Els hem d’escoltar perquè no ens podem imaginar el que passa pel seu cap, o el que senten dels seus companys... Totes les cites són reals i corresponen a la darrera setmana d’octubre d’enguany. Potser us poden ajudar a obrir els ulls i intuir la realitat que viuen.
L’O ha començat Primer de Primària i es queixa a la mare dient: “ja torno a ser el rarot perquè sóc l’únic de la classe que en el tastet de fruites de tardor a qui li ha agradat el codony”. I diu que torna, perquè el curs passat a P5 quan havien d’escollir el projecte ell va portar Mozart i finalment van sortir el Unicorns. També es va queixar perquè “havien de fer un treball sobre un animal que ni existia, amb tantes coses i persones interessants en el món real”.
En P fa Segon de Primària i s’ha presentat per a delegat de classe. Vol participar en les reunions de delegats amb els grans i veure què fan i com pot col·laborar en que la seva escola sigui encara millor. Dijous faran les votacions. Al començament ha tingut problemes per votar-se a ell mateix. No ho veia clar... al final hem quedat que es votarà a ell. Hem reflexionat sobre a qui deuen votar els líders dels diferents partits. I en cas de que no surti escollit no s’enfadarà ni plorarà (si ho necessita s’esperarà a arribar a casa) i felicitarà al guanyador o guanyadora.
L’A està començat Tercer de Primària. Té un vocabulari molt ric i precís en castellà però no en català. Sempre que pot canvia d’idioma. La seva comprensió és molt bona tant oral com en la lectura però la seva velocitat lectora està per sota del barem de la seva edat. Té molta por a que se’n riguin i para en sec quan no està prou segura.
L’A acaba de començar Quart de Primària i li costa dormir. Al vespre es lleva per mirar si la seva mare i el seu pare encara respiren. Pateix molt per la mort dels que més estima. No en pot parlar amb ells perquè sap que els faria patir. Sap que no ho hauria de pensar però no pot evitar-ho.
En M ha començat Primer d’ESO i la mare em diu que “está reaburrido”. Li agraden les feines interessants, les de pensar però són tan poques... Està treballant quin menú li prepararia a Batman amb el seu majordom Alfred. S’avorreix en les tasques més mecàniques i repetitives com en les explicacions de classe que van lentes amb mil interrupcions. No el lliga res als seus companys. Es sent sol i lluny. I per un malentès pateix el buit de ser “el chino”. Té por de que el peguin i està revivint una situació de bulling que va viure quan feia Tercer de Primària. No volem que sense voler es converteixi en una profecia autocomplerta. Té tan poques ganes d’anar a l’escola. Prefereix un llarg confinament i temps per fer les coses a la seva manera.
L’H fa Tercer d’ESO. Està totalment desmotivat. A la preavaluació ha suspès sis assignatures. No havia estudiat. Anava als exàmens havent escoltat a classe i havent fet els deures corrents sense cap implicació. Ara té clar que haurà de fer alguna cosa més si vol superar el curs. Li hem plantejat la possibilitat d’una compactació de cursos però el canvi en la feina és una condició sine qua non per tirar aquest projecte endavant. Ha de mostrar bons resultats per aconseguir fer aquest pas. Aquest curs està en un moment molt dolç a la classe: és el delegat, es sent integrat.
L’A fa Quart d’ESO i està en caiguda lliure. Només veu les coses negatives i està entrant en un bucle perillós donada la seva hipersensibilitat i la seva rigidesa. Si fos capaç de racionalitzar i anotar les coses que no funcionen, prioritzar, buscar solucions i caminar cap a les solucions sense esverar-se de ben segur que podria tirar endavant però ha de sortir del bucle. Sort que hi ha un bon vincle amb l’orientadora de l’institut. La mare no hi pot entrar perquè ella no la deixa. Està molt bloquejada tot i que de moment manté les rutines d’anar a l’institut, a l’EOI i al Conservatori de Música.
L’A ha començat el Batxillerat. Els seus resultats de preavaluació estan entre 9 i 10 en totes les matèries llevat de l’Ed. Física. Ha fet l’esport de l’escola fins ara que consistia en moviment a través dels jocs. Ara se li proposa córrer 2km. (resistència) i 200 m. (velocitat). Ha fet un gran esforç, ha acabat la cursa de resistència per la seva autodiciplina. El resultat de la Ed. Física pot fer baixar el bon resultat que obté en les altres matèries i necessita per entrar als estudis superiors que desitja. És conscient de que “no pot fer més”.
Com a pares hem de fer un acompanyament conscient:
- a l’O de Primer de Primària a encaixar la seva diferència.
- al P de Segon de Primària a presentar-se a delegat i a encaixar la previsible derrota.
- a l’A de Tercer de Primària a millorar el seu vocabulari en català.
- amb l’A de Quart és més complicat perquè no vol fer-nos patir però podem treballar les preocupacions del que no depèn de nosaltres que hem d’aprendre a encaixar-ho i portar-ho el millor possible.
- a l’M de Primer d’ESO intentar que a l’institut promoguin alguna acció d’ampliació perquè no es reavorreixi i treballin la tolerancia 0 al bulling. Des de casa treballar la no projecció de pensaments negatius.
- l’H de Tercer d’ESO vol canviar i millorar. Positivitzar i reforçar les accions que faci en aquesta línia, i citar les coses que no van en aquesta direcció sense enfadar-nos.
- l’A de Quart d’ESO és complicada per la seva rigidesa i la seva manca de confiança en ella mateixa. Cal ajudar-la a racionalitzar i fer llista de coses positives i negatives per començar a fer petits passos en la bona direcció.
- L’A de Primer de Batxillerat viu un superesforç com a no valorat. Potser cal que estigui un punt més en forma, sempre es pot fer una mica més, i aconsegueixi en aquesta matèria uns millors resultats per obtenir el que necessita. Ho acompanyaria amb una parlada d’ell amb el tutor o amb el profe d’educació física perquè conegui la situació i pugui valorar l’evolució.
I tot això mentre seguim amb tota la resta de coses del dia a dia. La sort és que quan parlem amb el seu cervell ens entén perfectament i la pilota passa a la seva teulada on ha de processar, veure possibilitats i començar a treballar en una nova direcció.
