoregularan els reptes i faran camí.

• Davant nous aprenentatges, proposeu que comencin analitzant els coneixements previs que tenen sobre el tema. Aprendre a aprendre significa poder establir relacions amb altres continguts i basar-se en ells, d'aquesta manera es produeix un veritable i significatiu aprenentatge, diferent a la memorització o còpia. Aquest procés és molt fàcil per unes persones que viuen de les seves relacions mentals i del seu pensament arborescent... tot està relacionat... però de vegades el que és més evident i fàcil per a ells és el més difícil. 

• Deixeu que segueixi el seu propi ritme, que trobin el seu propi ritme. Cada persona és diferent i l'aprenentatge es construeix, això implica un procés que cadascú ha de seguir amb el seu ritme personal. Per això de vegades a l’escola tindrà serioses dificultats per seguir un ritme més lent o per portar “correctament” les constants aturades i arrencades...

I tot això combinat amb una escola sovint massa rígida per a ells...s'ens ha girat feina. Ja ha arribat setembre, un temps apassionant on es barreja, com a la vida, el “toca” i el “m’agrada”... aquest potser serà el primer gran aprenentatge al qual s’afrontaran els nostres infants i joves d’altes capacitats. Però no estan sols, estem aquí per acompanyar-los.

Comencem un bon curs...

Comença el mes de setembre i s’acosta l’inici de curs amb tot el que comporta... 

Els infants tenen en aquestes dates una pluja de sentiments contradictoris... ganes de començar de veure els companys, de saber què els depararà el nou curs però alhora també  s’omplen de pors: al fracàs, a l’avorriment, a no estar a l’alçada, a tornar a la rutina en la pitjor de les seves expressions... 

Els adults hem d’estar al seu costat. Els hem de fer costat.  Enlloc de negar els seus sentiments podem ajudar-los a expressar-los amb paraules. Enlloc de criticar o donar consells podem reconèixer els seus sentiments amb alguna paraula o interjecció. Enlloc d’explicacions i lògica podem concedir-los els seus desitjos en la fantasia. Els qui heu llegit algun llibre de l’Adèle Faber ja sabeu a què em refereixo. Tots els infants necessiten sentir-se compresos i acompanyats  i els nens i nenes d’altes capacitats encara més. 

En aquests dies en que preparem llibres, llibretes, estris i roba preparem-nos també a iniciar un bon curs. Parlem-ne! Creem un espai i un temps per parlar de les seves preocupacions i desitjos. Fem escolta activa i preparem-nos perquè el nostre fill /la nostra filla faci el millor dels cursos. 

En els propers deu mesos canviaran per dins i per fora però han de saber que en tot moment estem al seu costat pel que són i no pel que fan.  Nosaltres, els pares som els seus referents. Parem i revisem per un moment el nostre paper... potser alguns han de començar el curs baixant les seves exigències i canviar-les per mantenir unes altes expectatives. Tots hem de mantenir unes altes expectatives respecte els nostres fills i oferir-los sempre un recolzament incondicional.

Ells comencen el curs, tots comencem el curs... que en aquest 2014-2015 tinguem tots un molt bon curs !!! 

Marxem de vacances...

S’ha acabat el mes de juliol i comencem vacances també en el blog. A l’estiu tota cuca viu i nosaltres necessitem sol i aire, i carregar piles perquè el curs vinent poguem tornar amb energíes renovades per treballar en l’apassionant món de les altes capacitats.

Ha estat un bon curs. Hem començat a caminar... la idea es va fent realitat... de totes les experiències aprenem, ajustem i creixem. Hem fet un primer contacte amb moltíssimes escoles, amb algunes l’hem continuat i en un grup petit hem començat a col.laborar en l’assessorament en aquesta àrea de treball. Ja estan en marxa el blog en català i en castellà; en construcció la web; i en el curs 2014-2015 obrim nous projectes com el centre de diagnòstic i l’activitat extraescolar de dissabtes dirigida als alumnes d’altes capacitats i les seves famílies. L’equip també va creixent, poc a poc. 

Ara, ens esperen uns dies de merescut descans. Tornarem, si Déu vol, al setembre per seguir atenent a les famílies, als infants i als joves i a les escoles en l’apassionant món de les altes capacitats. Bon estiu a tothom!

