Diumenge a la
nit. Ens arriba (a la mestra i a mi) per mail aquesta carta d'uns pares
desesperats. La seva filla cursa Segon de Primària. És una nena d'altes
capacitats i d'alt rendiment. Normalment les coses solen anar bé però quan es
creua ... aquí teniu el relat de l'última crisi vista per pare.
Bona nit,
Us escric després
de parlar amb la mare perquè avui ens hem trobat amb un seriós problema amb
XXXXX i els seus deures.
Ha de fer una
redacció que comença per "Ja fem Segon de primària!". I ens hem
trobat amb un bloqueig absolut.
Permeteu-me que
us faci un detallat resum del procés:
· Primer s'ha
atabalat moltíssim davant del full en blanc perquè deia que no sabia què
escriure. Que portava molt poc temps a segon i que és molt aviat per dir coses
del curs. La mare ha aconseguit finalment desbloquejar-la. A continuació el
problema ha estat l'idioma. La mare li ha proposat que ho escrivís en català
però s'ha negat perquè diu que en aquest idioma "no tenia prou
paraules" i que les barrejava amb el castellà i que això no podia ser. La
mare li ha proposat anar traduint amb el diccionari i s'ha negat en rodó.
· A continuació,
el problema ha estat que no volia escriure perquè temia equivocar-se i haver de
corregir-ho. La mare li ha proposat que comencés escrivint en un altre full, que fes un esborrany, per poder corregir si s'equivocava. Ens hem trobat amb
que ha anat escrivint amb esforç la primera frase i que s'ha tornat a
bloquejar:
"Aquest any
fem projecte de barrets amb colors de l'arc de Sant Martí que cadascún ..."
i s'ha bloquejat perquè deia que no sabia com continuar perquè no volia
escriure que cada barret significa una "cosa". Diu que aquesta
paraula "la atabala" i que no li agrada fer-la servir perquè no té un
significat concret. La mare li ha proposat "funció" i ella li ha
replicat que aquesta paraula no era "del seu estil". Hem intentant
amb diversos sinònims però estava molt nerviosa i no trobava la paraula exacta
que expressava el que volia explicar. Al final hem desbloquejat proposant-li
que es limités a enumerar amb frases amb punt i final i hem pactat que
utilitzaria la paraula "significat".
Un altre moment
de bloqueig ha estat quan ha intentat utilitzar per segona vegada la paraula
"també". No ha volgut repetir-la i finalment ha optat, no amb poc
esforç, per ratllar-la i continuar enumerant. A partir d'aquest punt no ha
parat de dir a veure aquesta paraula ratllada li "molestava" i l'"atabalava" i que quan passés el text al full final en net quedaria
un buit.
A més estava
obsessionada perquè el text a escriure havia de tenir el nombre exacte de
línies del full que ha portat.
S'ha posat a
copiar el text al full final i ha tingut lògics errors en copiar. Cada vegada
que ha comès un error en les primeres línies ha esborrat TOT el text des del
principi.
Ha esborrat
perquè les lletres no eren totes de la mateixa mida, perquè el llapis no tenia
la punta prou fina i el traç era massa gruixut i sembla ser que a la profe
li agrada el traç clar i llegible, ...
M'ha repetit
diverses vegades que "estava asfixiada" i que si tenia algun truc per
tranquil·litzar-se. Sincerament, tant la mare com jo ens hem trobat desbordats
i sense resposta, tot i que hem intentat que la nena avancés el que pogués
sense pressió.
Hem provat
acompanyant-la, deixant-la sola, amb un, amb tots dos ...
Finalment cap a
la meitat del procés de còpia s'ha relaxat (quan ha vist que el resultat anava
a ser bo en base al que ella esperava) i fins i tot ha afegit alguna frase que
en el text original no hi era. Ens ha ensenyat el resultat i l'hem felicitat
efusivament.
Us ho escrivim
detalladament per la vostra informació i perquè acordem alguna línia d'actuació
davant aquest tipus de crisi perquè a mesura que es vagi incrementant la
dificultat dels deures veig que serà un repte.
La redacció és de
10 línies. No arriba."
Ja estem tots en
marxa. La mestra, la pedagoga que porta el seguiment de les altes capacitats i
els pares. A les nou menys 10 ja m'havia trucat la mestra per consensuar com abordar aquest tema a classe. Quan el treball es fa en equip és fantàstic.
Ningú que conegui
a XXXXX a l'escola es pot imaginar aquest episodi a casa. El seu treball ha
estat gairebé perfecte en la forma i en el fons però en l'execució hi ha encara
molt camí per recórrer.
Sovint diem que
hi ha alumnes que tenen una cara amagada com la lluna ... aquest és un
d'aquests casos.
