Dijous 9 de maig Ho compta tot! (el talent matemàtic)

Hi ha un grup d’infants i joves que ho compten tot. Els números són la seva vida. Són els que saben quants graons hi ha a la seva escala fins a casa. Els que surten de casa a “i quaranta dos”. Els que gaudeixen comptant rajoles. Tot ho mesuren... Els que només posen atenció quan els dius “tinc dues coses a dir-te”. Els que diuen que les mates són la seva matèria preferida.

Aquests infants i joves poden ser superdotats o talents matemàtics. Tenen una especial facilitat amb els nombres, el càlcul i/o la lògica matemàtica. Els agrada jugar amb els nombres i des de ben petits infereixen les sumes, les restes... es volen acostar a les multiplicacions i demanen que els adults els expliquin coses que intueixen o senten relacionades amb aquest àmbit. Gaudeixen fent càlculs sovint avançats a la seva edat.

Un exemple. Només tenia quatre anys quan va despertar als pares a les dues del matí per preguntar-los quin número hi havia abans d’infinit. A la ràpida resposta de la mare: “infinit menys u” va sol·licitar de manera insistent, “no, així no, amb tots els números!”   

Un altre exemple. Seguint a Infantil a l’inici d’INF 5anys un nen nascut al desembre gaudia ordenant cromos de mil maneres diferents. Pel nombre, pels equips de futbol, per l’any de neixament dels jugadors, per l’alçada, per les posicions al camp... quan agafaves la seva bossa de cromos, ell t’explicava quina ordenació tenien en aquests moment.

Diferents interessos. Altres gaudeixen fent pastissos perquè són mesures i temps, matemàtica pura; mentre que a la resta de la cuina i entra més el “més o menys”, aquí tot és més exacte.

Uns altres gaudeixen amb la música, que té una base matemàtica. Un altre llenguatge ple de lògica. I fan solfeig i teoria, i assagen amb els instruments, i participen en conjunts d’instruments...

Però quan arriben a l’escola infantil contents d’anar a l’escola dels grans es troben que el primer anys veuran fins el 3, el segon fins al 5 o fins la primera desena, en el millor dels casos, i  a Infantil 5 anys treballaran a fons la desena i arribaran potser al 50 o al 100. La decepció serà màxima, ens l’expressin o no. Per això és molt interessant treballar amb l’escola l’aprofundiment i l’ampliació. A Educació Infantil és on és més difícil fer-les perquè els infants no tenen gran autonomia de feina i alguns volen/necessiten tenir l’adult al costat. Però sempre podem fer alguna cosa encara que sigui reduïda en el temps.

Propostes. Hi ha escoles en les que fan activitats els alumnes d’INF-3anys, INF-4anys i INF-5anys alhora en petits grups. Podem aprofitar aquests agrupaments verticals perquè pugui fer activitats amb els més grans.

També podem treballar a través del joc: des de l’ordenació dels cromos fins a fer jocs d’ordenar històries treballant les nocions d’abans i desprès, fins a treballar patrons i seriacions amb activitats manipulatives de psicomotricitat fina (boletes enfilades, pinces, elements petits...).

A totes les edats podem fer servir el pensament secuencial o/i la relació causa efecte.

Hi ha nombres per tot arreu. Des de les cases fins a les matrícules dels cotxes passant per la nomenclatura de les carreteres i autopistes o pels horaris de classe o els preus o valors de la borsa o mesures d'edificis o velocitat dels  diferents transports o el temps de gestació dels animals... Trobem nombres a tots els camps del saber i això ho podem fer servir per relacionar-ho tot. 

Val la pena ser conscients de que alguns no trobaran en la lectura cap gaudi si no és numèrica i els podem oferir llibres relacionats amb els nombres i les matemàtiques.

És important que puguin trobar altres infants o joves, que com ells, gaudeixin dels nombres. Per això les extraescolars de música, de cuina o de matemàtiques o les colònies matemàtiques, de cuina o musicals són un molt bon recurs sempre en combinació.

Educació integral. Quan tenen un talent molt marcat i el veiem des de una edat primerenca crec que és molt important treballar-lo però a l’hora aconseguir que també treballi la resta de les àrees. En edat escolar no hauríem de permetre que aquests alumnes visquin d’esquena al seu cos o a la lectura-escriptura (comunicació). A mi m’agrada col·laborar en que siguin el més esfèrics possible i puguin tenir una bona competència en tots els àmbits i excel·lent en el camp logico-matemàtic. Només fomentar les punxes crec que no és compatible amb un equilibri vital, però tampoc ho és viure d'esquena als seus talents.

Dilluns 22 de gener Proposem activitats per viure el Carnaval? Per alumnes amb altes capacitats

 

Aquest curs us estic proposant diferents activitats per fer amb els alumnes d’altes capacitats o alumnes amb facilitat una àrea determinada en la celebració de les Festes. En aquesta ocasió parlarem del Carnaval. Els alumnes d’altes capacitats poden presentar una casuística ben diversa per això hem de posar la lupa en ells i tenir bona comunicació perquè ens puguin explicar què necessiten. No es tracta de mimar-los perquè facin el que vulguin, sinó d’atendre la seva diferència. Sovint ho farem mentre anem treballant aquesta diferència. 

Es tracta de veure com els podem ajudar a portar les seves dificultats sense deixar de viure la Festa. 

Hi ha escoles / instituts que comencen la setmana de Carnaval havent de portar un element per disfressar (pentinat especial, pijama, barret, corbata, vestit d’esport o de gala, un mitjó de cada color...). El dia gran del Carnaval, pot ser Dijous Gras o el divendres perquè dilluns següent sol ser un dia no lectiu. Aquí hi ha centres que fan una rua, es disfressen per classes, preparen dramatitzacions o coreografies, es prepara un ninot que representa el Carnaval, algú llegeix el Pregó. Uns dies després enterrarem la sardina (el Dimecres de Cendra) i potser cremarem el ninot del Rei Carnestoltes.

