Dilluns 4 de maig Ser un mateix

 

No cal que siguis una altra persona,  de fet... potser és a partir d’aquí que tot es complica. Quan intentes encaixar, quan intentes agradar, quan intentes ser el que toca i mentrestant... t’allunyes de tu.

Mira un arbre. No es compara, no dubta, no intenta ser un altre, ell creix des de l’arrel. Té les seves fulles i els seus fruits diferents dels altres. No ho viu com un problema sinò com una realitat, com la diversitat en marxa. Potser això és el que ens falta. No és fer més... és que hem desconnectat de qui som en realitat. I des de aquí , un cop retrobada la coherència la saba torna a córrer per les nostres venes. Quan tornes a l’arrel no cal forçar res. Tot encaixa. Potser no et cal res més. Només cal tornar a l’arrel.

Aquest text que podem entendre racionalment aporta mil preguntes a un cap amb altes capacitats. La primera i més important és com puc tornar a les meves arrels si no sé quines són? Tot passa molt de pressa pel seu cap però sovint no s’han pogut parar per descobrir com son. Hi ha infants que només corren però sense saber ni qui són, ni d’on venen, ni on van. Aquest còctel els porta a un fracàs directe. I com que sabem que tot en ells és extrem la seva buidor, serà terrible.

Des de petits cal posar paraules a les coses que rebem pels sentits: olors, colors, sons, tactes... a les sensacions que desperten en nosaltres. I si no ho vam fer de petits, qualsevol moment és bo per començar. Identificar ens ajuda a ser, a situar-nos en el món. Conèixer és viure de manera conscient. Els humans necessitem posar noms, identificar i compartir. Hi ha dues mirades essencials, imprescindibles i clarament no negociables: una mirada enfora i una mirada endins.

Molts infants i joves d’altes capacitats tenen hipersensibilitat i reben els estímuls amb una gran intensitat que de vegades no poden processar, fan mal però no saben apagar els canals d’entrada ni dosificar l’entrada... i hi ha elements que per les dificultats que comporten intenten apagar, evitar, negar,  intenten expulsar de la seva vida (les etiquetes, les costures, la sorra, la gespa, els sorolls forts, els sorolls constants o repetitius, la calor, els globus, la suor, les aglomeracions...). 

És difícil separar el gra de la palla. Què és essencial i què és accessori. Hi ha coses que les fem tantes vegades que creiem que són essència i no és veritat només són repetició. Cal molta feina, feina molt acurada per anar trobant què és essència. Observació i reflexió mentre anem vivint. No ho podem parar tot. El món segueix girant.

Si tot aquest text ens serviria a tots els humans penseu que per aquells que viuen amb intensitat, rigidesa, velocitat, sentit rigorós de la justícia, a salts, amb necessitat de connexió i coneixements amb sentit, amb una gran memòria, i gran sensibilitat... per a ells és encara més important i difícil perquè corrents i sobre un monocicle només els més experts són capaços d’enfilar una agulla.

Dilluns 26 de maig Juguem a jocs de taula!

 

Els humans necessitem jugar. Aprenem jugant. No només els infants, també els adults. Avui parlarem dels jocs de taula. Generalment els fem servir a casa. Des de ben petits podem jugar a jocs de taula en família i ho podem seguir fent quan són adolescents o joves.

Per jugar hem de poder seguir instruccions. Hem de poder seguir normes quan ens són beneficioses i també quan no, i això no és fàcil. Segons les edats començarem amb regles del joc senzilles i mica en mica es podran anar complicant. Generalment parlem de regles fixes que es poden pactar abans de començar el joc i no es poden variar un cop el joc ja ha començat. Hi ha persones molt competitives i altres que no ho són gens, però independent de la competitivitat de cadascú, tots hem de saber jugar, guanyar i perdre. Quan un guanya implica que hi ha algú que perd. Alguns per evitar aquest tràngol només juguen a jocs cooperatius. És interessant, però l’aprenentatge de jugar és un aprenentatge per la vida. El joc ens permet entrenar. De vegades guanyarem, altres perdrem i hem de fer-ho amb estil. Recordeu que els adults som models i referents pels infants. Molts viuen amb intensitat, també en el joc. Han d’aprendre a  conviure amb l’èxit i el fracàs. Cal saber guanyar i perdre, amb estil.

Però no aprenem a jugar només amb els jocs de taula. L’esport o els jocs de pati són activitats en les que també fem pràctiques de seguiment de normes i també de sociabilització.

Què fa que guanyem o perdem? Hi ha vegades que és l’atzar, en altres ocasions depèn de l’habilitat dels jugadors o de la seva estratègia.

En Roc portava molt malament quan perdien amb el seu equip de futbol, en canvi la seva manera de perdre era totalment diferent quan es tractava de les partides d’escacs. En els escacs, ell era conscient de que estava començant i que hi havia nens que portaven més temps jugant, sabien fer servir més estratègies i per tant eren rivals més forts. La valoració dels rivals en el futbol era diferent. Aquesta temporada els equips contraris sovint eren molt semblants al seu equip amb bons jugadors i d’altres no tan bons, per tant si no eren capaços de guanyar era perquè no havien fet tot el possible. Exigia, perquè també ho feia amb ell, màxima implicació i màxima eficàcia a tots els integrants de l’equip. En qualsevol cas és convenient que siguin capaços d’observar què ha passat, què han fet i ser capaços de fer la reflexió que els portarà a ajustar quin podria haver estat la seva actuació. Hem d’acompanyar al Roc a viure d’una manera adequada el fet de guanyar i perdre en qualsevol situació (tan en el futbol com en els escacs).

