Apareixen les altes capacitats a les notes? (Docents i Pares)

 

Les intervencions educatives que corresponen als alumnes d’altes capacitats tan si són grans adequacions o petits detalls haurien d’aparèixer a les notes, sobretot a les de final de curs. Hauria de quedar constància del que hem fet durant el curs i d’aquesta manera podem preparar el curs vinent. 

Si hem fet una intervenció en la part tutorial es pot fer la referència a l’atenció personalitzada. Si hem atès de manera sistemàtica a un alumne concret ens ha ajudat a fer camí en companyia. El que hem fet i quin resultat hem obtingut. La feina pot haver estat centrada en temes emocionals (com es sent, com es mostra), socials (com es relaciona, com descodifica les relacions socials i s’hi adapta...) o conductuals (seure bé, aixecar la mà abans d’intervenir a classe, fer intervencions adients, començar i acabar la feina, millorar la lletra i/o la presentació, presentar les tasques en temps i forma, revisar els exercicis o exàmens abans de lliurar-los). Pot ser una anotació en l’informe sempre positiva i motivadora, fins i tot si cal dir que està en procés i va avançant cap a l’objectiu que encara és llunyà.

Pot ser que haguem fet activitats d’ampliació i aprofundiment. Treballs en paral·lel a classe o a casa amb presentació al grup o no. Individuals o en petit grup. Participat en xerrades de cursos superiors. Recordeu que hi ha moltes maneres de fer les coses i d’avaluar-les però per tradició alguns mestres només fan servir l’examen i la “llibreta”. Podem deixar constància dels treballs extres que ha fet i de l’avaluació tan del resultat com del procés.

És possible que aquests extres no quedin reflectits en les notes numèriques perquè ja són prou altes, però en les notes de juny hi hauria d’haver un reconeixement i una valoració. Molts fan i treballen perquè els agrada aprendre, però altres necessiten un petit estímul que pot arribar en forma de valoració positiva o reconeixement particular en les notes.

En alguns casos s’està fent una acceleració parcial i en aquests cas hi ha matèries que no s’han cursat i d’altres que sí. Cal que tot estigui ben registrat  i coincideixi amb el Pla Individualitzat. D’aquesta manera hi haurà una constància oficial del que ha cursat aquest alumne en concret. En paral·lel seria bo que es plantegés quins coneixements o procediments no ha pogut treballar perquè ho pugui fer, amb molt de gust, en el temps d’estiu. Generalment són alumnes que no els espanta la feina, al contrari, gaudeixen aprenent  però els molesta molt fer tasques repetitives i sense sentit. Necessiten nous estímuls i aprenentatges, i anar pujant en l’escala del coneixement sense deixar forats buits perquè la seva escala por ser molt alta i necessiten una bona fonamentació.

Si a l'escola o a l'institut, s’està fent alguna cosa especial, per petita que sigui, serà molt bo que quedi reflectida a les notes: per a ells, per a informació dels pares i de la bona tasca realitzada pels mestres amb tots els entrebancs i falta de mitjans.

Ara estem a temps... comencem-ho a pensar i preparar. Pot ser una senzilla frase però ha de quedar constància.

Intervenció educativa en altes capacitats a l'escola (Pares i Docents)

 

Hi ha centres que veient les necessitats de l’alumne apliquen atenció personalitzada sense necessitar identificació, d’altres requereixen la identificació per fer un Pla individualitzat. En qualsevol cas, necessitem veure les necessitats de cada alumne per tal d’adequar els recursos que tenim. Primer posar la lupa i en paral·lel ser conscients de amb quins recursos comptem.

Està clar que no podem fer una educació de prínceps però sí que podem adaptar els aprenentatges i les metodologies segons l’edat i les necessitats dels nostres alumnes d’altes capacitats.

Ens servirà de base el document “Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu” del gener del 2013. Escrit pel Grup de Treball del Departament d’Educació d’Altes Capacitats liderat per la Dra. Mercè Martínez Torres amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC) i el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), i les associacions i fundacions d’altes capacitats.