La primera vegada que els preguntem què voldrien fer, es solen quedar fora de joc. Com que potser no els hi hem preguntat mai no saben si és una pregunta trampa, hi ha càmera oculta o què passa. Sovint la seva resposta políticament correcte és “el que vulguis”, “el de sempre”... potser caldrà parlar amb la família si es queden en aquest bucle i que ells aportin possibilitats que són qui més els coneixen. 

Primer haurem de veure què necessiten els nostres alumnes. A partir d’aquí i coneixent les seves dificultats podrem proposar-li activitats que pugui fer. Són dels que els agrada la notorietat o prefereixen passar desapercebuts, si tenen alguna passió (música, escriure, fer fotos, comptar...), si la seva hipersensibilitat sensorial no els permet estar davant de l'altaveu, en una sala que ressoni, o al costat del lloc de crispetes…

- Si estem davant d’un infant amb alt sentit del ridícul i que no entén perquè hem de portar coses que el fan sentir ridícul encara que ho portem tots. Podem permetre-li que no porti aquests elements però en canvi farà “de periodista” (podem crear una etiqueta de premsa o un “peto” o fer-ho discretament...). Hi ha diferents possibilitats: creant textos pel taulell d’alumnes, fent rodolins, o textos per la web de l’escola o una revista. També pot recollir dades per fer l’estadística del que porten els seus companys i potser també els de l’altra classe o del cicle. O un disseny o les fotos per fer un memori o... el què vulgueu. Podem concretar amb ells el que poden fer però després ho haurem de pautar i supervisar perquè alguns mai ho tindran prou ben fet i altres s’ho voldran treure de sobre i poden fer un bunyol. Sempre hem de pautar la feina que els proposem sobretot al començament. Quan tinguin més pràctica o seran més grans els podem però sempre necessiten supervisió.

- Si ens centrem en el dia de la Festa Grossa en que li proposem disfressar-se i ballar. A alguns els passa que no és que no els agradi disfressar-se, és que no ho poden suportar. No es tracta de que facin l’esforç, perquè el més possible és que no ho puguin fer i es quedin sense venir a l’escola aquell dia amb justificació de casa. Però segur que podem trobar un pla B. Des d’ajudar a les mestres d’Infantil fins a participar en l’organització i donar la benvinguda a les famílies o situar-les a les grades, o col·laborar en el muntatge i desmuntatge de l’equip de música, o preparar música d’ambient o per ballar sabent quin públic tenim, o estar a l’entrada comptant les persones que venen o fer fotografies de la Diada (havent-li concretat el que necessitem), o preparar la notícia del Carnaval a l’escola, preparar la notícia per la web de l’escola o l’instagram o tiktok... hi ha mil possibilitats si les pensem abans.

També hi ha alumnes d'altes capacitats que gaudeixen de la festa, de la disfressa, de la música i el ball!

Qui pot participar en aquest pla B? Podem començar amb els alumnes d’altes capacitats que no els agrada disfressar-se o prefereixen altres possibilitats i hi podem afegir a aquells que no els agrada disfressar-se. Tornem a la idea de que els que proposem als alumnes amb altes capacitats és imprescindible per a ells, però pot ser bo també per altres alumnes. Per a tots ells els hem de proposar una manera de viure la Festa. Estar-se a casa i no venir a l’escola no és una opció. Si és la primera vegada que ho fem cal que tot estigui molt pautat. 

Hi ha gran diversitat entre els alumnes d’altes capacitats pel que sempre caldrà preguntar quines són les seves necessitats i si el ve de gust. Hauria de ser un extra que els permeti eximir-se d’allò que els costa mentre van treballant per canviar-ho. Solen ser persones que els agrada aprendre i fer coses que tinguin una utilitat o un sentit. Aquesta és la idea. 

Per tal de que qualsevol d’aquestes activitats sigui efectiva hauríem de tenir un professor coordinador/dinamitzador de l’activitat, un llistat dels alumnes participants i un cronograma. Per fer les coses ben fetes cal temps. Si és la primera activitat que fem amb ells el millor és que sigui molt guiada. Més endavant anirem donant més possibilitats i han de saber que és un procés.  

Han de saber què han de fer, com ho han de fer, i per quan ha d’estar fet. També els podríem proposar la comunicació amb els grups i informar de com anirà l’activitat, convidar a persones externes al centre a participar...

No pot ser només afegir activitat. La idea és aprendre coses noves, tenir noves experiències sense deixar el que estem fent a classe. Si els ha d’ocupar més hores que les de la pròpia diada potser podrien deixar de fer aquells exercicis repetitius que no haurien de fer mai, que per a ells no són imprescindibles o els exercicis escrits poden fer-los al llibre o amb esquema d’idees o sense escriure a la llibreta. Caldrà deixar-los clar a ells quines són les regles del joc. No cal explicar-ho a classe davant de tothom.

Però... si la coreografia dona nota d’educació física, no poden estar exempts de saber la coreografia encara que sigui només per la classe i no per representar-la davant de tothom. Atenem les seves necessitats. Veurem la diferencia entre el que suposa temes de “toca no negociable” i de “toca negociable”. 

La fotografia és del cartell de l'activitat que proposa l'Institut Frederic Martí i Carreras de Palafrugell per aquest 2024.

Tutoria personalitzada

Tots els infants són iguals en dignitat i tots requereixen que a les escoles es coneguin i s’atenguin les seves necessitats tot acompanyant-los en el procés d’arribar a ser la millor versió d’ells mateixos.