Com els podem ajudar a aprendre a guanyar o perdre? És del tot desaconsellat deixar-los guanyar sempre, sobretot perquè no s’enfadin. També és desaconsellat no deixar-los guanyar mai perquè es facin forts. Necessitem jocs d’atzar que facin que de vegades guanyin uns i altres vegades altres. Després anirem passant a jocs d’habilitat ajustant-los a les habilitats possibles dels infants. Joc net, respecte al contrincant, implicació en el joc, respecte al joc i a un mateix... Intentarem posar paraules al que sentim en cada moment. És una manera de seguir treballant la metacognició. Com pensem, com aprenem, com podem millorar...

Val la pena jugar i passar-ho bé abans, durant i després del joc. Amb el joc aprenem a viure i també a encarar la incertesa, l’error i les emocions.

L'actitud multiplica. Desitjos d'any nou (Pares i Mestres)

N’hi ha que en aquest moment ja han abandonat aquells bons propòsits que es van fer per any nou. Uns tornen a fumar o ja han abandonat el gimnàs... propòsits que eren més aviat desitjos i que no anaven acompanyats de la força de voluntat i constància que es requeria perquè passessin de desitjos a realitats.

Us en proposo un de nou per reflexionar, i si ho voleu per actuar. “Els coneixements i les habilitats sumen i l’actitud multiplica”. La primera vegada que ho vaig sentir vaig pensar que tenien tota la raó. Va ser en boca de Victor Küppers. Amb els infants, joves i adults d’altes capacitats; amb tota la seva intensitat, també els hi passa. Sovint poden tenir molts coneixements i habilitats i això els pot donar una situació de privilegi, però per una altra banda serà la seva actitud la que els doni un aquell plus de connexió amb ells mateixos i amb els altres. Sí, l’actitud multiplica. És el que ens fa persones. És el que diferencia a aquelles persones amb les que val la pena conviure d’aquelles amb les que no ve massa de gust però que les aguantem per imperatiu legal.

Com volem ser? Ens estem construint dia a dia i no hi ha fórmules màgiques de canvi però sí que podem trobar eines perquè tots puguem ser la millor versió de nosaltres mateixos. En el cas de les persones d’altes capacitats el seu cervell ho entén tot però la seva rigidesa o impulsivitat no els permet el canvi. Cal anar treballant des del possible i molt poc a poc per anar trencant aquestes creences limitants que no ens deixen créixer.

Avui és el nostre primer dia del blog. Tornem als bons costums. Tindrem un post sobre altes capacitats els dilluns i els dijous. Us desitgem bon any. Aquest bon any el fem nosaltres, cada dia. Fem entre tots un bon any, tot l’any. Depèn de nosaltres. 

Aprendre a aprendre... ( Primera part )

Aprendre a aprendre... És un dels objectius bàsics de l’educació. No es tracta tant d’ensenyar conceptes, procediments... sinó de que l’infant o el joves estigui en condicions d’aprendre per ell mateix, de cercar els recursos que l’ajudin a continuar avançant, que no depengui sempre de nosaltres per créixer.

Avui us presentem algunes reflexions que, com sempre serveixen per a tots els infants i joves però que amb les persones que tenen altes capacitats adquireixen un ressò especial.

• Fomenteu la reflexió sobre el propi aprenentatge. Feu que es preguntin què volen aprendre, perquè ho volen aprendre i com ho faran. És curiós com el prendre consciència de les coses fa que posem les nostres possibilitats en marxa. Despertar el seu interès i la seva motivació, fer-los veure la utilitat del que aprenen i tractar d'aportar mitjans i materials perquè es produeixin situacions de creació d'aprenentatges no sol ser un camí fàcil però un cop encetat és apassionant.

• Treballeu per reptes. Si és molt fàcil s’avorreixen i si és massa difícil ho abandonen... Treballar l'autoeficàcia i l'autoestima oferint tasques que suposen un repte, però que siguin assolibles, aquest és el secret. Han de tenir alguna dificultat però al mateix temps ho han de poder solucionar. Amb els infants d’altes capacitats és difícil trobar el punt, perquè no acabem de saber mai què saben realment. Per això, els hem de passar la pilota a la seva teulada i treballar l’aprenentatge autoregulat. Amb una bona autonomia de feina ells mateixos autoregularan els reptes i faran camí.

• Davant nous aprenentatges, proposeu que comencin analitzant els coneixements previs que tenen sobre el tema. Aprendre a aprendre significa poder establir relacions amb altres continguts i basar-se en ells, d'aquesta manera es produeix un veritable i significatiu aprenentatge, diferent a la memorització o còpia. Aquest procés és molt fàcil per unes persones que viuen de les seves relacions mentals i del seu pensament arborescent... tot està relacionat... però de vegades el que és més evident i fàcil per a ells és el més difícil. 

• Deixeu que segueixi el seu propi ritme, que trobin el seu propi ritme. Cada persona és diferent i l'aprenentatge es construeix, això implica un procés que cadascú ha de seguir amb el seu ritme personal. Per això de vegades a l’escola tindrà serioses dificultats per seguir un ritme més lent o per portar “correctament” les constants aturades i arrencades...

I tot això combinat amb una escola sovint massa rígida per a ells...s'ens ha girat feina. Ja ha arribat setembre, un temps apassionant on es barreja, com a la vida, el “toca” i el “m’agrada”... aquest potser serà el primer gran aprenentatge al qual s’afrontaran els nostres infants i joves d’altes capacitats. Però no estan sols, estem aquí per acompanyar-los.