Al parlar dels alumnes d’altes capacitats tenen en compte que són persones que no poden fer compartiments estancs dels tres àmbits de la persona: cognitiu, emocional i social.

El primer que hauríem de fer és posar la lupa en aquests alumnes i després d’haver llegit el seu informe i el PI del curs anterior podem fer una entrevista amb ell/a per poder-lo conèixer i posar les bases de la comunicació. L’escoltarem sempre però no en el moment que ell/a vulgui. Cal que discerneixi entre temes urgents i els que poden esperar. És bo que la comunicació es deixi oberta i que no prometem res que no puguem complir. En la primera intervenció deixem clar l’objectiu: recollir informació.

Hi ha 5 possibilitats d’intervenció educativa ordinària:

-   - acció tutorial (intervenció en les 3 àrees: cognitiva, emocional i social),

-   - enriquiment curricular (dins dels continguts del curs),

-   - enriquiment aleatori (amb continguts no curriculars),

-   - entrenament metacognitiu (com s’aprèn, com aprèn),

-   - agrupaments (amb qui pot aprendre).

Hi ha una intervenció extraordinària que no serveix per a tots els alumnes d’altes capacitats i cal complir uns requisits. En parlarem en un altre post. Sovint es dona en dues fases:

-   - Fase 1: acceleració parcial. (1 o més matèries)

-   - Fase 2: acceleració de curs. Pas al curs superior.

Com que necessitem definir si ha de fer el mateix que els companys o si li cal fer d’inici exercicis d’ampliació i aprofundiment li haurem de preguntar (després ho observarem per confirmar però ells tenen opinió dels del minut zero i molt poques ganes de perdre el temps perquè estar sense fer res és molt avorrit i ells prefereixen treballar en coses que valguin la pena. La feina no els sol espantar. Quan no ens movem del curs que fan parlem d’enriquiment curricular, enriquir el que està previst que vegin en el curs. Si fem volcans veure’n un de cada continent, si treballem la roba veure més vocabulari específic, si treballem el cos humà veure algunes malalties concretes, si passem per l’Edat Mitjana treballar els diferents estils artístics... Aquesta proposta es complementa amb una reducció dels seus deures mecànics i repetitius per presentar activitats que requereixin més elaboració per part de l’alumne. No es tracta d’emplenar el temps quan acabi les feines (alguns no són ràpids i altres no ho volen ser si això significa fer més feina). 

Recordeu que no porten el kit dels coneixements o procediments incorporats. A un alumne de Sisè se li va proposar fer un Power Point sobre l’art romànic i gòtic sense donar més indicacions. Ell va preparar una proposta amb quasi dues-centes diapositives i la seva explicació pertinent. Ho vaig enganxar per casualitat. Ho vaig poder frenar sense que ningú prengués mal. Aquests superpower va ser per la família, pels avis i els seus amics que van fer tres sessions tres dissabtes a la tarda. Van anar a casa dels pares a berenar i ell els hi explicava amb tot luxe de detalls, gaudint mentre responia les seves respostes i buscant allò que no sabia... Per la classe vam preparar un mini amb 6 diapositives que vam titular “Romànic o gòtic?”: plantes, parets, contraforts, finestres, sostres. Els companys van rebre la informació necessària i ell va gaudir explicant-ho. Ningú li va treure l’esglai en veure que el que tot el que havia fet no hi cabia en sis diapositives. No era capaç de pensar en res, però no el podia exposar a la classe amb aquell treball enciclopèdic. Que sàpiga posar fotos en un power point no li dona criteri per saber què necessita la seva audiència. Els hem de seguir i donar moltes indicacions fins que puguin volar sols. Al començament tot molt pautat i a gaudir...   

Com que no podem ni volem proposar treballs només per aquests alumnes (cal tenir en compte que ja són prou diferents i no els hem de fer més diferents des del professorat), poden ser tasques que altres alumnes de bon rendiment o d’alt interès en la matèria també puguin gaudir fent. No es tracta d’avançar matèria. Si necessitem fer matèria del curs posterior ho farem obertament i plantejarem una acceleració parcial avant-sala de l’acceleració total però això és una intervenció extraordinària que no requereixen tots els alumnes.

