Dijous 30 de maig Com apareixen les altes capacitats a les notes

Trobem moltes escoles que viuen d’esquena a les altes capacitats. No tenen una atenció especifica per aquests infants i joves, i tampoc tenen un reflex a les notes.

Hi ha altres escoles en les quals fan “alguna cosa” o fins i tot tenen un “programa establert” per atendre les altes capacitats. En aquests casos seria bo que hi hagués algun protocol que establís com fer constar a les notes aquelles atencions específiques que reben els alumnes d’altes capacitats.

Seria bo que constessin en els butlletins de notes les intervencions educatives ordinàries i les extraordinàries. No existeix cap protocol oficial, s’ha d’establir des de cada escola. Necessitem que les intervencions educatives que es fan quedin reflectides a les notes que quedaran a l’expedient de l’alumne. Però anem a pams...

Intervencions educatives ordinàries.

Seria bo que quedés constància del que s’està fent (ampliació, aprofundiment, acció tutorial personalitzada, agrupaments  o metacognició). Hauria d’aparèixer en les observacions una breu descripció del que es fa i del seu aprofitament. Algunes vegades les notes ja són molt bones i els treballs complementaris no poden pujar les notes però ha de quedar constància del que fan i de la seva valoració. Parlem d’alumnes que segueixen al grup-classe que els pertoca per edat.

Intervencions educatives extraordinàries.

Aquí tenim alumnes que poden compartir les classes en dos cursos diferents (acceleració parcial) quan està principalment en un grup però passa a fer una o més matèries en el grup superior. Cal fer-ho constar. Quan parlem d’acceleració total és perquè ha passat a fer totes les matèries del curs següent. Això l’acompanyarà al llarg de tota l’escolarització confirmant que té un any menys, o dos, que la resta de la classe i ens ajudarà a recordar que s’han de fer els papers de finalització d’etapa encara que la seva data de neixament no correspongui amb la dels seus companys.

Constaran les notes de les matèries que ha cursat i les que no ha cursat quedaran sense nota. Com que s’hi adjunta el Pla individualitzat es justifica per què en algunes matèries no té nota. Es important que això consti en el seu expedient perquè s’haurà de sol·licitar un o dos cursos abans el seu títol de Secundària i caldrà justificar-ho. L’entrada abans del temps habitual al Batxillerat i a la Universitat també s’haurà de justificar des del centre docent. És un simple tràmit administratiu però cal fer-lo.

Cal acompanyament per fer aquesta intervenció educativa extraordinària. Durant el primer trimestre d’estada completa en el curs superior cal tenir en compte que potser hi ha coses que es donen per suposades que ells potser no saben (com es presenten els treballs, quina gestió es fa dels materials de l’aula...) Només ells detecten quan estan en fals i els falta informació. Generalment se’ls assigna un alumne que els acompanyi (perquè no tinguin la pressió de parar la classe per tot allò que no tenen clar o creuen que no tenen informació suficient). Només ells saben el que no saben, només ells ho poden solucionar. Han de saber com gestionar la manca d’informació (companys, docents, material escrit, normativa...). Per tant l’autonomia de feina i de vida és bàsica per aquest procés de compactació de cursos. Quan els falta matèria (continguts o procediments) és feina dels docents posar-los al dia. Sovint amb una breu informació privada és suficient. Cal mantenir oberts els canals de comunicació.

Però l'adaptació no s'acaba aquí. És molt possible que després d’un primer trimestre d’adaptació tornem a necessitar en algunes àrees ampliació i aprofundiment. La part cognitiva és la més difícil de mantenir. Sempre necessiten més, milloren la curiositat, necessiten més concreció i fonamentació... És una situació que no acaba mai, no té sostre. Per això, en alguns casos amb el temps és necessària una segona compactació o una tercera (que és el màxim que permet la nostra legislació). En altres paisos no és així, i trobem a les notícies que un infant de 8 anys d’algún país de l’Amèrica llatina ha entrat a la Universitat. Aquí no seria possible (i crec que ni convenient).