Quan partim de zero la paraula és igualtat. Que tots puguin rebre atenció. Un cop això ja és en marxa a paraula és equitat. Que cadascú rebi segons les seves necessitats. A taula ho entenem perfectament. Amb infants nascuts el mateix any posar la mateixa quantitat de menjar deixarà a alguns saciats, però per a altres pot ser massa o massa poc. Un altre exemple clar és el calçat. Posar sabates del mateix número a tota la classe farà que uns quants es sentin ben calçats però n’hi haurà d’altres a qui les sabates els aniran: grans, molt grans, petites o molt petites. En cap d’aquests quatre casos no podran caminar bé, ni córrer; ni tan sols posar-les posades tot el dia...

Donar a cadascú el que necessita és el més adequat però no el més senzill. Per saber què necessiten els hem de conèixer. I arribem a una de les carències més grans de l’escola i del món modern. Tot i que tots els dies tenen vint-i-quatre hores, molts ens queixem de no tenir temps. La distribució del temps, les coses imposades dins d’aquests temps fa que molts adults tinguin la sensació, ben fonamentada en experiències prèvies, de no arribar abans de començar.

Les relacions humanes requereixen temps, crear complicitats, viure coses junts... És molt important que els adults puguem crear aquests temps. L’agendem perquè si no, no el tindrem. Aquests és el primer pas. Hem de començar per coses possibles encara que semblin poques. Una estona quinzenal, deu minuts o un quart d’hora, pot ser un bon inici de tutoria personalitzada. Haurem d’optimitzar el temps. Però el fet de que el posem en agenda implica per l’alumne que es sent acollit i atès perquè sap que estar en aquesta agenda és ser conegut i reconegut, i té la possibilitat d’eixamplar el seu espai si hi ha una urgència.(quan passa això sol baixar la tensió i no sol ser necessari, amb la possibilitat és suficient).

Definir temps i espai, on i quan. Haurem d’informar de les regles del joc (si les proposarem nosaltres, si les treballarem plegats, si pot presentar una proposta...).  Hem de ser molt disciplinats amb l’hora d’inici i de tancament. Solc proposar posar una alarma quan faltin dos minuts per poder fer el tancament de la sessió.  

Per poder donar a cadascú el que necessita els haurem de conèixer però això ens portarà molt de temps i potser podem començar amb uns bàsics que van bé a molts infants i joves però que haurem d’anar ajustant. Ja som a l’octubre i portem un mes de curs (un munt d’hores). Necessitem informació precisa però de vegades alguns no la donaran si no hi ha confiança... amb aquests, anem més a cegues perquè necessiten temps. 

El més senzill és proposar-los la possibilitat de fer una activitat individual mentre tornem a repetir continguts que ell ja ha assolit amb els seus companys de classe. A ells i a altres infants que estan en situacions semblants (3 ó 4). La possibilitat d’avançar deures que hem escrit a la pissarra o la creació d’exercicis d’aplicació del que estem fent (crear problemes matemàtics o exercicis de llengua... a la seva llibreta o a la llibreta complementària on solen anotar les preguntes que els sorgeixen durant l’exposició). Hauran de ser discrets amb aquesta feina. Cal haver-ho parlat amb ells i amb la classe. Demanar autorització visual. Ells saben en quin moment comença la repetició (en alguns casos és ja en la primera explicació però aquesta l’hauran d’aguantar comprovant que no s’hagin saltat cap pas, en la segona explicació ja poden començar si els mestre els autoritza). És la mostra de que cadascú rep el que necessita. Aquestes feines necessitaran una supervisió, no cal que sigui diària però sí real.

Les seves necessitats estan en l’àmbit cognitiu, social i personal. La part cognitiva és relativament fàcil a l‘escola. Hem de tenir en compte que no es tracta de proposar-los tasques de cursos superiors ni d’afegir tasques a les pròpies del curs. Cal posar tasques “enlloc de”. Sempre comencem per les tasques del curs com a referència i a partir d’aquí pensem, o els fem pensar amb ells (segons els infants i joves) en tasques d’ampliació o aprofundiment partint dels continguts o procediment del curs. En el mateix àmbit que els permeti conèixer més (més vocabulari, més elaborat) o aprofundir en els continguts (més aplicacions, altres continguts que no es poden donar a classe del mateix tema, relacions entre continguts,...).

Si necessiteu mostres podeu posar-vos en contacte amb nosaltres. Som creadors de continguts d’intervenció educativa en altes capacitats. Ens trobareu a atencioaltescapacitats@gmail.com 

Totes aquestes coses són infinitament més difícils d’explicar que de fer però cal que els adults siguem molt disciplinats. Qualsevol canvi en positiu per petit que sigui ens acosta a l’atenció de la diversitat (també a l’alta). Els alumnes d’altes capacitats ens necessiten.

 

Equips directius a punt. Parlem d’altes capacitats?

Benvinguts equips directius! Aquest curs de manera anticipada però ja esteu en marxa. Sembla mentida la quantitat de coses que necessitem per posar en marxa les escoles i els instituts. Hi ha un munt de feina imprescindible que no es veu però es nota, i sobretot es notaria si no l’haguéssiu fet. 

Després de les primeres hores estem tan immersos a la feina que de cop les vacances queden molt, molt lluny. Sort que els efectes del descans de cos i ment aconseguit durant les vacances i l’enriquiment a tots els efectes es quedaran amb nosaltres en aquest peculiar inici de curs.