Hi ha moltes possibilitats: fer propostes d’activitats en general a la classe i que qui vulgui les faci (dient-els en privat que esperes que ells s’hi apuntin perquè estan pensades per a ells); o directament demanar a un grupet d’alumnes una tasca concreta; proposar reptes o projectes...

Quan parlem d’intervenció educativa a l’aula hi ha molt a dir i molt a fer... si necessiteu res, parlem-ne! Estic a la vostra disposició al telèfon 646486159 o al mail atencioaltescapacitats@gmail.com.

Identificació de les altes capacitats (Pares i Docents)

 

En el món de les altes capacitats sovint trobem gent que fa coses molt estranyes... Després d’una consulta d’una família d’aquesta setmana, he cregut important entrar en el difós món de la identificació. No hi ha un protocol únic i consensuat de quines proves s’han de passar i cada gabinet fa una mica la seva. Trobem molta variabilitat en preus i proves, i les famílies desorientades no saben què fer. Hi ha gabinets de professionals especialitzats i d’altres que s’han apuntat a resoldre la necessitat de les famílies però sense un fonament científic i no voldria pensar que amb idees més econòmiques que de servei. Però comencem pel començament....

Per a què necessitem la identificació d’altes capacitats?

- Per tenir una valoració objectiva.

- Per estar identificat com a alumnes NESE (Necessitats Específiques de    Suport Educatiu) i rebre atenció específica a l’escola, a l’institut o a la Universitat. 

- Per poder sol·licitar la beca del Ministerio d’Educación.

Per tant si teniu intuïció de que l’infant o jove que teniu a càrrec, sigui fill o alumne, és important que faci les proves d’identificació. No parlem de diagnòstic perquè no és un trastorn ni una malaltia. Es fa identificació de característiques per part d’un professional especialitzat. Els qui passen les proves poden ser psicòlegs, pedagogs o psicopedagogs però han d’estar familiaritzats amb les altes capacitats perquè no es tracta només en saber passar les proves (que ja és molt), sinó en saber-les passar i llegir en clau d’altes capacitats.

Hi ha moltíssimes proves al mercat, podríem passar molts tests però no tots ens serveixen. Parlarem de 4 proves essencials i de proves  complementaries. Aquestes darreres s’haurien de passar només quan el professional ho trobi estrictament necessari perquè intueixi dificultats que conviuen amb l’alta capacitat. En aquests casos parlem de doble excepcionalitat.

Tot i que hem dit que no hi ha un protocol oficial, sí que hi ha el que es pot extreure del que en diuen els qui han estudiat a fons les altes capacitats i l’expertesa de qui coneix la identificació i té sentit comú. 

Generalment comencen amb una entrevista als pares. Aquesta ens sol donar molta informació de la història, del dia a dia dels infants, i també dels pares. (no oblidem que hi ha un component genètic) 

Les primeres proves que es passen solen ser d’intel·ligència, generalment: el WISC-V (Escala de inteligencia de Wechsler para evaluar la aptitud intelectual de niños y adolescentes) i el BADyG (Batería de Aptitudes Diferenciales Y Generales). Hi ha altres possibilitats de proves però aquestes són les més freqüents. Per Infantil es fa servir el WPPSI-IV (escala de inteligencia de Wechsler para Preescolar y Primaria). Amb aquestes dues proves es confirmen resultats des de dues vessants, la primera més general (WISC-V o WPPSI-IV) i la segona més acadèmica (BADyG). Hi ha professionals que en aquests punt, si les dades no mostren puntuacions compatibles amb les altes capacitats, avisen a la família per si volen deixar aquí la identificació o si volen continuar amb les proves que els donaran certa informació malgrat no confirmar les altes capacitats.

Després es passa una prova de creativitat. Una de les més freqüents és el CREA que mesura la intel·ligència creativa, però n’hi ha d’altres.

Per acabar m’agraden els professionals que passen una prova per conèixer la part emocional de l’infant o jove i quina és la seva adaptació a la família, l’escola i a la seva pròpia situació. El SENA és un instrument dirigit a la detecció d’un ampli espectre de problemes emocionals i de conducta des del 3 fins als 18 anys. També permet detectar àrees de vulnerabilitat i avalua la presència d’alguns recursos psicològics que actuen com factors protectors.

