Com en totes les àrees relacionades amb les altes capacitats trobem una gran diversitat. Hi ha cases en les quals quan parlem de la son i el dormir és un tema estrella mentre que en altres cases han aconseguit que els fills hagin entrat en la rutina i ho han convertit en una situació i no en un problema.
Alguns infants i joves d’altes capacitats creuen que dormir és perdre el temps. Una nena d’infantil estava agafada als barrots del balcó cridant “Sol, no te’n vagis! Queda’t!”. Sí, hi ha tantes coses interessants per fer, per conèixer... Tenen una curiositat infinita per mil coses. Tenen un cap que no para de pensar. Fer-se preguntes, buscar respostes...
Els pares saben que les persones adultes hem de dormir vuit hores diàries i els infants una mica més. Els pares saben que és important que tinguem rutines que ens facilitin el que hem de fer. Perquè a la vida hi ha un seguit de coses que formen part del “toca no negociable”. Aquelles coses que s’han de fer sí o sí. Que no depenen del que ens ve de gust, sinó del que ens convé, del que s’ha de fer.
Avui ens centrarem principalment en el “anar a dormir”. Necessitem crear una rutina familiar per anar a dormir que ha d’anar canviant amb l’edat. Quan tenim fills en diferents edats pot ser més complicat però cal tenir-ho clar i posar-ho en marxa.
La rutina ens ajuda molt. Cada dia fer el mateix. Explicar el perquè sense la necessitat que ens entenguin però sí que ho puguin escoltar i entendre, no sempre compartir perquè volen fer la seva... però a casa, és bo que fem les coses d’una manera determinada.
Algunes rutines comencen amb endreçar les joguines, amb la dutxa, amb posar-se el pijama, preparar el sopar, sopar, recollir el sopar, rentar-se les dents, llegir una estona o escoltar música suau i anar a dormir. A partir d’aquí, una estona per xerrar amb el pare o la mare, explicar un conte... i a dormir. Aquests seria una possibilitat pels més menuts.
Quan són més grans potser podem començar tancant tots les pantalles una estona abans de sopar per aconseguir anar desconnectant i estar preparant-nos per descansar. A partir d’aquest moment comencem a relaxar-nos i a preparar-nos per anar a dormir. Quan ho fem tots és més senzill, encara que l’hora d’anar a dormir sigui esglaonada per edats. Comença la desconnexió perquè puguem descansar. Comença la rutina també pels grans. Definim què hauríem de fer i com ens agradaria fer-ho.
Si aconseguim entrar tot en la nostra rutina tindrem molt de guanyat. Però n’hi ha que es resisteixen i com que són tan rígids busquen l’explicació del per què, del perquè no poden acabar la sèrie, o jugar una estona amb l’ordinador, o xatejar amb els amics... dons, perquè no! Perquè hem d’anar desconnectant i acostumant al nostre cos per preparar-nos per descansar... alguns es resisteixen i ara un got d’aigua, unes galetes, vaig al lavabo, pregunto quan podré anar a dormir més tard o per què la meva germana pot fer-ho i jo no... i la iaia per què està mirant la tele? I ens ho poden complicar tant, que acabem dient “fes el que vulguis” perquè els pares som humans i estem cansats i cada dia és la mateixa història... Però si anem movent la paret per la pressió que ells exerceixen no estem marcant un límit de veritat. Ja sabem que alguns són tremendos i potser haurem de pactar un escalat dins de la setmana (que de diumenge a dijous hi hagi un horari i divendres i dissabte puguem fer alguna cosa diferent).
Molts es queixen de que no poden dormir perquè el seu cap no para de pensar. És molt freqüent que els infants o joves ens diguin que no poden parar. És cert, hi ha vegades que no poden parar però sí que haurien de poder suavitzar la velocitat i el volum per aconseguir descansar. Relaxar-nos a través de la consciencia en les diferents parts del cos, escoltar música, enviar la imaginació cap on volem... alguns els ajudem dirigint-los a pintar un quadre amb la imaginació, dibuixar unes muntanyes, pintar el cel, uns núvols, uns ocells, una casa, un camí, un riu, un pont o una carretera amb cotxes, o un planeta nou... Han de trobar la seva manera de relaxar-se, pot ser un procés llarg i complicat perquè segurament canviarà en el temps.
Ara estem centrats en el anar a dormir... però i el llevar-se?
Novament tota la diversitat: de qui es lleva amb el sol i es posa en marxa tan bon punt posen els peus a terra fins a qui sempre necessita cinc minuts més o qui marxa de casa mig adormit sense tenir totes les neurones en marxa.
Avui no hem pogut parlar de com va la nit. Tenim des de les marmotes que dormen com un tronc tota la nit fins els que tenen un son irregular que es desperten per anar al lavabo o perquè no poden dormir bé per terrors nocturns o bé per son dèbil i uns tornen a dormir de seguida però altres els costa molt. Cadascú és un món. Hem d’observar, decidir, fer assaig i error i comentar-ho amb ells, des de que ens puguin entendre perquè ells són els protagonistes.
És molt important el descans de tots a casa. Alguns poden dormir amb els pares fins que ho necessiten (de vegades no ho podem explicar perquè la gent pot considerar que són massa grans per dormir al nostre llit, però cadascú ha de viure segons el que vulgui i pugui...). És bo no fer un problema del que només és una situació. Arriba un moment que passen a la seva habitació. Arribarà el moment. Però de tot això en parlarem un altre dia.