Hi ha un munt de coses per agendar. És el moment de tancar una primera part de la planificació. Hi ha moltes coses per tenir en compte. Ja fa una colla d’anys que el tractament de la diversitat ha arribat a l’escola per quedar-s’hi. Fa molts anys que es treballa amb infants i joves amb dificultats d’aprenentatge i és relativament nova l’atenció a la diversitat a l’alta. De ben segur que en el vostre centre hi teniu alumnes identificats amb altes capacitats i d’altres que encara no estan identificats però dels que en teniu sospites. Potser passen desapercebuts o es mostren disruptius. Treballar d’una manera específica amb els alumnes d’altes capacitats és un deure de l’escola perquè aquests alumnes han de rebre la intervenció educativa que necessiten. Alhora, tots sabem que no podem fer una intervenció individualitzada però sí personalitzada. 

Des d’Atenció a les Altes Capacitats us podem acompanyar en aquests procés. Des del 2013 fem una atenció específica a les altes capacitats des de les escoles i les famílies. Estem a la vostra disposició. Si voleu, en podem parlar. Ens trobareu a atencioaltescapacitats@gmail.com o al telèfon 646 48 61 59. Parlem-ne sense compromís. Els infants i joves amb altes capacitats tenen unes necessitats educatives específiques que van més enllà de l’aspecte cognitiu. Les seves necessitats afecten a totes les àrees de la persona en major o menor mesura. Podem començar a treballar amb ells des d’Educació Infantil fins a la Universitat.

Avui tornem a començar amb els posts que anirem penjant els dilluns i dijous en aquest bloc i a les xarxes socials. Parlem sobre intervenció educativa a les altes capacitats des de l’escola i des de casa. Ells i elles, els infants i joves amb altes capacitats, són els protagonistes d’aquesta situació peculiar. Necessitem conèixer aquesta situació per poder-la atendre i no perdre de vista que són infants i joves amb una realitat polièdrica que solen conviure amb una disincronia que fa que la seva edat cognitiva, emocional i cronològica tingui diferències més que substancials. Els seus “iguals” no sempre ho són i no porten ni la seva velocitat d’aprenentatge ni comparteixen interessos... i es que tenen unes característiques que els fan peculiars i fantàstics. Visquem plenament amb aquests alumnes i ajudem-los a que siguin la millor versió d’ells mateixos. Aquest objectiu es persegueix en molts centres i avui és possible afegir-hi els infants i joves amb altes capacitats quan podem comptar amb personal especialitzat. Restem a la vostra disposició per veure quines són les necessitats del vostre centre: formació de docents, d’equip psicopedagògic, de tutors... atenció personalitzada dels alumnes des d’uns petits ajustos a un Pla Individualitzat... atenció personalitzada a les famílies des de sessions d’Escola Familiar a entrevistes amb els pares... Poseu fil a l’agulla en aquest tema essencial del tractament de la diversitat. No esteu sols. Posem la nostra experiència a la vostra disposició.  

Atenem les altes capacitats a l’escola

Les escoles fa molts anys que treballen la diversitat. Diversitat entesa com a dificultats d’aprenentatge. Ara, que fa un temps que tenim infants i joves identificats amb altes capacitats es presenta la necessitat d’atendre aquests infants i joves. Moltes escoles són conscients de que en aquests moments és important plantejar-se la necessitat de conèixer aquesta situació i atendre-la.

Sóc pedagoga de formació i des de sempre he viscut immersa a l’escola. El meu pare va començar als seus disset anys amb la primera escola l'any 1953 i des d’allà va arribar a ser president nacional de l’ensenyament privat. A l’escola hi he fet tots els papers de l’auca fins el 2012 que vaig haver de tancar l’escola per problemes econòmics. És en aquell moment que entro en contacte amb les altes capacitats i em trobo que hi ha identificació, tractament pels infants i joves que pateixen aquesta situació però no trobo gaire intervenció educativa a casa i a l’escola quan les altes capacitats són una situació i no un problema. Aquest és el meu àmbit de feina que porto arreu de Catalunya. He treballat a molts municipis i per destacar-ne els extrems parlaré de Reus, Girona, Cardona, Ribes de Freser o Tàrrega. Aquest curs 2021-22 estic treballant acompanyant alumnes des d’infantil a Batxillerat a 6 centres públics, 10 centres concertats i 2 centres lliures, d’arreu del territori català. Tot això em dona una perspectiva global que em permet haver posat en marxa un protocol específic per a les altes capacitats a les escoles. No és un protocol tancat sinó que es pot adaptar a tot tipus d’escoles segons les seves necessitats. La idea és que les altes capacitats s’atenguin des de la professionalitat però també des de la normalitat sense fer coses estranyes, integrant-ho en el dia a dia de l’escola.

Per això us proposo treballar en quatre àmbits diferenciats:

- El centre en general. Des de la direcció fins a la web.

- Els professors: formació i acompanyament amb proposta de recursos propis.

- Els alumnes: atendre tant els identificats com els amagats.

- Els pares: Escola de Pares trimestral i atenció personalitzada si ho desitgen. 

Sovint hem de trencar mites i prejudicis. Però quan hi ha acompanyament, quan hi ha un interlocutor a qui preguntar i amb qui treballar tot és més fàcil.

L'objectiu és que aquests alumnes siguin la millor versió d'ells mateixos i que puguin desplegar les seves capacitats. És una inversió molt seriosa com a país i com a centre educatiu.

La necessitat és evident. La resposta és possible. Si voleu contactar amb mi, el meu telèfon és el 646 48 61 59 i el meu mail atencioaltescapacitats@gmail.com 

Si us agrada el projecte ens posarem d’acord. Parlem-ne! Sóc Sílvia Llucià, us atendré des de Barcelona però estic a la vostra disposició i em puc desplaçar on necessiteu.

Arriben les vacances de Setmana Santa i el tercer trimestre... potser és un bon moment per anar dibuixant el curs vinent. Estic a la vostra disposició. 

Ara és el moment de posar fil a l’agulla. 