A partir d’aquí podem passar moltes proves més, però no són essencials en caràcter general per la identificació de les altes capacitats. 

El professional pot, en el transcurs de la identificació, observar/intuir dificultats d’aprenentatge, del desenvolupament... una dislèxia, una discalculia, un TDAH, ... i pot decidir passar proves específiques per descartar o per confirmar trastorns. Aquesta decisió implicarà passar més proves i el temps de realització de proves s'incrementarà, també cal tenint en compte la correcció, i per tant augmentarà l’import que haurà d’abonar la família. En aquests àmbit els professionals que analitzen i estudien les dobles excepcionalitats són encara més escassos. Es essencial que es faci un estudi complet de l’infant o jove perquè no és la suma de les parts sinó una persona completa. 

Per acabar, es fa un informe escrit, on solem trobar les dades personals, el motiu de l’estudi, l’explicació de les proves, la seva puntuació per acabar amb la identificació o no i una proposta d'indicacions concretes d’intervenció educativa a casa i a l’escola. El lliurament de l’informe ve acompanyat per una entrevista explicativa amb la família.

Sabem que hi ha talents, com els musicals o esportius, que no s’inclouen en aquestes proves i potser podrien buscar-ne d’específiques.

Els professionals i estudiosos sobre el tema a nivell estatal i internacional ens indiquen que hem de fugir de la línia del QI 130 del WISC-V que finalment no és més que un constructe que ara ja forma part del passat. El QI és una dada més. Cada vegada ens guiem més per les característiques que presenten i que es poden anar treballant perquè puguin desenvolupar les seves característiques. 

Generalment hem de recórrer a gabinets privats per fer aquestes valoracions i això és el que hem exposat fins ara. Però hi ha famílies que han estat identificades a través de l’EAP del seu centre (generalment públic).

Els EAP són els equips d'assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius (públics i concertats) en la resposta a la diversitat de l’alumnat. En aquests casos la valoració és gratuïta, i aquests curs he vist el primer informe perquè fins ara no feien informes escrits tot i que donaven la informació a pares i mestres.

Un cop tenim la identificació tanquem la primera etapa d’incertesa i dubte. Per alguns arribar fins aquí ha estat un camí massa llarg. Encara no hi ha prou predetecció en l’àmbit sanitari on els pediatres i les infermeres pediàtriques podrien ser elements claus. Tampoc hi ha prou predetecció en l’àmbit educatiu en el que s’espera un èxit acadèmic però no es saben llegir altres característiques. Seguim sense interlocutors vàlids que informin a les famílies de què poden fer. 

I comença la segona etapa: i ara què? En el proper post parlarem d’intervenció educativa.

Sant Jordi, Festa de la Lectura (Pares i Docents)

 

A Catalunya Sant Jordi és una festa especial en la que la cultura surt al carrer, i la lectura i els llibres es converteixen en els  protagonistes. Amb la llegenda de Sant Jordi de base la festa impregna tots els racons de la geografia catalana. És un dia molt especial que en este 2023 cau en diumenge. 

Hi ha un poema que diu que la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es des fan. I, per mi, l’equivalent en festa és Sant Jordi, la festa més maca de totes les festes que es fan i des fan. Hi ha una espècie de complicitat entre la gent que fa que broti un somriure poc freqüent. Llibres i roses, el nostre dia dels enamorats. Els llibres i les roses prenen els carrers i sembla que tot es pari mentre tot continua en marxa. Autors i lectors es troben en les signatures de llibres, els venedors promouen que es fullegin els llibres, es llegeixin contraportades, els lectors prenguin el seu temps per a decidir quin llibre comprar.