La tutoria personalitzada els hauria d’acompanyar al llarg de tota l’escolarització. En alguns casos hi ha una persona de referència que pot no ser el tutor de l’aula, poden tenir un tutor que va més allà d’un curs. Aquest és un tema que hauria d’aparèixer en les observacions de les notes o de l’informe.

A través dels butlletins de notes hauríem de poder fer el seguiment de les activitats escolars d’aquests alumnes d’altes capacitats.

Dilluns 29 d’abril Intervenció educativa extraordinària en els centres docents

 

Algunes vegades la intervenció educativa ordinària no es suficient. Tenim alumnes d’altes capacitats que necessiten més i amb aquests estudiem la possibilitat de fer una intervenció educativa extraordinària. Aquesta no és adequada en tots els casos. No serveix per a tots els alumnes d’altes capacitats. Caldrà estudiar bé cada cas. Però en els casos en els quals sigui necessària caldrà posar en marxa els mecanismes per fer-la realitat.

El Departament d’Ensenyament va publicar l’any 2013 un dossier dins dels Materials per l’atenció a la diversitat anomenat “Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu”. D’aquí traiem la informació per explicar en què consisteix la intervenció educativa extraordinària.

Quan ens referim a la intervenció educativa extraordinària parlem d’acceleració, de flexibilització o compactació de cursos. M’agrada parlar de compactació de cursos perquè no implica córrer ni saltar, ni deixar forats... accelerar em fa pensar en anar tant de pressa que es pot provocar un accident.

Generalment la part cognitiva no sol preocupar-nos perquè poden fer els continguts del curs següent i possiblement també els del següent. Aquesta part no sol presentar un problema, sobretot si parlem d’infants o joves amb superdotació. Els alumnes amb talents caldrà que tinguin bon nivell de la resta sinó quedaran descartats. És cert que quan ens hi posem, si cal, haurem de treballar perquè no quedin llacunes o forats en temes essencials.

Alguns no tenen bons resultats però no vol dir que no els puguin tenir. N’hi ha que no tenen especialment bons resultats i això els invalida als ulls d’alguns docents però estan arribant on són amb zero esforç i motivació. Van al ralentí... ni a mig gas. Sovint quan fem la proposta i la lliguem amb els resultats l’alumne s’activa i aconsegueix bons resultats perquè abans no eren una prioritat. (sovint intentem vendre cursos de natació a persones que els arriba l’aigua als turmells).

Quan veiem la part social haurem d’observar quin és el seu arrelament a l’aula actual. La relació és molt estreta, de dependència, superficial? La superficialitat és un punt a favor. Poden tenir una bona relació. Alguns estan contents a la classe però quan els preguntem com veuen la possibilitat de fer una compactació i acceleració diuen que si son amics de veritat els conservaran i si només són companys en trobaran d’altres. Per alguns infants els companys són molt importants i això pot ser invalidant de la proposta.

També haurem d’inferir com pot encaixar aquest canvi. Ara parlem de maduresa. Passarà un temps que no serà ni d’una classe ni de l’altre. Quan passi al grup superior treballarem la seva acollida però poden aparèixer enveges o mirades i expressions que vagin directes a la seva línia de flotació. Haurà de poder ser fort, fer-se fort i seguir construint-se en positiu. Caldrà una esquena de nedador, i no quedar-se enganxat en tot el que li passi o li diguin. En aquest camp haurem de veure la fortalesa de l’alumne i l’haurem d’acompanyar al llarg de tot el procés. Aquí sol presentar-se la por de si en seré capaç. Es trobarà sol a l’aula, haurà de saber treure’s les castanyes del foc, els adults podem fer suport i donar estratègies però ell serà el protagonista. La feina l’haurà de fer ell.

