Quan escoltant ja no n'hi ha prou (Pares i Docents)

Vagi per endavant que entre els alumnes d’altes capacitats no sempre el fet de tenir-les implica bons resultants acadèmics. Hi entren altres factors que no són motiu d’aquest post. Avui parlarem d’aquells alumnes que al llarg de tota l’escolarització han tingut bons resultats sense despentinar-se.

Han passat tota la Primària escoltant a classe i tenint bons resultats. Potser el primer moment en el que van tenir mitja relliscada va ser amb les comarques perquè de sentir-les a classe les havien après però no les sabien situar totes en el mapa. Van fer una petita rectificació però la manca de necessitat els va portar a continuar igual.

Potser l’entrada a l’ESO, o al segon cicle d’ESO els fa veure de que amb escoltar i enregistrar les classes no n’hi ha prou. Aquí comença a aparèixer més vocabulari específic de cadascuna de les matèries. Els processos són importants i cal fer-los d’una manera determinada. Els exàmens són més concrets i ja no els pot saltar amb generalitats. I arriba el moment que se’n adona que fent el que feia no n’hi ha prou. 

I tornem a aquelles coses que tantes vegades passen entre els infants i joves d’altres capacitats... el seu cervell ho entén però el seu cos no ho sap fer o no està preparat per fer-ho. Aquí necessitem un sherpa una estona per ajudar a fer aquest canvi que ell o ella veuen necessari, imprescindible, però no sempre saben com abordar.

De vegades això pot passar al Batxillerat o a la Universitat i la frase és “com ho faig per estudiar”? No m’ha calgut mai i no sé com fer-ho! Alguns cauen en un desconcert profund perquè és la primera vegada que volen alguna cosa i no ho obtenen de manera immediata. D’altres posen tot el seu interès per sortir d’aquesta situació ben desagradable. Com sempre podem trobar de tot, fins i tot qui tiri la tovallola i confirmi els seus pitjors temors... ell ja sabia que això de les altes capacitats no era real i ara les dificultats les percep com insalvables. Hi ha vegades que s’enfronten a això tots sols buscant la seva manera de treballar però partint de zero.

Els aconsello seguir les tècniques d’estudi ajustades a les seves necessitats. Els temps són diferents però la manera de fer-ho, a l’inici, no ho hauria de ser. Després ja anirà trobant la seva manera de fer-ho però comencem pel que està provat que funciona si es fa bé. Però això va en contra del seu habitual autoaprenentatge que els agrada fer. Però com que els podem posar molts adjectius, però tontos, no; quan veuen que és més eficient sucumbeixen i ho fan. 

Quan algú no té hàbit de treball una de les grans dificultats és la constància. A mi no m’acaba d’agradar que ens haguem d’emmotllar a un horari prefabricat. M’agrada més treballar amb el sismògraf que ens permet reflexionar sobre la feina feta i és més flexible. El sismògraf és una llibreta on anotem l’hora d’inici dels deures o estudi, el que fem i l’hora d’acabament. Per tant també queden registrats els descansos o les activitats extraescolars. Un cop per setmana es fa revisió del sismògraf per veure quina és la realitat: a quines matèries estem dedicant més temps, quines no apareixen, quin és el resultat de la nostra feina comparant amb la correcció dels exercicis o amb els exàmens fets... Ens ajuda en un començament a situar-nos, perquè de vegades la nostra impressió és que hem preparat molt una matèria perquè vam treballar molt un dia...

Hi ha coses molt senzilles que ells no han fet mai i que no han escoltat massa a classe quan en parlaven perquè fins ara era com un curs de natació per algú que li arriba l’aigua al turmell. En aquest moment el nivell de l’aigua va pujant i comencen les urgències. 

Coses tan obvies com treballar en un lloc fix, amb tot el material a mà, sense distraccions. Partir del que necessita i planificar les feines unint les tasques que s’assemblin. Tenir en compte els exàmens o treballs que es demanen amb temps d’antel·lació, no treballar només l’immediat. La necessitat de fer petits descansos. Valorar la eficàcia de la feina feta, explicar el que està fent.  

És important que quan es produeixi aquest moment estiguem tots atents a reforçar positivament el canvi. El feedback que rebi dels professors és important. Hem de valorar els avanços perquè per a ell són novetat encara que altres ho facin des de fa temps. Per a ell o ella és una gran novetat, una novetat important. El canvi d’actitud hi és però cal mostrar-lo i mantenir-lo. Els docents són una part important del canvi perquè són, juntament amb els pares qui acompanyen al noi o a la noia en el seu procés de créixer com estudiant. 

Aprendre a aprendre (Segona Part)

És un dels objectius bàsics de l’educació. No es tracta tant d’ensenyar conceptes, procediments... sinó de que l’infant o el joves estigui en condicions d’aprendre per ell mateix, de cercar els recursos que l’ajudin a continuar avançant, que no depengui sempre de nosaltres per créixer.

Avui continuem amb algunes reflexions que, com sempre serveixen per a tots els infants i joves però que amb les persones que tenen altes capacitats adquireixen un ressò especial.