 

Treballem el pom de dalt de la classe (Docents)

Quan es parla de diversitat a les escoles, sense voler, molts docents pensen –per deformació professional- en els infants i joves que presenten dificultats d’aprenentatge, en la part de la diversitat “a la baixa”. Darrerament comença a haver-hi docents que tenen en compte una altra part de la diversitat. Aquella part de la diversitat a l’alta que molts, per desconeixements o per coneixements sense cap fonament que se’ls han enganxat; no tenen present perquè creuen que si són tan llestos ja se’n sortiran, o que sent tan llestos no tenen dificultats.

La meva proposta és treballar amb el pom de dalt de la classe. Totes les classes tenen pom de dalt.

Qui forma part del pom de dalt de la classe? 

Tenim a les aules alumnes identificats d’altes capacitats (superdotació o talents) i d’altres sense identificar però que també ho són. També en tenim que tenen bons resultats però no són d’altes capacitats. Aquests infants i joves han de ser atesos. No pot ser que passin desapercebuts perquè ja van bé i no fan soroll, són políticament correctes, o no són demandants. Crec que és necessari atendre’ls i faig servir la fórmula del pom de dalt de la classe (independentment de la seva identificació). Poc a poc hi anirem afegint aquells alumnes identificats o no que encara no tenen bons resultats o que fins i tot tenen actituds disruptives. Aquest grup d’infants o joves formen part d’una segona fase quan la primera ja està instaurada. Els haurem d’anar afegint al pom de dalt de la classe quan estiguin preparats (segurament els haurem d’acompanyar...)

Com els podem atendre? 

Tres són les paraules claus: VINCLE, OBSERVACIÓ (lupa) i REGISTRE. No és cap novetat. Hauria de ser per a tots els infants però començarem per aquests. En els resultats del trimestre anterior ja hem vist el seu ritme d’aprenentatge i autonomia de treball (OBSERVACIÓ i REGISTRE). Podríem començar amb un temps de dedicació per plantejar aquesta atenció (VINCLE). És viable possibilitar que no hagin d’esperar que tota la classe hagi entès uns continguts o procediments quan ells els entenen entre la primera i la tercera explicació, o abans de que es produeixi la primera explicació. Podem escriure a la pissarra els exercicis que proposem per quan hagin entès l’explicació? Podem proposar exercicis d’ampliació? Poden, ells i elles, treballar de manera individual?

Tots tenim clar que hi ha uns alumnes que no copien enunciats i fan directament els exercicis. Per l’altra banda podem tenir alumnes que treballen diferent, són les dues cares de la diversitat. Ningú és més que ningú, al contrari, el millor de la diversitat és el respecte a la dignitat de tothom.

Demà és la Candelera... Projectes i motivació (Docents)

Demà és el dia de treure el pessebre. Alguns potser heu obert uns ulls complets perquè ja fa molt de temps que vàreu guardar totes les decoracions de Nadal i també el pessebre. Les festes de Nadal que van començar amb la Immaculada, el 8 de desembre, s’acaben amb la Candelera, el 2 de febrer. Diu la tradició que el pessebre es posa per Santa Llúcia, el 13 de desembre, i es treu per la Candelera, el dos de febrer. Hi ha gent que segueix les tradicions per costum o amb la il·lusió de seguir el que va aprendre a casa... tenir el pessebre posat, encara que molts l’hagin tret té un sentit per a ell o ella. Treure’l demà, té un sentit.

Diem que quan alguna cosa té sentit per a nosaltres estem motivats a fer-ho. La motivació pot venir des de fora (per tradició, per imposició...) o des de dins (perquè li trobo un sentit). Quan en el món educatiu connectem amb aquesta segona motivació és quan les coses funcionen bé de debó.

En l’atenció a la diversitat a l’alta un dels reptes és connectar amb aquesta motivació del sentit. Hi ha mestres que troben aquest punt. Aquí teniu una proposta que té en marxa una mestra de Quart de Primària de l’Escola La Vinya de Camp Joliu de l’Arboç.

A la classe té dues nenes molt potents no identificades però que poden ser d’altes capacitats i dues més identificades una amb superdotació i l’altra amb un talent lingüístic molt potent. Els ha proposat un Projecte individual. El fan a casa i cada dimecres a les 11 es troben una estona per fer el seguiment del Projecte. Per l'edat de les alumnes, la mestra ha establert un treball molt pautat que permet un alt grau de creativitat. Elles han triat cadascuna un tema: la Màgia, les Fosses de les Mariannes, la fauna del Garraf i Juli Verne. Ha calgut temporalitzar la feina. Des de l’inici tenen marcades les dates en les que hauran de lliurar les tasques i així es poden organitzar. Cadascú les farà partint del tema que ha triat.

Veiem algunes propostes:

- Matemàtiques: 5 problemes que es resolguin amb les operacions que hem treballat a classe amb la temàtica del Projecte.  

- Català: Escriure un conte que hauran d’explicar a un grupet de Primer de Primària.

- Castellà: Fer una revista de curiositats sobre el seu tema.

- Anglès: Buscar una cançó sobre el tema i traduir-la.

- Medi Natural: preparar un Power Point sobre algun tema sobre la natura relacionat amb el seu tema per exposar-lo a classe.

 

Com veieu, són activitats molt obertes i sense sostre. La primera activitat i la segona ja les han lliurat. Els problemes són molt originals. Els contes són fantàstics en la forma i el fons. A tots ells hi trobem la portada, el text i les il·lustracions, l’índex, i fins i tot la contraportada amb un breu resum per animar a la lectura... Per la revista, la mestra els ha donat una cartolina perquè els serveixi de portada i contraportada... de ben segur que faran revistes molt interessants!

La mestra ens diu que estan entusiasmades i que quan acaben les tasques de classe van preparat, pensant, fent esbossos o acabant les feines que han de lliurar del Projecte. Aquesta és una proposta d'una mestra concreta amb la idea de respondre a les seves necessitats.