Un altre punt que haurem de tenir en compte és l’autonomia de feina. Cal anar en compte amb aquests aspecte. Sovint no ho podem veure però hem de pensar si estaria preparat per fer-ho. De l’ús de l’agenda, l’escriptura (en els primers cursos l’automatització de l’escriptura és essencial, els seus companys porten un curs més escrivint), la presentació (lletra, números, ús de l’espai en el paper, activitats de dibuix...), l’organització del temps, l’organització del material... De vegades tot això pot ser mig inexistent perquè no hi ha motivació, quan els diem que només serà possible el canvi si hi ha una bona feina, de cop poden aparèixer perquè hi ha una motivació clara. És realment sorprenent el canvi que poden mostrar.

Si tot és positiu caldrà preparar una proposta. En aquests moment els adults creiem que és la intervenció educativa necessària per aquests alumne concret. Aquesta proposta es pot quedar en res si ell no vol, perquè els alumnes tenen la darrera paraula. La meva experiència em diu que quan parlo amb ells i els explico que comencem un procés en el qual; professors, pares i tècnic especialista el proposem per fer una compactació de cursos. La primera pregunta que fan és: “És legal?” I després de la resposta, si estan ja cansats d’esperar la seva resposta és “on he de signar?”. Després pensen en els companys i en la por al canvi... cal que paeixin la situació i que els acompanyem. Si els adults creiem que és la millor solució perquè pensem en ells en las seva globalitat, els hem d’acompanyar perquè prenguin la decisió adequada.

La proposta pot passar per una acceleració parcial, d’una o més matèries per acabar en un acceleració total. A mi m’agrada proposar començar un curs i fer el primer trimestre, en el segon trimestre fer una acceleració parcial i en el tercer trimestre una acceleració total. Aquesta és una proposta teòrica però cada alumne és un món. Finalment haurem de veure què necessita i quines són les possibilitats del centre (la classe de la que surt, la classe a la que anirà on veurem companys i tutor més adients si hi ha diverses possibilitats, la possibilitat d’horari...).

Quins són els millors moments per fer una acceleració. Per mi són Quart de Primària i Primer d’ESO. Alguns alumnes sembla que ho necessiten abans però generalment m’agrada més fer ampliacions i aprofundiment en els primers cursos de Primària. Tot i així, he suggerit algunes compactacions a Primer o Tercer de Primària... cada alumne és un món.    

Sempre hem de posar la lupa en l’alumne i veure què necessita. Aquesta és la intervenció més barata per l’escola però alhora en un trimestre podem tornar a necessitar fer enriquiment escolar o adaptacions curriculars. No és una intervenció que exclogui les altres, generalment les acaba incloent amb el temps.

Actualment parlem de que es pot fer una acceleració a Primària i una a Secundària. Però hi ha alumnes que estan començant a fer una tercera acceleració. Totes les acceleracions necessiten de l’aprovació de l’EAP i de la Inspecció Educativa. Caldrà justificar el per què d’aquesta intervenció extraordinària i quan tot estigui a punt la darrera paraula la tindrà l’alumne. Recordeu que no tots els alumnes d’altes capacitats són candidats a fer una compactació de cursos.

Dijous 29 de febrer Com apareixen les altes capacitats a les notes?

 

Generalment les altes capacitats no solen aparèixer a les notes i crec que és imprescindible que es deixi constància del que s’ha fet, tingui o no repercussió a la nota.

Si estan fent una compactació de cursos i estan fent una o més matèries d’un curs que no és el seu han de constar a les notes. Si han fet una compactació de cursos que ha suposat un avançament cal que en quedi constància a les notes sempre (ex. Va passar de 4PRI a 6PRI el curs XX-XX).

Quan es proposen tasques d’aprofundiment o ampliació haurien d’aparèixer en els comentaris juntament amb la valoració de participació i aprofundiment.  Alguns alumnes d’alt rendiment ja tenen molt bones notes però si no consta la feina que fan potser la deixaran de fer (recordeu que necessiten que tingui sentit i un cert reconeixement ).