La tradició de regalar un llibre per Sant Jordi és recent. Als 1920,   l’escriptor valencià Vicent Clavel Andrés va proposar fer una festa per promoure la venda de llibres a Catalunya. El 7 d’octubre del 1927 es va celebrar per primera vegada aquesta festivitat literària. Els llibreters van canviar la data d’aquesta tradició el 1930 i van decidir que el 23 d’abril seria el Dia del Llibre, en commemoració de William Shakespeare i Miguel de Cervantes. El 1995, la Unesco va declarar oficialment el 23 d’abril com el Dia del Llibre.

Aquest any Sant Jordi cau en diumenge el que fa que les escoles/instituts hagin d’avançar la seva celebració a divendres.

Però parlem de la relació d’aquesta festa amb les altes capacitats:

1.- Infants i joves molt lectors.- pot ser que ja tinguin la llista de llibres que volen o que els agradi tafanejar i cercar llibres que no coneixen. Serà important concretar el pressupost abans de sortir de casa perquè poden perdre l’oremus. Per alguns tot és interessant i els costa frenar, altres potser són tan conscients que retallen les nostres previsions Podem comprar llibres i prendre nota d’altres per cercar-los a la biblioteca.

2.- Infants i joves que volem que siguin lectors i no ho son.- haurem de seduir a partir dels seus interessos i nivell lector. Si no han adquirit per qualsevol motiu un bon nivell de comprensió o fluïdesa podem cercar llibres que llegir-los els adults o a mitges (una pàgina cadascun). Són molt interessants els llibres d’històries curtes o enciclopèdics (en els que s’aporta coneixements: com els llibres de preguntes i respostes o d’informació sobre un tema concret).

 3.- Alguns no suporten les multituds o els sorolls estridents.- ho haurem de tenir en compte. Al migdia en una zona molt concorreguda no és la millor opció. Els pot angoixar i no permetre que gaudeixin del triar i remenar de la diada si van caminant entre “el ramat” sense possibilitat de veure res amb la gent massa a prop. Necessiten espai i tranquil·litat. En alguns llocs per fer més festa hi ha música a tot volum. Aquesta tampoc és una bona opció. Els podem proposar veure la festa des de la distancia i participar-hi en moments amb menys afluència de gent.

4.- Alguns participen en concursos literaris o artístics, jocs florals del seu centre educatiu o del barri o altres entitats.- És molt interessant que tinguin iniciativa per participar-hi (de vegades els de l’escola/institut està una mica més imposat). Que sigui capaç d’expressar-se i que doni una peça per acabada és molt important perquè alguns pel seu perfeccionisme els costa molt donar-ho per acabat llest per presentar. Són molt interessants els pseudònims que trien (generalment els delaten a l’escola/institut). És important decidir participar, fer-ho i acceptar el resultat. Alguns estan acostumats a guanyar o “necessiten” guanyar, altres els costa acceptar no guanyar, per altres és molt important no guanyar (saber que no sempre són el número 1). Si sempre parlem de diversitat, novament surt a la llum en el comportament de cadascun dels infants o joves.

5.- Alguns valoren que el seu autor els signi el llibre o que un autor signi el llibre per regalar a algú que estimen.- En aquest cas cal fer la feina de saber on signa, anar-hi, fer la cua, preparar què li direm, la foto que farem... i fer-ho. És una feina de planificació i actuació. Segur que entre mig cal resoldre situacions adverses... tota una experiència. I si finalment podem oferir el llibre a alguna persona estimada, és la guinda del pastís.

6.- Alguns necessiten una altra tradició.-  Potser podem partir dels seus interessos per viure la diada d’una manera diferent. Fer fotografies, pintar o dibuixar l’ambient, pensar en quina música li podríem posar, recollir dades i fer estadístiques, analitzar els punts de venda solidaris, preparar un aperitiu o unes postres... hi ha moltes maneres de viure la diada. Preparar una tarja de felicitació per un Jordi o una Jordina, o un dibuix o un desig... o una rosa...

Aquí teniu diferents propostes per viure la diada de Sant Jordi. Cal que feu la vostra. Anticipar, parlar-ne, deixar-li marge perquè prengui decisions (en el seu nivell de decisió) serà un bon aprenentatge que pot ajudar a tenir una vivència plena i conscient. Bon Sant Jordi a tothom!