Sobretot als lectors del blog  “Atenció a les altes capacitats” i a tots els que l’han fet possible perquè n’han estat protagonistes, han generat un post o l’han llegit... Gràcies a tots.

Des de Barcelona, molt bones vacances a tothom!

La nit i les altes capacitats

Als nens i nenes d’altes capacitats els apassiona aprendre i tot ho troben interessant. Per això, l’hora d’anar a dormir sol ser un problema. “Sol no te’n vagis!” o “Dormir és perdre el temps” són frases amb les que expressen què senten... Però el nostre cervell necessita descansar i processar tot el que ha passat durant el dia. Sortosament en molts casos els pares han aconseguit establir unes rutines durant l’any i molts infants hi entren, amb més o menys dificultats.

Però ha arribat l’estiu. El moment en el qual les rutines es modifiquen: llevar-nos, esmorzar, el temps d’oci, i també el temps d’anar a dormir. Sabem que quan torni l’inici de curs amb el seu ritme ben compassat segurament tot tornarà al seu lloc però ara... tot trontolla.

Hi havia una rutina clara d’activitat, de lloc i de temps al voltant d’anar a dormir. Ara amb la calor, el relaxament dels horaris, la improvisació diària... tot belluga. Quan desapareix la seguretat poden aflorar pors, canvis i aquell nen o aquella nena que sempre havia anat a dormir sol sense problemes ara es confessa atemorit per la foscor (que sempre ha estat allà) i reclama la presència dels pares i, fins i tot, intenta o aconsegueix un canvi de llit.

Alerta! Qualsevol concessió en aquest camp és molt perillosa perquè difícilment serà “només per avui” i l’infant s’ho pren fàcilment com “terreny conquerit” o “dret adquirit”. 

Durant el dia tot segueix normal però quan s’acosta l’hora d’anar a dormir... comença l’espectacle! Si els infants són petits cal marcar novament de manera clara una rutina i fer l’esforç de no sortir del guió. Podem improvisar al matí o a la tarda però no al vespre. Cal pensar una rutina possible i seguir-la (segurament serà una rutina diferent de la del curs però rutina a la fi).

Què hauria de contemplar la nostra rutina? Un ambient tranquil abans d’anar a dormir, el petó de bona nit, el pipi de bona nit, potser llegir un conte positiu, cantar cançons, tancar els ulls i mentalment pintar un paisatge ben relaxant, fer exercicis de relaxació o de respiració, repassar el millor moment del dia... (imaginació al poder!!!)

Però sobretot un cop establerta cal mantenir la rutina. Cada dia el mateix. Pels adults certament avorrit pels infants certament imprescindible. Les rutines els donen seguretat i cal mantenir-les amb fermesa i amor, dos ingredients imprescindibles en l’educació familiar.

Recordem també que els infants d’altes capacitats graben tot el que passa durant el dia per tant vigilem en els comentaris que fem sobre la nit i el dormir. Recordeu que no només graben paraules sinó sobretot la comunicació no verbal. Pensem bé les coses abans i podrem ajudar fent que tot vagi en la mateixa direcció i aconseguirem fer del moment d’anar a dormir un moment plaent per l’infant.

Amb la rutina del son, com en tot, hi ha infants més dòcils i més difícils. En la mida que nosaltres no defallim els ajudem a créixer. 

8 raons per atendre les Altes Capacitats

Pels que treballem en aquest àmbit no ens falta explicar les raons però sembla que molts agents educatius estan lluny de veure la necessitat imperiosa d’atendre els infants i joves que tenen Altes Capacitats perquè puguin desplegar els seus talents.

Novament el professor Tourón amb un post del 2012 ens il.lumina el camí. Passen els anys però continua la vigència de les seves paraules. Potser hi ha gent que necessita veure-ho escrit. Ho posem, de nou, negre sobre blanc i ho escampem... novament quedarà evidenciada una realitat.  

Aqui teniu vuit motius pels quals s’hauria d’atendre l’alta capacitat i el talent:

1.- Ho  sabem, en tenim experiència: el talent que no es conrea es perd. 

2.- Per atendre a tots els infants i joves seguint el principi d'igualtat d'oportunitats cal donar a cadascú el que necessita.

3.- Fomentar un sistema educatiu que promogui l'excel.lència millorarà l'educació de tots. 

4.- Perquè els joves amb talent només aconseguiran un desenvolupament personal ple si se'ls permet desplegar tot el seu potencial intel.lectual sense barreres. 

