Els propòsits per l’any nou

En uns dies, passats els Reis, tornem a començar. Tornarem a les rutines després de les vacances més especials de l’any: les de Nadal. En elles, les emocions estan a flor de pell, tan en l’aspecte positiu com en el negatiu i per a molts infants, joves i adults són ben difícils de gestionar. Però ara cal mirar endavant i comencem el segon trimestre del curs que ens portarà fins Setmana Santa. Aquest any seran tres mesos complets; gener, febrer i març; en els que podrem fer bona feina.

És moment de fer propòsits i el curs passat vaig trobar l’escrit d’una mestra, psicopedagoga i divulgadora educativa que és mare de dos adolescents, Sonia López i em va agradar. No fa referència específica a les altes capacitats però si ho tinguéssim com a base crec que ho podríem signar molts. Per això us reprodueixo el seu text:

“L'experiència com a mare i docent m'ha ensenyat que els objectius més importants que hauríem de marcar-nos en l'educació haurien de ser:

- Que siguin nens i joves lliures i amb autonomia. Amb un pensament crític que els permeti pensar i decidir sense sentir-se condicionats pel que puguin pensar o opinar els altres.

- Que aprenguin a ser amos de les seves vides, que lluitin per cadascun dels seus somnis i no els deixin en mans de la sort o del destí. Que estiguin disposats a esforçar-se tot el que faci falta sense posar excuses, sent conscients que de vegades la vida serà injusta. Que aprenguin a demanar ajuda sense vergonya.

- Que sàpiguen estimar als altres encara que siguin molt diferents a ells. A mostrar-se respectuosos davant la diferència d'edat, gènere, religió i ideologia. Sense jutjar el camí que decideixen triar els altres i mostrant interès per conèixer maneres de viure i pensar diferents a les seves.

- Que trobin aquelles coses que els omplin la vida d'il·lusió a través de la música, la ciència, la literatura o l'esport. Que no es cansin mai d'aprendre, d'investigar, de preguntar els dubtes, de millorar una mica diàriament, de conèixer a gent nova o viatjar descobrint llocs meravellosos.

- Que aprenguin que els conflictes mai han de solucionar-se alçant la veu o amb violència. Que cal defensar les idees amb arguments i no amb males pràctiques. Sabent reconèixer els propis errors i demanant perdó les vegades que sigui necessari.

- Que siguin agraïts, que siguin capaços de valorar totes les coses bones que ja tenen en la seva vida i aprenguin a dir gràcies i t’estimo. Que ajudin de manera desinteressada a totes les persones que ho necessitin al seu voltant.”

En aquest 2024 el meu desig és que els pares i mares amb fills d’altes capacitats es converteixin en el millor exemple que els nens o joves puguin tenir. Crec que no cal afegir res més. Els millors desitjos pel 2024 que comença: alegria, salut i feina. Que fem, entre tots, un molt bon 2024!

La nit i les altes capacitats

Als nens i nenes d’altes capacitats els apassiona aprendre i tot ho troben interessant. Per això, l’hora d’anar a dormir sol ser un problema. “Sol no te’n vagis!” o “Dormir és perdre el temps” són frases amb les que expressen què senten... Però el nostre cervell necessita descansar i processar tot el que ha passat durant el dia. Sortosament en molts casos els pares han aconseguit establir unes rutines durant l’any i molts infants hi entren, amb més o menys dificultats.

Però ha arribat l’estiu. El moment en el qual les rutines es modifiquen: llevar-nos, esmorzar, el temps d’oci, i també el temps d’anar a dormir. Sabem que quan torni l’inici de curs amb el seu ritme ben compassat segurament tot tornarà al seu lloc però ara... tot trontolla.

Hi havia una rutina clara d’activitat, de lloc i de temps al voltant d’anar a dormir. Ara amb la calor, el relaxament dels horaris, la improvisació diària... tot belluga. Quan desapareix la seguretat poden aflorar pors, canvis i aquell nen o aquella nena que sempre havia anat a dormir sol sense problemes ara es confessa atemorit per la foscor (que sempre ha estat allà) i reclama la presència dels pares i, fins i tot, intenta o aconsegueix un canvi de llit.

Alerta! Qualsevol concessió en aquest camp és molt perillosa perquè difícilment serà “només per avui” i l’infant s’ho pren fàcilment com “terreny conquerit” o “dret adquirit”. 

Durant el dia tot segueix normal però quan s’acosta l’hora d’anar a dormir... comença l’espectacle! Si els infants són petits cal marcar novament de manera clara una rutina i fer l’esforç de no sortir del guió. Podem improvisar al matí o a la tarda però no al vespre. Cal pensar una rutina possible i seguir-la (segurament serà una rutina diferent de la del curs però rutina a la fi).

Què hauria de contemplar la nostra rutina? Un ambient tranquil abans d’anar a dormir, el petó de bona nit, el pipi de bona nit, potser llegir un conte positiu, cantar cançons, tancar els ulls i mentalment pintar un paisatge ben relaxant, fer exercicis de relaxació o de respiració, repassar el millor moment del dia... (imaginació al poder!!!)

Però sobretot un cop establerta cal mantenir la rutina. Cada dia el mateix. Pels adults certament avorrit pels infants certament imprescindible. Les rutines els donen seguretat i cal mantenir-les amb fermesa i amor, dos ingredients imprescindibles en l’educació familiar.

Recordem també que els infants d’altes capacitats graben tot el que passa durant el dia per tant vigilem en els comentaris que fem sobre la nit i el dormir. Recordeu que no només graben paraules sinó sobretot la comunicació no verbal. Pensem bé les coses abans i podrem ajudar fent que tot vagi en la mateixa direcció i aconseguirem fer del moment d’anar a dormir un moment plaent per l’infant.

Amb la rutina del son, com en tot, hi ha infants més dòcils i més difícils. En la mida que nosaltres no defallim els ajudem a créixer.