Fem intervenció educativa a l'escola (docents)

 

Tots els infants identificats amb altes capacitats requereixen d’una intervenció educativa perquè són alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Quan els seus resultats acadèmics són bons alguns docents creuen que no necessiten res i que han de dedicar el seu temps a aquells que no els tenen. Amb aquesta actitud només ens mostren que no saben què són les altes capacitats. Poden no mostrar les seves necessitats, o mimetitzar amb la paret i rebaixar, fins i tot, els seus resultats, però això no treu que tinguin necessitats. Trobem necessitats en l’àmbit cognitiu, social i emocional. Hi ha una gran diversitat i per tant haurem de posar la lupa en cadascun dels casos, no per fer una educació de prínceps (tan impossible amb les ratios actuals com innecessària). Sabem que és imprescindible, pel seu creixement adequat, que els coneixem i que tinguem i seguim un full de ruta possible. Aquesta intervenció educativa pot anar des d'activitats puntuals d’ampliació o aprofundiment fins a proposar una intervenció extraordinària com l’acceleració o compactació de cursos (que no és per a tots els alumnes d’altes capacitats).

Està clar que el nostre sistema educatiu s’omple la boca de bones paraules i bones intencions però  promociona una educació personalitzada mínima perquè no hi dedica prou recursos i ho deixa tot sobre la responsabilitat dels directius del centre o del propi mestre/professor. És per això que és imprescindible una sensibilització generalitzada, una formació bàsica i una bona gestió de recursos.

Després d’una llarga trajectòria educativa, els darrers deu anys he treballat única i exclusivament en l’àmbit de les altes capacitats el que m’ha permès establir un protocol base per tal de poder atendre aquests infants i joves malgrat la seva diversitat partint de les seves necessitats (no només les cognitives) i els seus interessos (sense posar-los per sobre de tot) tenint en compte les possibilitats reals del centre educatiu. No tenim varetes màgiques però hi ha moltes actuacions possibles dins i fora de l’aula.

Els docents necessiten ajut perquè el que tenen davant és un circ de vint-i-cinc o trenta pistes. Si no fem feina ben pautada i amb xarxa no hi arribarem. El desgast quan anem per lliure és molt gran i les energies limitades.

Avui us porto les dues primeres paraules clau: VINCLE i OBSERVACIÓ. Ho fem amb tots els alumnes però amb ells ho hem de fer d’una manera més conscient i sistemàtica. Aquestes activitats les podem fer des d'Infantil fins a la Universitat.

Comencem amb el VINCLE. Cal cercar un moment per parlar amb ells i fer una tutoria personalitzada. Cuidar el temps i l’espai perquè es sentin a gust. Donar un temps limitat que acabi amb unes conclusions per reprendre a la sessió següent. Tenim experiència de que deu minuts setmanals són suficients quan són reals i dedicats. Ells saben que és un esforç i que no n’hi ha més. Als vuit minuts sona l’alarma i ens indica que hem de tancar la sessió. Farem escolta activa i estarem per a ells amb atenció plena en un espai tranquil asseguts de costat. N’hi ha que porten preparat de què volen parlar per optimitzar el temps. Quan veuen implicació per part del docent s’hi aboquen però alguns estan molt malmesos i són desconfiats perquè, sense voler, els han tractat molt malament o els han ignorat o ridiculitzat. Cal parlar al seu cervell que ens entén sempre. Podem començar amb un: “Que et sembla si a partir d’ara ens veiem setmanalment /quinzenalment per conèixer les teves necessitats i veure què podem fer a l’escola/institut? No tinc vareta màgica però et proposo estar al teu costat, escoltar-te i fer el que pugui. No és molt, però vols que comencem? És un primer pas!”

A partir d’aquí i, potser ja abans, entra l’altra paraula clau: OBSERVACIÓ. És important que prenguem nota del que veiem i creiem que és rellevant. Com un diari d’idees. No cal fer-ne un llibre, però sí anotar detalls que ens cridin l’atenció perquè sinó el dia a dia fa que els barregem i els oblidem i poden ser importants.