Els alumnes d’altes capacitats haurien de tenir, si ho necessiten, un Pla individualitzat (no recordo si la nomenclatura és la actual però el fet sí que ho és). Aquí haurien de quedar reflectits a priori, o a posteriori (a mi m’agrada més a posteriori perquè hi podem posar el que hem fet i la seva valoració) la valoració, no únicament la del infant o jove sinó també la de l’activitat per veure si cal fer-hi canvis o observacions per a properes ocasions. Generalment fem també una autoavaluació de l’alumne i de l’activitat. Hem d’aprofitar la seva opinió argumentada per anar tenint criteri i aplicar els canvis que creiem convenients per a la propera edició...

Quan en alguna matèria el rendiment o el treball està per sota de l’esperat cal fer-ho constar. De vegades confien en la seva memòria i en alguns casos s’ho saben però per sobre, els sona però només tralaregen i són incapaços de cantar. Veiem que tenen idea però no concreten. O són literals al contestar les preguntes obviant el que han aprés (sempre recordo en l’exercici d’examen de 2n d’ESO en el que havien de posar el C.D. en les frases proposades i l’alumne les va relacionar totes amb el disc per escoltar música enlloc de posar-hi un complement directe).

Els alumnes d’altes capacitats tenen la possibilitat de tenir un bon rendiment acadèmic però no sempre es dona en totes les matèries i en tots els cursos. Per mi és molt important que els deixem a Quart d’ESO en condicions de poder afrontar el Batxillerat i els estudis superiors amb garanties d’èxit. Aquí les notes sí que compten de veritat i els poden obrir o tancar portes, donar pas a beques, a beneficis acadèmics o a grups d’investigació.

Tenim tota l’escolarització per arribar a aquest objectiu. Tenim alumnes políticament correctes que volen agradar i en quan saben què s’espera d’ells es posen en el rail i ho donen amb escreix. D’altres no estan atesos, s’avorreixen a l’escola perquè tenen la impressió de que no aprenen res de nou o no poden aplicar o raonar el que aprenen. Aquests darrers poden arribar a l’apatia, a passar desapercebuts fent el mínim però passant o a despenjar-se per actitud. Si no tenen eines alguns d’ells perdran l’oportunitat de tornar a l’ambient acadèmic. Som responsables d’acompanyar-los perquè desenvolupin les habilitats que els permetin sobreviure amb estil en el món acadèmic.

Intervenció educativa en altes capacitats a l'escola (Pares i Docents)

 

Hi ha centres que veient les necessitats de l’alumne apliquen atenció personalitzada sense necessitar identificació, d’altres requereixen la identificació per fer un Pla individualitzat. En qualsevol cas, necessitem veure les necessitats de cada alumne per tal d’adequar els recursos que tenim. Primer posar la lupa i en paral·lel ser conscients de amb quins recursos comptem.

Està clar que no podem fer una educació de prínceps però sí que podem adaptar els aprenentatges i les metodologies segons l’edat i les necessitats dels nostres alumnes d’altes capacitats.

Ens servirà de base el document “Les altes capacitats: detecció i actuació en l'àmbit educatiu” del gener del 2013. Escrit pel Grup de Treball del Departament d’Educació d’Altes Capacitats liderat per la Dra. Mercè Martínez Torres amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC) i el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), i les associacions i fundacions d’altes capacitats.

Al parlar dels alumnes d’altes capacitats tenen en compte que són persones que no poden fer compartiments estancs dels tres àmbits de la persona: cognitiu, emocional i social.

El primer que hauríem de fer és posar la lupa en aquests alumnes i després d’haver llegit el seu informe i el PI del curs anterior podem fer una entrevista amb ell/a per poder-lo conèixer i posar les bases de la comunicació. L’escoltarem sempre però no en el moment que ell/a vulgui. Cal que discerneixi entre temes urgents i els que poden esperar. És bo que la comunicació es deixi oberta i que no prometem res que no puguem complir. En la primera intervenció deixem clar l’objectiu: recollir informació.