5.- Hi ha àmbits en els quals no en tenim cap dubte: Pedreres Esportives, Centres d’Alt Rendiment, Conservatoris de Música ... per què no donar suport a aquesta mateixa filosofia en l'àmbit de les Ciències, les Humanitats, la Tecnologia, etc.? 

6.- Perquè és imperiosament urgent trencar amb els mites i prejudicis socials que frenen el seu reconeixement i desenvolupament. 

7.- Perquè el talent dels més capaços posat al servei de la societat liderarà la construcció d'un futur millor per a tots. 

8.- Perquè viure d'esquena a l'existència de joves amb alta capacitat suposa desatendre a Espanya a més de 400.000 nens (si comptem només el 5% dels infants però hi ha estudis que ens parlen d’una forquilla del 15-20% d’infants amb talents i amb aquests números parlaríem de més d’un milió d’infants i joves sense l’atenció adequada).

Realment amb tots aquest motius creieu que ens podem permetre aquesta no atenció??? 

Hem vist la desatenció des de la part positiva... el que ens perdem. Però també podríem entrar en la part negativa: el que perdem. La part més negativa que implica la desatenció ens acosta al fracàs escolar,  als problemes de relació,  al deteriorament de l’autoconcepte i l’autoestima... elements que es podrien evitar amb una detecció, diagnòstic i intervenció educativa adequada.

Cal fer un pas endavant per atendre als més capaços. Cal estar disposats a identificar proactivament el seu potencial, de manera sistemàtica i periòdica. I a partir d'aquí, adaptar l'ensenyament a les seves necessitats. El talent es busca, no cal esperar a trobar-lo.

Cóm ajudar als fills a controlar l’estrès?

En la revista del Col.legi de Psicòlegs del mes de juny hi ha un article que parla sobre l’Estrès entre els adolescents. Diuen que l’APA (American Psychological Association-Asociació Americana de Psicologia) ha escrit a la seva web un article amb recomanacions pràctiques per tal de que els pares puguin ajudar als seus fills.

Com sempre, he fet la connexió amb els alumnes d’altes capacitats... Hi ha moltes situacions que es repeteixen al llarg del curs i que els produeixen, encara que siguin petits, el que coneixem com estrès. Els seus efectes es tradueixen en una sèrie de símptomes físics i psicològics com irritabilitat, ansietat, cansament, falta de concentració, trastorns del són o presència de pensaments negatius, entre d’altres. L’enquesta dels adolescents  adverteix que aproximadament un terç dels adolescents considera que no està fent servir els recursos suficients per poder fer front a les situacions estressants d’una manera adequada. Si els hi preguntéssim ... què dirien els nostres infants?

Els consells que plantegen m’han semblat interessants. Potser alguns pertanyen al sentit comú però ja sabem que quan estem en situacions de tensió sembla que el sentit comú s’esvaeix... Es tracta d’ajudar als infants i joves a desenvolupar formes saludables d’encarar i encaixar l’estrès. Aquí teniu unes bones propostes:

Promogui el reconeixement dels símptomes: veure quins senyals es mostren... irritabilitat, enuig, preocupació excessiva, trastorns del són o en l’alimentació. No cal contestar a la pregunta per què ens sentim així, simplement cal reconèixer com ens sentim. Potser estem començant a entrar en una zona poc saludable.

Dialogui amb el fill/la filla: és molt important que sapiguem fer escolta activa i que mantinguem les línies de comunicació obertes. Sovint els infants i joves d’altes capacitats tenen una sensibilitat molt acusada que necessita del nostre escalf. Sempre s’haurien de sentir compresos i escoltats encara que nosaltres tinguem un punt de vista diferent. Marcar un temps per fer coses junts, des de ben petits, és una molt bona opció perquè quan arribin moments difícils hi hagi tradició de relació.

Proposi estratègies saludables: 

- l’activitat física es una via eficaç per controlar l’estrès. És molt positiu que participi en activitats que li agradin tan siguin esports d’equip, com individuals, com la possibilitat realitzar activitats esportives en família. 

- un aspecte molt important, i sovint difícil de portar en els infants d’altes capacitats és el seguiment d’hàbits de són saludables. És un peix que es mossega la cua: els costa dormir, s’altera la son i, quan dormen menys també estan més alterats... regular els horaris, marcar rutines i seguir-les, fer activitats tranquil.les sol ser una bona solució teòrica que costa portar a la pràctica (més endavant dedicarem un post als problemes de són). 