Tan de bo tots els alumnes d’altes capacitats, identificats o no, tinguessin un bon vincle amb els seus tutors i hi hagués un petit registre d’aquelles coses que ens poden cridar l’atenció.

Estic a la disposició dels docents que vulguin engegar aquests procés per tal d’acompanyar-los i donar-los recursos per atendre als seus alumnes. Resto a la vostra disposició a atencioaltescapacitats@gmail.com o al 646486159. 

  

Sant Tornem-hi! (pares i docents)

 

Avui dimarts és Sant Tornem-hi a Catalunya! Per bona part de l'estat espanyol va ser ahir però nosaltres necessitàvem un dia més per menjar-nos la Mona i celebrar aquests dia amb padrins i fillols per lo religiós o per lo civil...  

S'han acabat les vacances de Setmana Santa i enfilem un tercer trimestre súper curt, súper ràpid que s'evaporarà ràpidament (sobretot pels alumnes de 2n de Batxillerat)... Alhora aquest tercer trimestre alguns el viuran com en càmara lenta i no s'acabarà mai, i és que la percepció del temps és tan subjectiva que mereix que observem i preguntem als nostres infants i joves i no ens quedem només amb les nostres impressions...

Per alguns infants i joves el temps d'escola o institut és moooolt llarg. M'agradaria que no fos així, perquè entenc que haurien d'anar contents a l'escola/a l'institut per les relacions que hi poden mantenir, pel que hi aprenen i pel que se'ls proposa fer. Passaran molts anys fins que no estiguin en una empresa, amb uns amics, a casa seva, en un projecte... tants anys com a l'escola. Hauria des ser un temps fantàstic per testejar com són, com volen ser, com volen viure... però alguns el viuen amb por o amb dificultats.

Quan fem noves propostes hi ha docents que responen: "pel curs vinent, ja pel que queda d'aquest curs... estem al tercer trimestre!" Aquests docents no veuen que cada hora té seixanta minuts i cada setmana cinc dies i que encara hem d'escriure abril, maig i juny en la data (encara que el primer i el darrer no siguin sencers).

Us proposo que posem fil a l'agulla i comencem ara a preparar, a proposar , a entrenar perquè quan arribi setembre ja estigui tot engegat i no haguem d'esperar a posar-nos en marxa que tota la maquinària estigui ben engreixada (que el tutor/a  el conegui, que coneixem el grup de companys, que els professors hagin vist el nivell...).Si comencem ara quan arribi setembre podrem posar en marxa de manera automàtica el que ja està acordat i guanyarem un temps preciós. I el nostre alumne estarà atès i es sentirà atès des d'ara (tan de bo ja s'hi senti però sinó podem començar de seguida).

Cal posar la lupa i veure les seves necessitats. Ho haurem de combinar amb què pot oferir el centre (aquí necessitarem certa dosi de creativitat). Si us cal, podeu contactar amb mi (Sílvia Llucià, especialista en intervenció educativa en altes capacitats 646 48 6159 o a atencioaltescapacitats@gmail.com) visc a Barcelona però les pantalles ens han obert al món.

Aquests trimestre sempre és especial. Aquests curs comença amb Sant Jordi i acaba amb l'acomiadament de mestres i companys en els cursos terminals o la separació en els cursos que els barrejaran i faran nous grups a la mateixa escola, la separació quan hi ha canvi d'escola o simplement la separació de l'estiu. Un trimestre amb contingut i un extra d'emocions. Els hem d'acompanyar a tots però no podem oblidar als infants i joves amb altes capacitats, identificades o no. Deixem l'espai que requereixen però estiguem presents si ens necessiten.  

Les vacances i les altes capacitats (Pares)

S'apropen les vacances. Ens acostem a uns dies en els quals tindrem un canvi clar de rutines. En molts casos es repartiran en dos temps. El cap de setmana i els dies festius del calendari laboral i els dies en els quals els infants i joves tenen festa però els adults de casa no.

El temps de vacances pot ser un temps carregat d'expectatives, però que si no som capaços de preparar-les bé, els dies passaran volant i ens deixaran una rastre de frustració per no haver pogut fer allò que volíem.