Hi ha 5 possibilitats d’intervenció educativa ordinària:

-   - acció tutorial (intervenció en les 3 àrees: cognitiva, emocional i social),

-   - enriquiment curricular (dins dels continguts del curs),

-   - enriquiment aleatori (amb continguts no curriculars),

-   - entrenament metacognitiu (com s’aprèn, com aprèn),

-   - agrupaments (amb qui pot aprendre).

Hi ha una intervenció extraordinària que no serveix per a tots els alumnes d’altes capacitats i cal complir uns requisits. En parlarem en un altre post. Sovint es dona en dues fases:

-   - Fase 1: acceleració parcial. (1 o més matèries)

-   - Fase 2: acceleració de curs. Pas al curs superior.

Com que necessitem definir si ha de fer el mateix que els companys o si li cal fer d’inici exercicis d’ampliació i aprofundiment li haurem de preguntar (després ho observarem per confirmar però ells tenen opinió dels del minut zero i molt poques ganes de perdre el temps perquè estar sense fer res és molt avorrit i ells prefereixen treballar en coses que valguin la pena. La feina no els sol espantar. Quan no ens movem del curs que fan parlem d’enriquiment curricular, enriquir el que està previst que vegin en el curs. Si fem volcans veure’n un de cada continent, si treballem la roba veure més vocabulari específic, si treballem el cos humà veure algunes malalties concretes, si passem per l’Edat Mitjana treballar els diferents estils artístics... Aquesta proposta es complementa amb una reducció dels seus deures mecànics i repetitius per presentar activitats que requereixin més elaboració per part de l’alumne. No es tracta d’emplenar el temps quan acabi les feines (alguns no són ràpids i altres no ho volen ser si això significa fer més feina). 

Recordeu que no porten el kit dels coneixements o procediments incorporats. A un alumne de Sisè se li va proposar fer un Power Point sobre l’art romànic i gòtic sense donar més indicacions. Ell va preparar una proposta amb quasi dues-centes diapositives i la seva explicació pertinent. Ho vaig enganxar per casualitat. Ho vaig poder frenar sense que ningú prengués mal. Aquests superpower va ser per la família, pels avis i els seus amics que van fer tres sessions tres dissabtes a la tarda. Van anar a casa dels pares a berenar i ell els hi explicava amb tot luxe de detalls, gaudint mentre responia les seves respostes i buscant allò que no sabia... Per la classe vam preparar un mini amb 6 diapositives que vam titular “Romànic o gòtic?”: plantes, parets, contraforts, finestres, sostres. Els companys van rebre la informació necessària i ell va gaudir explicant-ho. Ningú li va treure l’esglai en veure que el que tot el que havia fet no hi cabia en sis diapositives. No era capaç de pensar en res, però no el podia exposar a la classe amb aquell treball enciclopèdic. Que sàpiga posar fotos en un power point no li dona criteri per saber què necessita la seva audiència. Els hem de seguir i donar moltes indicacions fins que puguin volar sols. Al començament tot molt pautat i a gaudir...   

Com que no podem ni volem proposar treballs només per aquests alumnes (cal tenir en compte que ja són prou diferents i no els hem de fer més diferents des del professorat), poden ser tasques que altres alumnes de bon rendiment o d’alt interès en la matèria també puguin gaudir fent. No es tracta d’avançar matèria. Si necessitem fer matèria del curs posterior ho farem obertament i plantejarem una acceleració parcial avant-sala de l’acceleració total però això és una intervenció extraordinària que no requereixen tots els alumnes.

Hi ha moltes possibilitats: fer propostes d’activitats en general a la classe i que qui vulgui les faci (dient-els en privat que esperes que ells s’hi apuntin perquè estan pensades per a ells); o directament demanar a un grupet d’alumnes una tasca concreta; proposar reptes o projectes...

Quan parlem d’intervenció educativa a l’aula hi ha molt a dir i molt a fer... si necessiteu res, parlem-ne! Estic a la vostra disposició al telèfon 646486159 o al mail atencioaltescapacitats@gmail.com.