Aquestes feines no tenen sostre, volem dir que no hi ha una resposta concreta que sigui positiva, n’hi ha moltes de possibles; i a més que no ens hem de parar en un lloc concret, els alumne poden volar tant amunt com vulguin o poden anar en la direcció que desitgin.

Ho veieu molt difícil de fer? Com creieu que ho reben els alumnes? La mestra vol que ho expliquin a la classe perquè potser de cara al trimestre vinent pot ser que s’hi apuntin altres alumnes a fer aquest treball extra. La motivació per fer el Projecte prové de dins. 

Us hi apunteu a proposar un Projecte d’aquest tipus? Penseu-vos-ho bé i si voleu que en parlem... estem a la vostra disposició, podeu trobar-nos a atencioaltescapacitats@gmail.com

Avui la nostra foto és per Juli Verne.

 

Preparem el Carnaval (Docents i Pares)

Per iniciar el tema del Carnaval hem de parlar de diversitat dins de les altes capacitats. Jo hi he trobat gairebé de tot. Des de qui seria feliç sent el Rei Carnestoltes i llegint el Pregó, ben disfressat, posant-se cada dia els objectes més inversemblants fins aquells que comencen a somatitzar quan arriba el febrer perquè no poden suportar la vergonya pròpia i aliena d’aquestes dates. Per uns l’emoció es viu en positiu i pot ser desbordada i pels altres també es desborda però en negatiu. També hi ha qui ho viu com una etapa més i fa el que toca mirant de passar desapercebut. Alguns d’ells pateixen per la seva hipersensibilitat dels sorolls (batucades), la música a gran volum (a les rues), l’aglomeració de gent...

Novament cal posar la lupa en cada infant o jove i veure el que necessita. Alguns han treballat el tema i ens ho poden explicar bé però d’altres poden donar una resposta “No vull participar” que significa “No em preguntis” però que vol dir “Aquest tema l’hem de treballar”.

Les fetes són importants però és important trobar quin ha de ser el seu paper en la festa (i el de tots els infants però ara parlem de les altes capacitats). Tothom hi hauria de poder participar des de la seva manera de ser i fer. Evidentment és més fàcil quan encasquetem una disfressa a tots i esperem que tots facin el mateix (gaudeixin, facin una dansa o una rua)  però això no és real ni satisfactori per a tothom. 

Podem proposar diferents maneres de viure la festa? Les festes s’han de preparar, viure i guardar. Si tenim una visió oberta podem proposar mil coses segons les edats... aquí teniu algunes idees:

- Ajudar al disseny i confecció de les disfresses o complements.

- Ajudar al disseny i preparació del maquillatge.

- Ajudar a triar la música o a preparar la coreografia.

- Ajudar amb l’equip de música.

- Ajudar en tasques administratives.

- Ajudar en l’organització al servei d'ordre.

- Estar de cap de grup en la rua.

- Preparar texts o cartells per animar a la participació.

- Fer un anunci per la ràdio local per animar a la participació.

- Escriure el Pregó en grup però no llegir-lo.

- Llegir el Pregó però no escriure’l.

- Fer fotografies per documentar l’acte.

- Viure la festa per redactar la notícia pel blog de la classe o per la web de l’escola.

- Viure la festa per explicar la notícia per ràdio local.

- Viure la festa per crear un vídeo per Youtube.

- Viure la festa i fer entrevistes per mostrar l’experiència de la festa.

- Recollir dades reals per després poder preparar problemes de mates sobre el Carnaval. 

Com heu vist hi ha moltes possibilitats però les hem d’activar. Alguns pensen que només hi ha blanc o negre: o et disfresses o no participes i hi ha una extensa gama de grisos. Potser d’entrada algú pot quedar parat i no saber escollir què pot fer i evitar triar però per això comencem a parlar-ne amb temps. Molts necessiten fer “xup xup” i anar remenant i trobant quin pot ser el seu lloc. On poden gaudir... tothom hauria de poder gaudir de la festa i tenir-ne un bon record.

Demà comença el nou curs. Tinc un alumne d'altes capacitats!

Demà serà el dia de trobar-nos els mestres, per fi a l’escola. Si encara no s’ha fet, ens indicaran quin serà el nostre grup de referència, potser tindrem una tutoria o no. La diversitat la tindrem en directe. Ens veurem amb el tutor del curs passat i ens passarà la informació més rellevant de cadascun dels infants. Ens passarà informació sobretot d’aquells alumnes que tenen dificultats d’aprenentatge per motius físics, psíquics o socials. Amb aquells alumnes que tenen un Pla Individualitzat ens hi estarem més estona perquè hi ha més informació a compartir. Podria ser que tinguem algun alumne d’altes capacitats, identificat o no, a l’aula. Potser ens en donaran informació o no, perquè n’hi ha que passen desapercebuts a la franja alta de la classe, o al mig, o a la franja disruptiva de la classe perquè no estan atesos.  

I vosaltres, què en sabeu de les altes capacitats? Heu fet algun tipus de formació? Teniu només informació que se us ha anat enganxat sobre el tema? Heu tingut alguns alumnes amb altes capacitats a l’aula? 

La primera cosa que necessitem és acostar-nos a les altes capacitats amb una mirada nova, neta i oberta. Possiblement veureu maneres de fer que us esperàveu i també d’altres que us sorprendran.

Què podem fer per atendre aquests infants o joves des de la tutoria? La primera paraula és VINCLE. No és una novetat. Ho hem de fer amb tots els alumnes però amb els d’altes capacitats d’una manera molt més clara i evident. El primer pas per poder-lo tractar correctament és crear vincle. Tan se val que sigueu tutor o professor d’una matèria. Tots els professors l’haurien de conèixer personalment, tindrem temps els primers dies de classe. 