5.- És el protagonista del seu aprenentatge. Afavoriu el seu paper actiu en la construcció d'aprenentatges. Davant la tasca d'aprendre el protagonista és el subjecte que aprèn i el seu paper per tant ha de ser actiu en la creació d'aquests aprenentatges. Per a això, permeteu i inciteu a la pràctica, la indagació i el desenvolupament de les competències o el saber fer. 

6.- L’autoavaluació és essencial. Ensenyeu-li a avaluar el desenvolupament del seu aprenentatge. Això implica la reflexió durant el desenvolupament del procés d'aprenentatge. És a dir feu que reflexioni i que s'adoni de què és el que après i com ho ha fet. De vegades, els és difícil perquè tot va tant despresa que saben que han arribat al resultat però no com hi ha arribat. Però és important anar prenent consciència de que l’aprenentatge és fruit d’un procés encara que no en veiem totes les fases a simple vista. Caldrà acompanyar-los en el procés d’aprendre a mirar... els podem ajudar fent-los reflexionar sobre els seus avenços en el procés. És important que vegin els èxits aconseguits. Reconèixer el que hem fet bé, el què és millorable, en què ens hem equivocat i perquè. Quan en podem parlar en calma i integrem l’error en l’aprenentatge baixa el nivell d’ansietat i s’ajusta l’autoconcepte…

7.- La resistència a l’error i a la frustració és una causa d’immobilisme. Saber que la seva producció no serà excel•lent pot ser motiu per no intentar-ho. És molt important mostrar-los que l'error és una font d’aprenentatge. Podeu mostrar-los com aprendre dels errors reflexionant sobre els mateixos o a través de la vostra pròpia experiència. Aquest punt serà motiu d’un post més endavant per aprofundir en la qüestió.

  

8.- De vegades la rigidesa, el perfeccionisme, el nivell d’exigència que els infants i joves d’altes capacitats, ells sols s’autoimposen fa que tinguin serioses dificultats per afrontar les dificultats que apareixen en el procés d’aprenentatge. Caldrà donar suport emocional i autoestima per afrontar les dificultats que sorgeixin durant el procés i aconseguir que s'enfrontin al fracàs sense abandonar. 

Per a tots els alumnes, per a totes les persones, és esencial apprendre a aprendre. En el segle XXI l’aprenentatge ja no es redueix al temps escolar sinó que abarca tota la vida. Per tothom és essencial tenir eines perquè aquest procès el sapiguem dur a terme i ens enriqueixi fins el final dels nostres dies.

Aprendre a aprendre... ( Primera part )

Aprendre a aprendre... És un dels objectius bàsics de l’educació. No es tracta tant d’ensenyar conceptes, procediments... sinó de que l’infant o el joves estigui en condicions d’aprendre per ell mateix, de cercar els recursos que l’ajudin a continuar avançant, que no depengui sempre de nosaltres per créixer.

Avui us presentem algunes reflexions que, com sempre serveixen per a tots els infants i joves però que amb les persones que tenen altes capacitats adquireixen un ressò especial.

• Fomenteu la reflexió sobre el propi aprenentatge. Feu que es preguntin què volen aprendre, perquè ho volen aprendre i com ho faran. És curiós com el prendre consciència de les coses fa que posem les nostres possibilitats en marxa. Despertar el seu interès i la seva motivació, fer-los veure la utilitat del que aprenen i tractar d'aportar mitjans i materials perquè es produeixin situacions de creació d'aprenentatges no sol ser un camí fàcil però un cop encetat és apassionant.

• Treballeu per reptes. Si és molt fàcil s’avorreixen i si és massa difícil ho abandonen... Treballar l'autoeficàcia i l'autoestima oferint tasques que suposen un repte, però que siguin assolibles, aquest és el secret. Han de tenir alguna dificultat però al mateix temps ho han de poder solucionar. Amb els infants d’altes capacitats és difícil trobar el punt, perquè no acabem de saber mai què saben realment. Per això, els hem de passar la pilota a la seva teulada i treballar l’aprenentatge autoregulat. Amb una bona autonomia de feina ells mateixos autoregularan els reptes i faran camí.

• Davant nous aprenentatges, proposeu que comencin analitzant els coneixements previs que tenen sobre el tema. Aprendre a aprendre significa poder establir relacions amb altres continguts i basar-se en ells, d'aquesta manera es produeix un veritable i significatiu aprenentatge, diferent a la memorització o còpia. Aquest procés és molt fàcil per unes persones que viuen de les seves relacions mentals i del seu pensament arborescent... tot està relacionat... però de vegades el que és més evident i fàcil per a ells és el més difícil. 

• Deixeu que segueixi el seu propi ritme, que trobin el seu propi ritme. Cada persona és diferent i l'aprenentatge es construeix, això implica un procés que cadascú ha de seguir amb el seu ritme personal. Per això de vegades a l’escola tindrà serioses dificultats per seguir un ritme més lent o per portar “correctament” les constants aturades i arrencades...

I tot això combinat amb una escola sovint massa rígida per a ells...s'ens ha girat feina. Ja ha arribat setembre, un temps apassionant on es barreja, com a la vida, el “toca” i el “m’agrada”... aquest potser serà el primer gran aprenentatge al qual s’afrontaran els nostres infants i joves d’altes capacitats. Però no estan sols, estem aquí per acompanyar-los.