- ser capaços de marcar-se objectius raonables dins dels reptes. Sovint és motiu d’ansietat el fet de que es marquin metes i objectius poc realistes o que siguin perfeccionistes o massa auto exigents. Cada dificultat té la seva solució però no tot es pot solucionar a la primera. Novament la comunicació, l’experiència, el contacte amb altres persones que han superat dificultats amb temps i esforç és sempre un bon recurs. Han d’anar adquirint autonomia i no serà un camí de roses però tampoc és impossible.

Creï un espai segur per a ell/ella: les rutines solen tranquil.lizar als infants i adolescents, i poden ser reconfortants en moments d’estrès. Establint uns hàbits, li transmetrà consistència i seguretat. Intenti fixar una sèrie de rutines familiars durant la setmana (per exemple, menjar tots junts, reservar un dia de la setmana per veure una pel.lícula en família) aquestes situacions constitueixen una oportunitat per conversar.

Sigui un model d’hàbits saludables pel seus fill/a: a més de fomentar-los, és molt important que ells vegin en els pares un exemple en quant a comportaments saludables: no hem de ser perfectes, però sí uns bons models que quan cauen rectifiquen i tornen a començar. És bo que intentem menjar sa, realitzar activitats físiques regularment, dormir una quantitat d’hores suficient i prenguem mesures per controlar el nostre propi estrés.

I, si tot i així no ho veiem clar... serà bo que cerquem un especialista. Un tècnic ens pot ajudar a desencallar una situació complexa abans de que es compliqui més.

Estiu... temps per aprendre?

Ja han arribat les vacances!!! La calor, les verbenes, els casals... ja hem hem acabat “el temps d’escola”.... 

Però... els nens i nenes han de deixar d’aprendre? No parlem de deures, parlem d’aprendre perquè hi ha moltes maners diferents d’aprendre. Els que ja han complert durant tot l’any mereixen clarament un descans, un canvi d’activitats però durant les vacances no deixem de menjar, ni de dormir; i potser, fins i tot, ho fem una mica més...

L’aprenentatge reglat s’ha acabat fins a setembre però hi ha tantes coses interessants per aprendre... és un bon moment per fer esport, art, llegir, badar, relacionar-nos amb altres infants o adults... a l’estiu sembla que tenim un temps que durant l’any s’evapora entre les presses de cada dia. 

Amb els infants i joves d’altes capacitats el temps d’estiu, com en tots els infants i joves, pot ser un temps molt enriquidor. No es tracta de fer altra vegada el que ja hem fet sinó de gaudir de l’estiu i preparar el curs vinent amb aquelles coses que segur que necessitarem però amb altres activitats.

Quan parlem amb els mestres dels alumnes d’altes capacitats i els preguntem què hauríem de treballar a l’estiu molt sovint apareixen temes com: la lletra, la presentació, la constància en el treball, l’organització de materials i tasques, que llegeixi el enunciats sense córrer, que es fixi en el què fa o en el què ha de fer... no ho heu sentit mai? Són conscients que el tema no està en els continguts sinó en com es plasmen, s’adquireixen o s’expressen. 

Aquests són els nostres deures d’estiu. Però no es tracta de frenar-los sinó d’ajudar-los a sobreviure en una escola en la qual es van fent activitats adaptades però encara massa sovint és l’alumne que ha d’adaptar-se a l’escola. Potser no és el què hauria de ser... però crec fermament que és preferible arribar a un punt entremig possible (unes activitats adaptades que ens permetin tenir oxigen per treballar amb els companys) mentre anem mobilitzant les estructures de l’escola cap a un aprenentatge significatiu per a tots els alumnes. L’educació personalitzada és possible. No volem educació individualitzada. Atendre la diversitat no és senzill però més que necessari és imprescindible. 

Moltes experiències d’aula ens parlen de que és possible en molts centres de casa nostra públics, privats i concertats trobem experiències molt interessants que han fet que aquest darrer curs molts infants d’Altes Capacitats hagin pogut treballar a l’aula i també de forma paral.lela de manera autònoma per assolir els reptes que les seves capacitats necessiten per convertir-se en talents.

El curs ja ho és... i l'estiu ?  és un temps d'aprenentatge?.