En aquests primers dies abans de començar el curs és el torn del tutor / de la tutora i després s’hi aniran afegint la resta de professors. La clau de l’atenció és la personalització. En aquests primers dies seria bo posar-nos en contacte amb ells abans de començar les classe. 

Jo no parlo amb ells de superdotació, de talents ni d’altes capacitats perquè són paraules abstractes que no sempre entenen en general (sobretot els seus iguals). Jo parlo d’infants i joves que tenen ganes d’aprendre, facilitat per aprendre i ho entenen perfectament. 

Seria ideal posar-nos en contacte i veure’ns, però si no és possible podem fer una trobada telefònica amb imatge. Veure’ns és molt important perquè la comunicació no verbal ens ajudarà molt. I què li hem de fer saber? 

Començar la petita sessió (presencial o on line) on ens presentarem, li direm que sabem de la seva situació (com ja he comentat, amb els més petits no m’agrada parlar d’altes capacitats sinó que parlo d’infants als qui els agrada molt aprendre i fer coses). Els direm que ens han parlat d’ells, que tenim ganes de fer aquest curs junts. Que sabem que els agrada aprendre i que estarem amb ell/ella per atendre les seves necessitats. També li explicarem que tot i que els coneixem i reconeixem, segurament en alguns moments necessitin parlar amb nosaltres. Sempre els escoltarem però no sempre serà quan ells vulguin. De vegades estarem explicant, a mitja classe, o atenen altres alumnes però en quant sigui possible dedicarem uns minuts per poder parlar amb ell/ella. Potser a la sortida, a l’hora del pati, en un canvi de classe... dedicarem uns minuts, i si necessita més temps el trobarem.  Hi ha infants molt comunicatius que ens explicaran moltes coses, d’altres que no ens explicaran quasi res però han de percebre la nostra actitud d’escolta activa sense pressionar. Tindrem temps per parlar. Deixem la porta oberta... És el primer pas i tenim tot un curs per davant. 

Es tracta de crear un clima de confiança on es senti lliure per expressar-se, preguntar, encertar, fallar, interrompre, crear, aportar... Pot donar-vos molta informació de com canalitzar el seu potencial i els seus interessos. Aquesta és la primera sessió de moltes altres. Seria bo marcar deu minuts setmanals per anar fent el seguiment de com veu i viu el curs. Cal posar-los en agenda així l’alumne sabrà que tindrà el seu moment per connectar amb nosaltres i rebaixarà el nivell d’angoixa.

En paral·lel seria bo que comencéssiu a conèixer com són els alumnes d’altes capacitats i posar la lupa en els que teniu a la classe. La diversitat és una característica essencial. Si la primera paraula és VINCLE, la segona és OBSERVACIÓ. Si necessiteu informació o formació podeu connectar amb nosaltres.

Atenció a les altes capacitats atencioaltescapacitats@gmail.com 646 48 61 59

Quin estiu més estrany. Darrers dies de vacances

Darrers dies de vacances... a punt d’acabar el compte enrere per tornar als centres educatius, perquè els mestres i professors tornin a la feina. I una mica més perquè els alumnes tornin a omplir les aules, si res ho impedeix. Ens espera un inici de setembre amb les darreres formacions, la preparació de les aules, de les reunions de pares, acabar de polir el que va quedar obert abans de marxar de vacances. Acabarem d’esprémer fins la darrera gota de vacances però molts ja fa dies que des de la llunyania miren cap al curs pensant activitats o imaginant què podem fer de diferent o de millor en aquest nou curs.

Sí, igual que els mestres i professors estan molts alumnes que sense voler ja fa molts dies, alguns massa dies, que pregunten quan falta perquè comenci el nou curs, o que et diuen dies i hores que falten fins les 9 del matí del dia 14 de setembre, que és quan comença el nou curs a Catalunya. Sí, hi ha tota una colla d’alumnes que tenen ganes de començar per tornar a veure els companys en directe, per tornar a “la rutina”. N’hi ha que volen començar pels canvis: nova etapa, nous mestres i companys, nou centre... altres estan contents amb la mestra o els companys del curs passat i repetim perquè seguim al cicle... altres perquè començaran una acceleració ja preparada... però n’hi ha una bona colla que no entenen per què han de tornar a l’escola si a casa poden aprendre moltes coses sense haver d’esperar, poden investigar a la seva velocitat, poden llegir fins acabar el capítol o el llibre, poden treballar de manera interdisciplinar sense que hi hagi uns temps estancs amb canvi de matèries estanques... sí parlem d’aquells nens i nenes, nois i noies amb alta curiositat i moltes ganes d’aprendre, infants i joves amb altes capacitats que sovint es senten fora del sistema escolar. A més el curs passat van tenir un tastet de temps a casa i es van sentir, en general molt còmodes. Encara no ha començat el curs i no hem pervertit la paraula escola inclusiva que sembla que només mira avall sense saber que hi ha alumnes també a la franja alta. 

Avui, que encara estem de vacances pensem un moment en ells i tinguem-los en compte el dilluns 14 quan comencem, sigui quina sigui la fórmula. Que gaudiu del darrer cap de setmana llarg de vacances!

Una escola nova, llavor de futur.

La Consellera Irene Rigau va inaugurar el dia 22 d’octubre l’escola Els Castanyers de Viladrau. Aquesta escola forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) de Les Guilleries. Una escola nova sempre és un motiu d'alegria. Una escola nova és una llavor de futur.

A la web del Departament destaquen tres blocs entre les paraules de la consellera en aquest acte d’inauguració.

-  “Ensenyar és un acte de generositat.”

- “L’escola ha de permetre que cap alumne quedi enrere. Tothom ha d’aprofitar cada minut i cada quart de les hores que està a l’escola”. 

