Dijous 7 de maig Dia de la Mare de fills amb altes capacitats i més

 

Si totes les mares mereixen un dia, les mares dels infants i joves amb altes capacitats necessitarien com a mínim una setmana o potser un mes.

Els infants neixen sense llibre d’instruccions tot i que hi ha moltíssims llibres que parlen sobre criança, però... des de les primeres planes ja veiem que el infants dels llibres i el nostre infant se semblen com un ou a una castanya. Si en tots els casos la maternitat és un salt al buit amb tantes proteccions com podem trobar, quan parlem d’infants d’altes capacitats les situacions gens habituals es multipliquen.

Les altes capacitats no apareixen els tres, cinc, vuit o dotze anys. Apareixen amb l’infant des del naixement. Els pares que han identificat els seus fills ens donen molta informació. Una mare recorda la mirada de l’infant en el moment de néixer, al quiròfan, acabat d’arribar amb cesària, com una mirada amb intenció. Altres parlen del seu to muscular molt rígid quan estava sola i ben tou en braços del pare o de la mare. Molts parlen de molt poc temps de son infantil. Altres parlen de somriure infantil amb intenció molt abans del que preveu la taula del pediatra. N’hi ha que parlen de primeres paraules poc habituals com aigua o patata o d’unes frases molt precoces formades per totes les paraules necessàries mentre que d’altres comenten que els seus fills van trigar molt a parlar, alguns amb visites a especialistes incloses, que malgrat ho entenien tot no deien una paraula fins que en poc temps van parlar molt clar i amb expressions completes i complexes, fins i tot amb frases subordinades. Recorden infants amb molta memòria que recorden espais, “per aquí es va a casa dels tiets però ens costarà trobar aparcament perquè no hi ha parkings a prop”. També són capaços de repetir frases que van escoltar en algun moment però sempre situades dins d’un context correcte. Aquella nena que després d’una bona passejada s’asseu amb els peus a munt sobre un tamboret i diu com va dir un dia l’àvia: “he tingut un dia terrible i tinc les cames molt cansades”.

Moltes mares han patit rebequeries molt intenses (amb públic i sense); males paraules o cops que es tornen en culpa en pocs moments; pors impossibilitants i situacions que no han pogut explicar a ningú com els deures fets en dos minuts o el fet que continuïn dormint al llit dels pares quan són ben grans. Infants que no van al lavabo a l’escola i que a casa han d’obrir tots els llums, fins i tot en ple dia, per poder-hi anar. La tristor infinita de sentir-se diferent de tothom i la por de que mai l’entengui ningú fora de casa. Mil situacions d’aquest infants i joves peculiars.

Poden haver-hi mil entrebancs però aquestes mares sempre hi són. Sovint amb dubtes o preocupades per si estiren massa o massa poc, sense interlocutor vàlid. De vegades molt soles perquè no poden compartir el que viuen amb altres mares perquè no comprenen el que elles estan vivint. Però arriba un moment en el que el món es para: quan l’infant somriu des de dins... tot funciona i s’il·lumina la vida. Les mares es reinicialitzen.

Sabem que tots els sants tenen capvuitada, que vol dir que els pots felicitar en els vuit dies següent. I les mares no en són una excepció. Avui dijous diem per molts anys a les mares de fills amb altes capacitats! Que sigueu molt felices avui i sempre, i així ells tindran més possibilitats de ser-ho.

No voldríem deixar fora als pares que exerceixen com a tals. La seva funció amb aquests infants potser diferent segons el temps que puguin passar amb ells però viuen la mateixa situació, preocupació i felicitat quan somriuen. Encara que Sant Josep queda més lluny... Per molts anys pares de fills amb altes capacitats, que sigueu molt feliços avui i sempre, i els vostres fills també tindran moltes possibilitats de ser-ho.