Per tant, la primera proposta és fer un llistat de què voldríem fer. Cada element de la família farà el seu llistat. Si són molt petits, els podem acompanyar. En un segon pas, ordenarem aquestes activitats per prioritats posant davant aquelles que no ens voldríem perdre i al final aquelles que si hem de posposar no representaria cap problema.

Què hi podem posar? Activitats: cuinar, llegir, fer esport, aprendre alguna cosa diferent, fer treballs manuals, anar a visitar alguna cosa o alguna persona, activitats religioses... però també descansar, badar, passejar, jugar, gaudir de la natura o de la ciutat...

Un cop els infants, joves i pares de la casa han fet el seu llistat és el moment de posar-lo en comú. Aquí entren alguns condicionants: el temps real, les pràctiques religioses propis d'aquests temps (si la família les té incorporades al seu estil de vida, si són una tradició o un motiu de coneixement en un viatge o visita), les possibilitats econòmiques, altres obligacions (cura de familiars, feines...)...

I finalment, arriba el moment de ser creatius i ajudar a encaixar els projectes personals i els familiars. Aquí l'edat dels infants, la tradició de compartir opinions i arribar a acords, la consciència de la situació familiar (de feina, de responsabilitat sobre la família extensa, també l'àrea econòmica), la flexibilitat o rigidesa de tots plegats són coses a tenir en compte.

Si no ho heu fet mai, pot anar bé que cadascú programi el seu temps personal i fem algun plantejament comú o de família, havent escoltat tothom.

Posar les activitats en un calendari pot semblar exagerat, però és una bona manera d'aconseguir veure de manera gràfica que tothom té el seu moment personal i el seu moment de grup. Durant les vacances ens permet veure si hem pogut seguir la previsió o si hem hagut de fer canvis o fins i tot desestimar algunes activitats per raons internes o externes al nostre pla personal i familiar. La previsió de passar un dia a la natura combinat amb un dia de pluja fa que hàgim de prendre decisions: mantenim, canviem, ajornem, anul·lem o, modifiquem i fem el pícnic al menjador de casa? Prendre aquestes decisions i observar-les, també ens ajudarà a l'hora de fer la valoració de com ha anat el procés de preparar i fer vacances amb aquest nou estil.

Aquesta previsió horària ha de ser prou possible per poder-la flexibilitzar. Permetre que entrin alguns elements que la desmuntin perquè són més importants, urgents, de pes... però prou ferma perquè no la deixem evaporar per foteses (un senzill ara no em ve de gust, prefereixo descansar o dormir, em fa mandra...).

Aquesta manera d'encarar les vacances no és de fàcil gestió. Requereix molt de respecte per part de tots els membres de la família i valorar si realment la nostra imposició en un moment és realment imprescindible o podem valorar-ho i posposar-ho tot donant-li un altre encaix o directament eliminant l'activitat de moment. És un gran exercici de respecte cap a un mateix i cap als altres membres de la família, un gran exercici de comunicació i de flexibilitat per a tots.

A partir d'aquí pot sorgir la reflexió de què hi ha realment al darrere de fer les coses "com sempre" i si volem realment fer coses diferents.

Tothom vol un canvi a millor, però no tothom està disposat a fer canvis. Les nostres vacances de Setmana Santa del 2023 poden ser un punt d'inflexió. Es pot convertir en un moment d'entrenament, i seria bo que fos un entrenament conscient a pesar de la tendra edat d'alguns dels membres de la nostra família. Ens permetrà començar a ser una mica més conscients de que hi ha coses que ens passen, però el més important és, què fem nosaltres amb aquestes coses que ens passen. Com som capaços de liderar les nostres vides en els aspectes que ho podem fer. És una molt bona manera de treballar el "toca negociable" i el "toca no negociable". Això, el cervell dels nostres infants i joves d'altes capacitats ho entenen a totes les edats, però poden no estar disposats a fer-ho. Pot ser un molt bon entrenament conscient. 

Us desitjo una bona preparació de vacances, vivència de vacances i avaluació de les vacances amb l'apartat de què millorarem per les properes...

Hi voleu posar fil a l'agulla?