- “L’escola és el pont entre la família i la societat, permet aprendre en grup i aprendre cultura”.

Aquestes paraules ens serveixen també per parlar dels alumnes d’Altes Capacitats, de la generositat de molts mestres, de la implicació de moltes famílies... però desgraciadament els nostres nens i nenes d’altes capacitats no aprofiten tot el temps d’escola perquè sovint desconecten i s’avorreixen. Quan tenen un pla de treball ajustat a les seves necessitats aquest desencís es redueix. Quan l’escola  atén realment a la diversitat de nens i nenes ells se senten com a casa i estan contents d’anar a l’escola per les coses què hi aprenen i per les relacions que hi fan. 

Atendre a la diversitat és imprescindible per arribar a la realitat de cada infant. Hem d’aconseguir que tots els infants i joves d’altes capacitats tinguin una atenció personalitzada que els permeti per una banda compartir amb els seus companys i alhora desplegar les seves característiques sent protagonistes del seu aprenentatge. Les paraules de la Consellera no són gratuïtes però cal omplir-les de vida en tots els centres i en tots els casos.  

Estiu... temps per aprendre?

Ja han arribat les vacances!!! La calor, les verbenes, els casals... ja hem hem acabat “el temps d’escola”.... 

Però... els nens i nenes han de deixar d’aprendre? No parlem de deures, parlem d’aprendre perquè hi ha moltes maners diferents d’aprendre. Els que ja han complert durant tot l’any mereixen clarament un descans, un canvi d’activitats però durant les vacances no deixem de menjar, ni de dormir; i potser, fins i tot, ho fem una mica més...

L’aprenentatge reglat s’ha acabat fins a setembre però hi ha tantes coses interessants per aprendre... és un bon moment per fer esport, art, llegir, badar, relacionar-nos amb altres infants o adults... a l’estiu sembla que tenim un temps que durant l’any s’evapora entre les presses de cada dia. 

Amb els infants i joves d’altes capacitats el temps d’estiu, com en tots els infants i joves, pot ser un temps molt enriquidor. No es tracta de fer altra vegada el que ja hem fet sinó de gaudir de l’estiu i preparar el curs vinent amb aquelles coses que segur que necessitarem però amb altres activitats.

Quan parlem amb els mestres dels alumnes d’altes capacitats i els preguntem què hauríem de treballar a l’estiu molt sovint apareixen temes com: la lletra, la presentació, la constància en el treball, l’organització de materials i tasques, que llegeixi el enunciats sense córrer, que es fixi en el què fa o en el què ha de fer... no ho heu sentit mai? Són conscients que el tema no està en els continguts sinó en com es plasmen, s’adquireixen o s’expressen. 

Aquests són els nostres deures d’estiu. Però no es tracta de frenar-los sinó d’ajudar-los a sobreviure en una escola en la qual es van fent activitats adaptades però encara massa sovint és l’alumne que ha d’adaptar-se a l’escola. Potser no és el què hauria de ser... però crec fermament que és preferible arribar a un punt entremig possible (unes activitats adaptades que ens permetin tenir oxigen per treballar amb els companys) mentre anem mobilitzant les estructures de l’escola cap a un aprenentatge significatiu per a tots els alumnes. L’educació personalitzada és possible. No volem educació individualitzada. Atendre la diversitat no és senzill però més que necessari és imprescindible. 

Moltes experiències d’aula ens parlen de que és possible en molts centres de casa nostra públics, privats i concertats trobem experiències molt interessants que han fet que aquest darrer curs molts infants d’Altes Capacitats hagin pogut treballar a l’aula i també de forma paral.lela de manera autònoma per assolir els reptes que les seves capacitats necessiten per convertir-se en talents.

El curs ja ho és... i l'estiu ?  és un temps d'aprenentatge?.

MOLTES GRÀCIES !

Des d'aquestes ratlles vull agrair a tota una colla de mestres i psicòlegs dels departaments psicopedagògics de les escoles o del EAPs la seva bona feina en pro d’aquests nenes i nenes d'altes capacitats. Hem estat treballant durant aquest curs plegats. Hi ha hagut temps per a tot: pel dubte i per la certesa, per contrastar opinions, per intentar i rectificar, per observar, per treballar amb professionalitat i amb tot el cor.

A les direccions dels centres, MOLTES GRÀCIES per tenir en compte la diversitat en totes les seves versions també en l'atenció a les altes capacitats possibilitant el treball a les seves aules. 

A tots ells i elles, grans professionals, MOLTES GRÀCIES per la bona feina feta però sobretot perquè en aquests  moments continuen formant-se i preguntant-se com poder ajudar als seus alumnes a que despleguin totes les seves potencialitats (moltes o poques però les seves).

GRÀCIES A TOTS i TOTES per la feina feta i per la que fareu ! 

a la Maite i al Pere;  a les Annes i a la Carme; a la Victòria, la Mercè i a la Gemma; a la Maria, a la Mercè i a la Dolors; a l’Albert; al Joan; a la Carla, al Gabriel, a la Mireia, a Miss Lola i a l’Adriana; al Jordi i a la Verònica; a la Maria Jesús, a la Pura, al Ramon  i al Pere; a la Itziar i al Francesc; a la Gemma, a l’Esther i a l’Agueda; a la Marta ... 

A tots ells i als que s’estan començant a preparar perquè el curs vinent rebran alumnes d’altes capacitats com la Rafi o el Manuel, i ho reben com una oportunitat de millora... gràcies per la vostra confiança. La formació afegida a la vostra professionalitat ens augura un molt bon curs i els més beneficiats seran els vostres alumnes i la societat. 

Quina gran feina la dels mestres... Bon estiu a tots i fins setembre, amb les piles ben carregades...